dilluns, 31 de desembre del 2018

Agraint l'any 2018, Bon Any 2019!

Donant gràcies a Déu per l'any 2018 que ens ha concedit de viure, desitgem-nos un Bon Any 2019 sota la protecció tot ell de la Verge Maria, Mare de Déu, la festa de la qual celebrem cada any l'u de gener.  

La medalla miraculosa 

« Oh Maria, concebuda sense pecat, prega per nosaltres, que recorrem a tu! »  

dissabte, 29 de desembre del 2018

La família

Avui és un bon dia per recordar  i reflexionar sobre les nostres famílies. 


En una de les darreres festes que van poder celebrar junts, cap a l'any 2007.















Els meus pares, Ricard Lázaro Sanromà i Nativitat Valls Costa, en una foto de fa uns 10 o 12 anys. Van estar casats gairebé 50 anys (1), fins la mort d'ell l'any 2008. Del 1958 fins al 1977 va viure amb ells l'àvia paterna, Àngela Sanromà Forés (1899 - 1977) i van criar i educar 7 fills. Que Déu els hi ho premiï a la vida eterna!

(1) No van poder celebrar les noces d'or per molt poc, ell va morir el 26 de juliol i haguessin fet el mig segle de casats el 25 de setembre. El mateix 2008 acabava de néixer el seu primer besnét, Aleix, el 25 de febrer. 

dijous, 27 de desembre del 2018

Temps de Nadal

Des de fa dos mil anys es viu el Nadal al planeta Terra per la Humanitat.













En el seu moment la Verge Maria, anunciada per l'àngel. Josep en somnis. Elisabet i Joan Baptista davant l'arribada de la Mare de Déu a casa seva. Els pastors de Betlem avisats per l'àngel. Simeó i Anna per inspiració divina davant la trobada amb el Nen Jesús. Uns mestres de la Llei de Jerusalem consultant les Escriptures. Els mags de l'Orient observant el cel nocturn i seguint l'estrella... Al principi la notícia es digué en arameu, en hebreu, en grec koiné, en llatí...

חג מולד שמח
ܥܐܕܐ ܒܪܝܟܐ ܘܪܝܫܗ ܕܫܝܬܐ ܒܪܝܟܬܐ
Καλά Χριστούγεννα
DIES CHRISTI NATALIS / FESTUM NATIVITATIS DOMINI 

Però amb el pas dels segles s'ha anat estenent cap a tots els racons del planeta i cap a totes les generacions que des d'aquell moment hi han viscut, hi viuen i hi viuran... S'ha anat proclamant en totes les llengües i sistemes d'escriptura... 

Շնորհավոր Ամանոր և Սուրբ Ծնունդ
გილოცავ შობა-ახალ წელს
عيد ميلاد مجيد
መልካም ገና 
ርሑስ በዓል ልደትን ሓድሽ ዓመትን።
ⵜⴰⵎⴻⵖⵔⴰ ⵜⴰⵎⴻⴳⴳⴰⵣⵜ
Heri ya Krismasi 
كریسمس مبارک
С Рождеством Христовым
Христос народився - Славіте Його 
Wesołych Świąt
शुभ क्रिसमस
শুভ বড়দিন
ਮੈਰੀ ਕ੍ਰਿਸਮਸ। 
సంతోషకరమైన క్రిస్ఠ్మస్ 
शुभ नाताळ
கிறிஸ்துமஸ் மற்றும் இனிய புத்தாண்டு வாழ்த்துக்கள்
สุขสันต์วันคริสต์มาส และสวัสดีปีใหม่
រីករាយថ្ងៃបុណ្យណូអែល ហើយសួស្ដីឆ្នាំថ្មី
Maligayang Pasko
Chúc Giáng Sinh Vui Vẻ và Chúc Năm Mới Tốt Lành
聖誕快樂 新年快樂[圣诞快乐 新年快乐
メリークリスマス
메리 크리스마스
ᑯᕕᐊᓇᒃ ᐃᓄᕕᐊ

Arreu de la Terra els cristians desitgem que el Nadal arribi a tothom sempre. 

dimarts, 25 de desembre del 2018

És Nadal al món

Europa:

























C рождеством!  /  Счастливого рождества!


