L'ambient dels escacs a Vic a mitjans dels 1980s

Imatge d'una sala de joc en un torneig del Club Escacs Vic

L'Open de Vic de 1986. 

Els èxits primerencs de Jordi Lázaro

Amb aquesta relació d'èxits dono per tancat aquest record - homenatge al Jordi Lázaro. 

Els membres de la família Lázaro, el nucli dels exitosos equips Institut i Folgueroles, setembre 1971

El Jordi va ser dels principals i més destacats integrants dels equips de l'Institut Jaume Callís (1971 - 1975) i després del Folgueroles (1976 - 1979), especialment als Campionats Comarcals per Equips, llavors els més prestigiosos i disputats a Osona i els que més atreien l'atenció popular i mediàtica. L'equip del Jordi va ser campió el 1972 i 1974 i subcampió el 1971, 1973, 1976, 1977 i 1978, tot i participar-hi el Vic, Centelles, Club Tennis Vic i molts d'altres. També van guanyar 3 torneigs estiuencs dels 4 disputats a Osona el 1974 i 1975, dos d'ells celebrats a Centelles amb equips de Barcelona i de tota Catalunya. 

Juny de 1972, Jordi Lázaro rep del secretari de la FCE Joan Torquet un premi per un torneig guanyat 

Va fer 12'5 de 13 punts en les 13 rondes del Campionat de Catalunya per Equips amb el Vic A, jugant a la Divisió d'Honor dels escacs catalans a la tardor del 1973. Tot i que en ocasions jugava en els darrers taulers, moltes vegades va entrar com a substitut als primers taulers de l'equip, per la qual cosa va jugar, i guanyar, contra molts dels primers taulers dels equips catalans de l'època, entre ells els millors escaquistes de Catalunya. Aquesta proesa no va ser prou aprofitada, lamentablement,  i la mateixa Federació Catalana d'Escacs ho va fer notar, que no s'havia valorat prou, el Club Escacs Vic va ser massa modest al respecte. 

Jordi Lázaro rep de l'alcalde Sadurní el trofeu de finalista a Millor esportista de Vic, abril 1974

Candidat al millor esportista de Vic de l'any 1973, per el seu resultat de l'any anterior, va superar per votació de tots els compromisaris a jugadors d'esports molt més majoritaris i populars, com el futbol, el bàsquet, el tennis, l'atletisme i altres. Va arribar a ser finalista i no va guanyar per poc, però va rebre una placa-trofeu de mans de l'alcalde de Vic en la cerimònia de lliurament del guardó l'abril de 1974. Un fet així no havia passat fins llavors i no tornaria a passar fins més de 10 anys més tard, quan Lluís Comas li va disputar a Pere Casacuberta el títol de millor esportista de Vic de 1984. 

Jordi Lázaro, al centre, campió de l'Open Juvenil de Berga, agost 1974

El mateix any 1974, a l'agost, va quedar campió del Torneig Internacional Juvenil de Berga, superant a Quintana, Wichtmann, Samaniego i a la subcampiona femenina de Catalunya, Teresa Canela, així com a altres destacats jugadors catalans. 

Exercint d'àrbitre principal al Ct. d'Espanya Femení, Vic agost 1979

Un altre gran èxit va ser quan l'agost del 1979, amb un permís especial de la Federació Catalana d'Escacs i de la Federación Española de Ajedrez, va exercir d'àrbitre principal del Campionat d'Espanya Femení celebrat a Vic, en el que l'organitzador era el president Joan Segura i el director del torneig el secretari Joan Torquet, de la F.C.E. Els dos àrbitres auxiliars van ser Miquel Solà i qui això escriu, que en aquell moment estava de permís del servei militar. 

El trio arbitral del Campionat d'Espanya Femení, Vic agost 1979

Després d'uns anys d'una dedicació esporàdica als escacs, sobretot per motius de salut, el Jordi va ascendir a la categoria Preferent, la màxima dels escacs aficionats espanyols, l'any 1981. si bé la Federació Catalana d'Escacs va dir que si el C.E. Vic ho haguessin demanat per a ell li haurien concedit ja l'any 1974 per la seva actuació de l'any anterior, o alternativament li haguessin permés jugar a la Preferent del Campionat de Catalunya Individual, on gairebé segur l'havia obtingut ja que bastava fer 5'5 punts de 10 per mantenir-la, però només van sol·licitar que jugués el Campionat Individual de 1ª potser per falta d'informació al respecte, on li va faltar ben poc per aconseguir l'ascens a Preferent, que necessitava 7'5 punts, aquell any. El seu desenvolupament federatiu va ser finalment que federat a 3ª el 1971, va pujar a 2ª el 1972, a 1ª el 1974 (el 1973 va ser fora de viatge de fi de curs durant 3 rondes) i a Preferent el 1981, després d'anys de no participar-hi.  

Membre del Vic A, equip en el que va jugar als anys 1970s i 1980s i primers 1990s, Vic desembre 1983

Va ser subcampió de Vic els anys 1981, 1982 i 1983, campió de Vic el 1984 i 3è classificat en el gran Campionat de Vic de 1985. Malgrat els problemes que ja l'afectaven, la primera meitat dels anys 1980s el va veure com un dels principals campions dels escacs a Vic i comarca. 

