Una partida memorable de Xavier Lázaro

Juan Sánchez va ser diverses vegades campió de Vic, una d'elles l'any 1972 guanyant en la última ronda a Branchadell, que fins llavors anava a líder i li portava mig punt d'avantatge. Però ja ho havia sigut abans i ho tornaria a ser algun cop després encara als 70s. Era un jugador molt resistent, sòlid i segur al que per exemple jo mateix no havia pogut guanyar mai. Tenia des de feia molts anys la categoria 1ª, però com li reconeixien, el seu joc era de preferent. 

En aquesta partida, molt ben jugada, s'enfronta amb Xavier Lázaro, jugant Sánchez amb el Club Tennis Vic, que ja havia sigut campió comarcal el 1975 i 1976 i ho tornaria a ser el 1978. 

X. Lázaro - Sánchez
VIII Campionat Comarcal
Matx Folgueroles - Club Tennis Vic
Vic, 22 abril 1978
1. d4, d5; 2. c4, c6; 3. Cc3, Cf6; 4. Cf3, Cbd7; 5. Af4, e6; 6. c5, b6; 7. b4, a5; 8. a6. b5; 9. e3, Ch5; 10. Ad3, Cxf4; 11. exf4, g6; 12. 0-0, Ah6; 13. Dd2, Df6; 14. Cg5, Axg5; 15. fxg5, Dxd4; 16. Tfe1, 0-0; 17. Ce2, Dg7; 18. Tb1, axb4; 19. axb4, e5; 20. Cg3, e4; 21. Axb5, Ce5; 22. Axc6, Cxc6; 23. Dxd5, Ab7; 24. b5, Tad8; 25. Dxe4, Td4; 26. Df3, Ca5; 27. c6, Aa8; 28. Ce4, Tc4; 29. Cf6+, Rh8; 30. Dd5, h6; 31. Ta1, Axc6; 32. bxc6, Txc6; 33. Txa5, Txf6; 34. gxf6, Dxf6; 35. De5, Dxe5; 36. Taxd5, Rg7; 37. Te8 (1 - 0) 

Una partida molt ben jugada, amb un fil conductor lògic molt clar, però que alhora inclou moments curiosos com la dama fianchettada del negre a la jugada 17ª que a la jugada 29ª queda tancada allà, o l'alfil blanc que es sacrifica dues vegades capturant peons, fins que al final són 3 peons a canvi de l'alfil, o la precisió del remat en les últimes jugades, quan el negre ja està perdut, perquè per recuperar els peons ha d'entregar una peça i després per intentar activar la seva dama ha de perdre qualitat, quedant per tant amb una torre de menys. Però la decisió és ràpida i elegant. 

Cal tenir en compte que aquí Joan Sánchez tenia cap a 35 o 40 anys, mentre que el Xavier en tenia tot just 14 i era jugador amb llicència de 2ª. Una partida memorable. 

Obertures de Ricard Lázaro Sanromà

Ricard Lázaro Sr. estava molt convençut de les obertures i defenses que usava, que practicava sempre o quasi, una mica per l'estil dels seus fills Jordi i Xavier, que a més tenien un repertori semblant al seu.

Això a diferència del meu cas, que canviava sovint de plantejaments inicials de la partida, o almenys els alternava,  i que solia usar altres línies, com les obertures obertes tant amb blanques com en negres, amb alguna excepció a aquest gust per la varietat, com l'ús gairebé sistemàtic per part meva a partir de 1975 del gambit Morra contra la defensa Siciliana, que per altra part també va fer servir el Xavier durant uns anys en les mateixes dates.
D'altre banda jo també tenia molt afició a les obertures familiars comunes, com les d'estil hipermodern en general, amb molt ús dels fianchettos, fins i tot dobles, i d'estructures "Índies", estil aquest que procedia del nostre pare, que ens havia introduït en els escacs, ens n'enseyava i ens hi va aficionar.  

