PASQUA!

Crist ha ressuscitat! 

El Senyor ha ressuscitat!

Bona Pasqua 2018 a tothom! 

Setmana Santa 2018

Estem en plena Setmana Santa d'aquest any 2018,
entrant en els seus dies centrals, el Triduum Pasqual.

El Sant Sopar del Dijous Sant (Pietro Lorenzetti, 1ª meitat s. XIV) 

Que seguint al Senyor tinguem tots uns bons i sants dies!

Diumenge de Rams

La porta de la Setmana Santa 

L'entrada de Jesús a Jerusalem abans de la Passió (P. Lorenzetti, 1320) 

Opens de Vic i alcaldes

El nom oficial de tots els Opens de Vic a partir del primer de 1981 i fins i tot del previ i després no comptat del 1978 va ser "Open Ciutat de Vic". Això ja mostra l'especial i directa relació que volien tenir amb la població on es celebraven, concretada en aquest terme específic. 

A diferència d'altres Opens d'escacs catalans com els de Barcelona, Manresa, Berga, etc. els de Vic van mantenir sempre un aire més aviat comarcal. Però en les grans edicions centrals del 1986 al 1989 i sobretot en els dos més grans del 1987 i 1988 van atraure una important participació catalana i amb participants d'alt Elo i amb alguns títols de mestre, sense perdre per això la seva condició molt vigatana i osonenca. 

L'estreta relació dels Opens i del C.E. Vic amb la ciutat de Vic es veu en la presència dels alcaldes en moments significatius dels mateixos, com el lliurament de trofeus o les rondes inaugurals. 

Així, l'alcalde de Vic entre 1975 - 1979 Antoni Maria Sadurní (1927 - 2014), que va estar a la inauguració del nou i exemplar local social del CE Vic el 1977 i a la visita del president de la FIDE Olafsson al club el 1979, és molt possible que també fes presència en el Open "pilot" Ciutat de Vic de 1978, tot i que no en tenim documentació. 

Ja en el temps dels grans Opens, de Ramon Muntanyà (1942 - 2006), alcalde de Vic entre 1979 i 1987 sí que queda constància de la seva presència en les cerimònies tant inaugurals com de clausura, 

L'alcalde Muntanyà fa la primera jugada del 1è tauler en la 1ª ronda del
VII Open Ciutat de Vic 1987 en presència de Josep Masgoret i de Josep Manuel Gil.

Eduard Ibáñez rep un premi al final del Open de Vic de mans de l'alcalde
Ramon Muntanyà. A l'esquerra s'hi veu el Dr. Josep Brugulat i a la
dreta el president del CE Vic, Pere Vegara, fent de mestre de cerimònia.

Igualment Pere Girbau (n. 1934) alcalde de Vic entre 1987 - 1995, va presidir les cerimònies oficials d'uns quants Opens de Vic durant el seu mandat. Especialment els grans de 1988 i 1989, ja que aquests, tot i que es van continuant celebrant,  van minvar molt ràpidament a partir dels primers anys 1990s. 

L'alcalde de Vic Pere Girbau lliura el premi a Josep Manuel Gil. 

Es doncs un record, que pot ser nostàlgic, d'aquelles competicions i celebracions. 

Les fotos d'aquest reportatge han estat cedides amablement per la direcció del Club Escacs Vic, per a la seva publicació en aquest blog.

Escenes del club en aquells temps

El temps era finals dels 70 i el club, l’Escacs Vic.

Joan Codina de Moià, a la dreta, jugant una partida 

Una partida de Bautista, amb blanques. En primer terme, Simon.

Heribert Gutiérrez amb negres pensant davant de Sarrió 

En un altre local de Vic, un torneig: 

Partida Branchadell - Raurell 

A la dreta Manel Camps en ple torneig,del que s'hi veuen diversos jugadors 

Totes les fotos són de l'any 1977 i cortesia del Club Escacs Vic.

La primera entrega de trofeus al nou local del CE Vic al novembre de 1977, l'inici d'un gran projecte.

El primer lliurament de trofeus al nou local social del Club Escacs Vic, un cop fet els campionats, va tenir lloc al novembre de 1977, un parell de mesos després de la inauguració. 

Un important torneig per la novetat i el nombre de participants aixi com el que això podia significar pel futur del club va ser el de les classes d'escacs a nens que en volien aprendre, i que eren sobretot del barri,  i el posterior campionat sistema lliga entre ells. Alhora també es donaren els premis dels campionats socials, el principal dels quals era el Campionat de Vic, si bé en aquella època el títol, tot i que conegut i prestigiós, era poc usat, però també d'altres campionats i premis honorífics. 

