Escenes dels Comarcals

O almenys del temps dels Comarcals, perquè d'algunes de les fotos que s'han conservat, de moment no en sabem ni l'any i per tant tampoc a quin campionat pertanyien, tot i que se les pot acotar en una determinada època. D'algunes ni tan sols consta que fossin dels Comarcals ni s'identifiquen clarament els equips, però en tot cas eren de quan aquests es jugaven i tenien un gran protagonisme en els escacs osonencs.

Alguns exemples:

En primer terme Ordeig de Ripoll amb blanques, al seu costat Jordi Lázaro jugant amb Muntal.
Sigui o no d'un Comarcal, que potser ho és, els jugadors són assidus participants en aquests i l'època és cap al 1977.  

En aquest cas sembla a primera vista que es tracta d'un Comarcal. Entre d'altres s'hi veu jugant a Vicente,
Fabré està al fons i Solà s'ho mira, darrera Escarrà hi ha Carrillo. També s'hi veu a Teulats i potser Mas. Com l'anterior, podria ser del 1977. 

Quim Vilarrasa jugant amb negres i d'esquenes sembla reconeixer-se a Teulats. És el mateix encontre de la foto anterior.
Si no fos un Comarcal, ja que s'hi veuen 7 taulers, podria ser un Campionat de Catalunya per Equips o un matx amistós.

Encara el mateix encontre. En primer terme la partida Fabré - Quim Vilarrasa. S'hi veu a Teulats, Escarrà i potser el Dr. Pou entre d'altres. A primera vista és un matx Torelló - Centelles, però alguns jugadors de taulers posteriors semblen d'equips barrejats, cosa que correspondria a un torneig d'un sol dia si fos per equips;  és poc probable que fos un torneig individual.

Aquesta, com la primera foto, és d'un altre torneig. Montserrat, de Roda, juga amb blanques en primer terme. A l'altre tauler juguen Fabré i Carles Vilarrasa, al darrere d'aquest s'hi veu a Ricard Lázaro fill i al fons a la dreta a Jordi Lázaro. Alguns indicis situen la foto al 1976 o bé el 1975.

El VIII Comarcal de 1978

El VIII Campionat Comarcal d'escacs per equips d'Osona de l'any 1978 va ser amb molta probabilitat el més important de tots per nombre de participants, la quantitat i qualitat dels equips i per alguns altres motius més, acabant amb la victòria del Club Tennis Vic i el segon lloc del Folgueroles.

Algunes fotos de la festa de lliurament de trofeus, una de les més concorregudes:

Vista parcial de la sala; és possible que fos la festa de lliurament de trofeus amb més gent de tots els Comarcals

Recollint el trofeu de subcampió del Folgueroles 

Una de les taules de l'equip del Folgueroles; darrera venen a felicitar l'equip Terricabres i Canal 

Es pot dir que aquesta edició va marcar l'apogeu dels Comarcals d'escacs a Osona. L'equip d'escacs de Folgueroles, continuació de l'equip de l'Institut Jaume Callís de Vic, va participar en 4 edicions, de 1976 a 1979 i va quedar en 2n lloc de la classificació final els anys 1976, 1977 i 1978. Desaparegut en els últims Comarcals de 1980 a 1982, el Folgueroles va reapareixer de nou en les 3 Olimpiades Comarcals de 1983, 1984 i 1985, quedant campió en totes elles.

La meva actuació [1]:

Soldevila (3ª) - R. Lázaro M (1ª, Folgueroles), 1 abril 1978, 1-0 en 27 jug. 

R. Lázaro M - Muntal, 8 abril 1978, 0'5 - 0'5 en 25 jug

R. Lázaro M - Fabré (Centelles), 15 abril 1978, 1-0 en 44 jug

R. Lázaro M - Bautista (preferent), 22 abril 1978, 0-1 en 38 jug (per temps)

R. Lázaro M - Pere Dot (Torelló), 29 abril 1978, 1-0 en 69 jug, 

Ralló (1ª) - R. Lázaro M, 1 maig 1978, 0'5 - 0'5 en 77 jug

R. Lázaro M - Prat (Taradell), 6 maig 1978, 0'5 - 0'5 en 38 jug. 

Roca (1ª) - R. Lázaro M, 13 maig 1978, 0'5 - 0'5 en 5 jug. 

R. Lázaro M - Portet (Centelles B), 20 maig 1978, 1-0 en 48 jug. 

R. Lázaro M. - González (2ª, Manlleu), 27 maig 1978, 1-0 en 12 jug. 

Rafael Roca (Moià) - R. Lázaro M, 3 juny 1978, 0-1 en 38 jug. 
Fritz Uhlmann (St. Boi de Lluçanès) - R. Lázaro M, 10 juny 1978, 0-1 en 21 jug. 