Per veure com ell jugava i com veia i concebia els escacs, aporto algunes obertures de partides del meu pare, les planelles de les quals s'han trobat recentment, després  de molts anys d'ignorar-ne l'existència.

Amb blanques:

R. Lázaro Sanromà - Isidre Camprubí
Campionat de Catalunya
Centelles, 1 febrer 1981
1. Cf3, Cf6; 2. c4, e6; 3. Cc3, c5; 4. g3, Cc6; 5. Ag2, d6; 6. 0-0, Ae7; 7. b3, Tb8; 8. Ab2, a6; 9. e4, e5; 10. d3, Ag4; 11. h3, Ah5; 12. Dd2, h6; 13. Cd5, Cxd5; 14. cxd5, Cd4; 15. Cxd4, cxd4; 16. f4, 0-0; 17. Tac1, f6; 18. f5, Ae8; 19. Af3, Db6; 20. Tc2, Ad7; 21. Tfc1, Tbc8; 22. Ad1, Tc5; 23. Txc5, dxc5; 24. a4, Tb8; 25. Aa3, Da7; 26. b4, b6; 27. bxc5, Axc5; 28. Axc5, bxc5; 29. Da5, Db6; 30. Dxb6, Txb6; 31. Rf2, Tb2+; 32. Rf3, Ta2; 33. Txc5, Axa4; 34. Axa4, Txa4; 35. d6, Rf7; 36. Tc8 (1 - 0). Una partida que valia la pena transcriure-la sencera perquè no és gaire llarga i perquè mostra un estil molt propi de R. Lázaro Sr, amb el centre tancat del tot i joc en ambes al·les però amb la de rei aviat força trabada i maniobrant per l'ala de dama, fins un ràpid desenllaç quan s'arriba al final, jugat amb molta precisió. Una partida seva arquetípica.  

Ricard Lázaro S. - Masachs (Catalònia)
IX Open de Vic
Vic, 22 abril 1989
1. c4, e5; 2. Cc3, Cc6; 3. g3, Cf6; 4. Ag2, g6; 5. d3, Ag7; 6. Ag5, h6; 7. Ad2, 0-0; 8. Cf3, d6; 9. 0-0, Ae6; 10. a3, Dd2; 11. Dc1, Rh7; 12. e4, Ag4; 13. Cd5, Axf3; 14. Axf3, Cxd5; 15. cxd5, Cd4; 16. Dd1, Cxf3; 17. Dxf3, f5; 18. Dd1, f4; 19. Df3, Tf6; 20. g4, g5; 21. Tc1, h5; 22. h3, Th8: 23. Rg2, Th6; 24. Th1, Rg8; 25. gxh5, Txh5; 26. Dg4, Dxg4; 27. hxg4, Txh1; 28. Txh1, Txh1; 29. Rxh1, c5; 30. dxc5 ap, bxc6; 31. Rg2, Af6; 32. Rf3 i la partida acabà aquí en taules (1)

R. Lázaro S. - Casassas (Taradell)
IX Open de Vic 
Vic, 27 de maig de 1989
1. Cf3, Cf6; 2. c4, e6; 3. g3, d5; 4. Ag2, dxc4; 5. Da4+, Ad7: 6. Dxc4, c5; 7. 0-0, Cc6; 8. d3, b5; 9. Dc2, Tc8; 10. b3, Ae7; 11. Ab2, 0-0; 12. Cbd2, Cb4; 13. Dd1, Ac6; 14. a3, Cd5; 15.Tac1, Ce8; 16. Ce4, Aa8; 17. Tc2, f5; 18. Cc3, a6; 19. Da1, f4; 20. Cxd5, exd5. 

