Una partida diferent

Aquesta partida és rara, segurament la més estranya que he jugat. Des de la inhabitual obertura,  a mesura que avança el joc es converteix cada cop en més diferent i especial. Té un desenvolupament sorprenent, fins i tot en el resultat final. 

Canal (1ª) - R. Lázaro M. (1ª)

IV Open de Vic, 5ª ronda

Vic 17-3-1984

1. d4, c5; 2. d5, e5; 3 c4, d6; 4. Cc3, f5; 5 e4, Cf6; 6. Ad3, f4; 7. g3, g5; 8 h4, gxh4; 9 gxf4, Tg8; 10. fxe5, dxe5; 11. Ad2, Ag4; 12. Ae2, Cbd7; 13. Txh4, Axe2; 14. Cgxe2, Cxd5;  15 Txh7, C5f6; 16 Th1, Db6; 17. Cg3, Dxb2; 18. Tb1, Da3; 19. Txb7, 0-0-0; 20. Tb3, Da6; 21. Cb5, Dxa2; 22. Ta3, Dxc4; 23. Cxa2+, Rb7; 24. Aa5, Txg3; 25. Db1+, Ra8; 26. fxg3, Tb8;  27. Da1, Dxe4+; 28. Rf2, Dc2+ (aquí el negre guanyava amb Cg4+);  29. Ad2, Dxd2+; 30. Rg1, Tb2; 31. Cc6+, Rb7; 32. Dxb2, Dxb2; 33. Tb3+, Dxb3; 34. Ca5+, Rb6; 35. Cxb3, c4;  36. Ca1, Ac5+; 37. Rg2, Ad4; 38. Cc2, Cg4; 39. Rf3, C7f6; 40. Tb1+, Rc5;  41. Tb8, e4+; 42. Re2, Ae5; 43. Tc8+, Rd5; 44. Ca3, c3; 45. Cb5, Axg3; 46. Cxc3+, Rd4; 47. Cb5+, Re5; 48. Tc5+, Rf4; 49. Cd4, Af2 (jugada secreta, aquí ja són taules);  50. Tf5+, Rg3; 51. Txf2, Cxf2; 52. Cf5+, Rg2; 53. Cd6, Rg6; 54. Cxe4, Cxe4 (0'5 - 0'5).  

Una partida que no s'assembla a gaires altres. La jugada 19. ... 0-0-0, la 21. ... Dxa2 i sobretot la 25... Ra8 (en que dues peces pròpies interposades impedeixen al blanc donar mat, servint de protecció al rei negre) porten a una situació que sembla de fantasia; el fet que la Dama i la Torre blanca estiguin en la posició inversa a l'adequada a la columna "a" i els pocs peons que resten sobre el tauler i aboquen a l'empat final la fan molt especial. Recordo que de partides com aquesta, i d'altres no tan complicades, sortia amb mal de cap i atavalat, però satisfet per la creativitat del joc.

Les 24 Hores d'Escacs de Taradell 1990

Una iniciativa tan original com especial en termes osonencs van ser les 24 hores d'escacs que el club Parc Esports Taradell va organitzar els dies 13 i 14 d'abril de 1990, concretament des de les 6 de la tarda del divendres fins a les 6 de la tarda del dissabte.

Estava previst per a 5 equips d'un mínim de 8 i un màxim de 16 jugadors, en aquest últim cas 8 havien de ser preferents i primeres i els altres 8 segones i terceres. La composició típica d'un equip era de 2 preferents, 2 primeres, 2 segones i 2 terceres. 

Hi participaren el Vic, Centelles, St Pere de Torelló (Vinyoles), Taradell (Casassas) i la Selecció Comarcal a càrrec de Güell del Taradell, amb gent de Vic (Brugulat), Manlleu (Climent i Tió), Taradell (Güell i Comerma), Calldetenes (R. Lázaro i J. Lázaro) i un jugador de St. Hipòlit de Voltregà. 

Hi hagueren 4 trofeus de l'Ajuntament de Taradell pels equips i 5 premis en metàl·lic: 50 000 ptes pel campió, 35 000 pel subcampió, 25 000 pel tercer, 20 000 pel quart i 15 000 ptes pel cinquè i últim. Aquestes quantitas venien de que cada equip pagava 15 000 pessetes d'inscripció i per cada partida amb un "no presentat" se li descontaven 500 ptes, de tal manera que fins l'últim equip no pagava res si jugava totes les partides. 

També hi van haver trofeus per a cada subgrup de preferents, primeres, segones i terceres, 3 trofeus pels 3 primers de cada,  però igualment per equips, global i parcials per categories. 

Durant les 24 hores estaven jugant permanentment 10 taulers, és a dir 20 jugadors, 4 per equip. Per això hi va haver un estricte i minuciós horari.  Les partides eren d'escacs "actiu" de 40 minuts i a finish, cada escaquista jugava 2 partides seguides, un total de 3 hores aproximadament, de no entrar un suplent. Aleshores es descansava 3 hores, passades les quals podia tornar a entrar per a un altre torn de 3 hores de joc. Els jugadors que ho van fer tot van jugar 8 partides alternant les 3 hores de joc i les 3 hores reglamentàries de descans, si bé no van ser masses el que van fer la sessió completa de les 24 hores per ser poc factible i fins poc aconsellable segons la mateixa organització. Això pels equips de 8 jugadors, perquè els de 16 evidentment feien la meitat, cada jugador 4 partides. 

Estava previst que en cas d'empat final guanyés l'equip que hagués invertit menys temps. Hi havien també diversos premis més: a la partida més brillant (pels que la volguessin apuntar, cosa que era opcional però requisit necessari per aquest cas), a l'equip més ràpid, a l'equip més lent, a l'equip més jove, a l'equip més vell i al subgrup de millor promig. 