Àsia:















圣诞快乐



Àfrica: 



























Noheli Nziza, Dilediibwa Dilenga




Amèrica: 
















Belen Portalpis - Huancavelica 
https://youtu.be/ONenT9hSMbQ


Oceania:

























Ia orana te Noera

dilluns, 24 de desembre del 2018

Bon Nadal 2018!

Avui és Nadal a tot el món. 
El Naixement del Nen - Déu en el pessebre de Betlem 












Arreu de la Terra, es desitja:  Bon Nadal ! - ¡ Feliz Navidad ! - Merry Christmas ! - Joyeux Noël ! - Fröhliche Weihnachten ! - Buon Natale ! - Feliz Natal ! - Crăciun Fericit ! - Noheli Nziza ! ... i en molts idiomes més, en tots els del món ! 

Joia en el món, Jesús és nat! 

diumenge, 23 de desembre del 2018

Un matrimoni de mig segle (1958 - 2008)


Alguns records més: 

Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008)

Nativitat Valls Costa (1929 - 2018) 

Esquela a El 9 Nou, 21 desembre 2018


Els pares de la Nati, com li deia tothom, foren Jaume Valls Mas (1897 - 1987) i Concepció Costa Bursós (1903 - 1981). 

El seu marit Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008), fill de Joan Lázaro Vergés (+ 1949)  i d'Àngela Sanromà Forés (1899 - 1977) i tingué un germà, Joan Lázaro Sanromà (1920 - 1940).  

La nostra mare era la filla gran i té tres germanes: Paquita (n. 1932), Mercè (n. 1934) i Berta (n. 1936), que la sobreviuen. 

Des dels anys 1950s fou infermera i dama de la Creu Roja. Deixà la feina per atendre a la família -  doncs el seu marit era vidu i tenia dos fills de 4 i 2 anys d'edat - quan es casà amb ell a Montserrat el 25 de setembre de 1958. Es reincorporà al treball l'any 1968 i exercí d'administrativa fins a la seva jubilació l'any 1995. 

Nascuda a Barcelona igual que el seu espòs Ricard, visqueren a aquesta ciutat fins que l'estiu de 1967 marxaren a viure a Manlleu. Del 1968 al 1970 visqueren a Vic. I des de finals de maig de 1970 s'instal·laren a Folgueroles, on visqueren tots dos fins a la seva mort. 

Estigueren molt units i a un pas de celebrar les Noces d'Or de 50 anys de casats i tingueren 5 fills més: Immaculada (1960), Xavier (1961), Meritxell (1964), Mercè (1965) i Marta (1970). 

Com a anècdotes es pot citar que el viatge de noces el feren a St. Pere Pescador, portant amb ells els dos nens petits. A finals dels anys 1950s passaren dos estius a Sant Quintí de Mediona, aleshores un poble petit. A principis dels anys 1960s solien anar a la platja a Castelldefels alguns dies estiuencs. Els estius de 1963 i de 1965 els passà la família a Torreblanca (Vacarisses). Durant els estius dels anys 1960s on anaven més a banyar-se els caps de setmana era a Arenys de Mar sobretot i ocasionalment a Masnou. 

El seu espòs Ricard era llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona de l'any 1947. Entre 1953 i 1956 estigué casat amb Digne Medina Rigol (1925 - 1956), que era de Sitges,  de la que tingué dos fills: Ricard (1954) i Jordi (1956). Als anys 1950s exercí com a químic i muntà algunes empreses, però ja a finals dels 50s la seva principal ocupació fou la de professor de Física i Química en els cursos de 6è de Batxillerat i de Preuniversitari al Col·legi del Immaculat Cor de Maria de Barcelona, casa central dels missioners claretians, ocupació que continuà fins a primers anys 1960s. De cap al 1962  fins al 1965 fundà, dirigí i fou professor de Ciències de l'Acadèmia Estudios Alas a Barcelona. 