R. Lázaro S. - Casassas 
24 Hores d'Escacs
Taradell, 13 abril 1990
1. f4, d5; 2. Cf3, f5; 3. d3, Cc6; 4. g3, g6; 5. Ag2, Ag7; 6. c3, Cf6; 7. h3, 0-0; 8. 0-0, De7; 9. Ae3, b6; 10. Af2, Ab7: 11. Cbd2, e6; 12. e3, Te8; 13. e4, Cd7; 14. Ce5, Cxe5; 15. fxe5, c5; 16. Cf3, Tf8; 17. Rh2, Cd8; 18. Tc1, Rh8; 19. h4, Cf7; 20. Cg1, g5. 

Amb negres: 

Bautista - R. Lázaro S.
VI Campionat Comarcal
Matx Club Tennis - Folgueroles
Vic, 12 juny 1976
1. c4, Cf6; 2. Cc3, g7; 3. g3, c5; 4. Ag2, Cc6; 5. d3, Ag7; 6. Ad2, b6; 7. b3, Ab7; 8. Tb1, Tb8; 9. e4, d6; 10. Cge2, e5; 11. 0-0, 0-0; 12. f4, Cd4; 13. b4, Ac6; 14. Rh1, h6; 15. Cxd4, cxd4; 16. Ce2, Ad7; 17. Cg1, Rh7; 18. Cf3, Ch5; 19. b5, Af6; 20. g4, Cg7; i el negre va abandonar a la jugada 40ª. 

Sarrió - R. Lázaro S.
X Campionat Comarcal
Vic, 19 abril 1980
1.e4, d6; 2. Cf3, Cf6; 3. Cc3, g6; 4. Ae2, Ag7; 5. 0-0, 0-0; 6. d4, Cbd7; 7. Ag5, h6; 8. Ah4, c5; 9. e5, dxe5; 10. dxe5, Cg4; 11. Dd5, Cgxe5; 12. Tad1, Cc6 i el negre va guanyar, per abandó del blanc a la jugada 38ª. 

Elvira? (Caixa) - R. Lázaro S.
Campionat de Catalunya
Barcelona 28 febrer 1982
1.e4, c5; 2. c4, Cc6; 3. b3, e5; 4. Cf3, g6; 5. Cc3, Ag7; 6. Ae2, Cf6; 7. 0-0, 0-0; 8. d3, h6; 9. Ae3, d6; 10. Cd5, Cxd5; 11. cxd5, Cd4; 12. Dd2, Rh7; 13. h3, f5; 14. exf5, Cxf5; 15. g4, Cd4; 16. Axd4, exd4; 17. Rg2, b6; 18. Ch2, Ae5; 19. f4, Af6; 20. Af3, Ah4; 21. Ae4, Ad7 i les negres guanyaren a la jugada 35ª (2)

Josep Cuenca (Catalònia) - R. Lázaro S. 
IX Open de Vic
Vic 15 abril 1989 
1. e4, c5; 2. Cf3, Cc6; 3. Ab5, g6; 4. 0-0, Ag7; 5. c3, Cf6; 6. Dc2, 0-0; 7. d4, cxd4; 8. cxd4, d6; 9. Cc3, a6; 10. Ad3, Ad7; 11. a3, Tc8; 12. Ae3, Cg4; 13. Tac1, Cxe3; 14. fxe3, Db6; i la partida va acabar en taules a la jugada 33ª (3)

Tot i que són poques partides, aquestes en són una bona mostra, i donen una idea de com solia jugar Ricard Lázaro pare les obertures. 

(1) En aquesta partida també m'he estés bastant perquè el negre juga bastant a l'estil del meu pare, potser per la índole de la posició, i fa maniobres que jo creia típiques i característiques d'ell però que passant aquestes partides he comprovat que en aquells anys estaven bastant esteses o almenys no eren inusuals. Aquí la posició es tanca tant que el desenllaç d'empat és quasi inevitable si el negre, que té l'alfil dolent, manté tancada la posició i no intenta forçar i es limita a evitar que el blanc entri. És molt probable que el rival fos Francesc Masachs (n. 1970).