La idea de fer aquestes 24 Hores d'escacs fou de Joan Serra, de 60 anys i jugador de 3ª categoria, que feia molt temps que ho tenia pensat i que ja feia anys que ho venia parlant seriosament. Concretament sembla que la idea es remuntava a 15 o 20 anys enrera i que l'organització del torneig es va començar a plantejar i s'estava preparant des de feia uns 5 anys. 

Un fet únic a la comarca de Vic, almenys fins aleshores, que a més va ser un èxit total d'organització, participants, interès i ressò comarcal.  

Un ascens meteòric

El 1986 Joaquim Oliveras, de Manlleu, de 43 anys aleshores i que feia poc que s'havia començat a dedicar als escacs de competició, era jugador de 3ª categoria, però just aquell any va iniciar un ascens que el portaria a ser preferent d'alt Elo l'any 1989. 

Quan es va jugar aquesta partida al I Open de St. Pere de Torelló, Oliveras portava 6 partides guanyades seguides (3 a l'Open i 3 als Cts de Catalunya per Equips), algunes d'elles molt brillants i jugant-les contra preferents i primeres. A més, feia molt temps que no perdia una partida. 

La partida transcrita en un full escrit
a màquina i amb comentaris meus

R. Lázaro M (1ª) - Oliveras (3ª)  

I Open de St. Pere de Torelló, 5ª ronda

St. Pere de Torelló, 31 octubre 1986 

1 d4, Cf6; 2 c4, e6; 3 g3, b6; 4 Ag2, d5; 5 Cc3, Ab7; 6 Ag5, c6; 7 Da4, a6; 8 Cf3, dxc4; 9 Dxc4, b5; 10 Dd3, h6; 11 Axf6, gxf6; 12 0-0, c5; 13 Tfd1, c6; 14 Dc2, Cc6; 15 d5, Cb4; 16 Db1, De7; 17 dxe6, Dxe6; 18 Cd4, Dc8; 19 Axb7, Dxb7; 20 a6, Cc6; 21 De4+, Rd7; 22 Cxc6+ (1 - 0) 

Precisament en aquest torneig Oliveras va aconseguir l'ascens a 2ª categoria.  I després d'ascendir a 1ª, va obtenir la categoria preferent abans que jo. 

Una altre manera de jugar a escacs, ara fa 50 anys

Quan fa molt que jugues a escacs de competició, com aficionat però federat, amb estudis de llibres i consideracions teòriques a l'obertura, mig joc i final, i quan t'acostumes a que la partida tingui el que en podríem dir un desenvolupament únic, unitari i per tant en certa manera limitat, en el que l'obertura determina el mig joc i aquest el final, pots oblidar-te que hi ha altres formes de jugar a escacs. Potser no tan vàlides o eficaces, però potser tant o més distretes i plenes d'aventures.   

És el que he pensat mirant aquesta partida que he recuperat dels meus arxius. La juguem dos no federats, que almenys en el meu cas és el primer cop, i la primera partida a més - a part de 3 partides als Jocs Sant Jordi de Sabadell de l'octubre de 1970 - en que jugo un torneig. Encara que n'hi ha, la teoria és petita i en general no es juga de llibre, però en canvi hi ha molta lluita, molts canvis al llarg de la partida, que sembla tenir com unes etapes deslligades l'una de l'altre tal com si fossin quasi independents i sols vagament relacionades, i una forta expressió personal dels dos jugadors. 

El que em sorprèn més, vist des d'ara és que a l'obertura arribo a tenir un cavall i un peó de menys, tot i que amb esperances de recuperar-ho; després sembla que la partida trobi noves energies, el negre irromp amb una torre a 7ª ja a la jugada 26,  i més tard canvien les tornes. Al llarg de les 88 jugades, el negre sembla tenir-la guanyada en tres o quatre ocasions, intercalades amb un parell o tres en que sembla que tot ha canviat i és el blanc qui guanyarà. Dona la impressió que quan s'esgota una idea o un pla, en surt un altre, i això per les dues parts. No sols al mig joc, a la final encara hi ha canvis sobtats i com imprevistos, tot i que se'ls hi endevina com una dinàmica interna, com un ara tu ara jo,  com si fossin diverses partides en una, perquè canvien les idees, canvien els escenaris, quasi semblaria que canvien els jugadors. Però no, és una partida social del Club Escacs Vic en la categoria 3ª, la més baixa, quatre mesos abans que comencessin els primers Campionats Comarcals d'Osona i mig any abans que ens federessim pel C.E. Vic i comencessim a jugar el Campionat de Catalunya per Equips a "aspirants a 3ª". I els inicis sempre són interessants i significatius. 

Era tot tan provisional i tan per estrenar, que la planella està anotada a llàpis. Salvant                                                                    les distàncies té com un cert sabor de recuperar antics treballs escolars...

No és com una partida "de cafè", ja que aquestes són fluixes però moltes tenen l'estil de les partides de campionat d'aficionats. Aquesta és una altre cosa.  El barman del  Bar La Pista, on va tenir molts anys la seu social el Club Escacs Vic en la seva època més alta, es deia Coll i aquest Ramon Coll ara no recordo si era ell o un fill seu, jove però més gran d'edat que jo, que va jugar molt breument en el club, abans de deixar-s'ho definitivament, un altre motiu per veure com s'ho feia, perquè el cert és que ell sí que tenia alguna experiència i que no jugava malament, com ho demostra ja a l'obertura, en que es pot dir que quasi té la partida guanyada, però després la cosa es complica, alhora que es fan descobriments i invents partint gairebé de res, com explorant un món desconegut en que tot és nou:

Ricard Lázaro Jr - Ramon Coll

Campionat Social de 3ª del C.E. Vic 

Vic, 21 abril 1971 

1 d4, g6; 2 c4, d6; 3 Cc3, Ag7; 4 f3, e5; 5 d5, Dh4+; 6 g3, Dxc4; 7 e4, Dg4; 8 Ag5+, c6; 9 a3, Dd4; 10 Ad3, Cf6; 11 Cge2, Dg6; 12 Da4, Ad7; 13 Dc2, cxd5; 14 Ca4, Da5+; 15 Cec3, Axa4; 16 b3, Ac6; 17. Ad2, Dc7; 18 Cxd5, Cxd5; 19 exd5, e4; 20 Ac3, Axc3+; 21 Dxc3, 0-0; 22 Axe4, Te8; 23 dxc6, bxc6; 24 0-0, Db6+; 25 Rg2, d5; 26 Ac2, Te2+; 27 Rh1, d4: 28 Dc4, Te3; 29 b4, Cd7; 30 Tfd1, Ce5; 31 Dc5, Dxc5; 32 bxc5, Txf3; 33 Ae4, Te3: 34 Txd4, Cg4; 35 Axc6, Cf2+; 36 Rg2, Tb8; 37 Rxf2, Tc3; 38 Ad5, Tb2+; 39 Rg1, T3c2; 40 Tf4, Txh2; 41 Axf7+, Rg7; 42 Ad5, h6: 43 Tf7+, Rh8; 44 Te1, The2; 45 Tef1, g5; 46 Tf8+, Rg7; 47 T1f7+, Rg6; 48 g4, Te1+; 49 Tf1, Txf1+; 50 Rxf1, a5; 51 a4, Tb1+; 52 Re2, Ta1; 53 Ab3, Tb1; 54 Ac4, Tb4; 55 Ab5, Txg4; 56 c6, Tg2+; 57 Rf3, Tc2; 58 Rg4, h5+; 59 Rf3, g4+; 60 Rg3, Rg5; 61 Tg8+, Rf5; 62 Rh4, Rf4; 63 Rxh5, g3; 64 Tc8+, Re3; 65 Tg8, g2; 66 c7, Rf2; 67 Ad7, Tc5+; 68 Rh6, Txc7; 69 Tf8+, Re3; 70 Tg8, Rf2; 71 Tf8+, Rg1; 72 Ah3, Tc6+; 73 Rh5, Tc5+; 74 Rg4, Tc4+; 75 Tf4, Tc2; 76 Rg3, Rh8; 77 Axg2+, Txg2+; 78 Rf3, Tg5: 79 Th4+, Rg1; 80 Tg4+, Txg4; 81 Rxg4, Rf2; 82 Rf4, Re2; 83 Re4, Rd2; 84 Rd4, Rc2; 85 Rc4, Rb2; 86 Rb5, Ra3; 87 Rxa5, Rb3; 88 Rb5 (1 - 0). 

A part que erem fluixos, sobretot jo, al que més s'assembla és a una partida ràpida. El negre fins i tot va tenir oportunitats de fer mat cap a la jugada 60, si el blanc badava, però només aixi. Les últimes jugades de la partida es podien haver estalviat, però està clar que no érem forts en finals o que el negre va entrar en aquesta línia per algun motiu, però no crec que fos per motius de temps i de bandera, en tot cas sembla que les últimes jugades de la partida es devien jugar a ritme ràpid, com una mena de comprovació fins a assegurar-se'n. Va ser la primera vegada que vaig guanyar en un torneig a un jugador objectivament superior, cosa de la que n'era bastant conscient. I era la primera partida del primer torneig. Potser això va decidir el nostre destí futur en escacs, si en lloc de perdre ell hagués guanyat potser hauria continuat jugant i potser en aquest cas hagués estat jo qui al cap d'un cert temps hagués deixat el món dels escacs, tot i que només son conjectures, però sí que recordo que la vaig considerar una partida important, que al guanyar-la em va motivar en el món dels torneigs d'escacs. 

El menys que es pot dir d'una partida així és que és molt entretinguda. I diferent.

Una altra partida de R. Lázaro Sr, i aquesta del 1971

Revisant planelles guardades de partides meves n'he trobat una altre jugada amb el meu pare. És de les poques que es conserven d'ell i per això té un valor especial. Però en aquest cas amb l'afegit encara que és de les primeres que vam jugar, tant ell com jo, a l'iniciar la pràctica dels escacs de torneig a principis dels anys 1970s, si bé pel meu pare era un retorn després de molts anys. Un altre alicient és que en ser una partida tan primerenca, mostra amb claredat el nostre estil de joc original, la manera com jugàvem a casa: 

Planella escrita per R. Lázaro Sr amb la seva lletra caracteristica. La partida
també mostra molt bé el seu estil i el que jo savia ho vaig aprendre d'ell. 

R. Lázaro Sr - R. Lázaro Jr.
Campionat Social de 3ª del Club Escacs Vic
Vic, 2 juny 1971

1 Cf3, Cf6; 2 g3, b6; 3 Ag2, Ab7; 4 c4, g6; 5 d3, Ag7; 6 0-0, 0-0; 7 Ad2, c5; 8 Ac3, Cc6; 9 Cbd2, d5; 10 b3, d4; 11 Ab2, h6; 12 a3, Rh7; 13 b4, a5; 14 Cb3, Cd7; 15 Dd2, a4; 16 b5, Ca5;  17 Cxa5, Txa5; 18 e4, e5; 19. Ac1, f6; 20. Ch4, Dd8; 21 f4, Ta8; 22 f5, g5; 23 Cg6, Tf7; 24 h4, Cf8; 25 hxg5, hxg5; 26 Rf2, Cxg6; 27. Th1+, Ah6; 28 fxg6+, Rxg6; 29 De2, Th7; 30 Ah3, Th8; 31 Af5+, Rg7; 32 Dh5, Dxh5; 33. Txh5, Af8 (0.5 - 0.5). 

Una partida que tot i que ell estava molt desentrenat i jo era totalment inexpert, és sorprenentment molt presentable. Fa pensar que si ja d'origen jugàvem així, com de lluny i de bon joc haguéssim pogut arribar si el progrés posterior hagués estat continu. 