De les 13 rondes en vaig jugar 12, pel que sembla no vaig jugar a la última ronda del 16 de juny o, si ho vaig fer, no he guardat la planilla; el més probable és la primera possibilitat ja que en aquella època estava cursant 3è de Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona i era temps de exàmens. En tot cas vaig fer +6 =4 -2, un 66'5 % d'efectivitat, havent fet 7 partides amb blanques (+4 =2 -1) i 5 partides amb negres (+2 =2 -1). Amb blanques, amb un 71'5 % vaig tenir més eficàcia que amb negres, amb un 60 %, però si l'equip del Folgueroles em va escollir a mi per anar a recollir el trofeu de 2n classificat, podia ser o bé perquè hagués exercit de capità de l'equip - cosa que no recordo i a més ho solia ser el meu pare, si bé en alguna ocasió ho havia delegat en el Raurell -  o més probablement pel gran nombre de partides que vaig jugar, 12 de 13 i el que sí que em sona és que vaig ser de tots els participants el que vaig fer més partides. Com a comparació Carles Vilarrasa, del Manlleu, que va obtenir el premi al millor resultat global de tots, va fer 11 punts de 11 partides, jugant-ne una menys. En aquest torneig tots els equips tenien forces més jugadors en llista que els 6 que jugaven cada ronda i les rotacions eren freqüents.

Una important partida del campionat:

R. Lázaro M. (Folgueroles) - Miquel Fabré (Centelles)

VIII Campionat Comarcal, 3ª ronda 

15 abril 1978

1. Cf3, Cf6; 2. d4, g6; 3. Af4, Ag7; 4. e3, d6; 5. h3, 0-0; 6. Ad3, c5; 7. c3, Cbd7; 8. 0-0, Dc7; 9. Cbd2, b6; 10. Ah2, Ab7; 11. b4, e5; 12. bxc5, bxc5; 13. Dc2, cxd4; 14. cxd4, Tac8; 15. Dxc7, Txc7; 16. dxe5, dxe5; 17. Cxe5, Cxe5; 18. Axe5, Td7; 19. Ad4, Ch5; 20. Cb3, Axd4; 21. Cxd4, Txd4; 22. exd4, Cf4; 23. Tfb1, Axg2; 24. Af1, Axf1; 25. Rxf1, Td8; 26. Tb4, Cxh3; 27. Td1, Td5; 28. a4, h5; 29. Tb5, Cf4; 30. Txd5, Cxd5; 31. Tc1, Rf8: 32. Tc8+, Re7; 33. Ta8, f5; 34. Txa7+. Rf6; 35. Td7, Re6; 36. Td8, Cc7; 37. a5, g5; 38. Th8, h4; 39. Re2, Rd5; 40. Rd3, Ce6; 41. a6, h3; 42. a7, Cc7; 43. a8 = D+, Cxa8; 44. Txa8 (1-0)

[1] En aquest campionat passaren coses rares. En la 1ª ronda, jugant amb negres una defensa Caro Kann, obertura que em van recomanar, vaig sacrificar 3 peces menors, de les quals només en vaig recuperar una i un parell de peons a canvi de les altres dues i vaig acabar perdent. En la 4ª ronda jugant contra Joan Bautista vaig perdre per temps perquè pensava molt cada jugada i em vaig carregar de rellotge. A la 6ª ronda la partida amb Ralló va tenir que ser arbitrada per tal d'acabar la ronda, devien ser ja les tantes de la matinada i el jurat d'arbitratge va dictaminar que eren taules, si no la vam ajornar un cop o dos abans de l'arbitratge. A la 8ª ronda, amb Roca vam fer unes "taules de grans mestres" de mutu acord en tan sols 5 jugades, en aquella època era possible fer-ho si tots dos jugadors ho volien, però sorpren la rapidesa en acordar-ho, alguna cosa devia passar. A la 10ª ronda González es va creure ja perdut i va abandonar després de que jo li guanyés una peça, pensant que la seva posició queia de seguida,  però no era així, no estava tot tan decidit, com van mostrar els anàlisis i,  tot i que molt inferior, podia haver continuat i fins intentar complicar la partida. Finalment a la 12ª el jove Uhlmann es va deixar clavar la dama inadvertidament. Va ser un dels campionats més mogut en incidències d'aquestes, però el cert és que a l'inici del Comarcal jo acabava de tornar de jugar durant tota una setmana el I Open de Sant Sebastià a Guipúzcoa i encara estava jugant les últimes rondes del Campionat Individual de Catalunya de 1ª. I a més, com queda dit, estava en època d'exàmens a la Facultat de Ciències Físiques i Químiques de Barcelona i a sobre amb un greu problema, ja que al juny els exàmens no em van anar del tot bé i al setembre al no poder passar a 4t el curs vinent vaig decidir abandonar la carrera - ni que fos temporalment deia aleshores, però ja pensava que podia ser de forma definitiva, com va resultar - per anar a fer l'any següent el servei militar, del que ja portava molts anys amb pròrrogues per estudis. I encara els mesos de juliol (a finals) i d'octubre (a mitjans) vaig aprovar molt bé -  resistint les successives eliminatòries que van reduïr enormement el nombre de candidats de tota Espanya i quedant finalment dels primers llocs -  les proves a Madrid pel títol de professor d'autoescola, primer les teòriques i després les pràctiques, per les que em venia preparant des de feia mesos i que a la primavera de 1978 estava estudiant de forma intensiva.  De manera que al novembre ja vaig començar a fer classes teòriques a l'autoescola de Barcelona ciutat que el meu pare havia inaugurat com a director i un dels dos socis fundadors a primers de juliol d'aquell any, i això poc abans que al gener marxés a fer la "mili".  Un any, doncs,  tan intens i variat com l'actuació al Comarcal. 

