Jordi Lázaro, campió del IX Open Juvenil de Berga 1974

L'any en que els jugadors de l'equip de l'Institut Jaume Callís de Vic ho guanyaven tot... 

Al torneig gran de Berga, amb moltíssima participació, a més de catalans i espanyols hi jugaven molts estrangers sobretot d'Europa Occidental però també alguns dels països de l’Est, com Romania.

Referència de l'Open de Berga de 1974 al diari esportiu "Dicen" (cortesia Joan Escobet) 

Probablement a La Vanguardia
(cortesia Joan Escobet)

   Per exemple al de l’any 1974 va quedar campió Cordovil (Portugal) i segon Eslon (Suècia) seguits en els primers llocs d’altres jugadors foranis com dos d’Holanda, Vogel (4t) i Witt (9è) i després entre els següents classificats per ordre d’aparició del primer en la taula n’hi havia de Suïssa (1), Holanda (5 més, un total de 7), Bèlgica (2), Alemanya (10), França (2), Iugoslàvia (1), Romania (1), Itàlia (1)...d’un total de 84 participants. En aquesta edició Alemanya amb 10 i Holanda amb 7 formaven el major nucli estranger.  

     Però al Juvenil, que l’any 1974 anava per la 9ª edició, només hi solien jugar catalans i espanyols, amb algunes excepcions com el francès Sighirdjian a l’any 1972 i/o 1973, al que per cert Jordi Lázaro va vèncer en una partida que va jugar amb ell, Sighirdjian aleshores un nen, resistia amb partida perduda i el seu pare, que jugava al torneig gran, va passar a veure com anava i va dir estranyat “C’est fotu!” i llavors va abandonar.

     En aquella edició va venir un grup de 3 jugadors de Madrid molt ben preparats, que es disputaven el torneig entre ells, però Jordi Lázaro els va acabar superant i quedant campió.

1  Jordi Lázaro (Vic)  5 p

2  Quintana (Madrid) 5 p

3  Wichtmann (Madrid) 4.5 p

4  Samaniego (Madrid) 4.5 p 

5  Artur Canela (Barcelona) 4 p

6  Ribera (Manresa) 4 p 

7  Xavier Lázaro (Vic) 4 p

8  Blasi (Salou) 3.5 p

9  Boixader (Berga) 3 p

10 Conxita Canela (Barcelona) 3 p

11 Teresa Canela (Barcelona) 3 p

12 Josep Maria Canela (Valls) 3 p

Amb els mateixos 3 punts, 13 Comellas (Barcelona), 14 Escobet (Berga), 15 Gamisans (Gironella), 16 Garcia (Sant Sebastià) i 17 Money (Gironella) i fins a 26 classificats. 

A la 1ª ronda, disputada el dia 19 d’agost,  J. Lázaro va guanyar amb negres a Rocademboch (Berga). A la 2ª va guanyar amb blanques a Quintana (Madrid). A la 3ª va guanyar amb negres a Samaniego (Madrid). A la 4ª va fer taules amb blanques amb Wichtmann (Madrid). A la 5ª va fer taules amb Artur Canela (Barcelona), i a la 6ª va guanyar amb blanques a Josep Maria Canela (Valls)[1], quedant amb 5 punts de 6 (2 taules) i superant pels sistemes de desempat a Quintana.

Molt destacada també va ser l’actuació de Xavier Lázaro, el seu germà, que guanyava a tots els altres jugadors però perdia amb els de Madrid. A la 1ª ronda va guanyar amb blanques a Colominas (Barcelona), a la 2ª va guanyar també amb blanques al després fort jugador Ordeix (Ripoll),  a la 3ª va perdre amb negres amb Wichtmann (Madrid), a la 4ª va perdre amb blanques amb Samaniego (Madrid), a la 5ª va guanyar amb negres a Boixader (Berga) i a la 6ª va guanyar amb negres a Teresa Canela (Barcelona), quedant en 7è lloc (però empatat a punts amb el 5è i el 6è).

Aquell mateix estiu Xavier Lázaro va guanyar el I Open Juvenil i Infantil Pere Godó de Moià. I al mateix mes de juliol l’equip de l’Institut Jaume Callís de Vic, format per Ricard Lázaro Sr, Ricard Lázaro Jr, Jordi Lázaro. Xavier Lázaro i dos jugadors més, que normalment eren Jacint Raurell, Francesc Freixer, el Dr. Brugulat, Miquel Solà... guanyava els dos torneigs estiuencs d’un dia, el I de Centelles i l’Interclubs d’Olost, amb participació d’equips no sols osonencs sinó també de Manresa, Granollers i fins de Barcelona...  

---

[1] Aquest no tenia cap relació de parentesc amb els altres 3 germans del mateix cognom.