(2) El nom del contrincant no es llegeix bé, hi ha una lletra molt estranya, però el més probable és que sigui una "l" i en conjunt digui Elvira, que seria el cognom i no el nom de pila, però també podria ser E. Cuira. El blanc també juga bastant a l'estil de R. Lázaro Sr. i en aquest tipus de posicions ell estava com peix a l'aigua i la partida es decideix aviat a favor seu.  

(3) Naturalment aquest Josep Cuenca no té res a veure amb el G.M. Pepe Cuenca, que és andalús i va néixer el 1987 i per tant quan es va jugar aquesta partida tenia uns 2 anys, però sí que era un fort jugador de Manresa.  

Decidint ràpid i superant el seu propi rècord

Una  de les diverses minipartides del Xavier Lázaro, trobades en les planelles que s'han recuperat recentment després de molts anys perdudes i oblidades. 

Aquesta mini que publico primera és realment espectacular, un joc d'atac extraordinari contra un dels jugadors més forts del Tona d'aquell moment, un dels principals puntals de l'equip: 

X. Lázaro - Yagüe
V Campionat Comarcal
Matx Institut - Tona A
Centelles, 14 juny 1975
1. e4, e5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, exd4; 4. c3, dxc3; 5. Ac4, cxb2; 6. Axb2, d5; 7. Axd5, Cf6; 8. 0-0, Ad6; 9. Axc6+, bxc6; 10. e5, Aa6; 11. exf6, Axf1; 12. fxg7, Tg8; 13. Dxf1, f6; 14. Dc4, Rd7; 15. Cd4, c5; 16. De6++ (1 - 0)

Una obertura amb sacrifici de dos peons i un joc extremadament dinàmic i agressiu poques vegades vist, contra un rival, Yagüe, que anteriorment havia guanyat en alguna ocasió, una o dues, al Xavier en partides llargues, però al que aquest ja li havia guanyat una minipartida tres mesos abans amb una Siciliana variant del Dragó en que Yagüe havia atacat molt ràpid i  molt fort l'enroc del negre, però en la que el contraatac de les negres va ser victoriós en tot just 17 o 18  jugades, tot i que a partir d'un moment falta alguna jugada i/o la partida està mal transcrita i no es pot seguir (1), però sí que consta que el blanc va abandonar. I em sembla recordar que Yagüe li havia dit llavors al Xavier que no li tornaria a guanyar una partida tan ràpidament com aquella. O sigui que ells dos no sols jugaven sovint, sinó que se les tenien... 

(1) Fins on es pot seguir, perquè després és irreproduïble, la partida és Yagüe - X. Lázaro, Ct. de Vic 1974, Vic 18 de març de 1975, 1. e4, c5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, cxd4; 4. Cxd4, Cf6; 5. Cc3, d6; 6. Ae2, g6; 7. Ae3, Ag7; 8. g4, 0-0; 9. h4, Ad7; 10. h5, Cxd4; 11. Axd4, g5; 12. h6, Ah8 (suposada); 13. Dd2, Da5 i a partir d'aquí les jugades apuntades ja no lliguen, però pel que es veu en les últimes jugades en les complicacions que van seguir el negre va acabar caçant-li la dama al blanc en ple atac d'aquest, el que també va estar una especialitat "de sempre" del Xavier, ja que després d'uns canvis de peces la planella acaba en un DxD del negre, a continuació del qual Yagüe abandona i signa. 

