El meu germà Xavier Lázaro (1961 - 2022) havia sigut un jugador d'escacs precoç, que havia aconseguit els seus més grans èxits a la infància i la joventut, i que després va abandonar durant molts anys la pràctica activa, tornant-hi a jugar des de feia uns anys.
 |
| Rebent un premi de campió d'un torneig social del C.E. Vic, desembre 1973 |
Però a més dels escacs era una persona versàtil que havia tingut molts interessos i aficions. Era bon estudiant però no va continuar els estudis perquè l'atreia més el treball i la vida pràctica. I havia fet moltes coses ja des de ben jove, des de treballar com administratiu en empreses fins a fer de mecànic de cotxes i d'informàtic i reparador d'ordinadors.
 |
Integrant l'equip de l'Institut Jaume Callís en el primer, i un dels pocs, 6-0 que hi va haver ens els Campionats
Comarcals d'Osona, a l'Orfeó Vigatà l'abril de 1974, en el IV Comarcal, en el que l'equip de l'Institut va quedar
campió. Al seu costat hi ha el seus germans Jordi i Ricard i el seu pare i també s'hi veu a Freixer, essent l'altre
Raurell. Va ser també l'any en que l'equip va guanyar 2 torneig estiuencs i ell el Pere Godó juvenil de ràpides.
|
I els seus hobbies des de nen havien sigut la mecànica, desmontant i tornant a muntar motors i fent reparacions de tota mena, un tema que se li donava molt bé i en el que coincidia amb el seu pare, però també uns quants molt diversos.
Com l'aeromodelisme, en que ell mateix es contruia els seus propis models a escala d'avions comprant les peces o partint de zero i els feia volar teledirigits amb aparells primer comprats i després fets per ell mateix, quan encara era un noi.
 |
| També havia fet excursionisme i tota la vida li va agradar viatjar |
O construint-se ell mateix una ràdio després d'entrar en el món dels radioaficionats (1) al que a finals dels 70s va pertànyer durant uns anys, fins que ho va anar deixant. Va ser una afició breu però intensa mentre hi va ser posat.
Va fer durant dos o tres anys de pilot de curses de cotxes, havent participat a primers dels 80s en unes quantes competicions del Renault Racing, amb el Seat 850 de la seva mare que ell mateix va adaptar i li van homologar, i va fer uns resultats relativament bons en les classificacions, en la meitat alta de la taula, en aquell camp de proves on es triaven pilots de competicions, i diversos amics seus li van fer de copilots.
Amb 10 i 11 anys havia pintat un parell de quadres, un dels quals li va sortir força bé. Una certa afició per la pintura la va mantenir durant temps, tot i que ja no va tornar a fer-ho personalment.
I havia fet algunes experiències en fotografia artística, quan encara era un nen, per exemple fent fotos en la foscor i fent dibuixos a l'aire amb un llumí o provant altres maneres especials d'obtenir resultats diferents al fotografiar, coses especials i originals.
 |
| Fent el joc d'estivar la corda amb amics, de jove, és el del mig de davant |
Un altre afició en la que va invertir força temps gairebé durant tota la seva vida era el bricolatge, havent ajudat ja des de nen al seu pare en feines de acabar de construir cases i habitacions o remodelar-les, i també a pintar-les i adequar-les per anar-hi a viure.
També li havia agradat molt conduir motos, tenint primer una Gilera 49 i després altres, entre elles una Benelli 250, que quan va fer el servei militar l'any 1982 - 83, a Màlaga, me la va deixar a mi perquè la usés i en tingués cura. A la mili, que va fer de soldat ras com jo, el van posar aviat de telefonista i els últims mesos era pràcticament l'encarregat principal de les comunicacions telefòniques del seu quartel amb l'exterior.
Durant bastant anys va ser aficionat a l'Astronomia, més pràctica que teòrica, observant el firmament amb diversos telescopis que es va comprar, començant per un de joguina que li van comprar els pares quan era nen.
Era en resum una personalitat polifacètica i curiosa d'explorar camps molt diversos i d'experimentar en ells. Els escacs, per tradició familiar, n'era una de molt important, però sempre la va compartir amb altres coses. Tot i que va guanyar alguns altres torneigs, el seu major èxit va ser guanyar el I Torneig Pere Godó juvenil de ràpides l'estiu de 1974, quan tenia 13 anys, en un campionat en que a part d'uns pocs nens la majoria de participants eren de 14 a 18 anys i vinguts del mateix poble i de Manresa, Vic, Granollers, alguns de Barcelona... per això va ser una veritable sensació. Però la majoria dels seus èxits van ser com a jugador d'equip, integrant els conjunts de l'Institut Jaume Callís i del Folgueroles en els Comarcals i en torneigs d'estiu.
