En memòria i homenatge del meu pare

 El 14 d'octubre de 2022, Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008) hauria complert 99 anys. 

R. Lázaro Sr. l'any 1947, quan es va
 llicenciar en Ciències Químiques a 
la Universitat Central de Barcelona.

I l'any 2023 és el centenari del seu naixement. Amb tal motiu vull publicar, si Déu vol, una sèrie d'entrades dedicades a ell, al seu record i al seu llegat, i no sols en l'àmbit dels escacs, ja que era una persona molt polifacètica, que destacava en una multitud de camps diferents. Un repàs als punts més importants de la seva vida dona per un gran nombre d'articles i miraré de fer-ho. 

Al Cel sigui, i que un dia ens hi puguem retrobar! 

En record de dos germans meus

Jordi Lázaro (1956 - 2021) i Xavier Lázaro (1961 - 2022) ens van deixar amb només 8 mesos de diferència, el primer l'11 de maig i el segon el 25 de gener. Tots dos de forma sobtada i inesperada, ingressats per Covid a l'hospital durant gairebé un mes tots dos, donant-se el cas que el Jordi acabava de rebre la vacuna contra aquesta malaltia el 30 de març del mateix any. 

Els germans Jordi i Xavier Lázaro jugant una partida entre ells en un torneig de ràpides a Aiguafreda no
gaires anys abans. El Jordi, a la dreta, porta les peces negres. Foto cortesia Montse Garcia i Genís Lázaro.

En Jordi va morir als 64 anys, curiosament el nombre de caselles d'un tauler d'escacs, igual que Bobby Fischer (1943 - 2008) o sense anar tan lluny igual també que un altre jugador del Club Escacs Vic, Jordi Ralló (1928 - 1992), tots tres molt aficionats als escacs. En el cas del Jordi, li faltava només un mes i mig escàs per fer-ne 65 i en això coincideix amb l'ex-campió mundial nord-americà, al que li faltava una mica més d'un mes i mig. El Xavier en canvi tenia 60 anys, faltant-li poc més de dos mesos per fer-ne 61. I tots dos es van mantenir actius fins que la pandèmia va interrompre les competicions presencials l'any 2020. 

Com homenatge a ells publico una partida recent de Xavier Lázaro, més o menys de l'època de la foto: 

Xavier Lázaro Valls (Manlleu) - Arthur Casas Viñas (Ateneu Colón)
12è Obert de Llinars, Grup B, 8ª ronda
Llinars del Vallès, 19 de juny de 2018
1. e4, c5; 2. Cf3, g6; 3. Ac4, Ag7; 4. 0-0, Cc6; 5. d3, e6; 6. Cc3, Cge7; 7. Af4, 0-0; 8. Dd2, Te8; 9. Ah6, Ah8; 10. Df4, f6; 11. Cb5, g5; 12. Dg3, a6; 13. Cc7, Tb8; 14. Cxg5, fxg5; 15. Axg5, Ag7; 16. Af6, Cg6; 17. Axd8, Txd8; 18. f4, Tf8; 19. f5, Ae5; 20. Dg4, Te6; 21. exg6, Txg6; 22. Cxe6 i unes jugades més tard les negres abandonaren (1 - 0)

En aquesta partida el seu rival, nascut el 2005, tenia 12 o 13 anys i en aquell moment el seu Elo nacional era de 1583 i el FIDE de 1200 al començar el torneig i va fer 3'5 punts. mentre que el rating del Xavier era de 1776 el nacional i 1505 el FIDE i va fer 4'5 punts de 8, si bé una ronda no la va jugar.  Té la característica, que després usaria molt aquell any 2018, que el Xavier va anotar la planella en algebraic però en notació anglesa, K pel rei, Q per la dama, R per la torre, B per l'àlfil i N pel cavall, i la més insòlita que les lletres de les caselles també les va escriure en majúscula, com les peces. 

Disposant ara d'una nova remesa de partides recents del meu germà Xavier, miraré de publicar-ne algunes com homenatge a tots dos, a l'espera de trobar més partides del Jordi. Que descansin en pau i que al Cel siguin i que un dia ens hi puguem retrobar!  

Aniversari de Ricard Lázaro Sanromà

El 26 de juliol del 2022 ha fet 14 anys de la mort de Ricard Lázaro Sanromà, en homenatge del qual està dedicat en gran part aquest Blog, ja que essent una persona molt polifacètica, una faceta important seva era ser molt aficionat als escacs. 

Però la seva personalitat tenia molts més aspectes, i en record i homenatge seu, miraré properament de citar-ne unes quantes. Per exemple, una d'elles era que es va licenciar en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona l'any 1947, amb 23 anys, on va compartir la carrera amb Joan Oró, del que va ser amic. En la foto, Ricard Lázaro Sanromà en una celebració, probablement en una de les trobades anuals dels químics de la seva promoció, a principis dels anys 2000s.  

Tots en tenim un bon record i el portem a la memòria i al cor. Al Cel sigui!

L'ambient dels escacs a Vic a mitjans dels 1980s

Imatge d'una sala de joc en un torneig del Club Escacs Vic

L'Open de Vic de 1986. 

Els èxits primerencs de Jordi Lázaro

Amb aquesta relació d'èxits dono per tancat aquest record - homenatge al Jordi Lázaro. 

Els membres de la família Lázaro, el nucli dels exitosos equips Institut i Folgueroles, setembre 1971

El Jordi va ser dels principals i més destacats integrants dels equips de l'Institut Jaume Callís (1971 - 1975) i després del Folgueroles (1976 - 1979), especialment als Campionats Comarcals per Equips, llavors els més prestigiosos i disputats a Osona i els que més atreien l'atenció popular i mediàtica. L'equip del Jordi va ser campió el 1972 i 1974 i subcampió el 1971, 1973, 1976, 1977 i 1978, tot i participar-hi el Vic, Centelles, Club Tennis Vic i molts d'altres. També van guanyar 3 torneigs estiuencs dels 4 disputats a Osona el 1974 i 1975, dos d'ells celebrats a Centelles amb equips de Barcelona i de tota Catalunya. 

