Ascensió i Pentecosta

Aquests diumenges hem celebrat l’Ascensió i la Pentecosta.

Amb aquestes dues grans festes s’acaba el temps pasqual i comença de nou el temps ordinari de l’any litúrgic.

El curs oficial de monitors d'escacs a Vic del 1982

A primers dels anys 1980s la Federació Catalana d’Escacs (FCE) va fer una gran promoció de l’ensenyament dels escacs a tota Catalunya[1].

El nom tècnic del projecte era l’Escola d’Escacs del Institut d’Escacs de Catalunya (I.E.C.). La iniciativa estava molt ben feta, en recursos humans, en planificació i en materials i es desenvolupava en dues fases.

Primer, formant monitors d’escacs en diverses comarques que tenien algun club important d’escacs, o més d’un.

Després fent classes als nens per totes les comarques catalanes, amb l’ajut d’uns quants dels mateixos monitors que havien format.

A Vic, amb la col·laboració del Club Escacs Vic, se'n va fer un l'any 1982.

Portada del text fet pels mateixos professors del curs

El cap del grup que feia els cursets era l’Enric Oliver, una persona molt dinàmica i amb un entusiasme contagiós per els escacs i pel seu ensenyament. Ell mateix s’encarregava de la presentació i la direcció dels cursets per a futurs monitors i de coordinar els cursos a nois i noies de les comarques. També presentava la primera i més important part del curs de monitors, la Didàctica, amb 12 temes. Un curs molt treballat i fet per ell mateix, amb molta claredat, que s’unia a la seva gran capacitat de convicció i de transmetre quan explicava els continguts, amb uns apunts també molt ben fets.  

Després la part dels Finals anava a càrrec d’Àngel Martín, el Mig Joc el portava Jaume Palau i l’Ensenyament de les Obertures es feien amb un text de Màxim Borrell, tots ells especialistes en el seu camp. Si no ho tinc mal entès hi havia llocs on ells mateixos donaven les classes, segons cada Bloc de temes, però el més comú és que algun d’ells, i sobretot l’Enric Oliver, fes tot el curs per monitors, i així va passar al curs de monitors d’escacs que es va fer a Vic l’any 1981 – 82.

Jo hi vaig ser un dels assistents a les sessions, que van durar uns quants caps de setmana, crec que es feia els dissabtes, i van acabar cap al juny de 1982, amb un examen dels coneixements adquirits i/o amb les assistències a totes les classes. A Vic vam ser uns quants els alumnes i la majoria ho vam superar[1]. 

Per acabar i obtenir el títol de monitor d’escacs oficial de la F.C.E. a través de l’I.E.C. faltava fer un treball de fi de curset. Era de tema lliure, sempre que fos relacionat amb l’ensenyament dels escacs, i el vaig fer sobre la personalitat dels alumnes d’escacs i com això influïa en la manera d’ensenyar-los, basant-me en l’exemple d’escaquistes molt famosos, però tenint en compte què els agradava del joc dels escacs, on tenien els punts forts i dèbils de l’aprenentatge i del propi joc, com motivar-los, etc.  Em vaig basar en el sistema de Heymans – Le Senne, aleshores encara força conegut, popular i de moda i vaig presentar 6 tipus (en lloc dels 8 caràcters): l’escaquista “emotiu” (E) i el “no emotiu” (nE), el jugador “actiu” (A) i el “no actiu” (nA) i finalment el “primari” (P) i el “secundari” (S), 3 factors duals[2] independents entre sí, que al combinar-se donaven lloc als 8 caràcters, no volent entrar en combinacions de 2 d’aquests factors[3] ni menys en les de tots 3. Em vaig quedar amb la base, d’on les combinacions es podien fer o imaginar.