Quan Xavier Lázaro va guanyar a Fischer

En una partida Xavier Lázaro va guanyar al seu rival Fischer, que evidentment no era el campió del món sinó un jugador del Sant Boi de Lluçanès que es deia així, i del que no consta com es deia de nom: 

X. Lázaro - Fischer 
VII Campionat Comarcal, 1977
Matx Folgueroles - St. Boi de Lluçanès
Roda de Ter, 28 maig 1977 

1. d4, e6; 2. c4, g6; 3. Cf3, d5; 4. Cc3, Cf6; 5. Af4, Ag4; 6. Da4+, Cc6; 7. Ce5, Axc3+, 8. bxc3, Ad7; 9. Cxd7, Cxd7; 10. cxd5, Cb6; 11. Db3, Cxd5; 12. Ad2, b6; 13. e4, Cde7; 14. Ah6, a6; 15. Ag7, Tg8; 16. Af6, Dd7; 17. Ae2, Ca5; 18. Db3, g4; 19. Dc1, Tg6; 20. Axg5, 0-0-0; 21. Axa6+, Rb8; 22. g3, Dd6; 23. 0-0, f6; 24. Ae3, h5; 25. Af4, Dc6; 26. Da3, Cc8; 27. Tab1, Cd6; 28. Dxa5, Cxe4; 29. Txb6+ (1 - 0)

A part d'una estranya jugada molt al principi de l'obertura, com si després hagués canviat d'opinió i de pla, i que el debilita, el negre no juga massa malament, fins i tot es pot dir que juga bastant bé. El Xavier queda amb la parella d'alfils contra la parella de cavalls de l'altre i amb un joc clar i senzill i evitant complicacions explota molt bé les debilitats posicionals de les negres, fins un ràpid desenllaç final quan el negre afluixa, ja en situació molt difícil. 

Quan he vist la planella, m'ha semblat recordar el fet, que havia oblidat totalment, que el Xavier havia guanyat a un oponent de cognom Fischer com el famós astre nord-americà, que en el moment de jugar-se aquesta partida ja era ex-campió mundial i estava retirat, portant anys sense jugar. I és curiós que el St. Boi de Lluçanès en els Comarcals durant uns anys alineava en ocasions alguns escaquistes alemanys de noms de destacats i coneguts grans mestres, jo mateix vaig jugar l'any 1978 contra un tal Uhlmann, que no era el candidat al títol mundial, sinó un jove d'aspecte molt nòrdic i que parlava castellà amb un marcat accent germànic, que va abandonar quan per una errada seva acabada l'opertura i tot just entrant al mig joc li vaig capturar la seva dama a canvi de torre.

En resum i junt amb la curiosa planella, una anècdota més dels recordats Campionats Comarcals.  

Ricard Lázaro Sr. jugant amb el Calldetenes, 1990

Ricard Lázaro pare tenia una forma de jugar que emprava igualment contra els jugadors federats més forts que contra els aficionats. I curiosament no perdia mai minipartides (1), les seves partides solien ser sempre llargues i arribar a un mig joc molt avançat o a la final, si mai feia una partida curta era per victòria seva.  Aquesta partida, jugada formant part del Calldetenes quan n'era el primer president i essent la primera actuació d'aquest equip, és molt del seu estil en aquests casos: 

Francesc Catalina - Ricard Lázaro Sr. 
Matx St. Julià - Calldetenes, 1ª volta
Sant Julià de Vilatorta, 2 juny 1990

1.d4, Cf6; 2. c3, b6; 3. Ae3, Ab7; 4. f3, g6; 5. Dd3, Ag7; 6. Cd2, 0-0; 7. 0-0-0, a5; 8. f4, Aa6; 9. Dc2, Cg4; 10. De3, d5; 11. Df3, f5; 12. h3, Cf6; 13. g4, Cbd7; 14. g5, Ce4; 15. Cxe4, dxe4; 16. Dg3, Ac4; 17. Rb1, b5; 18. Af2, Ad5; 19. e3, Db8; 20. Ae1, Cb6; 21. Axb5, Cc4; 22. Axc4, Axc4; 23. Df2, a4; 24. a3, Db3; 25. Dc2, Da2+; 26. Rc1, Ab3; 27. De2, Da1+; 28. Rd2, Dxb2++ (0 - 1) 

Francesc Catalina, de St. Julià, era un jugador aficionat que havia fet algunes actuacions en campionats locals i comarcals, si bé no es prodigava gaire. Aquí jugava en el tercer tauler, darrera de Falguera i Corominas, del St. Julià de Vilatorta, equip del que era membre. 