Juny de 1972, Jordi Lázaro rep del secretari de la FCE Joan Torquet un premi per un torneig guanyat 

Va fer 12'5 de 13 punts en les 13 rondes del Campionat de Catalunya per Equips amb el Vic A, jugant a la Divisió d'Honor dels escacs catalans a la tardor del 1973. Tot i que en ocasions jugava en els darrers taulers, moltes vegades va entrar com a substitut als primers taulers de l'equip, per la qual cosa va jugar, i guanyar, contra molts dels primers taulers dels equips catalans de l'època, entre ells els millors escaquistes de Catalunya. Aquesta proesa no va ser prou aprofitada, lamentablement,  i la mateixa Federació Catalana d'Escacs ho va fer notar, que no s'havia valorat prou, el Club Escacs Vic va ser massa modest al respecte. 

Jordi Lázaro rep de l'alcalde Sadurní el trofeu de finalista a Millor esportista de Vic, abril 1974

Candidat al millor esportista de Vic de l'any 1973, per el seu resultat de l'any anterior, va superar per votació de tots els compromisaris a jugadors d'esports molt més majoritaris i populars, com el futbol, el bàsquet, el tennis, l'atletisme i altres. Va arribar a ser finalista i no va guanyar per poc, però va rebre una placa-trofeu de mans de l'alcalde de Vic en la cerimònia de lliurament del guardó l'abril de 1974. Un fet així no havia passat fins llavors i no tornaria a passar fins més de 10 anys més tard, quan Lluís Comas li va disputar a Pere Casacuberta el títol de millor esportista de Vic de 1984. 

Jordi Lázaro, al centre, campió de l'Open Juvenil de Berga, agost 1974

El mateix any 1974, a l'agost, va quedar campió del Torneig Internacional Juvenil de Berga, superant a Quintana, Wichtmann, Samaniego i a la subcampiona femenina de Catalunya, Teresa Canela, així com a altres destacats jugadors catalans. 

Exercint d'àrbitre principal al Ct. d'Espanya Femení, Vic agost 1979

Un altre gran èxit va ser quan l'agost del 1979, amb un permís especial de la Federació Catalana d'Escacs i de la Federación Española de Ajedrez, va exercir d'àrbitre principal del Campionat d'Espanya Femení celebrat a Vic, en el que l'organitzador era el president Joan Segura i el director del torneig el secretari Joan Torquet, de la F.C.E. Els dos àrbitres auxiliars van ser Miquel Solà i qui això escriu, que en aquell moment estava de permís del servei militar. 

El trio arbitral del Campionat d'Espanya Femení, Vic agost 1979

Després d'uns anys d'una dedicació esporàdica als escacs, sobretot per motius de salut, el Jordi va ascendir a la categoria Preferent, la màxima dels escacs aficionats espanyols, l'any 1981. si bé la Federació Catalana d'Escacs va dir que si el C.E. Vic ho haguessin demanat per a ell li haurien concedit ja l'any 1974 per la seva actuació de l'any anterior, o alternativament li haguessin permés jugar a la Preferent del Campionat de Catalunya Individual, on gairebé segur l'havia obtingut ja que bastava fer 5'5 punts de 10 per mantenir-la, però només van sol·licitar que jugués el Campionat Individual de 1ª potser per falta d'informació al respecte, on li va faltar ben poc per aconseguir l'ascens a Preferent, que necessitava 7'5 punts, aquell any. El seu desenvolupament federatiu va ser finalment que federat a 3ª el 1971, va pujar a 2ª el 1972, a 1ª el 1974 (el 1973 va ser fora de viatge de fi de curs durant 3 rondes) i a Preferent el 1981, després d'anys de no participar-hi.  

Membre del Vic A, equip en el que va jugar als anys 1970s i 1980s i primers 1990s, Vic desembre 1983

Va ser subcampió de Vic els anys 1981, 1982 i 1983, campió de Vic el 1984 i 3è classificat en el gran Campionat de Vic de 1985. Malgrat els problemes que ja l'afectaven, la primera meitat dels anys 1980s el va veure com un dels principals campions dels escacs a Vic i comarca. 

Finalista al magne Ct. de Vic de 1985, un torneig tan dur que ni Teulats ni Fabré van passar a la final 

En resum, el Jordi Joan Lázaro, que a principis dels anys 1970s ja havia guanyat en alguna ocasió als millors jugadors osonencs, va ser del grup dels jugadors juvenils de primeríssima primera línia dels escacs vigatans i osonencs, en el reduït grup molt selecte amb  Jacint Raurell, Miquel Fabré, i més tard, ja a la meitat dels 1980s, també Lluís Comas i Eduard Ibáñez, superant a tota una plèiade d'escaquistes joves que anaven just darrera seu, com Santi Simón, Llorenç Canal i Carles Vilarrasa, i alhora  codejant-se amb els millors veterans de la comarca com Joan Segura i Joan Bautista, i superant tots els altres tant adults com veterans. En un moment donat el tron de millor juvenil d'Osona i fins de millor escaquista d'Osona només se'l disputaven Raurell i ell. 

Abans de Comas i Ibáñez, Jordi Lázaro i Raurell eren amb Fabré els millors juvenils i escaquistes en general de Vic i Osona

En resum, un escaquista molt prometedor, que havia mostrat classe com per estar entre els primers de l'èlite catalana, però la carrera del qual malauradament es va malograr, i és una veritable llàstima, perquè amb bona salut i un suport adequat podia haver arribat molt lluny en totes les facetes de la seva vida, totes les quals van quedar truncades, i tot i que encara podia haver donat sorpreses el desenllaç ara ja és irreversible, després de la seva inesperada mort l'any passat. 

