Els Opens Ciutat de Vic, en la seva versió moderna, es remunten a un primer intent l'any 1977.
El Club Escacs Vic, a proposta meva de fer-los, em va encarregar que busques esponsors i patrocinadors i que jo mateix m'encarregués de preparar-ho tot.
Vaig escollir les dates del 2 al 9 de juliol, jugant-se cada dia, perquè el dia 5 de juliol és la Festa Major de Vic, Sant Miquel dels Sants, i a més perquè l'estiu em semblava el millor moment per fer un torneig així, per l'estil dels famosos Opens de Berga, en els que vaig participar, en la seva versió juvenil els anys 1972 i 1973. Cal dir que, jugant-se a finals d'agost, en el de 1973 ja tenia 19 anys, però tot i així em van deixar participar tot i que l'edat màxima era els 18, potser perquè els havia fet fa poc i potser també va influir que en aquells anys la majoria d'edat era als 21 anys, encara recordo el content que vaig estar el 17 de juliol de 1975 al complir la majoria d'edat.
Vam enviar moltes cartes des del Club i la Federació Catalana d'Escacs ens el va autoritzar a celebrar, el va posar en la seva guia de circuits i li va donar validesa oficial. També va fer propaganda amb altres Federacions i especialment ho va comunicar a l'Espanyola.
No vam tenir gaires inscrits, però encara faltaven mesos per la celebració i ho vam considerar normal. El que sí que ens va arribar, mesos abans, va ser una carta del famós Dr. Ramón Rey Ardid (1903 - 1988), no ja demanant informació sinó apuntant-s'hi directament. Però on va fallar tot l'assumpte, que en tots els altres camps anava més o menys bé, va ser en les subvencions. Vaig parlar amb diversos empresaris, alguns d'ells aficionats als escacs i en un cas asidu jugador en actiu, i tots sense excepció es van negar a fer cap aportació, dient-me que busqués en altres llocs, cosa que em va sorprendre i fins xocar bastant, vaig quedar força decebut de les respostes i de la falta de col·laboració. És clar que des de pocs anys abans hi havia el cas del trasllat del local del club, que havent deixat el Bar La Pista estava provisionalment a l'Orfeó Vigatà, mentre es preparava el trasllat als nous i modèlics locals d'un edifici nou prop de la sortida de Vic cap a Barcelona, trasllat que es va materialitzar el setembre del mateix any 1977 amb la inauguració oficial i que la financiació estava tenint molts problemes, problemes que es van arrossegar gairebé 5 anys fins que la Junta Gestora presidida per Ricard Lázaro Sanromà (desembre 1979 - setembre 1982) i definitivament la presidència d'aquest (setembre 1982 - setembre 1983) ho va deixar arreglat del tot a costa de fer alguns sacrificis, com vendre primer la part de baix del local que va passar a ser el Cafè Escacs Vic, freqüentat pels mateixos escaquistes i gent de la zona i de tot Vic, però gestionat de forma independent del Club. Tot i les promeses de recolzament de l'Ajuntament de Vic, de la Federació Catalana d'Escacs i d'altres organismes vigatans i osonencs, fins i tot catalans, el Club Escacs Vic, que aspìrava a ser un important club de la ciutat de Vic i de la comarca, com el Club Tennis Vic i el Club Patí Vic, no se'n va sortir, tot i la visita del president de la FIDE Fridrik Olafsson el març de 1979, que l'elogià com unes instal·lacions modèliques a l'alçada de les millors del món, i la celebració del Campionat d'Espanya Femení l'agost del 1979, que va tenir públic, ressò i sostè, però no va atreure inversors o no prous. Així va fracassar el projecte del molts anys vicepresident amb Jaume Portet, president en funcions durant un temps i president del C.E. Vic entre 1974 i 1979, Joan Serra (1934 - 1988), que volia fer un gran club i d'importància, però les circumstàncies, com la crisi econòmica mundial del petroli iniciada a finals de 1973 i que es va estendre diversos anys ho van impedir, més que res pel canvi de mentalitat de la gent. Per això i per tots els problemes que comportava per trobar financiació i pagar la construcció i els deutes del local, vaig trobar als possibles patrocinadors de l'Open Ciutat de Vic molt cremats amb el tema de noves subvencions, ni que fossin exigües. Ningú va voler fer cap aportació.
Quan s'acostava l'inici del torneig, vista la impossibilitat de finançar-lo i dels pocs inscrits, vam decidir suspendre'l i ho vam comunicar oficialment a la F.C.E. amb unes quantes setmanes d'antelació. També vam escriure al Dr. Rey Ardid dient-li que s'havia anul·lat. Ningú en va sortir perjudicat i el cert és que no teníem gaires inscripcions.