Quan es va jugar aquesta partida, el nostre primer torneig a Vic, encara no s'havia jugat el I Comarcal i ni tan sols estavem federats i no sabiem si ens hi dedicariem molt i amb constància als escacs o seria cosa passatgera d'una temporada, ho feiem a prova, tot estava per fer. Però ens va agradar i ens hi vam quedar. 

I almenys per part meva, la considero més ben jugada i més correcta i amb un estil més pur, més net i clar, que forces partides meves jugades bastant anys més tard, amb estudis i pràctica incorporada. Sembla que no sempre s'avança (1)...  

(1) També es desaprenen coses, s'agafen mals exemples i vicis, es perden facultats...

Una partida conservada de Ricard Lázaro pare

Conservo moltes partides meves, hi havia una època en que les conservava gairebé totes i paradoxalment de les que d'aquella època en tinc menys són de les més recents, de finals dels 1990s i principis dels 2000s. 

Però en canvi se n'han conservat ben poques del meu pare, no sé si ell les guardava o no, però en tot cas no les he trobat. Es degueren traspaperar en algun moment, en tot cas. Per això és important quan trobo una partida seva, en aquest cas conservada entre les meves perquè la vam jugar ell i jo. 

És una partida rara en l'obertura, sobretot per la meva part. Va tenir lloc a un campionat que es feia a Vic amb premis en metàl·lic donats per una entitat bancaria. La transcric:

R. Lázaro Jr. - R. Lázaro Sr.
II Torneig de Primavera
Vic, 22 de maig de 1974 

1. d4, Cf6; 2 c4, g6; 3 f3, c6; 4 e4, d6; 5 b3, g7; 6 Ab2, 0-0; 7 Ae2, Ch5; 8 g4, Cf4; 9 h4, e5; 10 dxe5, Axe5; 11 Axe5, dxe5; 12 Dxd8, Txd8; 13 Rf2, Ca6: 14 Ch3, Cxe2; 15 Rxe2, Cc5; 16 Cf2, Ae6; 17. Cc3, Td7; 18 Thd1, Tad8; 19 Txd7, Txd7; 20 Td1, Txd1; 21 Ccxd1, f5; 22 g5 fxe4; 23 Cxe4, Cxe4; 24 fxe4, Ag4+; 25 Rd2, Axd1; 26. Rxd1, Rf7; 27 Rd2, Re6; 28 Re3, Rd6; 29 b4, b6; 30 a4, a6; 31 Rd3, b5; 32 axb5, axb5; 33 c5+, Re6; 34 Re3 (0.5 - 0.5). 

Una partida estil Tal

A l'any 1989, amb 34 - 35 anys,  qui això escriu estava a l'apogeu de la seva força escaquista i de resultats. Va ser l'any que després d'una molt bona actuació al IX Open de Vic, finalment vaig aconseguir l'ascens a la categoria Preferent de la Federació Catalana d'Escacs a l'Open de Sant Pere de Torelló. Vaig fer bons resultats en altres competicions, però sobretot estava satisfet de la meva capacitat creativa en les partides d'escacs que jugava. Em sentia en plena bona forma.

A l'avaluació de la F.C.E. del gener de 1990, la primera en que hi vaig sortir com a jugador de preferent i amb Elo, vaig sortir amb un de 2000 provisional, que era dels recent ascesos a aquesta titulació, a falta de fer el nombre de partides necessàries per tenir ja un càlcul oficial d'Elo personalitzat. A la primera meitat d'aquell nou any em va anar també molt bé i a l'avaluació del juliol de 1990 vaig sortir ja amb l'Elo oficial: 2135. Com vam comprovar diversos jugadors del CE Vic, entre ells Raurell i jo, el càlcul estava ben fet, fins i tot podria haver estat de 2150 si s'haguessin comptat unes quantes partides que la FCE no va tenir en compte per diversos motius, com la data o ser de torneig no expressament reconegut com a vàlid per Elo, que n'hi havia algun a la comarca. 

Però més encara que dels resultats, els èxits i els reconeixements, estava satisfet de la creativitat i la seguretat amb que jugava. Es difícil d'explicar, però jugant tenia una total seguretat i confiança en el que feia, en la meva intuició i en la bona sort fins i tot, estava en ratxa. Com en la partida amb Fabré Vila del Open de St. Pere de Torelló en que amb negres vaig moure la dama quatre o cinc vegades en plena obertura, sense que se'm desmillorés la posició ni que el blanc pogués aprofitar-ho, ans al contrari, vaig guanyar superioritat i això sense que el rival fes jugades dolentes. 

Un exemple és aquesta partida: 

R. Lázaro M. (1ª) - Canal (2105)
IX Open de Vic
Vic, 8 abril 1989 

1. Cf3, Cf6; 2 d4, d5; 3 c4, c6; 4 cxd5, cxd5; 5 Cc3, e6; 6 Ag5, Ae7;  7 e3, 0-0; 8 Ad3, Cc6; 9. Tc1, Db6; 10. De2, h6; 11 h4, Cd7; 12 Axe7, Cxe7; 13 g4, g6; 14 Dc7, Rg7; 15 Re2, Cc6; 16 a6, Cf6; 17 h5, Cxg4; 18 hxg6, f5; 19 Tcg1, Ad7; 20 Cg5, Cxd4; 21 exd4, Dxd4; 22 Txg4, Dxg4+; 23 Cf3, Ac6; 24. Ab5, e5; 25 Axc6, bxc6; 26 Cxd5, De4+; 27 Ce3, Dxc2+; 28 Cxc2, e4; 29 Ce5, c5; 30 Ce3, f4; 31 C3g4, Tf5; 32 Td1, Th8; 33 Td7+, Rg8; 34. Cf7 (1 - 0) 