Partides de Ricard Lázaro Sr.

Dues partides que s'han conservat de les últimes jugades en competicions oficials per Ricard Lázaro Sanromà. En elles, i tot i que ja quasi no jugava de campionat, venç amb les negres a dos forts rivals. La primera té la curiositat de ser una mini-partida i que tot i així el seu rival, ja perdut per joc i posició, va acabar perdent per caiguda de la bandereta del rellotge. 

Ramos (2010)  - Ricard Lázaro Sanromà (1980)                                                                 

Campionat de Catalunya per Equips, 1ª ronda, Taradell – Barberà                              

Taradell, 20 gener 2002 

1. d4, Cf6; 2. c3, g6; 3. Cc3, Ag7; 4. e4, d6; 5. f4, e6; 6. e5, C6d7; 7. Cf3, b6; 8. Ad3, Ab7; 9. exd6, cxd6; 10. Ae3, 0-0; 11. De2, Cf6; 12. 0-0-0, d5: 13. f5, Cc6; 14. Thf1, Cb4; 15. g4, Cxd3+; 16.. Dxd3, Tc8; 17. b3, Aa6; 18. Tf2, dxc4 (0 – 1).

En el moment de jugar-se aquesta partida, potser una de les últimes que va jugar oficialment, Ricard Lázaro Sr. tenia 78 anys. El seu rival en tenia 29. Curiosament tots dos van emprar molt temps en la partida, a la jugada 16 portaven 70 minuts de rellotge i al final Ramos va perdre per temps. El Taradell, l’equip de R. Lázaro pare, va guanyar el matx per 6 – 4.

Ricard Lázaro Sanromà jugant en unes simultànies del M.I. Antonio Medina al Club Tennis Vic, primers setembre de 1971.

Una altre partida, d’un parell d’anys abans: 

Felipe Dove (2070) – Ricard Lázaro Sanromà (2020)                                                                                       

Ct. Catalunya per Equips, Centelles – Taradell                                                       

Cerdanyola, 5 març 2000

1 d4, f5; 2. C4, Cf6; 3, g3, e6; 4. Ag2, Ae7; 5. Cc3, 0-0; 6. Ch3, c6; 7. 0-0, Ca6; 8. Af4, Cc7; 9. a4, d6; 10. b4, d5; 11. c5, b6; 12 Cg5, Ch5; 13 Cf3, Cxf4; 14 gxf4, Af6; 15. Ce5, Axe5; 16 fxe5, Aa6; 17 f4, Ac4; 18 Tf3, Dh4; 19 De1, Dxe1; 20 Txe1, bxc5; 21 bxc5, Tab8; 22 Ta1, Tb2; 23 Af1, Tfb8; 24 e6, Axf1; 25 T3xf8, T8b6; 26 Tfc1, Ca6; 27 Cd1, Td2; 28 h3, Cb4; 29 Tab1, Txb1; 30 Txb1, a5; 31. Rf1, Rf7; 32 Re1, Tg2; 33 Tb3, Ta2; 34. Cb2, Txb2 (0-1)

R. Lázaro Sr. era potser més jugador de blanques[1] que de negres, però el plantejament que feia de la partida era molt semblant en els dos casos, fianchettos, esquemes indis[2], etc. si bé amb negres potser variava més, com en la D. Holandesa de la partida anterior. Sempre va jugar amb estil estratègic i posicional, si bé amb l’edat – aquí tenia 76 anys – va començar a experimentar més. Com que jugava sempre amb els seus esquemes i amb el seu mètode, no li afectava la categoria del rival. Això sí, a vegades arriscava, com en una partida amb Bautista en que van arribar a un final de mig joc de taules clares i va ser ell qui va sacrificar un peó per intentar forçar la posició, cosa inhabitual, i al final de moltes jugades més va acabar perdent a la final pel peó de menys “Era com si l’hagués tirat al pou – comentava – pensava que el recuperaria, però no hi va haver manera”. Això passava en partides importants com aquesta, en que al Taradell li anava molt (pujar o conservar la categoria), era la última ronda del campionat i va ser la última partida del matx en acabar, ja que també solia carregar-se de rellotge i de tant en tant passava per dificultats de temps, que normalment solucionava bé. Com a jugador de club era seriós i disciplinat, molt sòlid i segur, es podia comptar amb ell. En aquest cas amb la seva victòria el matx va acabar empatat 5 – 5 i el Taradell va aconseguir el seu objectiu, que probablement era el de mantenir la categoria.

[1] Amb les que quasi invariablement sortia de 1. Cf3 i solia plantejar l’esquema Reti del doble fianchetto.

[2] De rei sobretot però era molt habitual el plantejament doble India i en alguns casos la Índia de dama.