L'acte de lliurament de premis, novembre de 1977.
Entre el públic, Ricard Lázaro pare i Vicenç Falguera.

Ricard Lázaro Sanromà rep un trofeu de mans del president Joan Serra.
Darrera, mirant-s'ho, s'hi veu a Franch, també jugador participant. 

Heribert Gutiérrez rebent un premi de mans del president Joan Serra.

Va ser un bon començament d'una renovació del C.E. Vic amb el seu nou local, que portaria en un any i escaig a la visita del president de la FIDE Fridrik Olafsson i el seu staff (abril 1979) i uns mesos després a la celebració en aquest local i organitzat pel C.E. Vic conjuntament amb les federacions catalana i espanyola d'escacs, del XX Campionat d'Espanya femení (agost 1979). 

I encara que motius econòmics portarien a la dimissió del president i impulsor del projecte Joan Serra (1934 - 1988) al desembre de 1979 i a la constitució d'una Junta Gestora, presidida per Ricard Lázaro Sr. (1923 - 2008) que va haver de fer reformes i renunciar a bona part del projecte inicial, el cert és que en un parell d'anys la situació es va recuperar i el nou local va seguir funcionant encara molts anys i va ser en ell on va debutar en els escacs Lluís Comas, aleshores un nen, que, preparat per l'Heribert Gutiérrez (1932 - 1988) va arribar a ser campió del món infantil l'any 1984. D'alguna manera la culminació d'aquell projecte i d'aquella promoció dels escacs infantils i juvenils que va coincidir amb l'inici del nou local social, com una part bàsica del mateix. Fet que és just reconèixer. 

Les fotos aquí publicades són gentilesa del Club Escacs Vic, del seu arxiu. 

Visita del president de la FIDE Olafsson a Vic l'any 1979

A la primavera de l'any 1979 el llavors president de la FIDE, l’islandès Fridrik Olafsson (n. 1935), convidat pel president de la Federació Catalana d’Escacs, Joan Segura (n. 1928), va visitar el nou local, considerat modèlic, del Club Escacs Vic, obert tant sols un any i mig abans.

Arribada i rebuda al Club Escacs Vic.
S'hi veu el president del club, Joan Serra i el president
de la Federació Catalana d'Escacs, Joan Segura. 

Fridrik Olafsson i altres autoritats de la FIDE
visitant les instal·lacions, "a l'alçada dels millors clubs
d'escacs d'Europa i del món" segons es va dir 

Olafsson es va seure davant d'un tauler per jugar una partida
amb un dels nois que hi havia. Al fons es veu l'Heribert Gutiérrez. 

Una partida de l'Heribert Gutiérrez amb un noi, filmada per un equip de rodatge
estranger, testimoni de la visita, que fa un reportatge. S'ho mira Vicenç Abeyà. 

Les fotos d'aquest reportatge són cedides pel Club Escacs Vic, per gentilesa del seu president. 

El nou local del Club Escacs Vic, 1977

El setembre de 1977 va tenir lloc la inauguració del  nou local social, modèlic però d'un gran cost econòmic, del Club Escacs Vic, a la perifèria de Vic, al barri de l'Estadi i a prop de la carretera de Barcelona, en la direcció del barri de Serradesanferm i de la plaça Osona. Una zona que més tard creixeria força.  Era tot un edifici amb bar a la planta baixa i dos plantes senceres per a jugar a escacs, recent construit. 

El president Joan Serra, el rector de la parròquia del barri, que va beneir el nou
local, l'alcalde de Vic i Ricard Lázaro Sr. en la inauguració, tardor de 1977

Una altra foto de l'acte. S'hi veuen el periodista del setmanari Ausona,
Lluís de Planell, amb barba; Josep Sala Orri que més tard seria molts anys
president de l'Agrupació Astronòmica d'Osona i Ricard Lázaro pare. 

Estrenant el local jugant una partida al despatx de la Junta del nou local del club.

Com a inauguració del local i per fer ambient i barri, així com per fer cantera, del setembre al novembre es va fer un curs d'escacs per a nens, que va acabar amb un torneig entre ells pel sistema lliga de tots contra tots. Les classes i més endavant les partides tenien lloc un dia a la setmana, per les tardes. Del curs i del campionat, molt concorreguts, en van sortir uns que més tard jugaren com a infantils i juvenils, i alguns fins i tot persistiren més endavant en el Club Escacs Vic.  També es va fer un campionat social.