Simultànies

Les simultànies, sovint a molts taulers, són una de les facetes més espectaculars dels escacs i de les que atrauen més públic, tant com espectadors com participants. Són també una manera de posar en contacte mestres amb aficionats i jugadors de categories molt dispars. 

Particularment n'he donat moltes, des de les primeres l'any 1974 a l'equip juvenil i infantil del club d'escacs d'Olost, aleshores molt pujant a nivell de comarca, fins a les que vaig donar ja als anys 2000s en col·legis o biblioteques d'Osona que m'ho van oferir o demanar. Entremig les donades a l'equip juvenil i infantil del Centelles l'any 1976 o les donades a equips seniors d'escaquistes com a Torelló i Sant Pere de Torelló l'any 1980, passant per les donades a l'Orfeó Vigatà, a l'Institut Jaume Callís de Vic a l'any 1990, a diversos pobles amb motiu de festes o celebracions, com Calldetenes i uns quants d'altres, i en general moltes de memorables com unes simultànies conjuntes amb altres simultanejadors al Mercat del Ram de Vic dels anys 1986 i, si no m'equivoco, també en l'edició del 1987. 

Però també m'he assegut, encara que no tant, com a contrincant d'un simultanejador, el primer cop l'any 1971 amb Antonio Medina, amb qui vaig participar en una altre sessió anys més tard, però també amb Joan Segura l'any 1972, més d'una vegada amb Ariel Sorín l'any 1990 i següents, però no gaires més. 

Com espectador sí que he estat en unes quantes importants ocasions: en una o dues simultànies del campió mundial Anatoly Karpov a Barcelona el maig de 1976 [1], en les simultànies de Karpov a Centelles l'1 de juny del 1976 i en les de Viktor Korchnoi a Centelles el juliol o agost de 1979. O en un altre ordre de coses, com acompanyant en les que donava el meu pare, que també en va fer unes quantes, des de principis dels anys 1960s a Barcelona fins als anys 1990s a Osona. I crec que me'n deixo alguna. 

[1] En una d'elles el meu germà Jordi i jo hi vam estar des del principi fins al final de la sessió, unes quantes hores, i més tard encara mentre el campió va ser per allà, no sé si al Corte Inglés o un altre gran establiment comercial per l'estil; en l'altra no recordo exactament si finalment hi vaig anar o no, però en tot cas només hi vaig fer acte de presència una breu estona.

A continuació una mostra gràfica d'algunes d'aquestes simultànies:

Simultànies de Medina al Club Tennis Vic, setembre 1971

Simultànies conjuntes a Vic al carrer, Mercat del Ram de 1987.A la dreta l'organitzador Heribert Gutiérrez i amb ell fan les simultànies contra uns quants rivals Elba Barcons, Marta Padró, un noi entrenat per l'Heri, Jordi Lázaro i Ricard Lázaro Jr. 

Simultànies d'Ariel Sorín a Calldetenes 1990, aquí jugant amb R. Lázaro Sr. 

Qui el mateix dia va fer una simultània a 17 taulers contra l'equip infantil i juvenil del club 

L'ambient dels dos primers Comarcals: el segon de 1972.

Unes fotos de l'ambient del II Campionat Comarcal d'escacs per equips d'Osona, de l'any 1972:

L'estil i l'ambient, tot i ser molt semblants als del I Comarcal de 1971, jugat encara no un any abans, ja té unes característiques pròpies. En la primera foto es veu el matx Institut - Centelles, en primer pla la partida Freixer - Camprobí del primer, o de l'últim, tauler i darrera la Raurell - Curto del segon o bé del penúltim, l'alineació era lliure i es jugava amb ella i no consta l'ordre exacte de la llista d'aquell dia; a la dreta es veu l'equip del Sant Hipòlit de Voltregà amb el veterà Terricabras. En la segona foto una panoràmica de la sala de joc, amb Fábregas, del Vic, en primer terme a l'esquerra. Aquestes fotos són complemetàries de les ja publicades en el seu moment, que també eren d'aquesta mateixa ronda.

I una foto ja publicada, però molt il·lustrativa:

L'ambient dels dos primers Comarcals: el primer del 1971.