(1) Fins i tot contra jugadors molts forts les seves derrotes eren o en moltes jugades o sinó per temps, per caiguda de la bandera abans d'arribar al control. Els seus plantejaments i les seves línies sempre duien a partides bastant llargues, ja que el seu joc era estratègic i posicional, i en els moments difícils i complicats calculava molt. 

Una de les millors partides de Ricard Lázaro Sr.

Entre les partides seves trobades, n'hi ha una que m'ha cridat molt l'atenció. Està jugada al III Open de Vic de 1983, un any que va ser l'any de les meravelles del meu pare, amb l'ascens a la categoria Preferent i un Elo molt alt. En aquesta partida, jugada precisament a l'Open de Vic que li va valer l'ascens, mostra el seu estil i la seva força i ho fa davant d'un rival molt fort, Miquel Fabré, que llavors estava precisament en el seu apogeu, havent jugat en dos Campionats d'Espanya per Equips i en diversos encontres internacionals amb el Centelles: 

Ricard Lázaro Sr – Miquel Fabré
III Open de Vic
Vic, 16 abril de 1983

1 Cf3, Cf6; 2 g3, g6; 3 b3, Ag7; 4 Ab2, d6; 5 Ag2, 0-0; 6 0-0, Cbd7; 7 c4, c6; 8 d3, Dc7; 9 Cbd2, e5; 10 b4, Ch5; 11 e4, h6; 12 h3, Rh7; 13 Rh2, b6; 14 Ch4, Ab7; 15 Af3, Chf6; 16 Tc1, c5; 17 a3, Cg8; 18 Cg2, f5; 19 Ce3, Ce7; 20 Cd5, Cxd5; 21 cxd5, f4; 22 Tc2, Dd8; 23. Ac3, De7; 24 Ag2, Tac8; 25 b5, a6; 26 a4, axb5; 27 axb5, Ta8; 28. Cc4, h5; 29 Af3, Ta4; 30 g4, Df6; 31. Tg1, h4; 32 g5, De7; 33 Tg4, Tfa8; 34 Txh4+, Rg8; 35 Tg4, Af8; 36 Tg1, Ac8; 37 Ag4, Dd8; 38. Ae6+, Rg7; 39 h4, Ae7; 40 Dg4, Rh7; 41 h5, Cf8; 42 hxg6+, Rg7; 43 Dxf4, Axe6; 44 dxe6, De8; 45 Cxe5, Cxg6; 46. Cc6+, Ce5; 47. Axe5+ (jugada secreta);  i després d'unes poques jugades més les negres abandonaren (1 - 0)

Revers de la planella, amb  el resultat

Una de les partides més boniques, i jugades més en el seu estil personal, de Ricard Lázaro Sanromà, amb el mèrit afegit del fort rival i de que en aquest campionat assolí l'ascens a la categoria Preferent, la màxima dels escacs aficionats. 

Trobades unes partides de Ricard Lázaro pare

Recentment a casa hem trobat entre els papers del nostre pare, Ricard Lázaro Sanromà, algunes partides d'escacs seves, la majoria dels anys 1980s, que ell havia conservat. És una gran troballa, perquè es tenen, de moment almenys, poques partides d'ell, i encara que només siguin unes quantes i només cobreixin un cert període de temps, cada partida que es troba dona molta informació sobre ell, la seva força escaquista, les seves obertures, el seu estil de joc...