Fotos cedides per gentilesa del C.E. Vic.

Jugadors dels Comarcals (1): Joan Codina

Amb 97 anys, aquest any en fa 98, federat i en actiu en els escacs, el moianès Joan Codina i Espinasa (n. setembre 1920) és una institució en els escacs no sols al seu poble, Moià, i a Catalunya sinó a tot Espanya i d’alguna manera es podria dir que a nivell internacional. Però a part d'això i de la seva personalitat atraient, és un record viu dels escacs en el temps dels Comarcals osonencs, als anys 1970s i primera meitat dels 1980s. 

Joan Codina davant el tauler 

Segons recorda el mateix Joan Codina, que va ser-ne un gran promotor i difusor, a més de participant, els escacs a Moià tenen una llarga tradició. Als anys 1940s ja es feien classes d'escacs al poble i quan es va voler començar a competir es va fer com a secció d'escacs del Club Esportiu Moià. La especial situació de Moià, pertanyent aleshores a la comarca del Bages (no fou fins el 2015 que es reconegué oficialment la comarca del Moianès) però lleugerament més a prop per carretera de Vic que de Manresa, així com la seva relativita proximitat a altres centres com Granollers, Sabadell, Terrassa i fins i tot Berga i Igualada, així com la tradicional vinculació amb Barcelona, feren que la participació del Moià com equip i dels jugadors moianesos fos molt variada.

En el propi Moià es va jugar durant molts anys l'estiuenc Torneig Pere Godó de partides ràpides, de molta fama i amb molta participació d'arreu de Catalunya,  que a partir del 1974 va conéixer durant uns anys una competició infantil. 

L'equip de Moià que quedà campió del disputat  "Torneig de Festes Majors
Bages - Berguedà", amb el trofeu i el premi. Codina està de peu a la dreta. 

L'actuació osonenca del Moià 

  

El Moià, ja amb experiència en altres torneigs, va participar en uns quants Comarcals osonencs, com es veu  l'equip moianès va ser asidu participant en l'època central dels Comarcals d'Osona, jugant 7 torneigs consecutius. Només va faltar als 3 primers (1971-73) i als dos últims (1981 - 82): 

1974  IV Comarcal, 8è de 10 equips 

1975  V Comarcal, 11è de 14 equips (*) 

1976  VI Comarcal, 5è de 10 equips  

1977 VII Comarcal  (**), 8 equips

1978 VIII Comarcal, 8è de 14 equips (***)

1979 IX Comarcal, 9è de 14 equips (*) 

1980 X Comarcal, 12è de 13 equips (****)

(*) Es va jugar en dos grups de 7 equips amb un matx final, cosa que distorsiona la classificació final. 

(**) Hi ha poca informació disponible de moment de la classificació d'aquest campionat, exceptuant els 3 primers llocs, però sembla que el Moià va quedar classificat del mig. 

(***) Jugant tots contra tots, és a dir a 13 rondes. 

(****) Probablement va tenir problemes d'alineació i en moltes rondes jugava amb menys jugadors o amb infantils i juvenils, fins i tot és possible que no jugués alguna ronda o més. Aquest torneig, que es va jugar en la modalitat de dos grups previs de 6 i 7 equips i ronda final, va suposar el final de la participació del Moià en els Comarcals, que acabarien tan sols dos anys després. 

Encara que els resultats finals no ho reflecteixin en general, el Moià va ser sempre un equip que comptava en la lluita pels primers llocs, sobretot en les primeres rondes,  i durant tot el torneig per les millors posicions al centre de la taula de classificació. 

Cal tenir en compte l'especial característica dels Comarcals osonencs i comparar-lo per exemple amb els resultats d'un equip tan fort i potent com el Centelles, que no va guanyar mai i el seu millor resultat foren dos 3ès llocs el 1976 i 1979, o el Vic que només va guanyar la primera i la última edició, i el Vic juvenil va quedar en últim lloc el 1978 i el Vic B en darrer lloc el 1982. 

Més éxit va tenir el Moià en els campionats del Bages i Berguedà, on va quedar campió un any del torneig de Festes Majors Bages - Berguedà i en altres va quedar entre els primers. 

En aquells anys en Joan Codina ja era un jugador asidu en les competicions, com ho segueix essent ara.  