Els torneigs de Berga

Els torneigs estiuencs de Berga van ser mítics als anys 1970s. Tenien molta participació estrangera, de turistes francesos, britànics, alemanys, holandesos... Es celebraven durant una setmana, al mes d'agost. 

Durant uns anys es van fer els Juvenils de Berga, junt amb els torneigs seniors. Els meus germans hi van participar en 3 edicions, les de 1972, 1973 i 1974 i qui això escriu en les dues primeres de les citades. 

Participants juvenils al Torneig de Berga de 1972.
Hi estem nosaltres i també jugadors osonencs com Fabré, al costat de Jordi Lázaro i no gaire lluny meu . 

Pujavem cada dia en cotxe des de Folgueroles a Berga, ens hi portava el nostre pare que no jugava però que s'ho mirava. Van ser uns torneigs molt especials. 

El Jordi Lázaro va guanyar l'edició de 1974, però a això li dedicaré una altra entrada. 

Uns grans records d'escacs i de l'època. 

L'ambient d'aquells anys (II)

Per recordar vivències, sentiments, emocions, experiències, el que pensàvem i el motiu pel qual fèiem les coses, allò que crèiem i que compartíem, he recollit algunes cançons més d’aquells anys, ara en castellà sobretot, però també en català i més llengües si s’escau, moltes d’elles cançons intimistes, menys conegudes, però vives en el record o recordades al sentir-les, evocant l’essència d’aquells anys:  

1968
Mundo - Gelu 

1969

Tu amor, mi amor – Formula V
Vestido azul - Shelly y Nueva Generación 

1970

Don Juan – Los Mismos

Quiero abrazarte tanto – Victor Manuel

Te quiero, te quiero – Nino Bravo

1971

Nueve sobre diez – Formula V

No me quiero  enamorar -  Karina

1972
Música eres tu - Trebol 

1974

Pequeño y andarín – Mocedades

1975

Rio de ausencia – Maya

El cucut (1) – Esquirols

Y te vas - José Luis Perales
El Bimbó - Georgie Dann  

1976

Echame a mi la culpa – Albert Hammond

1977

Si tu me dices ven – Los Panchos

1978

Solo tu – Matia Bazar

Cara de gitana – Daniel Magal

Poco a poco... me enamoré de ti – College

1979

Solo pienso en ti – Victor Manuel

Me llamas – José Luis Perales

Gloria – Umberto Tozzi

Que no – Pedro Marín

1980

Corazón – Alfonso y Cristina

Pasaba por aquí – Luis Eduardo Aute

Me voy pa’l pueblo – Los Panchos

Santa Lucia – Miguel Rios

1981
Será porque te amo - Ricchi e poveri 

1982

Me colé en una fiesta – Mecano

Bailando – Alaska y Pegamoides

Felicidad – Al Bano i Romina Power

1983

Un paso adelante – Emilio José

1984

Yo no te pido la Luna – Daniela Romo

1985

D’amagat t’estimo – Santi Vendrell

1986

¿A quién le importa? – Alaska y Dinarama

Puja a l’avió – La Trinca 

Reviure uns temps passats, amb tot allò que es notava, sobretot allò íntim i quasi o molt difícilment comunicable sobre la visió del món d'aquells anys, la seva innocència i ingenuïtat comparat amb ara, les sensacions de joventut, els projectes... La intimitat personal que només detecten les persones molt intuïtives o molt observadores. Aquestes cançons intimistes poden ajudar a fer-se una idea o a tenir un entrelluc de com era la mentalitat nostra aleshores.

(1) I en general forces de les cançons del seu àlbum "Fent camí". 

L'ambient d'aquells anys

Hi ha dues coses -  a part de les fotos, documents i descripcions narratives -  que fan recordar molt i bé èpoques, sentiments i vivències.

Una d'elles, quasi irrecuperable, són les olors, sobretot les especials o peculiars, que tenen el poder de reviure el passat en forma gairebé d'experiència. Però n'hi ha un altre que sí que es pot reviure i ens transporta a aquells anys joves i són els sons, és a dir la veu gravada, la música i les cançons, sobretot si fa temps que no les sentim i encara més si no les recordavem; idealment si no les haviem tornat a sentir des d'aquell moment, cosa realment difícil però possible. 

Per això aquí faig unes pinzellades sobre música i cançons que sonaven a l'època objecte del blog, entre 1970 i 1986, és a dir des d'un any abans a que comencessin els torneigs d'escacs per equips de la comarca d'Osona fins un any després que acabés la seva perllongació. Les cançons de moda a vegades triomfen i fins i tot arriben més tard que quan surten i a més a partir de la seva aparició es poden escoltar sempre més endavant. 