Una partida de molta lluita i plena de sacrificis i no sols per part del blanc. En aquella època sovint m'agradava jugar a l'estil Tal, amb sacrificis complicats quan no dubtosos, combinacions sorprenents i enrevesades i un joc agressiu, i en ocasions podia fer-ho i em sortia bé i llavors tenia la satisfacció de fer coses noves i de crear bellesa sobre el tauler. Aquí jugo contra Llorenç Canal, jugador molt fort i d'estil ultrasòlid i molt segur, amb el qui paradoxalment sempre he fet partides complicades i fins estranyes. Aquesta, al passar-la m'ha recordat molt un cert estil de jugar de Mikhail Tal, al que potser en aquesta ocasió no intentava imitar conscientment, sinó que va sortir així, gairebé espontaniament, i sobretot en alguns moments aquella famosa partida amb Portisch del Interzonal d'Amsterdam de 1964, més que res per l'estil dels sacrificis, gairebé tan sols complicadors de la situació. D'aquelles partides que mentre la jugues pateixes molt, però al finalitzar-la amb èxit et sents molt satisfet no tant del resultat en si sinó de la creativitat del joc i d'haver-te'n sortit, malgrat tots els perills i riscos en que t'has posat i la categoria i força del rival al que t'enfrontaves. 

Així jugava Freixer

Una partida de Francesc Freixer, molt del seu estil de jugar a escacs: 

Freixer (3ª) - R. Lázaro M (1ª)

I Open de St. Pere de Torelló, 1ª ronda 

St. Pere de Torelló, 3 octubre 1986

1 e4, c5; 2 Cc3, Cc6; 3 d3, d6; 4 Cge2, g6; 5 g3, Ag7; 6 Ag2, a6; 7 a3, Ag4; 8 f3, Ad7; 9 Ae3, g5; 10. 0-0, e6; 11 f4, Cge7; 12 Tb1, b4; 13 axb4, cb4; 14 Ca4, Tb8; 15 b3, 0-0; 16 d4, d5; 17 e5, Cf5; 18 Cf2, h5; 19 Ta1, a5; 20 Cc5, Ac8; 21 Dd2, Dc7; 22 h3, f6; 23 g4, hxg4; 24 hxg4, Cfe7; 25 Ag3, f5; 26 g5, Rf7; 27 Rf2, Th8; 28 Th1, Ab7; 29 Rf3, Txh1; 30 Txh1, Th8; 31 Txh8, Axh8; 32 Re3. Ag7; 33 Ae1, Ac8; 34 Cg1, Db6; 35 Df2, Aa6; 36 Dh4, Cxd4; 37 Rxd4, Cc6+; 38 Re3, Dxc5+; 39. Rd2 (0 - 1).  

Tot i que al final comet un error i perd, Freixer juga d'una manera molt característica aquesta partida, una variant tancada de la defensa Siciliana, en la que mostra un bon domini del joc de maniobra en posicions tancades. Ell jugava pensant cada moviment i per convicció,  i aquí tenia quasi 70 anys però mostra una energia i una resistència quasi juvenils i encara va seguir jugant quasi una dècada més partides de competició i pràcticament fins a la fi de la seva vida en partides amistoses. I respecte a l'equivocació que comet a la jugada 36ª i que li fa perdre ràpidament una partida fins llavors força ben portada, ell mateix va comentar en més d'una ocasió: "El que em passa és que a vegades em concentro tant en una zona del tauler, que m'oblido de l'altre sector...". 

Una altre partida de l'Open de Torelló 1986

Durant un temps, a mitjans dels anys 1980s, vaig jugar una variant de la Defensa Siciliana que em va donar molts èxits, com en aquesta partida, també de l'Open de Torelló de 1986:

Jordi Recoder (Taradell) - R. Lázaro M. 

Open de Torelló 1986, 7ª ronda

Torelló, 27 juny 1986

1. e4, c5; 2. Cf3, e6; 3 Cc3, a6; 4 a4, Cc6; 5 d4, cxd4; 6 Cxd4, Cf6; 7 Ae2, Ab4; 8. Cxc6, bxc6; 9. Ad2, Da5; 10. 0-0, 0-0; 11 Ae1, d5; 12 e5, Cd7; 13 f4, Ac5+; 14 Rh1, Db6; 15 b3, Ad4; 16 Tb1, f6; 17 a5, Da7; 18 Ag4, f5; 19 Af3, Ab7; 20. Ce2, Ae3; 21 b4, g5; 22 g3, g4; 23 Ag2, d4; 24 Tb3, c5; 25 Af2, Axg2+; 26 Rxg2, c4; 27 Tb1, Tfd8; 28. Axe6, dxe6; 29. Cd4, Cxe5; 30 c3, Db7+; 31 Rg1, Cf3+; 32 Txf3, gxf3; 33.  (0 - 1). 

Partida especial no sols per l'Open en que va ser fet, ni per la defensa de l'Obertura sinó també perquè el seu estil creatiu em recorda molt la manera com m'agradava jugar ja quan vaig començar a jugar a escacs de competició. 

Una partida d'un Open especial, el de Torelló de 1986

L’Open de Torelló de 1986 va tenir un caràcter especial amb motiu del 10è aniversari del Club Escacs Torelló. Es jugà pel sistema Suís a 8 rondes, els divendres a les 9 del vespre al Bar Esport de Torelló, en dues categories, l’A (Senior) i la B (infantil). La inscripció, oberta a tothom, costava 700 pessetes al grup A i 200 ptes. al grup B, essent gratuïta pels socis del club.  A part dels escaquistes de Torelló hi participaren d’altres de St. Pere de Torelló, Manlleu i Vic. Pel seu caràcter extraordinari, tots els participants tingueren un premi. 