El seu més gran èxit osonenc va ser el inesperat 1è lloc en el campionat estiuenc "Castell d'Olost" de 1975, en que per a sorpresa de tots el Moià va guanyar clarament,  superant a l'Institut - imbatible aquells anys en aquests torneigs - al Vic, al Centelles i a equips de categoria de comarques veïnes. Es va jugar pel sistema de torneig d'un sol dia, amb cada jugador de l'equip enfrontant-se a un jugador de cada equip participant. Amb el seu numero u, Sebastià Renom, el dos Joan Orriols, Ricard Vila, el propi Joan Codina i un reforç a l'equip, Ricard Morros, de Mollet però amb una certa vinculació amb el poble, l'equip del Moià va fer una actuació extraordinaria i va donar la campanada, rebent el trofeu especial donat pel Dr. Antoni Puigvert, propietari i resident al castell d'Olost i promotor del torneig.


Joan Codina, d'actualitat ara  

Exhibició d'escaquistes longeus contra infantils exitosos a Pamplona, juliol 2017,
just abans del II Torneig Internacional Solidari d'Escacs contra l'Alzheimer

Joan Codina ha seguit en actiu, federat i jugant.  Recentment ha estat d'actualitat per diversos motius. L'1 de juliol de 2017, amb 96 anys, va ser convidat i va anar al II Torneig Internacional Solidari d'Escacs "Ajuda la teva memòria, dona escac mat a l'Alzheimer", a Pamplona junt amb Manuel Álvarez Escudero, de 95 anys i de Madrid i  Juan Codina Escudero, de 94 anys i de Tauste (Saragossa). Malgrat compartir cognoms, aquests tres escaquistes molt longeus encara en plena activitat en els escacs, ni són família ni es coneixien, tot i que tenien ganes de fer-ho.  Abans que comencés el torneig van participar en una exhibició jugant contra tres nens escaquistes amb els que es porten més de 80, gairebé 90 anys d'edat: Leyre Abrisqueta (12 anys), de Pamplona i subcampiona europea infantil, Javier Habans, de 9 anys, campió d'Espanya sub-8 i sub-10 i Gerard Piñol, de Mollerussa (Lleida) i de 5 anys. 

Convidat al II Torneig de la Universitat de Navarra, 1 juliol 2017

Joan Codina ofereix taules a la seva rival en el matx inaugural "dels 90 anys
de diferència", Leyre Abrisqueta (n. 2005), subcampiona infantil europea.

Entrevistat per una periodista d'allà en la mateixa sala de joc del torneig,
el Poliesportiu de la Universitat de Navarra, a Pamplona l'1 de juliol de 2017. 

Després també perquè molt recentment ha sortit a la contraportada de El Periòdico, el 6 de febrer de 2018, entrevistat per la periodista Gemma Tramullas sota el títol "Disfruto més quan perdo que quan guanyo", on aquesta el qualificava de "camí dels 98 anys, el jugador més veterà i jovial de la Lliga catalana d'escacs". 

No sols això, sinó que en el mateix mitjà de comunicació, Josep Maria Espinàs (n. 1927), un altre gran exemple de longevitat activa en el seu camp i que reconeix haver jugat a escacs de jove, se'n feia ressò en la seva columna del 27 de febrer d'enguany amb el títol "La pacífica lluita dels escacs" i el comentari "és un joc presidit pel respecte, que acaba amb la felicitació del vençut al vencedor". 

Qui això escriu ha pogut parlar amb en Joan Codina, al qui no veia des de fa potser 30 o 35 anys o més, en dues ocasions a Moià durant molta estona, els dies 16 i 23 de febrer d'aquest any i en una altra ocasió breument el 2 de març. En la segona, Joan Codina, qui m'havia reconegut quan em vaig presentar, em va donar un material que havia conservat, sabent-li greu que fa 3 o 4 anys amb el canvi de residència va llençar moltes coses que conservava del temps dels Comarcals, i en la tercera em va presentar a Sebastià Renom, molts anys numero 1 del Moià, del que feia pràcticament el mateix temps que no ens veiem, però també ens vam reconèixer, i amb qui també hem tingut un parell de converses. Si a això s'afegeix que al mes d'octubre ens vam trobar casualment a Moià amb el president del club Ricard Vila, es pot dir que ens hem retrobat després de moltes dècades i, això sí, ens recordavem tots del temps dels Campionats Comarcals d'Osona. En una altra entrada del blog parlaré d'algunes coses que em van dir i de l'entrevista que li vaig fer a Joan Codina, sobre diversos temes, tant d'escacs com d'altres matèries. De moment la gran majoria de les fotos i materials aquí publicats són gentilesa del mateix Joan Codina.