Que descansi en pau, preguem per ell, que al Cel sigui! 

Una semblança del Jordi

En Jordi Lázaro podia haver arribat molt lluny en escacs, igual com hi podia haver arribat intel·lectualment i en una carrera científica, i en general a la vida. Era molt intel·ligent i tenia una gran capacitat intel·lectual, era bona persona, feia i tenia molts amics arreu, el seu caràcter era agradable, viu i alegre i semblava destinat a tenir un gran futur.

En Jordi Lázaro observant una partida de Larsen al Campionat d'Espanya
per Equips, Centelles agost 1978. En aquells anys el Jordi encara apuntava molt alt.

Malauradament la seva salut va demostrar ser fràgil, a partir d'una primera incidència el 1973 i una més forta el 1975, però que encara van ser normals, va patir a partir dels anys següents uns trastorns de salut agreujats que l'afectaven periòdicament i que li feren deixar la seva carrera universitària l'any 1977 i pels que es va lliurar de fer el servei militar a principis de 1979. No obstant va seguir tenint temporades bones alternades amb recaigudes al llarg de la seva vida, en la que va estar gairebé permanentment medicat. I la seriositat dels seus problemes, que molts no coneixien o no consideraven importants ja que ell es solia mostrar fort i valent i aparentment molt normal es veu en el fet que l'abril del 2014 va ser ingressat d'urgència a l'hospital de Vic i hi va romandre fins als primers mesos de 2015, cosa que va sorprendre fins a familiars i amics. Però es va recuperar i quan va sortir i va tornar a fer vida normal estava millor que abans, en realitat millor que mai a partir dels problemes citats, fins que cap el 2018 li van detectar una malaltia autoinmune seriosa que va ser la que va fer que no pogués resistir quan després de vacunar-se el 30 de març de 2021 com a persona de risc, va contraure covid a mitjans d'abril, després d'haver superat tot l'any 2020 i els primers mesos d'aquell any sense problemes, vigilant i cuidant-se com feia, i ingressat a l'hospital de Vic el 18 d'abril, primer a planta i després a semi-crítics, va anar agreujant-se i finalment va anar a la UCI, i intubat des del 30 d'abril, acabant per morir l'11 de maig de 2021. La seva mort va sorprendre tothom, ja que se'l veia normal, portava una vida molt sana, vigilava molt i feia tot el que li deien els metges. La seva mort un mes i mig abans de complir els 65 anys, que no aparentava doncs semblava força més jove, va ser el final d'unes expectatives tristament malogrades en la seva vida. Però deixava molt bon record en tots els que el van conèixer i la veritat és que la seva personalitat tenia quelcom d'excepcional que no es va poder materialitzar en fets concrets per la mala salut i problemes associats a la mateixa. 

Una llàstima que sobretot per aquest motiu, es frustrés un futur que semblava prometre molt i arribar molt alt en tots els camps, pels seus grans dots i qualitats. Esperem i preguem per tal que almenys la seva experiència de la vida hagi sigut bona i ara tingui una eternitat feliç, que aquest és l'únic éxit veritablement important i decisiu en tota vida humana! 

Recordant el Jordi

El Jordi Lázaro va néixer el mes del Sagrat Cor de Jesús, el juny, i va morir al mes de Maria, el maig.

El Jordi a Barcelona, en una festa al maig de 1969

Amb el seu germà Ricard, Barcelona maig 1976

Davant de casa a Folgueroles, c. 1976 o 1977

A la platja, finals 1970s o primers 1980s

En una festa familiar, 15 juny 1997

Va morir a l'Any de Sant Josep (2020 - 8 desembre 2021) i a l'Any especial de la Família (19 març 2021 - 6 juny 2022).

Al Cel sigui! 

En record de Jordi Joan Lázaro Medina

 Jordi Joan Lázaro Medina (1956 - 2021) aquest 23 de juny hauria fet anys. 

Jordi Lázaro en una foto de cap el 1972, 1973 o 1974, en l'apogeu dels seus precoços èxits en escacs.

Amb tal motiu convé tenir-li un record i alhora fer-li un homenatge per les seves qualitats humanes i esportives, ja que se'l mereix per les dues, i amb aquesta entrada en el blog començo la meva contribució al mateix, sobretot amb fotos seves inèdites, que seguiré durant uns dies, parlant tant de la seva vida escaquista com d'altres aspectes seus. Reposi en pau al Cel amb Déu l'estimat germà, amic i company! 

El campionat juvenil escolar "Dicen" del 1975

L'any 1975, amb 14 anys, Xavier Lázaro va participar en el III Torneig Juvenil "Dicen" per equips de col·legis, i no va ser la única vegada, doncs si la memòria no em falla em sembla que en va jugar com a mínim un altre d'aquest tipus i/o en un per equips juvenils a Tarragona. 

La competició "Dicen", promoguda pel diari esportiu d'aquest nom, va tenir lloc a Barcelona, i concretament a Montjuïc els mesos d'abril i maig d'aquell any. I jugant contra juvenils de tota Catalunya, el Xavier va fer un resultat molt bo, integrant l'equip de l'Institut Jaume Callís de Vic del que el seu pare Ricard Lázaro Sr. era director (1). 

Xavier Lázaro va guanyar amb facilitat moltes partides, ja que el seu nivell de joc era més alt que la de la majoria dels participants que, com es veu en les planelles conservades, sovint cometien errors estratègics i/o tàctics que només calia aprofitar.

