Èpoques de molta informació

D'alguns Comarcals, i no pas dels primers precisament, hi ha molt poca informació publicada. Igual passa amb alguns equips. 

Però d’alguns Comarcals i d'alguns equips tenim molta informació, per exemple de les primeres 4 edicions i de l’equip de l’ Institut.

Així es pot donar els resultats de l’ Institut per rondes entre 1971 i 1974, incloent la Lliga Comarcal:

1971  1è Comarcal       11011

1972 2n Comarcal        111/111

1973 Lliga Comarcal     1ª volta    1//1011       2ª volta   /00111/

1973  3è Comarcal       /11/

1974  4t Comarcal        011111110

En el IV Comarcal de 1974 del que hi ha informació molt detallada, els resultats de cada equip foren:

Institut            +7        =0        -2

Lacambra         +6        =1        -2

Orfeó               +6        =1        -2

Centelles         +5        =2        -2

Vic                   +4        =3        -2

Tona                +4        =2        -3

Olost               +3        =1        -5

Moià                +1        =2        -6

Centelles B      +2        =0        -7

Roda de Ter     +1        =0        -8

També consta que Ricard Lázaro Medina (campió de 2ª categoria social del CE Vic l’any 1972) va fer unes simultànies a Olost el 22 de juny de 1974 que va guanyar per 8’5 – 0’5. Els seus rivals foren Serrat, Badia, Arboix, Pla, Garcia, Solà, Icart, Castany i Font.En va fer diverses més per la comarca, entre elles unes amb tot l'equip del Torelló el 29 de juny de 1980, amb resultat de victòries i taules i sense cap derrota. 

L’any 1974 l’equip de l’ Institut Jaume Callís de Vic, dirigit per Ricard Lázaro Sanromà, director del centre, estava en el cim. L'Institut va jugar dos torneigs estiuencs que va guanyar, un d’ells el de Centelles i l’altre a Olost, tot i participar en tots dos, però sobretot en el de Centelles, equips molt forts i jugadors molt forts: Jordi Lázaro de l’ Institut va guanyar a Victor Vehí, que ja aleshores era una ferma promesa tot i ser molt jove, que jugava per un equip de Barcelona convidat a Centelles. Tots dos torneigs es van fer pel sistema de tots contra tots,  cada jugador de cada equip jugava contra un de tots els altres equips,  i de nou el de Centelles es va fer de forma professional, per ordre de categoria i de nombre al club (l’Elo encara no existia) i que es va comptar per resultats totals de les partides. Fou un any meravellós per a l’equip d'escacs de l'Institut, que tot i ser un equip bàsicament familiar, jove i d'amics, que d'entrada no era el millor en fitxes federatives ni considerat el favorit, va mostrar una extraordinària forma i semblava imbatible. Gairebé per sorpresa i contra pronòstic, aquell any ho guanyava tot. 

Escacs populars

Els Comarcals d'Osona es jugaren per iniciativa popular i d'algunes destacades figures del món dels escacs d'Osona d'aquell temps. Foren uns "escacs populars" que amb el pas dels anys i vist amb perspectiva històrica en podriem dir "escacs d'altres temps". 

Pòdium de la classificació de les 12 edicions que es jugaren entre 1971 i 1982 

Com que l’Institut i el Folgueroles és el mateix equip, que va canviar de nom l’any 1976, podem considerar-lo un sol equip, l’Institut-Folgueroles, que segueix en 2n lloc:

2 Institut-Folgueroles        2 Or         5 Plata          0 Bronze    (7)

Però que comptant-lo així és el que té més medalles:  7 en total, per tant 3 més que el Tennis i el Vic. 

El C.E. Vic, l'equip al voltant del qual es van congregar els Campionats Comarcals,  va guanyar el I Comarcal del 1971 i l’últim Comarcal del 1982; entremig va fer un 2n lloc al 1974 i un 3è lloc al 1975... i un 14è i últim lloc al 1978! (si be en aquesta edició jugava amb juvenils i infantils).  