El més sorprenent és que al cap d'un temps, l'escaquista molt aficionat al qui havia demanat col·laborar en la mesura que volgués i m'havia donat un "No!" rotund, que em va sorprendre perquè era company del club i amic del meu pare i nostre, em va preguntar com era que no es feia el torneig, perquè l'haviam anul·lat, una iniciativa tan bona va dir, que ell pensava haver jugat i li feia il·lusió i que la supressuó l'havia decebut... Recordo que no li vaig contestar, deixant la resposta a l'aire o contestant breument amb alguna frase com "Coses que passen..." o amb algun gest. No volia remoure la falta de col·laboració que havia trobat, encara que havia de reconèixer que en cada cas no sabien res dels altres. Però jo sí, es clar... i amb l'entusiasme i la il·lusió que hi havia posat al principi com a projecte personal propi, m'havia sigut un desengany bastant fort i n'estava una mica escèptic. És clar que era un projecte que per a portar-lo jo sol em superava, però entre uns quants i amb bona voluntat l'haguessim pogut portar a terme. Per això vaig preferir no dir res a aquell que havia col·laborat econòmicament amb moltes iniciatives del club abans i en va col·laborar en algunes més després. Tampoc li reprotxava res, era la seva llibertat i jo el que havia passat ho veia com una fatalitat, el destí, a part de que amb un sol col·laborador tampoc havessim fet res. Va ser una cosa general i devia ser que no era el moment oportú. I vist l'èxit, vaig veure que no era allò meu i em vaig retirar en endavant d'iniciatives semblants de recol·lectar ajudes per activitats del club, deixant-ho per gent que en sabés més que jo. Que el club en tenia i uns quants i ben bons, com es va veure més endavant.
Perquè el cas citat no va ser l'únic. Més escaquistes de Vic i Osona es van sorprendre de que no s'hagués fet i al cap d'uns mesos no sols s'hi van involucrar els jugadors més importants del C.E. Vic, sinó que la celebració d'un Open a Vic, aquella iniciativa d'uns quants amb molta implicació meva, era ja un clam general.
I estant-ne jo ja desconnectat de l'organització, al cap de menys de mig any es va muntar ja un I Open Ciutat de Vic, sobretot perquè s'havia trobat a faltar aquell Open i perquè al final la idea havia calat. Es va fer d'una manera diferent, jugant-se un cop a la setmana, cosa que ja d'entrada però molt més en aquell temps de partides llargues, ajornaments i reanudacions, excloïa pràcticament als jugadors de fora, excepte alguns molt motivats, però en canvi afavoria molt als vigatans i osonencs.
I la resposta va ser extraordinària. Van participar moltíssims jugadors del Club Escacs Vic i de Vic i entre ells la majoria per no dir la quasi totalitat, dels millors jugadors. Al final hi va haver 32 classificats, però aquests van ser els que van acabar, perquè jugant-se a 10 rondes, entre primers de gener i primers de març de 1978, a l'inici n'eren uns quants més. Feia molts anys que no s'havia vist a Vic un torneig com aquell, en nombre i qualitat. Pràcticament tots els que estaven en actiu i alguns que no gaire hi van jugar i va ser molt renyit. He donat ja les dades en una altre entrada, la del 29 de juliol de 2017, en aquest mateix Blog.
Aquí el que volia destacar era la original gestació d'aquell magne I Open Ciutat de Vic. I la resposta quasi universal i molt motivada i dinàmica de pràcticament tots. Es va viure gairebé com el Campionat de Vic, amb un interès i un seguiment molt important. També va ser una de les meves millors actuacions, quedant 6è en la classificació general, per darrera de Bautista, Brachadell, Sánchez, Jordi Lázaro i Canal (amb aquest empatat a 6'5 punts i tots dos a 1'5 punt dels dos líders i a sols 0'5 punt dels altres dos) però per davant de moltes de les primeres figures del club. És a destacar que la lluita va durar fins l'última ronda i que entre el 3è i el 18è només hi havia 2 punts de diferència.
Un Open mític que ha quedat a la memòria... Però el més curiós del cas és que quan després de 2 anys de no fer-se (1979, 1980) es van reemprendre els Opens Ciutat de Vic, ho van fer com una iniciativa nova, oblidant aquell magnífic Open. D'aquesta manera el de 1981 es va titular de nou I Open Ciutat de Vic. Quan es va fer notar que ja n'havia existit un, i a més extraordinari, el 1978, se'ls va canviar el nom per Opens de Vic, sense el "Ciutat".
Però almenys els dos més grans Opens de Vic, els de 1987 i 1988, tot i conservar la nova numeració, que ja no es podia canviar, es van tornar a titular "Open Ciutat de Vic"!...