A més, com és fàcil comprovar, cada any té un determinat estil, que si bé no sempre a vegades sí que pot variar molt entre dos anys consecutius. 
 La llista que he escollit és aquesta: 

1970

Sugar, Sugar - The Archies 

Let it be - The Beatles 

Close to you - The Carpenters 

Yellow river - Christie 

Bridge over troubled waters - Simon & Garfunkel 

El condor pasa - Simon & Garfunkel 

San Bernardino - Christie 

1971

Rose Garden - Lynn Anderson 

Another day - Paul McCartney 

Knock three times - Tony Orland and Dawn 

Che sarà? - José Feliciano 

Chirpy chirpy cheep cheep - In the Middle of the Road 

Love Story - Andy Williams 

Help - Tony Ronald 

Butterfly - Danyel Gerard

My sweet lord - George Hamilton 

Mamy Blue - Pop Tops 

1972

Whithout you - Harry Nilsson 

Popcorn - Hot Butter 

Top of the World - The Carpenters 

Beautiful Sunday - Daniel Boone 

Song sung blue - Neil Diamond 

Amarillo - Tony Christie 

Sugar me - Lynsey De Paul 

1973

Tie a yellow ribbon round the ole oak tree - Tony Orlando and Dawn

Killing me softly with his song - Roberta Flack 

Crocodile Rock - Elton John 

Kodachrome - Paul Simon 

Yesterday Once More - The Carpenters 

1974

Waterloo - Abba

A Hurricane is Coming Tonight - Carol Douglas  

1975

Ding-a-Dong - Teach In 

1976

If you leave me now - Chicago

Save your kisses for me - Brotherhood of Man

Torn beetwen two lovers - Mary McGregor 

Echame a mi la culpa - Albert Hammond 

There's a Kind of Hush - The Carpenters 

1977

Sorry, I'm a lady - Baccara 

Yes Sir, I can boogie - Baccara

How deep is your love - Bee Gees

Night Fever - Bee Gees

Stayin' alive - Bee Gees 

1978

Summer nights - John Travolta & Olivia Newton-John 

You're the one that I want - John Travolta & Olivia Newton-John

Rivers of Babylon - Boney M

It's a heartache - Bonnie Tyler 

Stumblin' In - Suzie Quatro i Chris Norman 

1979

In the Navy - Village People

I will survive - Gloria Gaynor 

Born to be alive - Patrick Hernandez 

Estoy bailando - Hermanas Goggi 

Gloria - Umberto Tozzi 

When you're in love with a beautiful woman - Dr. Hook 

Y.M.C.A. - Village People 

Do That To Me One More Time - Captain & Tenille 

1980

9 to 5 (Morning Train) - Sheena Easton 

Enola Gay - Orchestral Manoeuvres in the Dark

Fame - Irene Cara  

1981

Pajaritos - Maria Jesús y su acordeón 

1982

Words (don't come easy) - F.R. David

Pick up the phone - F.R. David 

Do you really want to hurt me? - Culture Club 

1983

Moonlight Shadow - Mike Oldfield 

La dolce vita - Ryan Paris 

Scotland the Brave - The Royal Philarmonica Orchestra

Flashdance... What a Feeling - Irene Cara 

1984 

Non voglio mica la luna - Fiordaliso

I just called to say I love you - Stevie Wonder 

1985

We are the World - USA for Africa 

1986

Voyage, voyage - Desireless                                                                      
Manic Monday - The Bangles 

En un altre lloc penso fer una recopilació de cançons que vaig sentir en altre temps, que m'agradaven i que vaig fer meves. Aquí en canvi, del que es tracta es només d'evocar l'ambient no sols català i espanyol sinó també europeu, occidental i fins mundial, d'aquells anys. Per això, llevat d'unes poques excepcions, he escollit cançons en anglès, que eren les més conegudes a nivell general i que aquí també s'escoltaven. No totes em convencen, i menys ara, però aleshores com que ens agradava la melodia i/o el ritme i ens hi familiaritzàvem per la repetició i en general no veiem qui la cantava,  pensàvem, ja que llavors no enteníem l'anglès i més essent que venien de l’estranger,  que les lletres devien ser meravelloses. Però com que corresponen a anys de joventut, les possibles decepcions actuals sempre tenen un caire agredolç, barrejat amb la nostàlgia d’una època que se’n va anar i que per a nosaltres ja ha passat, i normalment ens dol haver-la desaprofitat (perquè si aleshores haguéssim sabut...) però això és ben comú i normal i a més ja és un altre tema. 

  

A més, hi ha altres maneres de recuperar èpoques i ambients per a recordar-los, com notícies, pel·lícules i més, pel que aquesta entrada d’ambient de l’època pot tenir continuacions més endavant.