El I Comarcal d'escacs d'Osona del 1971 va ser el que va crear l'estil i l'ambient dels futurs Comarcals, si de cas amb algun matís aportat per la II edició del 1972.

No és gaire freqüent, però buscant en col·leccions de fotos antigues, n'he trobat una precisament del Comarcal de 1971 de la que feia potser 40 anys que no recordava haver-la vista i que per tant considerava perduda o millor dit havia oblidat completament la seva existència: 

L'equip de l'Institut de la segona meitat del 1971 

La ronda  és un dels encontres del I Comarcal, on l'Institut va quedar subcampió. Per l'alineació no es pot decidir si és el primer o el segon, perquè eren els mateixos jugadors en totes dues edicions: per l'Institut juguen Jacint Raurell, Ricard Lázaro fill, Carles Mazo, Miquel Fabré, Ricard Lázaro pare i Xavier Lázaro, doncs els encontres eren a 6 taulers. 

Algun indici podria fer pensar que malgrat l'aspecte és del I Comarcal es podria tractar en realitat d'un matx amistós de l'Institut que es va fer a principis de 1972, concretament a finals de febrer [1]. Però el gairebé segur és que sigui el I Comarcal i concretament un matx de la 2ª ronda a Rupit el 7 d'agost de 1971 i que la que es veu en primer terme és la partida Trujols - R. Lázaro M., 0-1, de planilla perduda ja des d'aquell temps mateix. Perquè la posició del tauler i el rival no corresponen a altres opcions, un cop revisades.

En tot cas reflecteix l'ambient del primer Comarcal i ha estat una sorpresa i una alegria trobar-la i així poder-la recuperar. 

[1] Opció descartada un cop comprovat, passant la partida, que la posició del final que es veu no correspon a la partida Sala - R. Lázaro M. del matx Olost - Institut del 26 de febrer de 1972, jugat a Olost, que era gairebé l'única alternativa possible. 

El llegat de l'Heribert Gutiérrez

La mort de l'Heribert Gutiérrez amb 56 anys d'edat, el 29 de març de 1988, va significar el final de tota una època pel Club Escacs Vic i pels escacs vigatans i osonencs.

I això precisament després d'uns anys molt brillants amb el seu pupil Lluís Comas, ensenyat, dirigit, preparat i entrenat per ell, essent campió infantil de Catalunya els anys 1983 i 1984 i campió mundial infantil a Buenos Aires (Argentina) l'estiu d'aquell mateix any, com també amb la preparació d'altres futures figures com Óscar de la Riva, el sorgiment dels escacs femenins juvenils i infantils a Osona i la campanya de promoció escolar de l'ensenyament dels escacs, tot obra seva. Durant un temps es va viure un boom dels escacs no sols a Osona sinó a tota Catalunya i fins i tot, si bé en menor grau, a Espanya en la que per tot el dit l'Heri, com li deien, va tenir una bona part del mèrit i que només és comparable a la que justament 12 anys abans va provocar el fet que l'americà Bobby Fischer guanyés el campionat del món d'escacs l'estiu de 1972, si bé en aquest cas l'abast del boom dels escacs va ser mundial.

Fins i tot la seva mort va coincidir en el temps amb l'obtenció per part de Lluís Comas, ja mestre català (MC),  del títol de mestre FIDE (MF) amb 16 anys d'edat, el primer de grau internacional en una carrera que el portaria a ser més endavant mestre internacional (MI) i després gran mestre (GM) dels escacs, així com a guanyar campionats de Catalunya i d'Espanya absoluts. Comas va reconèixer repetidament el seu deute amb el seu mestre Heribert Gutiérrez, al igual que amb el seu pare i amb un tiet que el va ensenyar a jugar, afirmant més d'un cop en el moment dels seus grans èxits que "el que t'ensenya una persona val més que el que pots aprendre en els llibres".

Com a record i homenatge a la seva personalitat i a la seva obra poden servir els dos reportatges que van sortir publicats al setmanari comarcal "Ausona" els dies 31 de març i 8 d'abril de 1988:

Torneigs d'estiu de 1974 i 1975

Una modalitat que va aparèixer a la comarca d'Osona a mitjans dels anys 1970s va ser la dels torneigs de clubs d'un sol dia. Participant un determinat nombre de clubs d'escacs convidats, cada jugador d'un club jugava contra un d'un altre de forma que en conjunt cada club jugués amb un rival de tots els altres i el club que feia més punts individuals guanyava. Les partides eren o bé normals o bé a finish de dues hores per jugador.

L'equip de l'Institut "Jaume Callís" de Vic va ser el sorprenent guanyador de tres de quatre d'aquests torneigs d'estiu que es celebraren a la comarca d'Osona els anys 1974 i 1975, tot i participar-hi els més forts clubs de la comarca d'Osona, clubs d'altres comarques veïnes i, en alguns d'ells, sobretot als de Centelles però també a Olost, clubs de Barcelona i d'altres ciutats de Catalunya. Aquesta obertura a jugar contra bons jugadors d'arreu de Catalunya va veure el triomf inesperat quasi en cada ocasió de l'equip més emblemàtic dels primers Comarcals.