Una mostra amb un rival de bon nivell, ja avançat el torneig: 

Joan Carreras (Viaró) - Xavier Lázaro (Institut Jaume Callís de Vic)
III Torneig Dicen Juvenil escolar, 4ª ronda 
Montjuïc, 26 abril 1975
1. e4, c5; 2. Cf4, Cc6; 3. Ac4, d6; 4. Cc3, Cf6; 5. h3, a6; 6. Cg5, e6; 7. d6, g6; 8. 0-0, Ag7; 9. Ae3, 0-0; 10. d4, cxd4; 11. Axd4, Cxd4; 12. Dxd4, Cxe4; 13. Dxe4, Dxg5; 14. Df3, Tb8; 15. Tad1, d5; 16. Ab3, b5; 17. Dg3, Dxg3; 18. fxg3, a5; 19. a4, bxa4; 20. Cxa4, Ad2... les negres tenen un peó de més, incloent un peó passat i defensat, i amb la parella d'alfils dominen tot el tauler. Les blanques abandonaren a la jugada 33ª. 

S'han conservat moltes partides del Xavier en aquest torneig, totes guanyades per ell, i amb força més jugades amb negres que amb blanques. El Xavier li devia donar força importància a la seva participació en aquest torneig Dicen del 1975 ja que va conservar un diari que en parlava, el reproduit en aquest article. El que no consta es el resultat que va fer l'equip de l'Institut de Vic (2) com tampoc quins jugadors a part d'ell l'integraven. I és una llàstima perquè és una bona mostra de l'ensenyament escolar dels escacs a Osona a mitjans dels anys 1970s, promocionat per R. Lázaro pare i molt primerenc, força abans de les campanyes d'escacs a les escoles a partir de 1987. 

(1) Va ser el primer director d'aquest primer Institut d'Ensenyament Mitjà de Vic i de tota la comarca d'Osona, essent-ho des del juny de 1968 a l'agost de 1975, i de nou uns mesos entre juny de 1979 i febrer de 1980, de forma provisional. Va acabar la seva carrera com a catedràtic de Física i Química al juny de 1989 en el mateix Institut Jaume Callís, del que va ser docent durant 21 anys, formant moltes generacions d'alumnes. La promoció dels escacs, la introducció dels alumnes en el món dels escacs i la col·laboració amb el Club Escacs Vic es remontaren ja a l'any 1969 i després portà 4 alumnes als Jocs Sant Jordi de Sabadell l'octubre de 1970 i creà l'equip d'escacs de l'Institut que participà en les 5 primeres edicions dels Campionats Comarcals d'escacs per equips d'Osona entre 1971 i 1975, quedant sorprenentment aquest equip 2 vegades campió (1972 i 1974) i 2 vegades subcampió (1971 i 1973) com també guanyant 3 torneigs estiuencs d'un dia, els dos primers d'aquesta modalitat a Centelles el 1974 i 1975 i un altre el 1974. L'equip del INEM Jaume Callís també participà com es veu en aquest torneig Dicen com a mínim en l'edició ressenyada del 1975 i crec que en alguna anterior també, potser el 1974. Quan deixà de ser director del centre desaparegué l'equip d'escacs i l'ensenyament d'escacs al mateix, que havia portat a que Josep Vilageliu fes unes classes al centre per a jugadors ja iniciats, durant el curs 1974-75. Tot un gran projecte, que va quedar escapçat sobtadament. 

(2) El que coneixem per les planelles és el nom d'alguns equips participants, com el col·legi Jesús, Maria, José, el Carlit, el Viaró de la partida ressenyada, La Salle Condal... 

Jordi Lázaro a la memòria

Amb aquesta tercera entrada completo de moment els records del meu germà Jordi amb fotos actuals, si bé més endavant miraré de fer altres entrades amb fotos antigues seves. En aquesta ocasió, en memòria seva publico unes fotos d'escacs i unes altres d'ell en general. 

En el món dels escacs: 

A l'Hotel Rosa de Taradell, 28 febrer 2016

A l'Hotel Rosa de Taradell, 12 març 2016

Taradell, hivern 2016

Aquestes fotos del Jordi Lázaro en torneigs d'escacs són fetes pel seu germà Xavier i disposo d'elles per cortesia de la dona d'aquest Montse García i del seu fill Genís, als qui els hi ho agraeixo. 

I unes altres per mantenir el seu record, en memòria seva: 

Quan es va comprar el seu cotxe nou, un Opel, any 2015

Sempre li van agradar molt els cotxes i era un coneixedor de marques i models

Potser de l'any 2017

Una foto seva força recent, cap el 2019

Tots els seus familiars i amics el recordem i el portem al nostre cor, i demanem a Déu per ell. 

Un any sense el Jordi

Amb motiu de fer-se un any de la seva mort, publico una galeria de fotos del Jordi Lázaro, en aquesta ocasió a Aiguafreda el 10 de desembre de 2016:

Quan podia, el Jordi era un asidu als torneigs d'escacs

El Jordi i el Xavier, també recentment traspassat 

El Jordi era tot un cavaller dels escacs igual com ho era a la seva vida

La correcció del seu joc era de jugades i de maneres i fets

Era molt popular i es feia amb tothom 

I al món dels escacs, com arreu, feia i tenia molts amics

I ara amb la seva desaparició ha deixat un gran buit a la família i als escacs osonencs

Les fotos són fetes pel seu germà Xavier i cortesia de l'esposa d'aquest, Montse García, i de Genís Lázaro Garcia 

Jordi Joan Lázaro Medina (Barcelona 23.06. 1956 - Vic 11.05.2021)

En record i homenatge seu de part dels familiars i amics que el trobem molt a faltar. Però perviu la seva ànima immortal i esperem, com tots, retrobar-nos en la resurrecció final. Que descansi en pau i que Déu el tingui amb Ell al seu lloc de la llum, la pau i el repòs. 

Aniversari del Jordi

Aquest 11 de maig fa un mes de la mort del meu germà Jordi Joan Lázaro Medina, als 64 anys. Era una bona persona, molt apreciada per tots els que el coneixien i molt estimada pels seus familiars i amics, i un destacat escaquista, que si no va assolir cotes encara més altes va ser per diverses circumstàncies de la seva vida que no li van permetre mostrar plenament el seu talent jugant a escacs. I tot i així va tenir realitzacions molt notables.