Finalista al magne Ct. de Vic de 1985, un torneig tan dur que ni Teulats ni Fabré van passar a la final 

En resum, el Jordi Joan Lázaro, que a principis dels anys 1970s ja havia guanyat en alguna ocasió als millors jugadors osonencs, va ser del grup dels jugadors juvenils de primeríssima primera línia dels escacs vigatans i osonencs, en el reduït grup molt selecte amb  Jacint Raurell, Miquel Fabré, i més tard, ja a la meitat dels 1980s, també Lluís Comas i Eduard Ibáñez, superant a tota una plèiade d'escaquistes joves que anaven just darrera seu, com Santi Simón, Llorenç Canal i Carles Vilarrasa, i alhora  codejant-se amb els millors veterans de la comarca com Joan Segura i Joan Bautista, i superant tots els altres tant adults com veterans. En un moment donat el tron de millor juvenil d'Osona i fins de millor escaquista d'Osona només se'l disputaven Raurell i ell. 

Abans de Comas i Ibáñez, Jordi Lázaro i Raurell eren amb Fabré els millors juvenils i escaquistes en general de Vic i Osona

En resum, un escaquista molt prometedor, que havia mostrat classe com per estar entre els primers de l'èlite catalana, però la carrera del qual malauradament es va malograr, i és una veritable llàstima, perquè amb bona salut i un suport adequat podia haver arribat molt lluny en totes les facetes de la seva vida, totes les quals van quedar truncades, i tot i que encara podia haver donat sorpreses el desenllaç ara ja és irreversible, després de la seva inesperada mort l'any passat. 

Que descansi en pau, preguem per ell, que al Cel sigui! 

Una semblança del Jordi

En Jordi Lázaro podia haver arribat molt lluny en escacs, igual com hi podia haver arribat intel·lectualment i en una carrera científica, i en general a la vida. Era molt intel·ligent i tenia una gran capacitat intel·lectual, era bona persona, feia i tenia molts amics arreu, el seu caràcter era agradable, viu i alegre i semblava destinat a tenir un gran futur.

En Jordi Lázaro observant una partida de Larsen al Campionat d'Espanya
per Equips, Centelles agost 1978. En aquells anys el Jordi encara apuntava molt alt.

Malauradament la seva salut va demostrar ser fràgil, a partir d'una primera incidència el 1973 i una més forta el 1975, però que encara van ser normals, va patir a partir dels anys següents uns trastorns de salut agreujats que l'afectaven periòdicament i que li feren deixar la seva carrera universitària l'any 1977 i pels que es va lliurar de fer el servei militar a principis de 1979. No obstant va seguir tenint temporades bones alternades amb recaigudes al llarg de la seva vida, en la que va estar gairebé permanentment medicat. I la seriositat dels seus problemes, que molts no coneixien o no consideraven importants ja que ell es solia mostrar fort i valent i aparentment molt normal es veu en el fet que l'abril del 2014 va ser ingressat d'urgència a l'hospital de Vic i hi va romandre fins als primers mesos de 2015, cosa que va sorprendre fins a familiars i amics. Però es va recuperar i quan va sortir i va tornar a fer vida normal estava millor que abans, en realitat millor que mai a partir dels problemes citats, fins que cap el 2018 li van detectar una malaltia autoinmune seriosa que va ser la que va fer que no pogués resistir quan després de vacunar-se el 30 de març de 2021 com a persona de risc, va contraure covid a mitjans d'abril, després d'haver superat tot l'any 2020 i els primers mesos d'aquell any sense problemes, vigilant i cuidant-se com feia, i ingressat a l'hospital de Vic el 18 d'abril, primer a planta i després a semi-crítics, va anar agreujant-se i finalment va anar a la UCI, i intubat des del 30 d'abril, acabant per morir l'11 de maig de 2021. La seva mort va sorprendre tothom, ja que se'l veia normal, portava una vida molt sana, vigilava molt i feia tot el que li deien els metges. La seva mort un mes i mig abans de complir els 65 anys, que no aparentava doncs semblava força més jove, va ser el final d'unes expectatives tristament malogrades en la seva vida. Però deixava molt bon record en tots els que el van conèixer i la veritat és que la seva personalitat tenia quelcom d'excepcional que no es va poder materialitzar en fets concrets per la mala salut i problemes associats a la mateixa. 

Una llàstima que sobretot per aquest motiu, es frustrés un futur que semblava prometre molt i arribar molt alt en tots els camps, pels seus grans dots i qualitats. Esperem i preguem per tal que almenys la seva experiència de la vida hagi sigut bona i ara tingui una eternitat feliç, que aquest és l'únic éxit veritablement important i decisiu en tota vida humana! 

Recordant el Jordi

El Jordi Lázaro va néixer el mes del Sagrat Cor de Jesús, el juny, i va morir al mes de Maria, el maig.

El Jordi a Barcelona, en una festa al maig de 1969

Amb el seu germà Ricard, Barcelona maig 1976

Davant de casa a Folgueroles, c. 1976 o 1977

A la platja, finals 1970s o primers 1980s

En una festa familiar, 15 juny 1997

Va morir a l'Any de Sant Josep (2020 - 8 desembre 2021) i a l'Any especial de la Família (19 març 2021 - 6 juny 2022).

Al Cel sigui! 

En record de Jordi Joan Lázaro Medina

 Jordi Joan Lázaro Medina (1956 - 2021) aquest 23 de juny hauria fet anys. 

Jordi Lázaro en una foto de cap el 1972, 1973 o 1974, en l'apogeu dels seus precoços èxits en escacs.

Amb tal motiu convé tenir-li un record i alhora fer-li un homenatge per les seves qualitats humanes i esportives, ja que se'l mereix per les dues, i amb aquesta entrada en el blog començo la meva contribució al mateix, sobretot amb fotos seves inèdites, que seguiré durant uns dies, parlant tant de la seva vida escaquista com d'altres aspectes seus. Reposi en pau al Cel amb Déu l'estimat germà, amic i company!