Això s'acompanyava en aquells anys d'alguns encontres entre clubs, com per exemple el matx Vic - Lluçanès que va tenir lloc a Perafita el 30 de juny de 1974, o anant més lluny el matx Blanes - Olost que va tenir lloc a Blanes el 25 d'agost del mateix any, que servien tant com a entrenament i preparació com a motiu de trobada.

Així el I Torneig d'Estiu que va tenir lloc a Centelles, organitzat pel club de la localitat, el 28 de juliol de 1974 en que va vèncer l'Institut, ja campió del recent  gran IV Comarcal d'aquell any  i el I Interclubs d'Olost el següent 14 d'agost, on també va ser primer l'Institut, que aquell 1974  ho guanyava tot. I no sols a nivell d'equip, sinó amb l'acompanyament d'algunes destacades victòries individuals de jugadors de l'equip, així també al mes d'agost Xavier Lázaro, de 13 anys llavors, va quedar campió del I Torneig Infantil i Juvenil de partides ràpides Pere Godó de Moià, de fins a 16 anys d'edat, tot i participar-hi jugadors no sols d'Osona sinó també del Bages, de Barcelona i d'altres llocs de Catalunya.

L'any següent es van repetir aquests torneigs amb més i més forts equips de fora, però es van tornar a registrar les sempre sorprenents victòries o almenys grans resultats de l'Institut. 
Al I Lo Castell d'Olost del 13 de juliol de 1975 junt amb l'Institut hi jugaren també el Vic, Centelles, Olost A, Olost B, Lacambra, Moià i Balenyà i el campió aquest cop fou el Moià que tingué una actuació extraordinària (+5 =1 - 0) però el segon fou l'Institut amb una actuació gairebé igual i per tant superat per molt poc [1].
Això sí, al II Torneig d'Estiu a Centelles el 25 de juliol, que va ser l'última actuació de l'Institut de Vic en torneigs d'escacs, participant-hi equips de Barcelona ciutat i de diversos llocs de Catalunya a més del Centelles, l'Institut de Vic que hi participava convidat per haver guanyat l'any anterior, va tornar a quedar campió contra pronòstic donada la categoria dels equips participants [2].
I això tot i els mals resultats de l'Institut en el V Comarcal d'aquell any, motiu que va fer que aquests primers llocs fosssin més inesperats si cap.  I encara aquell any es va tancar la temporada estiuenca en jugar un matx amistós Vic - Centelles  que va tenir lloc a Centelles el 31 d'agost de 1975, on formant part de l'equip vigatà vaig jugar amb negres contra Fabré, en una partida que va acabar en taules en 32 jugades.

Aquests torneigs estiuencs van tenir sempre un caràcter festiu i com d'escacs de vacances que van fer que perduressin gratament en la memòria dels que hi van participar com un bon i especial record, tot i que no van tenir continuïtat.

[1] De +5 =0 -1 si no recordo malament.
[2] Com a campió de l'edició li tocava de nou ser convidat l'any següent, però tot i que van continuar els mateixos jugadors amb el nou nom de Folgueroles, aquest no va ser invitat a participar-hi.

Dues de les meves millors partides

El V Comarcal de 1975 no sols va ser l'últim Comarcal que l'equip de l'Institut de Vic va jugar sinó també el dels seus pitjors resultats com equip, tot i que a això va contribuir el fet de jugar-se en 2 grups de 7 equips i fer un encontre final entre els d'igual posició en cada grup. Els dos grups es van fer bastant desiguals, en un d'ells hi havia el Tennis (campió), el C.E. Vic, l'Orfeó, l'Institut... portant els primers un equip amb uns quants jugadors de categoria preferent. 

I tot i que acabava de pujar a 2ª categoria en els Campionats individuals de Catalunya de 3ª i que a més m'estava anant bé en els examens dels estudis universitaris de Química,  tampoc els meus resultats individuals en aquest Comarcal no van ser gaire bons, almenys en comparació amb les primeres edicions anteriors.

Però aquell estiu em vaig recuperar ja que l’Institut encara va participar en els torneig “Lo Castell d’Olost”, el 13 de juliol de 1975 i en el II d’Estiu de Centelles el 27 de juliol de 1975 i en les dues ocasions l'equip va tornar a guanyar com ja havia fet l’any 1974, repetint la gesta, tot i que en aquests torneigs d’un sol dia hi participaven forts equips de Barcelona i d’altres llocs de Catalunya. 