Una partida conservada d'aquest Open és aquesta: 

R. Lázaro M. (1ª) – Vegara  (1ª)                                                                                                            Open Torelló, 5ª ronda                                                                                                                              13 juny 1986

1 d4, d5; 2 Cf3, c5; 3 c4, cxd4; 4 Dxd4, Cf6; 5 cxd5, Dxd5; 6 Cc3, Dxd4; 7 Cxd4, e6; 8 C4b5, Rd8; 9 Af4, Ca6; 10 Td1+, Ad7; 11 g3, Tc8; 12 Ag2, Cc5;  13 Cxa7, Ta8; 14 C3b5, Cce4; 15 Td4, Ac5; 16 Txe4, Cxe4; 17 Axe4, Txa7; 18 Cxa7, Axa7; 19 Axb7, Re7; 20. 0-0, Ad4; 21 b3, e5; 22 Ac1, Ab5; 23 Aa3+, Re6; 24 Af3, f5; 25 Td1, Tc8; 26 e3, Ac5; 27 Tc1, e4; 28 Axe4, Axa3; 29 Axf5+, Rxf5; 30 Txc8, g5; 31 Ta8, Ab4; 32 Tb8 (1 – 0).

Té d'especial que fou transcrita de la planella a una fulla escrita a màquina i comentada per un dels seus protagonistes. Això permet saber què pensava aquest al fer la partida, ja que va ser passada poc després. També mostra que les partides es valoraven molt, es reproduïen, s'estudiaven, s'ensenyaven i eventualment es pensava en poder publicar-les en algun moment. 

      Amb comentaris d'un dels jugadors 

 

Aquell any 1986  també fou especial perquè Llorenç Canal i Carles Vilarrasa obtingueren l'ascens a la categoria preferent, la màxima dels escacs aficionats, al VI Open de Vic, jugat poc abans, essent la primera vegada en molts anys, si és que alguna, en que dos escaquistes del C.E. Vic pujaven a preferent en un mateix torneig; l'any anterior també havien obtingut la categoria dos vigatans, però en torneigs diferents, Teulats (V Open de Vic) i Vicente (Open de Calella). El fet era important perquè en aquell moment a Vic hi havia només una dotzena d'escaquistes amb llicència federativa de "preferent" i no tots en actiu o almenys no jugant al Vic: a més dels tradicionals Segura, Abeyà, H. Gutiérrez i Bautista, la majoria dels altres havien pujat a aquesta categoria en els últims anys: Puigdollers (1975), Roca (1976), Fabré (1978), Raurell (1980), Jordi Lázaro (1981), Ricard Lázaro S. (1983) i Lluís Comas (1984). I Canal (30 anys) i C. Vilarrasa (26) eren, després de Lluís Comas (15), els preferents més joves de Vic. 

Finalment, a la tardor d'aquell any es jugaria un altre Open comarcal important, el de Sant Pere de Torelló. 

Una partida molt de l'estil de Ricard Lázaro Sr.

Una partida de Ricard Lázaro Sanromà, que s'ha conservat, transcrita i amb comentaris: 

R. Lázaro Sr. (Pref) - J. Font Vaqué (3ª)                                                                                             Torneig Rocaprevera                                                                                                                           Torelló, 15 setembre 1985 

1. Cf3, Cc6; 2. g3, e6; 3 Ag2, d5; 4. b3, Ac5; 5. Ab2, Cf6; 6. 0-0, 0-0; 7. c4, Te8; 8. d4, Ae7; 9. Cc3, b6; 10. cxd5, exd5; 11. Ce5, Ab7; 12. e3, Ab4; 13. Tc1, Cxe5; 14. dxe5, Axc3; 15. Axc3, Ce4; 16. Ab2, c5; 17. Dg4, Ac8; 18. De2, Ab7; 19. Tfd1, De7; 20. h4, f6; 21. Axe4, dxe4; 22. exf6, gxf6; 23. Dg4+, Rh8; 24. Td7, Ac8; 25. Tcd1, Axd7; 26. Txd7, Df8; 27. Df5, Dh6; 28. Axf6+, Rg8; 29. Dd5+ (1 - 0). 

Anvers i revers de la fulla amb la transcripció

Una partida molt de l'estil de Ricard Lázaro pare, molt representativa del seu joc. Veient-la es constata que els seus tres fills, als que ens va ensenyar i que vam aprendre veient-lo jugar, hem desenvolupat alguna faceta seva.  

El Campionat de Vic de 1984

El Campionat Social de 1ª (preferents i primeres) del Club Escacs Vic tenia la condició de Campionat de Vic i el seu guanyador era el campió de Vic. Es va jugar gairebé tots els anys des de  la fundació del Club Escacs Vic el 1946 fins que va desapareixer l'any 1989, però poc abans, l'any 1985, es va celebrar un dels més participats i competits de tots. En algunes edicions, a part d'haver-hi campionats socials del club de 2ª i de 3ª, per el Campionat principal hi havia unes fases classificatories jugades pel Sistema Suís  per entrar a la final pel sistema Lliga de tots contra tots a una volta, i això va ser així en el citat de l'any 1985 que es va perllongar més de 3 mesos i mig en total, amb periodicitat d'una ronda setmanal. 