Durant uns anys als 70s i primers 80s havia guanyat partides a escaquistes relativament importants. Per exemple va ser, en unes simultànies, l'únic que va guanyar al simultanejador Joan Segura l'any 1972. També havia guanyat algun cop a molts dels escaquistes catalans que debutaven quan ell també ho feia i en ocasions s'estranyava que noms llavors encara no famosos que havia vençut en campionats de Catalunya individuals o per equips, i en alguns casos molt clarament, al cap de poc eren dels coneguts i destacats de Catalunya (2).
Però l'any 1985 va patir una malaltia, que va superar, però que li va tornar un any i mig després, el 1986, i a partir de llavors se li va anar cronificant. Fent ja anys que festejava, es va casar l'any 1989 i va anar a viure a Roda de Ter, i el 1991 va tenir el seu únic fill.
Havent retornat als escacs per influència del seu germà Jordi, que el va convèncer de fer-ho, va tornar a la pràctica amb resultats diversos, si bé hi va haver algun torneig que va tenir oportunitats de guanyar fins a les últimes rondes, tot i que finalment no ho va fer, i d'altres en que va fer bastant bon resultat final. El seu Elo més alt en els últims anys havia estat en el rang dels 1800s gairebé mitjans, si bé últimament havia baixat molt.
Com homenatge cito unes partides seves que surten al Chess Player, amb uns breus comentaris meus:
Tomàs Castaño (1710) - Xavier Lázaro (1831), IV Open de Moià, 16 octubre 2015
Una partida del seu estil especial i original, en que hi ha una inesperada i curiosa caçada de la dama blanca a canvi de torre, precisament quan les peces blanques estan atacant al rei negre.
Xavier Lázaro (1811) - Benjamí Rius (1943), VIII Open de Llinars del Vallès, 1ª ronda, 14 abril 2015
1 - 0 en 39 jugades
Quan el negre té un atac molt fort contra l'ala de rei blanca, el blanc ho defensa tot maniobrant, i després el seu imprevist contraatac en l'ala de dama és victoriós, amb una jugada molt efectiva en la que una torre blanca dona suport a un peó passat, tot i una torre negra interposada i defensada.
Alexandre Cutura (1874) - Xavier Lázaro (1811), VIII Open de Llinars del Vallès, 6ª ronda, 16 maig 2015, 0-1 en 36 jugades
Una partida en que les peces dels dos bàndols queden trabades abans i després que el negre vagi apretant posicionalment fins a guanyar un cavall blanc, quan finalment hi ha un canvi de dames, el rei blanc cau en una xarxa de mat.
Xavier Lázaro (1831) - Sergi Pérez Rosés (1899), IV Open de Moià, 7ª ronda, 30 octubre 2015, 1/2 - 1/2 en 85 jugades.
Una partida maratònica i molt disputada tant a l'obertura com al mig joc i a la final.
Catriona Dartmann (1744) - Xavier Lázaro (1831), IX Open de Sta. Eulàlia de Ronçana, grup B, 6ª ronda, 14 novembre 2015, 0-1 en 35 jugades.
Com es veu, llavors desplegava una gran activitat escaquista, enllaçant gairebé un Open amb un altre i fins jugant-ne més d'un simultàniament.
I en publico senceres dues, una minipartida en 21 jugades:
Xavier Lázaro (1811) - Oriol Melero (1843), VIII Open de Llinars del Vallès, 5ª ronda, 9 maig 2015
1. e4, g6; 2. Cf3, d6; 3. d4, Cf6; 4. e5, dxe5; 5. Cxe5, Ag7; 6. Ac4, 0-0; 7. 0-0, Cbd7; 8. c3, Cb6; 9. Ab3, Af5; 10. Af4, Cfd7; 11. Df3, Cxe5; 12. dxe5, c6; 13. Td1, Dc8; 14. h3, a5; 15. a3, a4; 16. Aa2, Ac2; 17. Tc1, Df5; 18. Cd2, Tfd8; 19. g4, Dd3; 20. Ae3, Cd5; 21. Ac5 (1 - 0).
