BON NADAL 2019!

Que la força divina del Nadal, que porta pau, bondat i amor, arribi a tothom a tot el món!

En record de la Missa de comiat

Tal dia com avui, ara fa un any, vam fer la Missa de comiat de la meva mare. En ella vam  cantar algunes cançons que ens perduren en el record. Entre elles: 

"Quan envieu el vostre alè" (https://youtu.be/gC0xqOZAsVA) pel Salm.

A l'ofertori  "I si vivim" (https://youtu.be/NKImco_1SWM) 

I a la comunió "Si creiem que és vivent" (https://youtu.be/yt4-OBNPsPM) 

Acabant amb el "Virolai" dedicat a la Mare de Déu de Montserrat.

Els exemples posats aquí són de les cançons, no les originals de la cerimònia, que a més van ser totes en català, però en algún cas només n'he trobat exemples en anglès. 

Que Déu la tingui amb Ell a la Glòria del Cel! 

286-2 Salm Quan envieu el vostre alè Gm Aplec Esperit 2018 KAR Perulles

When we are Living - Pues Si Vivimos

Si creiem que es vivent tant com dura la vida.Capella Verge de Gràcia.Mi...

Primer aniversari de la meva mare

La imatge miraculosa de la Verge Maria en la seva aparició l'any 1531 a Mèxic

Fa pocs dies ha sigut la festa de la Verge de Guadalupe. 
La qual va dir a l'indi St. Juan Diego: 
"No te entristezcas, ¿acaso no estoy yo aquí, que soy tu madre?". 

Aquesta festa de la Mare de Déu la vam poder celebrar l'any passat amb la nostra mare terrenal Nativitat Valls Costa encara viva, a l'Hospital de Sant Jaume de Manlleu, on portava un mes i mig ingresada. 

Per aquells dies, a l'Hospital Sant Jaume de Manlleu, Nativitat Valls Costa
(1929 - 2018)  amb la seva neta Mireia, neboda i fillola meva. 

I avui dia 17 de desembre es compleix un any del seu traspàs. 
Prego per ella i espero que ella, al igual que el nostre pare, també intercedeixi davant Déu per nosaltres. 

Com a record i en homenatge seu reproduiré  aquí en el blog els vídeos de les cançons que van sonar en la seva Missa d'enterrament -  presidida pel bisbe Romà de Vic i concelebrada per diversos sacerdots, entre els quals jo mateix - a l'església parroquial de Santa Maria de Folgueroles, el 18 de desembre, festa de la Mare de Déu de l'Esperança. 

Recordant els vells i bons temps

Aquest blog es va començar i es fa amb 3 objectius:

- Recordar i conservar el temps dels Campionats Comarcals d'Escacs per Equips d'Osona, la gran època  dels escacs osonencs, entre 1971 i 1982, amb una continuació fins a 1985 i amb reaparicions puntuals posteriors als anys 1990s i encara l'any 2003, cap de les quals arribaren a quatllar, però que demostraren l'interès que hi havia per retornar a aquest ambient i al bon record que van deixar.

- Com homenatge al meu pare Ricard Lázaro Sanromà, gran impulsor dels escacs comarcals a Osona, que fou president del Club Escacs Vic (1979/82 - 1983), un dels fundadors i primer president del Calldetenes (1990) i , equips que encara existeixen, i impulsor, capità i d'alguna manera primer tauler dels exitosos equips de l'Institut Jaume Callís de Vic (1971 - 1975) i del Folgueroles (1976 - 1979). Va ser jugador actiu i de gran categoria, amb un Elo de mes de 2000, durant tots aquests temps, a més de ser-ne impulsor i animador. En la seva època de president del Vic va començar a jugar Lluís Comas, aleshores un nen, al que ell va donar tot el suport. 

- Per donar a conèixer com era el joc dels escaquistes aficionats, en el sentit de no professionals ni d'élite, però en la seva gran majoria federats en clubs i a la Federació Catalana d'Escacs, i molts d'ells d'altes categories (preferents i 1ªs), en un ambient de molt interès pels escacs, tnt a nivell local com mundial, amb el sorgiment de Fischer el 1971 amb els seus matxs de Candidats de 6-0 amb Taimanov i Larsen i també guanyat, però no tant, amb Petrosian, així com l'anomenat "matx del segle" Spasski - Fischer a Reykjavik, Islàndia, el juliol i agost de 1972,que el portà a ser campió del món, així com l'ascens del fenòmen Karpov (1972 - 1975, fins a ser campió del món per la negativa de Fischer a jugar el matx si no era amb les seves condicions) i fins i tot encara del seu successor Kasparov (primera meitat dels 1980s fins a ser campió el 1985). Això i altres coses com la deserció i exili de Korchnoi (1976) i els extremadament polèmics matxs pel títol mundial Karpov - Korchnoi de 1978 i 1981 a Filipines i a Merano. 

   Però també l'ambient d'escacs tan especial i motivador que es va crear a la comarca d'Osona, sobretot gràcies als Comarcals (en els que Lluís Comas va debutar tan d'hora com el 1980, quan tenia 8 anys, i en va jugar 3, els últims) i que va portar a fites com les simultànies de Karpov a Centelles el juny de 1976, el Campionat d'Espanya per Equips a Centelles l'agost de 1978, en que l'equip del Centelles hi va jugar i va aconseguir classificar-se pel següent del 1979, les simultànies de Korchnoi a Centelles el 1979, la visita del president de la FIDE Fridrik Olafsson al nou local del CE Vic, considerat modèlic, el març de 1979, el Campionat d'Espanya Femení a Vic l'agost de 1979 o el fet que el jugador del C.E. Vic Joan Segura fos bastant anys president de la Federació Catalana d'Escacs i després vicepresident de la Federación Española de Ajedrez... 

  Tot el qual, recolzat per una sòlida cantera de nous jugadors infantils i juvenils però també adults, un seguiment destacat de la premsa i mitjans de comunicació i una pràctica dels escacs molt activa i creativa, va portar al sorgiment de Lluís Comas, campió infantil de Catalunya el 1983 i 1984 i finalment inesperadament i per sorpresa campió del món infantil a l'Argentina el 1984, amb el seu preparador Heribert Gutiérrez... Un jugador aleshores infantil, nascut el 1971, avui Gran Mestre, que es va forjar, com ell mateix reconeix, en l'ambient dels Campionats Comarcals, en els que com queda dit va participar en les 3 darreres edicions de 1980, 1981 i 1982. 

    Fou l'època en que a Vic es jugava el Campionat de Vic, no sols el social del C.E. Vic, i  l'any 1978 l'Open Ciutat de Vic d'aquell any, un cas aïllat, però a partir de 1981 i durant força anys, l'Open de Vic, al que a mitjans dels 1980s acudien a jugar alguns dels més destacats escaquistes de Catalunya, sense perdre la seva condició eminentment osonenca i per tant "comarcal"...