L'equip més representatiu dels Comarcals 

Però si un equip representa els Comarcals, aquest és l'Institut en les primeres 5 edicions, i el seu successor (mateix equip amb diferent nom) el Folgueroles en les 4 següents. Va ser l'equip estrella en els primers 9 dels 12 torneigs que van tenir lloc. 

Per tant dels Comarcals, tenint en compte el que va estar potser el seu equip més emblemàtic, conegut i en certa manera també el més exitós, podem distingir 3 fases:

1a) Del I Comarcal de 1971 al V de 1975.  Juga l’Institut: 2n el 1971, 1è el 1972, 2n el 1973, 1è el 1974, però 7è el 1975, sobretot per jugar-se en 2 grups (7 i 7) i tocar-li en la fase prèvia amb el Tennis, Vic, Orfeó... equips que presentaven un planter de figures de categoria preferent (Bautista, Segura, Heribert Gutiérrez, etc).

2a) Del VI Comarcal de 1976 al IX de 1979. El Folgueroles és la nova marca de l’equip que fins aleshores era l’Institut. Queda 2n el 1976, 2n el 1977 i 2n el 1978, tot i haver-hi equips molt forts com el Centelles, que el 1978 jugava amb un resultat molt digne, que li permeté repetir participació l’any següent, en els Campionats d’Espanya per Equips celebrats a Centelles i que portava al seu equip mestres internacionals (l’argentí Debarnot) i mestres nacionals (l’argentí Herbert Pérez) i molts dels jugadors més forts de la comarca (Cabero de Tona, Teulats del Vic, Fabré i Simón de Centelles...). El Centelles no tingué mai sort als Comarcals, tot i el seu fortíssim equip en moltes edicions: els seus millors resultats foren els 3è llocs al 1976, 1978 i 1979... Però el Folgueroles queda 8è l’any 1979, quan diversos dels seus jugadors ja juguen en altres equips i un dels seus puntals està fent el servei militar i l’any següent l’equip ja no participa; es dona el cas que en aquest any també fou un torneig doble 7+7 amb ronda final entre iguals classificats.

3a) Els últims Comarcals del X de 1980 al XII de 1982. En aquests Comarcals finals no hi participa cap equip successor de l’Institut-Folgueroles, els seus jugadors, fins i tot el seu nucli bàsic, la família Lázaro, formada per Ricard Lázaro Sanromà (1923 – 2008) i els seus tres fills Ricard (1954), Jordi (1956) i Xavier (1961), juguen en altres equips; de Ricard pare sabem que el 1982 juga amb el Vic (1è), sembla ser que de 1è tauler, i  Ricard fill serà el primer tauler del Torelló com a mínim el 1980 (3è lloc),i potser també el 1981 (?) i fins i tot el 1982 (3è), tot i que aquest últim any més  probablement juga junt amb el seu pare en el Vic.

La desaparició dels Comarcals de forma sobtada quan no es van jugar el 1983 va ser una sorpresa per a tothom. Els motius no quedaren clars, doncs diversos equips i sobretot molts jugadors hi volien seguir jugant i en general no s'ho esperaven. Primer es va pensar que potser seria una interrupció temporal, però el fet que aquell mateix any ja es comencessin les anomenades Olimpiades comarcals d'escacs d'Osona va mostrar que del que es tractava era d'un canvi de fòrmula. 

Altres torneigs sortits dels Comarcals i relacionats amb ells: 

la Lliga Comarcal del 1973 i les Olimpiades Comarcals de 1983 - 1985. 

El Comarcal del 1973 va coexistir amb la primera i única Lliga Comarcal, jugada a l’hivern – primavera. Així aquest any tingué una doble competició comarcal. Però la Lliga Comarcal, feta per aprofitar-se de l’èxit dels Comarcals, no va reeixir i no es va repetir més.

Finalitzats els Comarcals es van jugar encara durant 3 anys les Olimpíades Comarcals, barreja d’enfrontaments particulars entre els equips i final conjunta de tots, el 1983, 1984 i 1985.