Integrant l'equip de l'Institut en aquestes seves dues últimes i exitoses competicions,  vaig guanyar en les dues ocasions, jugant  amb blanques, a Isidre Camprobí, un dels 3 primers taulers del Centelles amb Fabré i Simón;  en la primera ocasió el vaig vèncer en 24 jugades i en la segona en 31, tot i que era justament aleshores quan Camprobí estava en la seva millor forma. Durant  els anys 1970s, Camprobí era un dels jugadors no sols centellencs sinó osonencs més destacats, especialment a mitjans d'aquesta dècada, quan estava en el seu apogeu. 

Les últimes partides “comarcals” jugant amb l’equip de l’Institut:

R. Lázaro M (Institut) – Camprobí (Centelles)

Torneig "Lo Castell d'Olost"

Olost 13-07-1975

1. e4, c5; 2. d4, cxd4; 3. c3, dxc3; 4. Cxc3, Cc6; 5. Cf3, d6; 6. Ac4, e6;  7. 0-0, Ae7; 8. De2, a6; 9. Td1, Dc7; 10. Af4, Ca5; 11. Ad3, b6; 12. Tac1, Da7; 13. b4, Cc6; 14. Cxb5, axb5; 15. Txc6, Ad7; 16. Axb5, Dxa2; 17. Tc8+, Ad1; 18. Axd7+, Rxd7; 19. Db5+, Rxc8; 20. Tc1+, Ac7; 21. De8+, Rb7; 22. Dc6+, Ra7; 23. Dxc7+, Ra6; 24. Dc6+ (1-0).

Una de les meves millors partides.

Entremig vaig fer els 21 anys i la majoria d'edat, que llavors es feia a aquesta edat. 

R. Lázaro M (Institut) – Camprobí (Centelles)

II Torneig d’estiu 

Centelles 27-07-1975

1. Cf3, c5; 2. e4, d6; 3. d4, cxd4; 4. c3, dxc3; 5. Cxc3, e6; 6. Ac4, a6; 7. 0-0, Cc6; 8. De2, Ae7; 9. Td1, Dc7; 10. Af4, Ce5; 11. Axe5, dxe5; 12. Ab5+, axb5; 13. Cxb5, Db6; 14. Tac1, Ad8; 15. Cd6+, Re7; 16. Cxc8+, Txc8; 17. Txc8, Cf6; 18. Cxe5, Te8; 19. Df3, Db4; 20. Cxf7, Ab6; 21. Cd6, Td8; 22. Txd8, Axd8; 23. e5, Rf8; 24. exf6, Axf6; 25. Dxb7, Dxb7; 26. Cxb7, Axb2; 27. a4, Ae5; 28. a5,  Ac7; 29. a6, Ab6; 30. Ta1, Aa7; 31. Ca5 (1-0).

Una altra de les meves millors partides.

Juntes, les dues formen el conjunt d’un parell de partides seguides, molt properes en el temps  i contra el mateix i molt fort rival i amb la mateixa obertura, el gambit Morra de la defensa Siciliana,  que considero més interessants d’entre les meves i de les que tinc més bon record. 

Com a anècdota, en aquell temps el castell d’Olost on es va jugar el torneig de clubs pertanyia al famós uròleg Dr. Puigvert (1905 – 1990), que ens va sortir a rebre i a donar la benvinguda, ens va ensenyar una mica el castell i va mirar l’inici del torneig i les primeres jugades. Després va haver de marxar perquè el trucaven per telèfon per a una consulta urgent sobre un dels seus pacients. No recordo si ens va acomiadar, però jo diria que no, que encara no havia tornat. Però vaig tenir molt de gust en conèixer-lo personalment, escoltar-lo i fins intercanviar algunes paraules amb ell. Era una celebritat mèdica que inspirava molt respecte.

Però ja abans, anat amb cotxe cap a Olost, recordo que no sé perquè pensava per a mi mateix, en part reflexionant sobre ensenyaments de la Universitat i en part preparant-me mentalment per a la partida: “la vida i l’ésser humà: proteïnes i informació”. Potser inconscientment ja anticipant la trobada amb aquell geni de la medicina, que ja ens havien avisat que ens rebria i ens faria una salutació. Val a dir també que aquell any jo estava en el meu pes normal, gairebé en el pes ideal, i que era una època molt satisfactòria de la meva vida.  

Un Comarcal polèmic

Si un Campionat Comarcal va despertar polèmica va ser sens dubte el VI Campionat Comarcal del 1976, just un dels dos Comarcals centrals, amb el VII de 1977,  situats just enmig entre el I de 1971 i el XII i últim de 1982. 

El 14 de febrer de 1976 va tenir lloc la reunió preparatòria del VI Comarcal d’Osona, organitzat per la Penya Escacs Centelles  i el 24 d’abril sortia ja una nota a l’Ausona sobre l’inici aquell mateix dia del campionat, signada per Miquel Fabré del Centelles, que va fer les cròniques i que també feia d’àrbitre del torneig.  Totes les planilles del campionat, excepte la ronda en que es va jugar al local del Club Tennis Vic el 12 de juny, van ser de la P.E. Centelles.