Per això en publico algunes: 

Ricard Lázaro Sr. - Miquel Solà
Campionat "Amics" (1)
Vic, 10 agost 1980 
1. f4, d5; 2. g3, c5; 3. Cf3, Cc6; 4. Ag2, Cf6; 5. d3, h5; 6. h3, Dd6; 7. 0-0, e5; 8. Cc3, a6; 9. e4, d4; 10. Cd5, Ae6; 11. fxe5, Cxe5; 12. Cxe5, Cxd5; 13. exd5, Dxe5; 14. Af4, Df6; 15. dxe6, fxe6; 16. De2, g5; 17. Ae5, Dh6; 18. Axh8, 0-0-0; 19. Af6, Te6; 20. De5, g4; 21. Ag5, Td5; 22. Axd5 (1 - 0)

Una partida en que el blanc s'imposa molt clarament i de forma abassegadora i cada cop més aclaparadora a un negre que o no tenia el dia o no va saber com fer front, i ni tant sols defensar-se, davant la contundència de les jugades del blanc. En algunes partides, fins i tot jugant contra gent forta, R. Lázaro Sr encara donava aquesta impressió de força irresistible dominadora de tot el tauler. I això pot donar una idea de com devia jugar quan era jove i molts el consideraven un jugador excepcional, a l'alçada dels millors.  

Eduard Vinyet - Ricard Lázaro Sr. 
IX Open de Vic 
Vic, 13 maig 1989
1. e4, c5; 2. Cf3, g7; 3. d4, Ag7; 4. Cc3, cxd4; 5. Cxd4, Cc6; 6. Ae3, Cf6; 7. Ac4, 0-0; 8. Ab3, d6; 9. 0-0, Cg4; 10. Cxc6, bxc6; 11. Af4, h6; 12. h3, Ce5; 13. Axe5, Axe5; 14. f4, Ag7; 15. Ce2, Axb2; 16. Tb1, Ag7; 17. f5, Rh7; 18. Ac4, e6; 19. Cd4, exf5; 20. Cxc6, Dc7; 21. exf5, Dxc6; 22. fxg6+, fxg6; 23. Txf8, Dxc4; 24. Tf3, Af5; 25. Dxd6, Dxc2; 26. Td1, Dxa2; 27. Td2, De6; 28. Dc7, a6; 29. Td8, Txd8; 30. Dxd8, Dc6; 31. Tf?, Ae4; 32. Tf4, Dc1+; 33. Tf1, De3+; 34. Tf2, Ad3; 35. Dxd3, Dxd3; 36. Tf7, h5; 37. Txg7, Rxg7 (0 - 1). 

Les anotacions del temps que va fer durant
una època eren degudes a que sovint havia 
tingut problemes de temps i havia perdut 
partides de taules o guanyades per caiguda
de la bandereta abans d'arribar al control.

Una partida que té moments gairebé divertits. Malauradament, tot i corregir algunes jugades mal apuntades i reconstruir-ne d'altres, hi ha dificultats amb les últimes jugades, que mes d'un cop s'han de suposar o deduir i tot i així alguna no està clara, i això fa que no se segueixi massa bé, encara que sí que es veu com ha anat el final. 

Ricard Lázaro Sr - Miquel Fabré 
Torneig 24 Hores d'escacs per equips 
Taradell, 14 abril 1990
1. f4, e5; 2. d3, d6; 3. Cf3, Cc6; 4. g3, Cf6; 5. Ag2, Ae7; 6. 0-0, 0-0; 7. h3, Ch5; 8. Rh2, exf5; 9. gxf5, Ah4; 10. Cxh4, Dxh4; 11. De1, Dxe1; 12. Txe1, Ce4; 13. Ch3, c6: 14. d3, Te8; 15. Ad2, Ce6; 16. Af3, Cf6; 17. Cc4, d5; 18. Ce5, Cd7; 19. d4, Cxe5; 20. dxe5, Cc5; 21. e4, Cxe4; 22. Axe4, dxe4; 23. Txe4, Af5; 24. Tc4, Tad8; 25. Ae3, a6; 26. Tg1, g6; 27. h4, h5; 28. Ac5, b5; 29. Tc3, Te5; 30. Ad6, Tc8; 31. Tc5, Txc5; 32. Axc5, Axc2; 33. Tc1, Af5; 34. Ad6, Ae6; 35. b3 ...