Començo per unes fotos seves noves al blog i relativament recents: 

A Tona l'any 2016, drigint-se al torneig de ràpides

Esperant el rival

Fent la jugada 

Aquesta sessió de joc va tenir lloc concretament el 10 de febrer de 2016

Les  fotos les va fer el nostre germà Xavier Lázaro i són cortesia de la seva dona Montse García i el seu fill Genís 

En Jordi tenia bon caràcter, es feia amb tothom, era amable i atent i mirava molt pels altres, a més de ser un germà entranyable, amb el que compartiem moltes coses i teniem converses diàries, passant moltes hores junts de forma agradable i instructiva per tots dos. Ara que fa un any del seu traspàs es nota més que mai el buit que ha deixat a la família i al món dels escacs osonencs, fa uns mesos un amic seu em deia "Encara no em faig a la idea que el Jordi ens així deixat". I és així. 

Amb tal motiu durant aquests dies li dedicaré unes entrades en aquest blog, com a record i homenatge a la seva persona. Al Cel sigui!

Una partida memorable de Xavier Lázaro

Juan Sánchez va ser diverses vegades campió de Vic, una d'elles l'any 1972 guanyant en la última ronda a Branchadell, que fins llavors anava a líder i li portava mig punt d'avantatge. Però ja ho havia sigut abans i ho tornaria a ser algun cop després encara als 70s. Era un jugador molt resistent, sòlid i segur al que per exemple jo mateix no havia pogut guanyar mai. Tenia des de feia molts anys la categoria 1ª, però com li reconeixien, el seu joc era de preferent. 

En aquesta partida, molt ben jugada, s'enfronta amb Xavier Lázaro, jugant Sánchez amb el Club Tennis Vic, que ja havia sigut campió comarcal el 1975 i 1976 i ho tornaria a ser el 1978. 

X. Lázaro - Sánchez
VIII Campionat Comarcal
Matx Folgueroles - Club Tennis Vic
Vic, 22 abril 1978
1. d4, d5; 2. c4, c6; 3. Cc3, Cf6; 4. Cf3, Cbd7; 5. Af4, e6; 6. c5, b6; 7. b4, a5; 8. a6. b5; 9. e3, Ch5; 10. Ad3, Cxf4; 11. exf4, g6; 12. 0-0, Ah6; 13. Dd2, Df6; 14. Cg5, Axg5; 15. fxg5, Dxd4; 16. Tfe1, 0-0; 17. Ce2, Dg7; 18. Tb1, axb4; 19. axb4, e5; 20. Cg3, e4; 21. Axb5, Ce5; 22. Axc6, Cxc6; 23. Dxd5, Ab7; 24. b5, Tad8; 25. Dxe4, Td4; 26. Df3, Ca5; 27. c6, Aa8; 28. Ce4, Tc4; 29. Cf6+, Rh8; 30. Dd5, h6; 31. Ta1, Axc6; 32. bxc6, Txc6; 33. Txa5, Txf6; 34. gxf6, Dxf6; 35. De5, Dxe5; 36. Taxd5, Rg7; 37. Te8 (1 - 0) 

Una partida molt ben jugada, amb un fil conductor lògic molt clar, però que alhora inclou moments curiosos com la dama fianchettada del negre a la jugada 17ª que a la jugada 29ª queda tancada allà, o l'alfil blanc que es sacrifica dues vegades capturant peons, fins que al final són 3 peons a canvi de l'alfil, o la precisió del remat en les últimes jugades, quan el negre ja està perdut, perquè per recuperar els peons ha d'entregar una peça i després per intentar activar la seva dama ha de perdre qualitat, quedant per tant amb una torre de menys. Però la decisió és ràpida i elegant. 

Cal tenir en compte que aquí Joan Sánchez tenia cap a 35 o 40 anys, mentre que el Xavier en tenia tot just 14 i era jugador amb llicència de 2ª. Una partida memorable. 

Obertures de Ricard Lázaro Sanromà

Ricard Lázaro Sr. estava molt convençut de les obertures i defenses que usava, que practicava sempre o quasi, una mica per l'estil dels seus fills Jordi i Xavier, que a més tenien un repertori semblant al seu.

Això a diferència del meu cas, que canviava sovint de plantejaments inicials de la partida, o almenys els alternava,  i que solia usar altres línies, com les obertures obertes tant amb blanques com en negres, amb alguna excepció a aquest gust per la varietat, com l'ús gairebé sistemàtic per part meva a partir de 1975 del gambit Morra contra la defensa Siciliana, que per altra part també va fer servir el Xavier durant uns anys en les mateixes dates.
D'altre banda jo també tenia molt afició a les obertures familiars comunes, com les d'estil hipermodern en general, amb molt ús dels fianchettos, fins i tot dobles, i d'estructures "Índies", estil aquest que procedia del nostre pare, que ens havia introduït en els escacs, ens n'enseyava i ens hi va aficionar.  

Per veure com ell jugava i com veia i concebia els escacs, aporto algunes obertures de partides del meu pare, les planelles de les quals s'han trobat recentment, després  de molts anys d'ignorar-ne l'existència.