Aquest va ser el Ct. de Vic de 1984, l'any que Lluís Comas es va proclamar campió del món infantil just quan aquest campionat estava a punt de començar: 

Campionat Social Club Escacs Vic – Campionat de Vic                                                                          Vic, 15 de setembre al 17 de novembre de 1984

                                   Elo*     1 2 3 4 5 6 7 8 9 0

1 Jordi Lázaro Pref    1900    X 1 1 / / 1  1 1 1 1          8 p

2 Canal           1ª        1870    0 X / / 1 1  / 1 1 1           6’5 (23)

3 Rodríguez    2ª        1710    0 / X 1 0 1 1 1 1 1           6’5 (22’75)

4 Vicente        1ª        1670    / / 0  X  / /  / / 1  1           5

5 R. Lázaro M. 1ª       1690    / 0 1 /  X /  / /  /  /           4’5

6 Vinyet          1ª         1815    0 0 0 / / X  / 1  / 1           4

7 R. Lázaro S.  Pref    1955    0 / 0 / /  /  X  0 / 1          3’5

8. Brugulat      1ª        1790    0 0 0 / / 0 1  X  / 0          2’5 (9’5)

9. Solà             1ª        1820    0 0 0 0 / / /  /   X  /          2’5 (8’25)

10. Climent     1ª        1660    0 0 0 0 / 0 0 1 /  X          2

*L’avaluació Elo  pel torneig no era la de la F.C.E. sinó una interna del C.E. Vic, de campionats anteriors i que no corresponia del tot al sistema de càlcul FIDE.

En la versió original, encara per l'ordre inicial 

 

Els immediats anteriors campionats de Vic foren:

1983   Campió Comas (1ª), subcampió Teulats (1ª)

1982  Campió Solà (1ª), subcampió Jordi Lázaro (P)

1981  Campió Rodríguez (2ª), subcampió Jordi Lázaro (P)

 

El títol de Campionat de Vic venia de molt antic, dels anys 1950s o finals dels 40s i estava reconegut per la Federació Catalana d’Escacs  al no haver-hi altre club d’escacs federat a la ciutat i estar oberta la participació als vigatans i osonencs i fins a gent de fora si tenien algun vincle amb el Club Escacs Vic, amb la ciutat de Vic o amb la comarca d’Osona, de la que Vic és la capital. En realitat als anys 1980s hi arribaren a jugar també jugadors forasters i així l’any 1988 el campió fou Jaume Costa, de Granollers, sense vinculació directa anterior amb Vic ni tant sols amb la comarca d’Osona, excepte pel fet d’haver jugat més d’un Open de Vic.

Jugadors d'aquells temps: Heribert Gutiérrez

L'Heribert Gutiérrez (1932 - 1988), "l'Heri" com li deien, va ser un dels més grans jugadors d'escacs del Club Escacs Vic i de la comarca d'Osona. Realment d'una categoria de joc extraordinària, ja fou campió de Vic l'any 1957, essent ben jove. També tingué el títol de "categoria Preferent" des dels anys 1960s. I com a mestre d'escacs i preparador de nous talents la seva labor no fou sols en l'àmbit català i espanyol sinó de ressò mundial, ja que portà al seu pupil Lluís Comas a ser campió del món infantil a l'Argentina l'any 1984. 

Heribert Gutiérrez, a l'esquerra, jugant una partida amb Francesc Sarrió,
probablement una ràpida, al nou local del Club Escacs Vic, finals de 1977

Als anys 1970s, després d'un temps de no prodigar-se massa en campionats d'escacs, ja que els seus grans èxits foren als anys 1950s i 60s, quan la seva participació era molt intensa, l'Heribert retornà a la pràctica activa precisament en els Campionats Comarcals, en els que jugà amb l'equip recent creat del Club Tennis Vic que quedà campió del V Comarcal de 1975, conegut com el "dels preferents", ja que significà la presència en aquests campionats de pràcticament tots els escaquistes de categoria preferent del C.E. Vic (ell, Segura, Bautista, Abeyà...) i de la resta d'Osona,  repartits en els equips del Tennis Vic, sobretot, però també del Vic, Orfeó Vigatà, Centelles...Amb el Tennis, l'Heribert jugà els Comarcals de 1975 - on guanyà en una brillant partida a Vilageliu, en el primer tauler dels seus respectius equips - 1976, 1977, 1978...i l'únic any que no guanyà fou el 1977, en que el campió fou el Roda de Ter, conduit i dirigit per Jordi Ralló. Després el 1979 guanyaren els Independents (o Caputxins, del nom del barri de Vic de molts dels seus integrants) i des de 1980 aparegué la Societat Recreativa Hogar de Vic, amb Abeyà de primer tauler, que guanyà aquell any i el següent, i el 1982 i últim guanyà el Vic, com el primer Comarcal. Però el que va trencar el gel de la participació de les més grans figures de la comarca d'Osona en els Comarcals fou el Tennis l'any 1975, del que Heribert Gutiérrez era un dels principals promotors i el seu primer tauler, jugant totes les rondes o quasi totes, cosa rara en ell que no participava llavors i des de feia anys en Socials del Vic ni en Campionats de Catalunya; així el Tennis l'any següent alineava regularment per aquest ordre a Heribert Gutiérrez, Abeyà, Sarrió, Climent, Catalina i Vicente, junt amb d'altres com el seu germà Josep Gutiérrez i alguns més, quan tornà a quedar campió el 1976, superant al nou equip de Folgueroles -  un renovat Institut dels primers anys - al Centelles, Vic, Orfeó Vigatà, etc. És a dir que, allunyat durant anys de la pràctica dels escacs de competició, quan l'Heri retornà a jugar en torneigs ho feu precisament en els Comarcals i implicant-se a fons. En aquestes competicions era on se'l podia trobar participant i veure'l jugar. 

Després, Heribert Gutiérrez es va dedicar, als anys 1980s, a entrenar i preparar nous talents, com Lluís Comas, al que va acompanyar en els primers campionats mundials infantils i juvenils, entre 1984 i 1986, Óscar de la Riva, al que va assessorar i preparar junt amb Comas al Ct. del Món Juvenil de Rio Gallegos (Argentina) el 1986, Marc Narciso i uns quants més. En aquesta labor va ser extraordinari, com ho mostren els seus resultats. Però no va ser la única. 

