Fa quasi mig segle

D'aquestes fotos aviat farà 50 anys, són de l'equip de l'Institut Jaume Callís de Vic, dirigit per Ricard Lázaro pare, que aleshores n'era el director (va ser el primer director del centre i ho va ser entre els anys 1968 - 75 i 1979 - 80), jugant a casa, és a dir a la cantina de l'Institut, a la primavera de 1974:

En la primera juga un escaquista molt jove llavors que ara encara està en actiu, en Miquel Solà: 

Solà, amb 18 anys, porta les negres i juga en el 5è tauler amb un jugador del Centelles.

L'altre foto és una raresa perquè hi juguen dos que mai van jugar a escacs, excepte en aquesta partida. El de l'Institut és el professor d'Història Vicenç Pascual, que el meu pare acabava de contractar per fer classes junt amb la seva dona, professora de Llengua i Literatura espanyola, Carme Rubio, feia només uns pocs mesos, a l'octubre de 1973. Pascual, tot i que no jugava partides, era força afeccionat al món dels escacs i aquí va suplir un forat a equip, igual que cobria un forat al professorat del centre i a ell i a la seva dona els hi va agradar tant l'ambient del centre i Vic que s'hi van quedar definitivament. La noia amb la que juga també és no jugadora si bé en aquella època estava casada amb un molt bon jugador d'escacs i amb molt entusiasme pel joc i alguna cosa en devia haver après, perquè la partida entre els dos va ser bastant presentable, dintre de tot, i va tenir una duració normal. Ella també o va cobrir un forat en l'alineació del Centelles o es volia iniciar com a jugadora, cosa que també sembla que era la idea del seu rival, encara que cap dels dos la va concretar, potser algun d'ells va jugar una partida més, però res més. I és curiós que juguin tots dos, perquè les alineacions eren secretes fins que començava el matx, i la sort els va fer coincidir.

Ell aquí tenia 26 anys i estava a punt de fer-ne 27, era nascut al maig de 1947, i la rival, pel que es veu també era bastant jove. Vicenç Pascual va seguir vinculat amb el món dels escacs tota la seva vida, va voler que el seu fill aprengués a jugar i jugués durant un temps amb el Vic, i va intentar fer un llibre d'ensenyança dels escacs en col·laboració amb un escaquista de la comarca, el va acabar i va estar a punt de publicar-lo perquè algunes editorials, en les que ell col·laborava amb llibres d'Història, s'hi van interessar quan els hi va oferir i una li va dir que l'acceptava i ja estava en fase de correcció quan un sobtat gir editorial els va fer trencar el compromís, preferint publicar llibres semblants signats per campions ben coneguts del públic, com el campió del món Garry Kasparov del qui aquella mateixa casa o almenys una de les que els hi va oferir i ensenyar, va treure mesos després uns fascicles de "Kasparov enseña ajedrez" amb la mateixa idea i contingut diferent, si bé ell encara va esperar uns anys confiant que alguna altra de les editorials es decidirà a publicar-lo. Vicenç Pascual, ben conegut al món de la cultura de la comarca d'Osona, va morir el 30 d'abril de 2019, als 71 anys. 

Aquest encontre del Institut contra el Centelles B va tenir lloc en el IV Comarcal per Equips d'Osona, amb 10 equips dels més forts, que l'Institut va guanyar per +8 =0 -2, fent per tant 8 punts de 10 possibles, només va perdre el primer encontre i l'últim, quan ja era campió, superant a equips tan forts com el Vic, el Centelles A, l'Orfeó Vigatà, Moia, Tona i Farga Lacambra - que va anar primer quasi tot el torneig, fins a les darreres rondes - això sí, per molt poc marge, ja que els equips citats van quedar molt propers, a mig punt, un punt o un punt i mig tan sols, i encara perquè a la majoria l'Institut els va guanyar en el seu matx amb ells, i així l'Institut a partir de la meitat del campionat els va anar superant i avançant en la classificació. En aquest torneig també es va produir el primer 6 - 0 en la història dels Comarcals d'Osona, el que va fer l'equip campió, l'Institut, davant l'Olost, al local de l'Orfeó Vigatà a fnals d'abril, un resultat que només es va reperir uns pocs cops més fins a la fi d'aquests torneigs i quasi tots ells tenint també al Folgueroles -  successor de l'Institut amb un altre nom quan Ricard Lázaro Sr. va deixar de ser director del centre i ni la nova directiva ni els jugadors no estaven per la labor de continuar amb aquest nom en tals circumstàncies - com a protagonista. Es curiós que tant l'Institut en les primeres edicions, amb 2 primers i 2 segons llocs de 5 campionats, com el Folgueroles amb els mateixos jugadors després, 3 segons llocs de 4 campionats, es pot dir que van dominar aquestes competicions, tot i participar-hi el Centelles, Vic, Tennis, Orfeó Vigatà, Moia, Tona... amb equips que aviat van presentar els seus jugadors més forts, molts d'ells preferents i dels primers taulers en diverses edicions van jugar diversos MI, en alguns encontres un parell alhora i tot, també algun MF, escaquistes catalans i espanyols de primera línia. Va ser una cosa ben sorprenent que avui dia seria de ben segur irrepetible, però d'això fa ja mig segle. Eren altres temps.