El seu marit Ricard guanyà l'agregaduria de Matemàtiques a les oposicions a Madrid la primavera de 1963, on passaren unes quantes setmanes tota la familia, amb el nº 1 de la promoció. Poc després rebé una carta personal del president de Costa Rica, el català Pep Figueres Ferrer, en que el convidava a  anar viure amb la seva família a aquest país, amb feina de professor a la Universitat, una casa mentre hi visqués i un sou molt alt per a l'equivalent en aquella època aquí, amb un mínim d'anys garantits i la possibilitat de quedar-s'hi indefinidament. En aquestes condicions no hauria sigut problema anar-hi a viure i fer l'experiència americana com el seu company d'estudis Joan Oró - qui en una altra ocasió també l'animà  a fer com ell l'experiència en una universitat nord-americana i fins li va proposar una Universitat, possiblement la que ell estava - però tots dos, ell i ella, van preferir quedar-se a viure a Catalunya, tot i que els fills estaven il·lusionats amb la possibilitat de anar a viure a Amèrica, i Costa Rica semblava un país particularment civilitzat, pacífic i acollidor, a més de ric i pròsper.  

El 1966 el fet es repetí quan guanyà les oposicions a catedràtic de Física i Química i li tocà com a plaça en propietat un institut a les Illes Canàries. De nou no van voler marxar de Catalunya. I estava treballant entre 1965 i 1967 com a professor de Ciències i secretari del Institut femení "Infanta Isabel d'Aragó" de Badalona, quan rebé el nomenament de director tècnic del col·legi La Salle de Manlleu, on exercí durant un any i on la família començà el canvi de vida des de Barcelona a la comarca d'Osona, que seria el seu lloc de residència definitiu. 

Al juny del 1968 fou nomenat director d'un nou Institut en construcció a Vic, el primer de la comarca d'Osona. Aquest Institut, bessó del de Granollers, començà a fer-se un any després que el de Granollers, però gràcies a la seva dinàmica direcció, començà a funcionar un any abans que aquell, inaugurant-se l'octubre del mateix any 1968. Fou el primer i potser més anys director del Institut "Jaume Callís"  de Vic - nom que li donà ell mateix a proposta d'un altre professor i amic seu, Guillem Serra Bardolet - entre juny del 1968 i setembre del 1975 (1). Després tornaria a ser director del mateix durant el curs 1979 - 80 i en fou catedràtic de Física i Química fins al estiu de 1989 en que es jubilà. 

Una altre activitat en que es va involucrar Ricard Lázaro pare va ser en la del món de l'autoescola. Havent-se tret el títol de professor d'autoescola primer i de director d'autoescola després (2) va fundar Autoescola Capella (1978 - 1980) a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, de la que en va ser director, un dels dos socis i professor, i més tard l'Autoescola Calldetenes (1980 - 2007) de la que en va ser fundador, director, propietari i professor, en aquesta població propera a Vic i a mig camí de Folgueroles.

Al Cel siguin, que allà s'hagin retrobat i que un dia ens hi retrobem també amb ells tots els que els estimaven!   


(1) Als anys 1974 i 1975 se li oferí la possibilitat de ser director d'un Institut de Barcelona primer i d'un recent inaugurat Institut d'ensenyament secundari a l'estranger a París, però refusà aquesta i alguna oferta més endavant - director d'un Institut al cinturó de Barcelona - perquè es volia quedar a l' Institut de Vic i viure a Folgueroles. 