Una altra partida ben curiosa en la que quan el negre ha irromput en el camp blanc i té la iniciativa i l'atac, una poc vista i pintoresca caçada de la dama atacant decideix immediatament.
I unes taules en no massa jugades amb un jugador molt fort i experimentat en torneigs:
Xavier Lázaro (1831) - Miquel Solà (2027), IV Open de Moià, 1ª ronda, 18 setembre 2015
1. e4, e5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, exd4; 4. Cxd4, d6; 5. Ac4, Cf6; 6. Cc3, Ae7; 7. Ae3, Ce5; 8. Ab3, 0-0; 9. f3, a6; 10. a3, c5; 11.Cde2, c4; 12. Aa2, b5; 13. Cf4, Ab7; 14. De2, Cfd7; 15. Td1, Cf6; 16. Ad4, Dc7; 17. g4, Cg6 (1/2 - 1/2).
Ignoro qui va proposar les taules ni el motiu, però el blanc, tot i que manté el rei en el centre, pot muntar un atac de peons contra l'enroc negre, però de moment la posició ha quedat igualada.
La primera de les partides seves que es pot consultar publicada en aquest Chessbase és del 11 d'octubre de 2014 i la més recent del 30 de novembre de 2019, en tots dos casos a l'Open B de Sta. Eulàlia de Ronçana, si bé en els últims temps els seus resultats ja eren fluixos i el seu Elo baix, sobretot per motius de salut. Però en alguna altre base de dades es pot trobar que encara va jugar 7 partides al gener del 2020 i unes altres 4 a l'abril del mateix any. Cal tenir en compte també que la mort de la seva mare el desembre de 2018 i la del seu germà Jordi el maig de 2021 l'havien afectat molt, ja que tenia una relació familiar molt estreta amb tots dos, i això es notava en el seu estat d'ànim.
Pel que es veu en aquestes partides es pot comprovar que així com 1974 va ser el seu gran any en la seva joventut, 2015 ho va ser en els anys més recents. Recordo que jugant aquests tres torneigs, Llinars del Vallès, Moià i Sta. Eulàlia de Ronçana, en els que va arribar a tenir reals possibilitats, se'l veia content en general i satisfet pels seus resultats i expectatives. I durant aquests anys en va jugar d'altres, com el de la Pobla de Lillet i alguns més, amb igual il·lusió. En els últims anys era jugador del Club Escacs Manlleu, on s'hi trobava molt a gust, i participava asiduament en els torneigs, les simultànies i altres activitats d'aquest club.
El mínim que es pot dir és que el Xavier tenia un estil de joc força original, potser degut a que mai havia estudiat escacs en llibres sinó que sempre n'havia après observant jugar i jugant. Per això el seu joc era perillós per a qualsevol rival, perque els seus plans eren d'un pensament propi i les variants calculades amb diverses jugades d'anticipació, de manera que sovint els rivals queien en celades preparades amb força antelació que els agafaven per sorpresa en el moment que es materialitzaven. Això sí, de noi i de jove havia comentat més d'un cop que quan hi havia canvis de peces, es trobava ben aviat que li faltaven peces per realitzar atacs o per dur a terme els seus plans.
De moment no he trobat partides de la seva època infantil i juvenil, però en buscaré, com també d'altres de recents i del temps en que havia tornat a jugar, no coberts per aquesta base de dades de partides.
Perquè com a persona i com a jugador d'escacs, s'ho mereix. A.C.S.
(1) Tenia amics que li havien introduït en les radioemissions de tipus aficionat i recordo aquella afició per fer contactes "D'on ets?", "Em sents bé?" i aquell llenguatge especialitzat com "QSR", "QSO", "Em còpies?"...Com a radioaficionat el seu nick era Travolta, un àlies que va usar també en algun camp més.
(2) No n'estic segur però em sona que havia guanyat un cop o dos a Lluís Comas en partides de campionat, però això sí quan aquest tot just començava, abans de ser campió del món infantil. Però sí que recordo que havia derrotat a diversos infantils i juvenils, que al cap de ben poc estaven entre els primers de Catalunya de les seves categories. "Sembla que perden amb mi i llavors es fan bons i destaquen..." em va dir un dia, com constatant que en canvi ell seguia al mateix nivell.