Amb blanques:

R. Lázaro Sanromà - Isidre Camprubí
Campionat de Catalunya
Centelles, 1 febrer 1981
1. Cf3, Cf6; 2. c4, e6; 3. Cc3, c5; 4. g3, Cc6; 5. Ag2, d6; 6. 0-0, Ae7; 7. b3, Tb8; 8. Ab2, a6; 9. e4, e5; 10. d3, Ag4; 11. h3, Ah5; 12. Dd2, h6; 13. Cd5, Cxd5; 14. cxd5, Cd4; 15. Cxd4, cxd4; 16. f4, 0-0; 17. Tac1, f6; 18. f5, Ae8; 19. Af3, Db6; 20. Tc2, Ad7; 21. Tfc1, Tbc8; 22. Ad1, Tc5; 23. Txc5, dxc5; 24. a4, Tb8; 25. Aa3, Da7; 26. b4, b6; 27. bxc5, Axc5; 28. Axc5, bxc5; 29. Da5, Db6; 30. Dxb6, Txb6; 31. Rf2, Tb2+; 32. Rf3, Ta2; 33. Txc5, Axa4; 34. Axa4, Txa4; 35. d6, Rf7; 36. Tc8 (1 - 0). Una partida que valia la pena transcriure-la sencera perquè no és gaire llarga i perquè mostra un estil molt propi de R. Lázaro Sr, amb el centre tancat del tot i joc en ambes al·les però amb la de rei aviat força trabada i maniobrant per l'ala de dama, fins un ràpid desenllaç quan s'arriba al final, jugat amb molta precisió. Una partida seva arquetípica.  

Ricard Lázaro S. - Masachs (Catalònia)
IX Open de Vic
Vic, 22 abril 1989
1. c4, e5; 2. Cc3, Cc6; 3. g3, Cf6; 4. Ag2, g6; 5. d3, Ag7; 6. Ag5, h6; 7. Ad2, 0-0; 8. Cf3, d6; 9. 0-0, Ae6; 10. a3, Dd2; 11. Dc1, Rh7; 12. e4, Ag4; 13. Cd5, Axf3; 14. Axf3, Cxd5; 15. cxd5, Cd4; 16. Dd1, Cxf3; 17. Dxf3, f5; 18. Dd1, f4; 19. Df3, Tf6; 20. g4, g5; 21. Tc1, h5; 22. h3, Th8: 23. Rg2, Th6; 24. Th1, Rg8; 25. gxh5, Txh5; 26. Dg4, Dxg4; 27. hxg4, Txh1; 28. Txh1, Txh1; 29. Rxh1, c5; 30. dxc5 ap, bxc6; 31. Rg2, Af6; 32. Rf3 i la partida acabà aquí en taules (1)

R. Lázaro S. - Casassas (Taradell)
IX Open de Vic 
Vic, 27 de maig de 1989
1. Cf3, Cf6; 2. c4, e6; 3. g3, d5; 4. Ag2, dxc4; 5. Da4+, Ad7: 6. Dxc4, c5; 7. 0-0, Cc6; 8. d3, b5; 9. Dc2, Tc8; 10. b3, Ae7; 11. Ab2, 0-0; 12. Cbd2, Cb4; 13. Dd1, Ac6; 14. a3, Cd5; 15.Tac1, Ce8; 16. Ce4, Aa8; 17. Tc2, f5; 18. Cc3, a6; 19. Da1, f4; 20. Cxd5, exd5. 

R. Lázaro S. - Casassas 
24 Hores d'Escacs
Taradell, 13 abril 1990
1. f4, d5; 2. Cf3, f5; 3. d3, Cc6; 4. g3, g6; 5. Ag2, Ag7; 6. c3, Cf6; 7. h3, 0-0; 8. 0-0, De7; 9. Ae3, b6; 10. Af2, Ab7: 11. Cbd2, e6; 12. e3, Te8; 13. e4, Cd7; 14. Ce5, Cxe5; 15. fxe5, c5; 16. Cf3, Tf8; 17. Rh2, Cd8; 18. Tc1, Rh8; 19. h4, Cf7; 20. Cg1, g5. 

Amb negres: 

Bautista - R. Lázaro S.
VI Campionat Comarcal
Matx Club Tennis - Folgueroles
Vic, 12 juny 1976
1. c4, Cf6; 2. Cc3, g7; 3. g3, c5; 4. Ag2, Cc6; 5. d3, Ag7; 6. Ad2, b6; 7. b3, Ab7; 8. Tb1, Tb8; 9. e4, d6; 10. Cge2, e5; 11. 0-0, 0-0; 12. f4, Cd4; 13. b4, Ac6; 14. Rh1, h6; 15. Cxd4, cxd4; 16. Ce2, Ad7; 17. Cg1, Rh7; 18. Cf3, Ch5; 19. b5, Af6; 20. g4, Cg7; i el negre va abandonar a la jugada 40ª. 

Sarrió - R. Lázaro S.
X Campionat Comarcal
Vic, 19 abril 1980
1.e4, d6; 2. Cf3, Cf6; 3. Cc3, g6; 4. Ae2, Ag7; 5. 0-0, 0-0; 6. d4, Cbd7; 7. Ag5, h6; 8. Ah4, c5; 9. e5, dxe5; 10. dxe5, Cg4; 11. Dd5, Cgxe5; 12. Tad1, Cc6 i el negre va guanyar, per abandó del blanc a la jugada 38ª. 

Elvira? (Caixa) - R. Lázaro S.
Campionat de Catalunya
Barcelona 28 febrer 1982
1.e4, c5; 2. c4, Cc6; 3. b3, e5; 4. Cf3, g6; 5. Cc3, Ag7; 6. Ae2, Cf6; 7. 0-0, 0-0; 8. d3, h6; 9. Ae3, d6; 10. Cd5, Cxd5; 11. cxd5, Cd4; 12. Dd2, Rh7; 13. h3, f5; 14. exf5, Cxf5; 15. g4, Cd4; 16. Axd4, exd4; 17. Rg2, b6; 18. Ch2, Ae5; 19. f4, Af6; 20. Af3, Ah4; 21. Ae4, Ad7 i les negres guanyaren a la jugada 35ª (2)

Josep Cuenca (Catalònia) - R. Lázaro S. 
IX Open de Vic
Vic 15 abril 1989 
1. e4, c5; 2. Cf3, Cc6; 3. Ab5, g6; 4. 0-0, Ag7; 5. c3, Cf6; 6. Dc2, 0-0; 7. d4, cxd4; 8. cxd4, d6; 9. Cc3, a6; 10. Ad3, Ad7; 11. a3, Tc8; 12. Ae3, Cg4; 13. Tac1, Cxe3; 14. fxe3, Db6; i la partida va acabar en taules a la jugada 33ª (3)

Tot i que són poques partides, aquestes en són una bona mostra, i donen una idea de com solia jugar Ricard Lázaro pare les obertures. 