I la partida va acabar amb un resultat positiu del blanc a la jugada 50ª o unes quantes més,si bé no és possible seguir-la, perquè falta com a mínim la jugada 35 del negre i no està clar quina va ser, i potser en falta alguna més i tot, perquè tot i que de l'anotació sembla que es va seguir a la 36. Tc2, Rg7; 37. Rg3, f6; 38. Tc3, fxe5; 39. fxe5 després tornen a faltar jugades anotades, ja que a continuació resulta impossible de seguir, tot i que al cap d'un parell o tres s'intueix que els colors tornen a estar bé. I com que la última jugada és del blanc i pel que es veu el blanc té les peces molt avançades i el negre molt restringides, el més probable és que acabés amb victòria blanca, o com a molt en taules, tot i que a la planella, que continua al revers de la fulla, no consta el resultat (2). 

(1) No eren partides amistoses, sinó un torneig del Club Escacs Vic que es deia així.
(2) La impressió que dona és que no la va perdre, en tot cas R. Lázaro Sr. va fer una bona actuació en aquest torneig,  i em sembla recordar que fins i tot va tenir algun premi.

Dues grans minipartides recents de Jordi Lázaro

Una de les millors partides del Jordi Lázaro, molt característica del seu estil de joc, que a més és molt recent, està jugada contra un dels millors jugadors de Tona i de la comarca d'Osona, i és una minipartida: 

Jordi Lázaro (Manlleu) - Sergi Pérez (Tona)
Lliga Catalana de 1ª, 1ª ronda
19 gener 2020 
1. d4, Cf6; 2. Cf3, g6; 3. g3, Ag7; 4. Ag2, d5; 5. 0-0, 0-0; 6. c4, c6; 7. Cc3, Ce4; 8. Ce5, Cxc3; 9. bxc3, Axe5; 10. dxe5, dxc4; 11. Dc2, f6; 12. Ah6, Te8; 13. De4, Af5; 14. Dxc4+, Rh8; 15. Tad8, Dc8; 16. Df7, Tg8; 17. exf6, De6; 18. Ag7+ (1 - 0)

 

Una partida tan clara, lineal i lògica que es pot seguir perfectament de memòria, sense tenir que mirar-la al tauler!. 

La 2ª és molt semblant a l'anterior, del mateix campionat i també es pot considerar de les seves millors: 

Jordi Lázaro (Manlleu) - Raul Amador (Santpedor)
Campionat de Catalunya per Equips 1ª Preferent, 6ª ronda 
23 febrer 2020
1. d4, d5; 2. Cf3, Cf6; 3. g3, Af5; 4. Ag2, c6; 5. 0-0, Dd7; 6. Ce5, Dc8; 7. Te1, Cbd7; 8. c4, e6; 9. Cc3, Ad6; 10. Af4, Ch5; 11. Cxf7, Rxf7; 12. Axd6, Chf6; 13. cxd4, exd4; 14. Tac1, Cb6; 15. e4, dxe4; 16. Cxe4, Cxe4; 17. Axe4, Te8; 18. Df3, Rg6; 19. Dg4+ (1 - 0)

Els cops tàctics del Jordi quasi sempre solien tenir un component estratègic, no es limitaven a un sacrifici o a una guanyança de posició o de material, sinó que formaven part d'un pla, per això eren tan efectius, i el seu efecte immediat era la iniciativa i molt sovint també l'atac directe al rei.  

Dues partides impressionants, de les millors i més típiques del Jordi i de la seva manera de jugar i de veure els escacs i que donen raó de la seva coneguda afirmació que si una partida no estava decidida, en un sentit o l'altre, en 15, 20 o com a molt 25 jugades, és que alguna cosa fallava. 

I les dues, com moltes altres seves més, poden servir perfectament com record i homenatge a ell, com a persona i com a jugador d'escacs.