A partir de 1986, sense massa explicacions o justificacions del perquè, ja no es va jugar cap variant de torneig comarcal, extingint-se així els últims ressons dels campionats iniciats el 1971. Comptant la Lliga i les Olimpíades foren un total de 16 torneigs comarcals al llarg de 15 anys. El que probablement passava era que ja eren altres temps i estava desapareixent aquell encís peculiar del món  dels Comarcals, un estil per a molts únic i inoblidable. 

El record dels Comarcals en el món dels escacs osonenc 

Durant molts anys es va parlar, quasi cada any al principi, de la continuació o reaparició dels Comarcals.  En plens anys 1990s encara es deia i en varies ocasions es va donar per imminent la reanudació, però finalment no es va materialitzar... fins que ja als anys 2000s es va jugar com a mínim una edició de prova per veure si es podia reintroduir i uns anys més tard es va jugar un autèntic Comarcal (amb uns quants equips, com el Folgueroles, el Calldetenes i el Taradell) si bé o no va tenir continuïtat o només es va jugar una edició més (a no ser que les dues fossin el de prova i el que havia de suposar la reintroducció). Segons sembla la fórmula, tot i mantenir la seva màgia sobre els qui havien jugat o simplement conegut les seves antigues edicions, ja no engrescava especialment als nous jugadors i sobretot la mentalitat, tant escaquista com ambiental,  ja era una altre. Per això es pot dir que els Campionats Comarcals d’escacs d’Osona foren “escacs d’altres temps”. Un  Comarcal extra es va jugar el 2002 sense que sapiguem si fou el de prova o el de la represa fallida (amb molt bona acollida, però sense continuïtat). L'important del fet és que aquells campionats es recorden per quasi tothom que els va jugar, ni que fos en una sola edició, com quelcom especial i mític, d'un atractiu molt peculiar i que és difícil d'explicar als qui no ho varen viure. Els Comarcals d'escacs eren una cosa pròpia i se'ls hi tenia un afecte quasi familiar. Els participants els veien com "els seus" i s'hi trobaven "com a casa". 

Eren altres temps

Finals de 1987. Ricard Lázaro jugant de 1è tauler del CE Vic al local social.

Els escacs dels anys 1960s - 1980s eren molt diferents als d'ara. Per exemple estava permès fumar, abans de la prohibició de la F.C.E. a partir de 1988, seguint normatives internacionals. Tampoc hi havia mòbils ni ordinadors, que a Vic no començaren a participar en competicions escaquistes també fins el 1988.

Participació i classificacions dels equips

Resultats dels Comarcals

I Comarcal 1971            1 Vic, 2 Institut, 3 Olost – últim St. Boi (6è)

II Comarcal 1972          1 Institut 2 Vic 3 Olost  - últim Lacambra (8è)

III Comarcal 1973         1 Orfeó, 2 Institut 3 Tona – últim Olost (5è)

IV Comarcal 1974         1 Institut, 2 Lacambra 3 Orfeó – últim Roda (10è)

V Comarcal 1975*        1 Tennis 2 Roda 3 Vic – últim St. Hipòlit (14è)

VI Comarcal 1976         1 Tennis 2 Folgueroles 3 Centelles – últim Tona (10è)?

VII Comarcal 1977        1 Roda 2 Folgueroles 3 Tennis – últim Centelles B (8è)?

VIII Comarcal 1978       1 Tennis 2 Folgueroles 3 Centelles – últim Vic (14è)

IX Comarcal 1979*        1 Independents 2 Ripoll 3 Centelles – últim La Salle Manlleu (14è)

X Comarcal 1980*         1 S.R. Hogar  2 Caputxins 3 Torelló -  últim Moià (12è)

XI Comarcal 1981          1 S.R. Hogar  2. 3. ... ? – últim ?

XII Comarcal 1982         1 Vic A, 2. S.R. Hogar, 3, Torelló – últim Vic B (8è)

*Jugat en 2 grups diferents, que s’ajuntaven al final en un matx entre els d’igual classificació en cada grup: apart del campió, sots-campió i potser també el 3è, la classificació dels altres és una mica aleatòria.