(1) En aquesta partida també m'he estés bastant perquè el negre juga bastant a l'estil del meu pare, potser per la índole de la posició, i fa maniobres que jo creia típiques i característiques d'ell però que passant aquestes partides he comprovat que en aquells anys estaven bastant esteses o almenys no eren inusuals. Aquí la posició es tanca tant que el desenllaç d'empat és quasi inevitable si el negre, que té l'alfil dolent, manté tancada la posició i no intenta forçar i es limita a evitar que el blanc entri. És molt probable que el rival fos Francesc Masachs (n. 1970).

(2) El nom del contrincant no es llegeix bé, hi ha una lletra molt estranya, però el més probable és que sigui una "l" i en conjunt digui Elvira, que seria el cognom i no el nom de pila, però també podria ser E. Cuira. El blanc també juga bastant a l'estil de R. Lázaro Sr. i en aquest tipus de posicions ell estava com peix a l'aigua i la partida es decideix aviat a favor seu.  

(3) Naturalment aquest Josep Cuenca no té res a veure amb el G.M. Pepe Cuenca, que és andalús i va néixer el 1987 i per tant quan es va jugar aquesta partida tenia uns 2 anys, però sí que era un fort jugador de Manresa.  

Decidint ràpid i superant el seu propi rècord

Una  de les diverses minipartides del Xavier Lázaro, trobades en les planelles que s'han recuperat recentment després de molts anys perdudes i oblidades. 

Aquesta mini que publico primera és realment espectacular, un joc d'atac extraordinari contra un dels jugadors més forts del Tona d'aquell moment, un dels principals puntals de l'equip: 

X. Lázaro - Yagüe
V Campionat Comarcal
Matx Institut - Tona A
Centelles, 14 juny 1975
1. e4, e5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, exd4; 4. c3, dxc3; 5. Ac4, cxb2; 6. Axb2, d5; 7. Axd5, Cf6; 8. 0-0, Ad6; 9. Axc6+, bxc6; 10. e5, Aa6; 11. exf6, Axf1; 12. fxg7, Tg8; 13. Dxf1, f6; 14. Dc4, Rd7; 15. Cd4, c5; 16. De6++ (1 - 0)

Una obertura amb sacrifici de dos peons i un joc extremadament dinàmic i agressiu poques vegades vist, contra un rival, Yagüe, que anteriorment havia guanyat en alguna ocasió, una o dues, al Xavier en partides llargues, però al que aquest ja li havia guanyat una minipartida tres mesos abans amb una Siciliana variant del Dragó en que Yagüe havia atacat molt ràpid i  molt fort l'enroc del negre, però en la que el contraatac de les negres va ser victoriós en tot just 17 o 18  jugades, tot i que a partir d'un moment falta alguna jugada i/o la partida està mal transcrita i no es pot seguir (1), però sí que consta que el blanc va abandonar. I em sembla recordar que Yagüe li havia dit llavors al Xavier que no li tornaria a guanyar una partida tan ràpidament com aquella. O sigui que ells dos no sols jugaven sovint, sinó que se les tenien... 

(1) Fins on es pot seguir, perquè després és irreproduïble, la partida és Yagüe - X. Lázaro, Ct. de Vic 1974, Vic 18 de març de 1975, 1. e4, c5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, cxd4; 4. Cxd4, Cf6; 5. Cc3, d6; 6. Ae2, g6; 7. Ae3, Ag7; 8. g4, 0-0; 9. h4, Ad7; 10. h5, Cxd4; 11. Axd4, g5; 12. h6, Ah8 (suposada); 13. Dd2, Da5 i a partir d'aquí les jugades apuntades ja no lliguen, però pel que es veu en les últimes jugades en les complicacions que van seguir el negre va acabar caçant-li la dama al blanc en ple atac d'aquest, el que també va estar una especialitat "de sempre" del Xavier, ja que després d'uns canvis de peces la planella acaba en un DxD del negre, a continuació del qual Yagüe abandona i signa. 

Quan Xavier Lázaro va guanyar a Fischer

En una partida Xavier Lázaro va guanyar al seu rival Fischer, que evidentment no era el campió del món sinó un jugador del Sant Boi de Lluçanès que es deia així, i del que no consta com es deia de nom: 

X. Lázaro - Fischer 
VII Campionat Comarcal, 1977
Matx Folgueroles - St. Boi de Lluçanès
Roda de Ter, 28 maig 1977 

1. d4, e6; 2. c4, g6; 3. Cf3, d5; 4. Cc3, Cf6; 5. Af4, Ag4; 6. Da4+, Cc6; 7. Ce5, Axc3+, 8. bxc3, Ad7; 9. Cxd7, Cxd7; 10. cxd5, Cb6; 11. Db3, Cxd5; 12. Ad2, b6; 13. e4, Cde7; 14. Ah6, a6; 15. Ag7, Tg8; 16. Af6, Dd7; 17. Ae2, Ca5; 18. Db3, g4; 19. Dc1, Tg6; 20. Axg5, 0-0-0; 21. Axa6+, Rb8; 22. g3, Dd6; 23. 0-0, f6; 24. Ae3, h5; 25. Af4, Dc6; 26. Da3, Cc8; 27. Tab1, Cd6; 28. Dxa5, Cxe4; 29. Txb6+ (1 - 0)

A part d'una estranya jugada molt al principi de l'obertura, com si després hagués canviat d'opinió i de pla, i que el debilita, el negre no juga massa malament, fins i tot es pot dir que juga bastant bé. El Xavier queda amb la parella d'alfils contra la parella de cavalls de l'altre i amb un joc clar i senzill i evitant complicacions explota molt bé les debilitats posicionals de les negres, fins un ràpid desenllaç final quan el negre afluixa, ja en situació molt difícil. 