Vaig disposar de diverses fonts per fer el treball. Havia conegut ja aquests estudis l’any 1968 amb llibres de J. Brun Ros[4], després van sortir amb periodicitat mensual uns resums molt ben fets per uns psicòlegs, i a tota pàgina, de cada caràcter aplicat als nois i noies al diari “El Correo Catalán” entre finals de 1969 i juny de 1970, però m’hi vaig afeccionar més encara quan vaig trobar-ne més llibres als anys 1970s i sobretot l’any 1978 quan vaig comprar dos llibres molt bons d’aquest tema, “Caracterologia de la infancia y de la adolescencia” d’André Le Gall i “Práctica de caracterologia” de Luigi M. Rossetti O.M.I.

Un dels llibres de l'època sobre la temàtica del treball,
aquest de Giacomo Lorenzi S.D.B. (1909 - 2001)

Per l’aplicació als escacs em vaig basar en la meva pròpia experiència escaquista, però també vaig anar a Barcelona a la Llibreria Francesa l’any 1982 a encarregar uns quants llibres en francès i entre ells “Traité de Caractérologie” de René Le Senne, mentre que a una llibreria de Vic vaig encarregar i em van trobar un altre de Le Gall i Suzanne Simon en castellà. Però en aquella època estava de moda i al saber que m’interessava aquest camp, una noia també em va passar uns apunts que si no recordo malament el seu professor els hi havia fet a classe a Batxillerat Superior en una assignatura, potser a Filosofia. Per aquella època aquest tema m'interessava molt i m'hi dedicava força com a hobby. Vaig lliurar el treball mesos més tard.  

El treball va ser aprovat i al cap d’un temps, ja a l'any 1983, vaig rebre per correu el carnet de monitor d’escacs.

Però no va ser l’únic que vaig rebre, perquè també em van fer una proposta, potser aquell mateix any 1983, de fer de monitor d’escacs durant un any amb l’Escola d’Escacs de l’Institut d’Escacs de Catalunya. Calia anar per totes les comarques catalanes amb un equip al llarg de tot un any, el 1983 – 84, però el sou era molt bo per a l’època: en total un milió de pessetes pel curs complet. Això sí, comportava desplaçaments i estances en totes les comarques catalanes, però això de viatjar i conèixer llocs no era problema, més aviat m’agradava i atreia molt. Em semblava un treball ideal...

Però hi havia un però que ho impedia: en aquell temps jo era professor d’autoscola en el negoci familiar que teníem a Calldetenes, i se’m necessitava. Per tant sentint-ho molt vaig tenir que rebutjar aquella oferta tan bona i tan engrescadora. En canvi la va acceptar un altre company que estava més lliure i que havia fet també el curs de monitor a Vic, l’Eduard Vinyet, qui més tard arribaria a ser durant molts anys cap de l’Escola d’Escacs d’Osona.

Després, cridat a partir de l’any 1986 per l’Heribert Gutiérrez, sí que vaig fer classes d’escacs a col·legis i instituts d’Osona, des d’aquell any fins a finals dels 1990s o primers anys 2000s. Però això ja és una altra història.    

---

[1] Segons ens van dir, ja s’havia fet abans, potser a finals dels 1970s o l’any 1980, a Barcelona ciutat i el cinturó metropolità.

[2] Els que no, va ser sobretot per desistir o per faltes d’assistència, no sé si hi va haver algun suspens, però crec recordar que se’ns va informar que n’hi podien haver i que en altres llocs n’hi havia hagut. Era un curs seriós.

[3] Evidentment referits a una mitjana, així E vol dir més emotiu que la mitjana i nE menys emotiu que la mitjana, etc. Això admet, és clar, graus molt diversos, des del que ho és molt al que sols està lleugerament per sobre, i així en tots els casos.

[4] O sigui EnA, EA, ES, EP, nEA, nEnA, nEP i nES, en total 8 grups, nombre igual que les combinacions de tots 3 factors.

[5] Com “Como conocer el propio carácter” i “Como aprovechar el propio carácter”, de la col·lecció Como..., uns llibres d’autoajuda d’una editorial llatinoamericana.