? Dels Comarcals de 1976 i 1977 la informació directa per la premsa s’acaba amb la classificació de la penúltima (76) i antepenúltima (77) rondes. Els primers llocs es coneixen per participants i per altres fonts, com citacions posteriors, però els últims llocs queden bastant incerts, per això s’ha escollit l’equip que anava en aquesta posició a la última classificació coneguda.

? El Comarcal del 1981 és inexistent a la premsa comarcal (El 9 Nou i Ausona) d’una forma gairebé incomprensible, ja que a El 9 Nou s'escrivien temes d'escacs llunyans o anecdòtics i problemes d'escacs amb una freqüència més o menys quinzenal i a l'Ausona hi sortien informacions ocasionals referides quasi sempre a clubs de la comarca. Per una referència a l’inici del Comarcal del 1982, molt ben cobert per l’Ausona i tractat ocasionalment per El 9 Nou, sabem que el Comarcal del 1981 el va tornar a guanyar com el de 1980 la S.R. Hogar, però ignorem qui va ser 2n i 3è, quants i quins equips participaven, etc... cosa realment inexplicable.

En conjunt el del 1978 és el Comarcal més disputat, 14 equips tots contra tots. A continuació els del 1974 i 1976 amb 10 equips.  Segueixen els del 1972, 1977 i 1982 amb 8.  Després ja tenim els del 1975 i 1979 de 7+7 i ronda conjunta final, el del 1980 de 6+6 i ronda conjunta final, el del 1971 amb 6 i el del 1973 amb 5, el menys participat.

Medalles d’or = Tennis (3), Vic (2), Institut (2), S.R. Hogar (2), Orfeó (1), Roda (1), Independents (1),

Medalles de plata = Folgueroles (3), Institut (2). Vic (1), Lacambra (1), Roda (1), Ripoll (1), Caputxins (1), SR. Hogar (1)

Medalles de bronze = Centelles (3), Olost (2), Torelló (2), Tona (1), Orfeó (1), Vic (1), Tennis (1)

(Classificació incompleta a falta de saber la de plata i la de bronze del 1981)

Evidentment aquestes medalles són simbòliques, ja que es donaven uns trofeus pels equips vencedors (els primers Comarcals tingueren trofeu per tots els participants ja que els donaven els propis equips) si bé en els primers Comarcals, del 1971 al 1974, els de més estil "Comarcal", tots els jugadors participants tenien una medalla recordatòria de la seva participació. Tot això es va deixar de fer el 1975, que va significar un punt d'inflexió. 

Dos jugadors del Folgueroles i grans amics, el Dr. Brugulat i R. Lázaro, jugant una partida amistosa. S'ho mira Romero.

Taula de l'any d'inici, equip i classificació en els Comarcals fins 1980

71  Vic               1 – 2 – 4 – 5 – 3 – 6 - * - 14 – 12 – 8

71 Institut          2 – 1 – 2 – 1 – 7

71 Olost            3 – 3 – 5 – 7 – 12 - 9

71 St. Hipòlit      4 – 5 - * -  * -  14 - * -  * -  * -  * - 11

71 Rupit            5 - 7

71 St. Boi           6 - * - * -  * -  * -  * - 7 – 13

72 Roda                        *  - 4 - * - 10 - * - * -   1 – 9

72 Centelles       * -  6 - * - 4 – 4 – 3 – 4 – 3 – 3

72 Lacambra      *  - 8 - * - 2 – 6 - 5

73 Orfeó           * -  * - 1 – 3  - 5 – 4 – 5  - 5 – 7 – 9

73 Tona                        * - * - 3 – 6 – 8 - 10

74 Moià                        - 8 – 11 – 7 – 6 -  8 – 9 – 12  

74 Centelles B                -  9 – 13 – 8 – 8 – 6 – 5

75 Tennis                      - * -  1  -  1 –  3 –  1  -  6

75 Tona B                     - *  - 9

75 Balenyà                     - * - 10 

76 Folgueroles                           - 2 – 2 – 2  - 8

78 Platt Saco Lowell-Manlleu                 - 4

78 Ripoll                                             - 7 –  2

78 St. Julià                                          - 10

78 Taradell                                          - 11 – 10 – 5

78 Torelló                                           - 12 – 11 – 3

79 Independents                                      * -  1

79 St. Quirze                                          *-  4 –  7

79 Taradell B                                         * - 13 -  6

79 La Salle                                             * -  14

80 S.R. Hogar                                                    1

80 Caputxins                                                     2

80 Torelló B                                                      4

80 St. Pere Torelló                                            10 

Dels Comarcals finals, el XI de 1981 i el XII de 1982, la informació públicada a la premsa comarcal és molt escassa i no permet afegir-los a la llista. 