(2) En els estudis universitaris treia matrícules d'honor i treballava alhora per ajudar a pagar-se'ls. En totes les oposicions tragué sempre les millors notes i els primers llocs en les mateixes. 

dijous, 20 de desembre del 2018

Record de la mare





Nativitat Valls Costa (1929 - 2018) va morir mentre dormia a l' Hospital Sant Jaume de Manlleu a la matinada del 17 de desembre de 2018, dia de Sant Llàtzer. Estava acompanyada en aquells moments de la seva filla Immaculada. Va morir cristianament, havent rebut els sants sagraments i portant posat l'escapulari del Carme. La vam vetllar al Tanatori de Vic. 


El recordatori 

































I la Missa funeral del seu enterrament va tenir lloc a l'església parroquial de Santa Maria de Folgueroles, el poble on vivia, el dimarts 18, dia de la Mare de Déu de l' Esperança, presidida pel bisbe de Vic Romà Casanova i concelebrada per molts sacerdots, entre ells el vicari general David Compte, el vicari episcopal Pere Oliva també rector de la parròquia de Folgueroles, l'antic rector Francesc Basora, Jaume Casamitjana, Paul Badibanga Mudimina i Octave, un total de 7 mossèns junt amb qui això escriu, el seu fill Ricard Lázaro Medina, i dos diaques, Joan Tió i Jaume García Noriega. A la cerimònia la vam acompanyar la família, amb forces parents vinguts de Barcelona, veïns, amics, companys de feina i gent del poble i hi havien com assistents dos preveres més, Carles Izquierdo i Josep Guitart. 

En la Missa per la seva ànima es van cantar uns quants himnes.

A l'entrada el "Vos sou, Senyor la llum del meu cor..." (1)
Abans de l' Evangeli el "Quan envieu el vostre alè..."(2)
A l'ofertori vam cantar el "I si vivim per Ell vivim..." (3)
I a l'hora de la comunió el "Si creiem que es vivent..."(4)
I vam acabar la Missa d'enterrament amb el "Virolai" (5)

I cito tot això perquè com em va dir la meva germana Meritxell, 
"Ha estat molt bonic, un comiat com a ella li hauria agradat". 
I no va ser la única en dir-ho, també igual o semblant ho van dir altres.   

Que Déu la tingui amb Ell a la Glòria! 



Els himnes

Vos sou Senyor la llum del meu cor




















Quan envieu el vostre alè...














I si vivim, per a Ell vivim,
i si morim, per a Ell morim.
Tant si vivim com si morim
som del Senyor, som del Senyor.

Si el gra de blat mai no s’enterra,
si no s’enterra mai no fruitarà,
però si s’enterra fruit abundant donarà,
un fruit de vida que no morirà.

Ens cal morir per a donar fruit,
a les mans teves el meu esperit.
Ens cal morir per a donar fruit,

a les mans teves el meu esperit.



Si creiem que es vivent























(1) https://youtu.be/wbMkH3_b4_g

(2) https://youtu.be/gC0xqOZAsVA

(3) https://youtu.be/NKImco_1SWM  

i  https://youtu.be/azR9VSf2PkU (aquí les dues en anglès)

(4) https://youtu.be/yt4-OBNPsPM

(5) https://youtu.be/t4xVI-tPqss



dimarts, 18 de desembre del 2018

In Memoriam


La Verge Maria, Mare de Déu 

















En memòria de Nativitat Valls Costa  
(Barcelona 25-12-1929  -  Manlleu 17-12-2018),
esposa de Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008)
del 1958 al 2008, i mare de 7 fills. 

Al Cel sigui! 

dimarts, 11 de desembre del 2018

Cronista d'escacs (II)

Unes fotos il·lustratives: 














La meva habitació i la taula i la màquina d'escriure amb la que feia les cròniques d' escacs i escrivia moltes coses més. La foto és de c. 1972 o 1973, però també podria ser de 1978 o 1979. 













Amb el pas dels anys, en unes altres condicions. La foto és de finals de 1987 o principis de 1988.