També es va implicar molt amb l'ensenyament dels escacs escolars, amb motiu del seu èxit de 1984 amb Lluís Comas, a partir de 1985 i fins a 1986 o 1987 va promoure i dirigir les campanyes d'ensenyament dels escacs a nens i joves a la comarca d'Osona i d'alguna manera també a Barcelona i Catalunya. Va destacar també organitzant, preparant i dirigint sessions de simultànies públiques, com les del Mercat del Ram a mitjans dels 80s i fins 1987. I també va tenir una destacada participació en la promoció dels escacs femenins, amb alumnes com l'Elba Barcons, la Marta Padró o la seva pròpia filla Cristina Gutiérrez, que no sols van jugar en igualtat de condicions amb els nois de la seva edat sinó que, preparades per ell, van atrevir-se a fer sessions de simultànies com les del Mercat del Ram de 1986 i 1987. I finalment era un home de club, que savia crear ambient i caliu d'equip, donava confiança i seguretat,  i espontaniament, gairebé només amb la seva presència, animava a jugar i participar. Molts nens i joves es van introduir en el món dels escacs i hi van tenir èxits, gràcies a la combinació d'aquestes qualitats. 

Heribert Gutiérrez era també un destacat esportista, que practicava tennis, atletisme i altres esports, als que es dedicà tant o més que als escacs durant molts anys. En escacs la seva feina i els seus resultats van ser increïbles, als últims anys com a preparador i entrenador de nous joves talents i com a propagador i publicista del món dels escacs. La llàstima és la malatia que l'afectà el darrer any i mig de la seva vida i la seva mort prematura a la primavera de 1988, amb 56 anys. Va ser un gran talent malograt en el món dels escacs osonenc i català principalment, però amb repercusió també espanyola i fins internacional. 

Rememorant: Francesc Freixer

Francesc Freixer, amb una expressió molt típica seva,
jugant una partida oficial de torneig amb Fábregas fill.

Francesc Freixer (1917 - 2008) va ser un campió d'atletisme no sols osonenc sinó també a nivell català a la seva joventut.  Als anys 1950s, si no abans, ho va canviar pels escacs i es va implicar amb el Club Escacs Vic. Als anys 1970s  en els  Comarcals jugava pel Institut (a partir de 1972) i pel Folgueroles fins a la seva dissolució i ho feia per amistat amb Ricard Lázaro pare. També va ser un gran empresari i als anys 1960s - 1980s va arribar a tenir dues botigues punteres a Vic, "Electrodomèstics Freixer" i "Música i Hogar", on va tenir un temps com empleat a Miquel Fabré, quan aquest era molt jove. Home d'acusada personalitat i de fortes conviccions, que defensava obertament, en escacs era un lluitador que en una ocasió, havent perdut una partida en el Comarcal de 1974, no va esperar a que la resta de l'equip acabés i se'n va tornar a casa caminant ja de nit els 10 o 12 km que separaven Tona de Vic per fer un exercici físic que l'ajudés a superar l'estres i el disgust no sols per ell sinó per l'equip. I és que essent habitualment amable i tranquil, en alguna ocasió tenia rampells temperamentals com el citat, com també mostrava un bon humor simpàtic. Amb totes les seves qualitats i defectes i tot i que tant quan es tractava de dir la veritat com en defensa de les seves idees podia arribar a discutir obertament amb el seu interlocutor, com a persona era sempre autèntic i sincer, lleial i fiable. Després, un cop jubilat, va recuperar el costum que ja havia tingut de fer trobades per jugar a escacs am R. Lázaro Sr., amb qui simpatitzava molt, en bars de pobles de la comarca, notòriament  a Vic i a Tavèrnoles. També va ser un jugador asidu als Cts. de Catalunya per Equips, jugant normalment amb el Vic "B" però també sovint en el "C" i de tant en tant en el "A", i curiosament solia fer els mateixos resultats. Va viure 90 anys i va conservar una bona forma física, una claredat mental que li permetia seguir jugant a escacs i el sentit de l'humor fins al final, i així pocs anys abans de morir encara molts dies se n'anava caminant des de Vic a fer el cafè amb llet del matí a algun poble dels voltants i si li preguntaven el motiu pel qual se l'havien trobat caminant per algun camí de pagès, en alguna ocasió feia broma dient de forma aparentment seriosa "m'han dit que allà és vint cèntims més barat...". Freixer va ser una persona que es feia notar i apreciar, tant en el món dels escacs com en moltes altres facetes seves. Tothom amb qui n'he parlat en té un bon record.                                                                                                      

Recordant aquells anys

 Escenes del Campionat d'Espanya per Equips a Centelles, agost 1978

Jordi Lázaro mira una partida del gran mestre danés Bent Larsen, nº 1 del Caja Insular Canaria. 

Ricard Lázaro pare dona una volta per la sala fent una ullada als taulers; al centre s'hi veu jugant a Joan Bautista. 

Recordant aquells temps

Dues fotos que ens poden ajudar a recordar aquells anys:

Jordi Lázaro, amb blanques, jugant amb Joan Bosch, de Taradell, vora l'any 1976. 

Del mateix any i torneig, Ricard Lázaro fill (a la dreta) jugant amb Llavina de Centelles. 

La intenció és anar publicant més fotografies que recordin l'ambient de joc d'aquells anys. 

Festes d'escacs

 Les festes i celebracions són fonamentals en el món dels escacs (*). 

Festa del I Camponat Comarcal d'Escacs per Equips de la comarca d'Osona, a Cal U de Vic, primers setembre 1971

Sense elles, el món dels escacs s'aniria esvanint o disgregant, com a mínim no seria el mateix. 

I és una fita  que els ordinadors mai no tindran, per la qual cosa els éssers humans els hi continuem i continuarem essent superiors en aquest punt primordial. 

No sols es tracta de jugar, sinó també de gaudir, valorar-ho, compartir-ho i celebrar-ho festivament. Si no, sense aquestes trobades, no tendria massa sentit jugar-hi o bé significaria molt menys. 

(*) Com per altra banda deu passar igualment en els esports i en qualsevol activitat humana important o d'un cert interès general.