Història dels Comarcals d'escacs d'Osona

I Comarcal (31 juliol – 28 agost 1971)

1 Vic “E” 4’5

2 Institut 4

3 Olost 3

4 St. Hipòlit 2

5. Rupit 1

6. St. Boi 0’5

II Comarcal (6 maig – 17 juny 1972)

1 Institut 6’5

2 Vic 6’5

3 Olost 4’5

4 Roda 4

5 St. Hipòlit 2’5

6 Centelles 2

7 Rupit 2

8 Lacambra 0

III Comarcal  (agost – setembre 1973)

1 Orfeó  3’5

2 Institut 3

3 Tona 2

4 Vic 1

5 Olost 0’5

IV Comarcal  (30 març – 8 juny 1974)

1 Institut 7

2 Lacambra 6’5

3 Orfeó 6’5

4 Centelles A  6

5 Vic 5’5

6 Tona 5

7 Olost 3’5

8 Moià 2

9 Centelles B 2

10 Roda 1

V Campionat Comarcal (1975)

Grup A

Roda 6’5

Centelles A 5’5

Lacambra 5

Tona A 4’5

Balenyà 3

Olost 2

St. Hipòlit 1’5

Grup B

Tennis  6’5

Vic 6

Orfeó 5’5

Institut 3’5

Tona B 3

Moià 2

Centelles B 1’5

A continuació es va fer el matx final:

Roda 1’5 – Tennis 4’5

Centelles 2 – Vic 4

Lacambra 1 – Orfeó 5

Tona 2’5 – Institut 3’5

Balenyà 2’5 – Tona B 3’5

Olost 1’5 – Moià 4’5

St. Hipòlit (NP) – Centelles B

Amb la qual cosa va quedar el Tennis com a campió.

1 Tennis

2 Roda

3 Vic

4 Centelles A

5 Orfeó

6 Lacambra

7 Institut

8 Tona

9 Tona B

10 Balenyà

11 Moià

12 Olost

13 Centelles B

14 St. Hipòlit

VI Campionat Comarcal (24 abril – finals juny 1976)

Resultat final 1. Tennis, 2. Folgueroles, 3. Orfeó, 4. Centelles A.

Organitzat per la P.E. Centelles i coberta la informació a l’Ausona cada ronda durant tot el torneig per aquest club, l’última dada que surt és la penúltima ronda quan anaven 1. Centelles 6’5; 2-4. Tennis, Folgueroles i Orfeó 6; 5. Lacambra 3’5; 6-7. Vic i Moià 3; 8-9. Centelles B i Olost 2; 10. Tona 1’5.

En les següents setmanes no va sortir res, essent ben rar que no sortís el resultat final, i la següent notícia d’escacs, que no en diu res ja que parla dels Campionats de Catalunya, és del 16  d'octubre de 1976 i la signa un periodista esportiu, Lluís de Planell, qui faria les cròniques d’escacs en endavant durant tot l’any 1977.

D’altres fonts sabem que hi va haver una sorpresa a la final, que el Folgueroles va guanyar i el Centelles A va perdre, probablement el Folgueroles va guanyar al Centelles, essent el resultat final 1è Tennis amb 7 punts, seguit 2n del Folgueroles també amb 7, i del Centelles A i Orfeó amb 6’5; el Centelles, organitzador, principal favorit i cronista dels events, no sols no va guanyar sinó que va quedar al 3è o 4t lloc, cosa que podria ser el motiu de l'estrany silenci sobre el resultat final. Amb les dades conservades no es possible fer una classificació exacta, fora dels primers llocs citats: 

1 Tennis 

2 Folgueroles (empatat a punts amb el campió, per sistema de desempat)

3-4 Centelles A i Orfeó

...