Cal dir que estant en molt bones relacions amb ells, el 18 d’abril de 1976 vaig fer una sessió de simultànies a Centelles contra 20 jugadors del seu equip juvenil i infantil. Vaig guanyar 17 partides, entre ells vaig vèncer a Llavina (1), Presseguer i altres que ja aleshores eren considerats bons jugadors i uns quants que ho serien ben aviat, en vaig entaular 2 (una d’elles amb Creus) i només en vaig perdre una, amb Joaquim Vila.

A la 1ª ronda, el 24 d’abril,  jugada a l’Orfeó Vigatà, l’Orfeó va jugar contra el nou equip del Folgueroles (el nou nom de l’anterior Institut) i va perdre. Orfeó 1’5 – Folgueroles 4’5.

A la 2ª ronda jugada a Tona el 8 de maig, l’equip de la localitat amfitriona va jugar contra el Folgueroles – en la repartició de emparellaments per rondes que es va fer, curiosament al Folgueroles li va tocar jugar quasi sempre amb l’equip local – i també va perdre: Tona 2 – Folgueroles 4. El cronista hi fa un comentari: “Amb gran polèmica va finalitzar, doncs el jugador local va perdre per temps quan li faltaven dos jugades pel mat”. Sembla referir-se a la última partida del matx i a que una victòria d’aquest jugador tonenc hauria portat a un empat en el matx, però en tot cas no va cantar el mat, segurament les últimes jugades es van fer ràpidament pels apurs de rellortge,  i va perdre per temps (2).

El 29 de maig es va jugar a Folgueroles i el Folgueroles va guanyar al Centelles B per 6-0, resultat que no sembla que fos ben assumit pels de l'equip, almenys per la seva directiva.  Perquè l’1 de juny el campió mundial Anatoly Karpov va jugar a Centelles una sessió de simultànies contra 25 dels millors taulers de la comarca, guanyant-ne 22 i fent taules amb Abeyà, Llavina i Puigdomènech, però cap jugador del Folgueroles hi va ser convidat, tot i que entre ells hi havia molts jugadors de primera línia comarcal per resultats i historial. 

El campió mundial Kàrpov a Centelles, 1 de juny de 1976.

La majoria dels oponents de Karpov van ser de Centelles, si bé es va convidar a uns quants escaquistes de Vic i uns quants de la comarca d’Osona, a discreció del club. Però sí que hi vam assistir la majoria de jugadors del Folgueroles com a espectadors, per veure jugar a Karpov, tot i que el meu germà Jordi i jo ja l’havíem conegut personalment al veure’l jugar uns dies abans unes altres simultànies a Barcelona i a mi fins i tot em va dedicar i signar un llibre seu que li vaig comprar i que va llegir principalment el meu pare, al qui li agradava l’estil posicional de Karpov.

Després de la  7ª ronda la classificació, segons surt a la crònica de l’Ausona, era 1. Tennis 6 p, 2. Centelles A 6 p;  3. Orfeó 5 p; 4. Folgueroles 5 p; 5. Vic 3 p; 6. Moià 2’5 p; 7. Lacambra 2’5 p; 8. Centelles B 2 p; 9. Olost 2 p; 10. Tona 1 p. I l’únic comentari del cronista sobre els resultats de la ronda és “empat a 3 del Tennis amb el Folgueroles, que va donar molt que parlar tota la setmana” (3).

Al finalitzar la 8ª i penúltima ronda la classificació estava segons la crònica de l’Ausona, 1. Centelles A 6’5 p, 2-4. Tennis, Folgueroles i Orfeó 6 p; 5. Lacambra 3’5 p; 6-7. Vic i Moià 3 p; 8-9. Centelles B i Olost 2 p; 10. Tona 1’5 p. Pel que es veu en aquesta ronda el Centelles A va empatar, cosa que tot i que el feia líder en solitari complicava les seves pretensions al títol, doncs tenia 3 forts rivals amb opcions a sols mig punt, ja que si bé el Tennis va perdre tant el Folgueroles com l’Orfeó van guanyar.

A la última ronda no va sortir ni el resultat final, ni la classificació, ja que no hi va haver crònica d'escacs a l'Ausona ni aquella setmana ni les setmanes següents. Pels participants i per altres fonts se sap que el Tennis va quedar campió i el Folgueroles subcampió, però el tercer lloc és dubtós si va ser pel Centelles A o bé per l’Orfeó Vigatà. En tot cas aquest estrany mutisme, que no va recollir ni la cerimònia de lliurament de trofeus ni cap altre esdeveniment escaquistíc, no es va trencar al setmanari Ausona fins molt més tard, el 16 d’octubre del mateix any, però ara el cronista ja era un altre, el periodista Lluís de Planell, que tampoc va fer cap referència als resultats ja llunyans, quasi quatre mesos abans, i va seguir fent ell les cròniques d’escacs.