Quan he vist la planella, m'ha semblat recordar el fet, que havia oblidat totalment, que el Xavier havia guanyat a un oponent de cognom Fischer com el famós astre nord-americà, que en el moment de jugar-se aquesta partida ja era ex-campió mundial i estava retirat, portant anys sense jugar. I és curiós que el St. Boi de Lluçanès en els Comarcals durant uns anys alineava en ocasions alguns escaquistes alemanys de noms de destacats i coneguts grans mestres, jo mateix vaig jugar l'any 1978 contra un tal Uhlmann, que no era el candidat al títol mundial, sinó un jove d'aspecte molt nòrdic i que parlava castellà amb un marcat accent germànic, que va abandonar quan per una errada seva acabada l'opertura i tot just entrant al mig joc li vaig capturar la seva dama a canvi de torre.

En resum i junt amb la curiosa planella, una anècdota més dels recordats Campionats Comarcals.  

Ricard Lázaro Sr. jugant amb el Calldetenes, 1990

Ricard Lázaro pare tenia una forma de jugar que emprava igualment contra els jugadors federats més forts que contra els aficionats. I curiosament no perdia mai minipartides (1), les seves partides solien ser sempre llargues i arribar a un mig joc molt avançat o a la final, si mai feia una partida curta era per victòria seva.  Aquesta partida, jugada formant part del Calldetenes quan n'era el primer president i essent la primera actuació d'aquest equip, és molt del seu estil en aquests casos: 

Francesc Catalina - Ricard Lázaro Sr. 
Matx St. Julià - Calldetenes, 1ª volta
Sant Julià de Vilatorta, 2 juny 1990

1.d4, Cf6; 2. c3, b6; 3. Ae3, Ab7; 4. f3, g6; 5. Dd3, Ag7; 6. Cd2, 0-0; 7. 0-0-0, a5; 8. f4, Aa6; 9. Dc2, Cg4; 10. De3, d5; 11. Df3, f5; 12. h3, Cf6; 13. g4, Cbd7; 14. g5, Ce4; 15. Cxe4, dxe4; 16. Dg3, Ac4; 17. Rb1, b5; 18. Af2, Ad5; 19. e3, Db8; 20. Ae1, Cb6; 21. Axb5, Cc4; 22. Axc4, Axc4; 23. Df2, a4; 24. a3, Db3; 25. Dc2, Da2+; 26. Rc1, Ab3; 27. De2, Da1+; 28. Rd2, Dxb2++ (0 - 1) 

Francesc Catalina, de St. Julià, era un jugador aficionat que havia fet algunes actuacions en campionats locals i comarcals, si bé no es prodigava gaire. Aquí jugava en el tercer tauler, darrera de Falguera i Corominas, del St. Julià de Vilatorta, equip del que era membre. 

(1) Fins i tot contra jugadors molts forts les seves derrotes eren o en moltes jugades o sinó per temps, per caiguda de la bandera abans d'arribar al control. Els seus plantejaments i les seves línies sempre duien a partides bastant llargues, ja que el seu joc era estratègic i posicional, i en els moments difícils i complicats calculava molt. 

Una de les millors partides de Ricard Lázaro Sr.

Entre les partides seves trobades, n'hi ha una que m'ha cridat molt l'atenció. Està jugada al III Open de Vic de 1983, un any que va ser l'any de les meravelles del meu pare, amb l'ascens a la categoria Preferent i un Elo molt alt. En aquesta partida, jugada precisament a l'Open de Vic que li va valer l'ascens, mostra el seu estil i la seva força i ho fa davant d'un rival molt fort, Miquel Fabré, que llavors estava precisament en el seu apogeu, havent jugat en dos Campionats d'Espanya per Equips i en diversos encontres internacionals amb el Centelles: 

Ricard Lázaro Sr – Miquel Fabré
III Open de Vic
Vic, 16 abril de 1983

1 Cf3, Cf6; 2 g3, g6; 3 b3, Ag7; 4 Ab2, d6; 5 Ag2, 0-0; 6 0-0, Cbd7; 7 c4, c6; 8 d3, Dc7; 9 Cbd2, e5; 10 b4, Ch5; 11 e4, h6; 12 h3, Rh7; 13 Rh2, b6; 14 Ch4, Ab7; 15 Af3, Chf6; 16 Tc1, c5; 17 a3, Cg8; 18 Cg2, f5; 19 Ce3, Ce7; 20 Cd5, Cxd5; 21 cxd5, f4; 22 Tc2, Dd8; 23. Ac3, De7; 24 Ag2, Tac8; 25 b5, a6; 26 a4, axb5; 27 axb5, Ta8; 28. Cc4, h5; 29 Af3, Ta4; 30 g4, Df6; 31. Tg1, h4; 32 g5, De7; 33 Tg4, Tfa8; 34 Txh4+, Rg8; 35 Tg4, Af8; 36 Tg1, Ac8; 37 Ag4, Dd8; 38. Ae6+, Rg7; 39 h4, Ae7; 40 Dg4, Rh7; 41 h5, Cf8; 42 hxg6+, Rg7; 43 Dxf4, Axe6; 44 dxe6, De8; 45 Cxe5, Cxg6; 46. Cc6+, Ce5; 47. Axe5+ (jugada secreta);  i després d'unes poques jugades més les negres abandonaren (1 - 0)

Revers de la planella, amb  el resultat

Una de les partides més boniques, i jugades més en el seu estil personal, de Ricard Lázaro Sanromà, amb el mèrit afegit del fort rival i de que en aquest campionat assolí l'ascens a la categoria Preferent, la màxima dels escacs aficionats.