VII Campionat Comarcal (finals abril – mitjans juny 1977)

Organitzat pel CE. Vic, que per primer cop no hi va jugar (l’any anterior havia fet mal resultat). El comentarista a l’Ausona fou en Lluís de Planell.

Seguint la tònica de l’any anterior, tot i que s’anaven cobrint les rondes (així sabem que a la 1ª ronda, jugada a Centelles, el Folgueroles va perdre 1 – 5 amb el Roda; així com també coneixem els resultats Tennis 3 – Folgueroles 3 (2ª ronda),  Folgueroles 5 – Orfeó 1 (3ª) i Centelles A 2’5 – Folgueroles 3’5 (6ª)...) tampoc no va sortir la classificació final (!). Potser s’havia adoptat com a costum o hi va haver algun altre motiu.

La última crònica “El Roda gairebé campió” va sortir el 4 de juny a falta de dues rondes, on es deia que ja estava pràcticament decidit que el Roda seria campió i el Folgueroles sots-campió, per la distància de punts que portaven als altres, pràcticament inatrapables.

Sabem només que el resultat final fou 1è Roda, 2n Folgueroles, 3è Tennis i que també hi jugaven el Centelles A, Orfeó, Moià, St. Boi i Centelles B.

1 Roda de Ter

2 Folgueroles

3 Tennis 

...

VIII Campionat Comarcal (2 abril -  16  juny 1978)

1 Tennis  11 p

2 Folgueroles 10’5 p

3 Centelles A  10 p

4 Platt Saco Lowell-Manlleu  9

5 Orfeó 7’5

6 Centelles B 7

7 Ripoll 6’5

8 Moià  6

9 Roda 6

10 St. Julià 5’5

11 Taradell 5

12 Torelló 4

13. St. Boi 2

14. Vic juvenil 1

Carles Vilarrasa (Platt-Manlleu) va rebre el premi al jugador amb més bona actuació, 11 p d’11 possibles (de 13 rondes).

IX Comarcal 1979 (final a Torelló)

Es van fer 2 grups de 7 equips, del 1è grup va sortir guanyador el Ripoll, del 2n grup l’Independents (que només va perdre un partit amb el Folgueroles però que va guanyar al Centelles A que portava als mestres Herbert Pérez i Correa)

L’equip dels Independents estava composat per Teulats, Raurell, González, Vilarrasa, Solà, Vegara, Vinyet i Gimbert (a la foto de l’equip surt també un jove Pep Sala, que devia ser un suplent o reserva).

1 Independents

2 Ripoll

3 Centelles A

4 St. Quirze

5 Centelles B

6 Tennis

7 Orfeó

8 Folgueroles

9 Moià

10 Taradell A

11 Torelló

12 Vic

13 Taradell B

14 La Salle (Manlleu)

Tres jugadors del Folgueroles, un fent la mili i de permís,  àrbitres al Campionat d'Espanya femení a Vic, agost del 1979.
Jordi Lázaro, al centre, l'àrbitre principal, Miquel Solà i Ricard Lázaro, àrbitres auxiliars.   

X Comarcal 1980 ( inici el 19 d’abril als locals del CE Vic i CE Taradell i final conjunta a Moià el 6 de juny 1980)

2 grups,

Grup A: Vic, Caputxins, Centelles, Taradell B, Manlleu, Torelló B i Moià

Grup B: Taradell A, St. Pere de Torelló, St. Quirze, Orfeó, Torelló A, S.R. Hogar, St. Hipòlit.

A la final SR Hogar 4 – Caputxins 2.

1 S.R. Hogar

2 Caputxins

3 Torelló A

4 Torelló B

5 Taradell A

6 Taradell B

7 St. Quirze

8 Vic juvenil

9. Orfeó

10. St. Pere de Torelló

11. St. Hipòlit

12. Moià

El Centelles no surt a la classificació final, probablement es va retirar de la competició. 

Referències: revistes Ausona (1971 - 1977) i El 9 Nou (1978 - 1980)