Hi ha tan poca informació a la premsa sobre aquest VI Comarcal del 1976 que per aportar-n’hi una mica hi poso totes les meves partides, que s’han conservat:

1ª ronda Font (Orfeó)  - R. Lázaro M (Folgueroles), Vic 24-04-1976   0-1 en 47 jugades.

2ª ronda  R. Lázaro M. – Joan Ges (Tona), Tona, 8-05-1976, 1-0 en 14 jugades (4).

3ª ronda  R. Lázaro M. – Renom (Moià),  Vic 15-05-1976, 1-0 en 23 jugades (5).

4ª ronda Curtó (Centelles A) – R. Lázaro M,   Moià, 22-05-1976, 1-0 en 48 jugades.  

5ª ronda Josep Señé (Centelles B) – R. Lázaro M, Folgueroles 29-05-1976, 0-1 en 39     jugades.

6ª ronda Icart (Olost) – R. Lázaro M, Lacambra 5-06-1976, 0-1 en 30 jugades.

7ª ronda R. Lázaro M – Jaume Vila (Tennis), Vic  12-06-1976, 1-0 en 47 jugades.

8ª ronda Ferrón (Vic) – R. Lázaro M, Olost  19-06-1976, ½ - ½ en 38 jugades.

9ª ronda  R. Lázaro M – Espasa (Lacambra), Centelles  26-06-1976, 1-0 en 36 jugades.

En total el meu score va ser en aquest campionat de +7  =1  -1 i vaig jugar 4 partides amb blanques (+4 =0 – 0) i 5 partides amb negres (+3 =1 – 1).

(1) Curiosament Llavina, que va perdre amb mi, poques setmanes més tard va fer taules en unes altres simultànies contra el campió mundial Karpov. La meva partida amb Llavina, s’ha conservat i com que va ser molt curta la transcric:

R. Lázaro M. – Llavina

Simultànies a 20 taulers, Centelles 18 abril 1976

1. e4, c5; 2. d4. cxd4; 3. c3, dxc3; 4. Cxc3, Cc6; 5. Cf3, d6; 6. Ac4, Cf6; 7. 0-0, g6; 8. e5, Cxe5; 9. Cxe5, dxe5; 10. Axf6+, Rxf6; 11. Dxd8, Ag7; 12. De1, i tres o quatre jugades més tard les negres van abandonar (1-0).

(2) Era cap al final de l’època en que en aquestes circumstàncies es podia “cantar el mat”. El jugador podia dir “mat en tantes jugades” i l’àrbitre parava el rellotge i comprovava si era cert. Si el mat era real, guanyava el que l’havia cantat, però es deia que si el mat no era en el nombre de jugades dita pel que l’havia cantat, o en tot cas en menys, aquest perdia la partida, encara que la tingués guanyada, si bé d’altres deien que es continuava.  La costum estava francament en desús des de feia molt temps i no recordo haver-ho vist fer mai, excepte en alguna rara partida amistosa, encara que sí haver sentit a dir de gent que ho havia fet molts anys enrere. En tot cas no es va fer i la polèmica per haver perdut per temps ni que fos veritat que tenia mat en poques – si és que ho savia i se n’havia adonat el jugador i no va resultar així a posteriori – és bastant sorprenent i fora de lloc.

(3) No se sap ben bé de què devia donar que parlar, si no fos del bé que van jugar els jugadors, perquè l’empat del Folgueroles amb el líder donava més ales al co-líder Centelles A de quedar campió en el campionat que organitzava, com era la seva pretensió, guanyant així per primer cop un Comarcal.  Si el Tennis hagués guanyat al Folgueroles s’hagués posat líder en solitari amb  6’5 punts i mig punt més que el Centelles A i si el Folgueroles hagués vençut el matx el Tennis amb 5’5  hagués quedat mig punt per darrera del Centelles però a canvi amb el Folgueroles hi hagués empatat a punts a 6, compartint el liderat de la classificació provisional,  i totes les opcions haguessin seguit obertes, però el resultat de les partides va ser aquest.  Potser va ser d’això del que es devia parlar, sobretot a Centelles.

(4) Partida ja transcrita a l’apartat Partides.

(5)  R. Lázaro M (Folgueroles) – Renom (Moià), 15-05-1976, 1. e4, c5; 2. d4 cxd4; 3. c3, Cc6; 4. cxd4, Cf6; 5. Cc3, e6; 6. e5, Cg8; 7. Dg4, f6; 8. Cf3, f5; 9. Dg3, g6; 10. Ac4, Ah6; 11. 0-0, C6-e7; 12. Cb5, a6; 13. Cd6+, Rf8; 14. Axh6, Cxh6; 15. Cg5, Rg7; 16. Dh4, Tf8; 17. d5, b5; 18. Ab3, Cxd5; 19. Axd5, exd5; 20. Te1, Th8; 21. e6, dxe6; 22. Txe6, Dg8; 25. Dd4+ (1-0).