I finalment Vehí em va guanyar, 1972

Aquesta partida la vaig jugar a l'Open Juvenil de Berga de 1972 quan jo tenia 18 anys complerts feia un mes (1) i el meu rival, un Víctor Vehí en ple ascens, en tenia 12 i mig. Al torneig no vaig fer mals resultats del tot, tot i que vaig empatar alguna partida que tenia guanyada i en vaig perdre alguna més com aquesta: 

Víctor Vehí - Ricard Lázaro Jr. 
Open Juvenil de Berga
Berga, 23 d'agost 1972 

1. e4, c5; 2. Cf3, d6; 3. c3, Cf6; 4. Ad3, Cc6; 5. 0-0, e6; 6. Ac2, e5; 7. d3, Ae7; 8. Cbd2, Ae6; 9. Te1, Dc7; 10. Cf1, a6; 11. a4, a5; 12. Cg3, b6; 13. h3, Td8: 14. Cd2, g6; 15. Cb1, Af8: 16. Ca3, Ca7; 17. Ag5, Ag7: 18. Ab3, Td7; 19. Ac4, Axc4; 20. Cxc4, Cf8; 21. Db3, h6; 22. Axf6, Axf6; 23. Ce3, Ce7; 24. Cgf1, Ag7; 25. Cd2, 0-0; 26. Cdc4, Tb8; 27. Cc2, Cc8; 28. C2a3, Ca7; 29. Ce3, Dd8; 30. Cd5, Rh7; 31. Tf1, Cc8; 32. Cb5, Ce7; 33. Cxe7, Dxe7; 34. Tad1, De6; 35. Dxe6, fxe6; 36. Tb1, Tf8; 37. b4, d5; 38. bxc5, bxc5; 39. Tfd1, Tb8; 40. Rf1, Rg8; 41. c4, Rf7; 42. Re2, Re7; 43. Cc3, Txb1; 44. Txb1, Re8; 45. Tb5, dxc4; 46. dxc4, Td4; 47. Txc5, Af8; 48. Txe5, Rf7; 49. Re3, Txc4; 50. Rd3, Tc5; 51. Txc5, Axc5; 52. f3, Rf6; 53. Rc4, Ab4; 54. Ce2, Re5; 55. Cd4, Ae1; 56. Cc6+, Rf4; 57. Rd3, Rg3; 58. Re2, Ac3; 59. Rf1, h5; 60. Ca7, Ag4; 61. Cb5, e5; 62. Cc7, g5; 63. Cd5, Aa3; 64. Cf6, Rh4; 65. Rg1, Ac5+

Després de tot un matí jugant, perquè els juvenils i infantils ho feiem al matí i els grans per la tarda, aquí es va ajornar la partida, que tota ella havia sigut una complicada lluita de maniobra. No recordo bé quan la vam reanudar però segur que devia ser a la tarda del mateig dia, doncs l'endemà es jugava una altre ronda, i això va significar que els de casa ens teniem que quedar a dinar a Berga, ja que feiem l'anada i tornada cada dia i solíem dinar a casa, mentre que Vehí que jugava amb un club de Barcelona que portava també jugadors a l'Open adult, s'estava tota la setmana a Berga, com molts ho feien, i disposava per tant d'un bon equip d'analistes. Vaig fer aquesta jugada, abans de la secreta, perquè el blanc tenia que moure el rei i sols tenia 3 moviments, o sigui que era més fàcil preveure la continuació, i a més a la pràctica estava clar que faria el que amenaçava mat que ja havia anat preparant, o sigui que la continuació estava ben clara. Crec que després d'una ullada ni tan sols la vam analitzar, perquè era evident que es perdia un altre peó... però s'havia ajornat i calia reprendre-la.

66. Rh2 (jugada secreta), g4; 67. hxg4, hxg4; 68. Cxg4, Ag4?; 69. g3+, Rg5; 70. Cxe5, Rf6; 71. Cd3, Ad6;  72. e5+,  Axe5; 73. Cxe5, Rxe5; 74. f4+, Rf5; 75. Rg2, Rg4; 76. Rf2 (1 - 0)

Em sembla recordar que tant ell com jo vam fer aquestes jugades força ràpid, tot i que per diferents motius, em sembla que Vehí tenia certa pressió del temps perquè tenia que superar un segon control, el primer l'haviem passat molt abans, i no li'n quedava massa, mentre que jo estava molt cansat i devia tenir ganes d'acabar aviat. Així vaig acabar perdent una partida que podia haver sigut taules i en la que en diversos moments em va semblar tenir bones perspectives, però o eren una apreciacions una mica optimistes o em vaig equivocar. Això sí, si no m'equivoco el meu germà Jordi el va guanyar en aquest torneig quan li va tocar jugar-hi, igual que va guanyar a Sighirdjian en aquest o l'any següent, i a Miralles i em sembla que un altre cop a Vehí en uns torneigs estiuencs per equips d'un dia de 1974 i 1975, i en totes les ocasions ho va fer de forma clara i bastant ràpida, tot i que les partides no s'han conservat. També el Xavier havia guanyat sense cap problema a juvenils i infantils que al cap de pocs anys estaven en els primers llocs dels escacs catalans (2), però en aquesta partida jo, com es veu, em vaig tenir que limitar a oferir una forta resistència.   

Open juvenil de Berga 1972, jo estic a la fila del mig i quasi al centre, sóc el segon a l'esquerra
del Fabré i el tercer respecte al meu germà Jordi, el Xavier és el primer assegut per l'esquerra,
i Vehí és el primer  per la dreta de la fila de dalt, amb camisa de ratlles i just a sobre del Jordi. 

Així jugava jo l'any 1972, quan encara no feia dos anys que havia jugat les meves primeres partides de torneig amb rellotge i planelles als Jocs Sant Jordi de Sabadell l'octubre de 1970, encara no feia un any i mig que havia començat a jugar torneigs, el Social de 3ª del C.E. Vic l'abril-maig de 1971, i tot just feia un any de la meva primera participació als Comarcals, el I Comarcal de l'estiu de 1971, i encara no feia un any que estava federat a 3ª categoria de la Federació Catalana d'Escacs pel C.E. Vic, el setembre de 1971. Tot i que després ja vaig jugar el Ct. de Catalunya per Equips d'Aspirants a 3ª la tardor del 1971 i el Ct. de Catalunya individual de 3ª i el II Comarcal sumultàniament a la primavera de 1972, va ser la primera vegada que vaig jugar un torneig llarg de partides diàries, i a més a fora, i per tant reflecteix un estat encara força inicial del meu estil de joc. 

I el més curiós per mi és que aquesta manera de jugar, quan he passat la partida, m'ha recordat molt el que ja tenia quan tot just vaig debutar en un campionat escolar, el de La Salle Gràcia de la primavera de 1967 a Barcelona, sense apuntar i no recordo si amb rellotge o no, en el que vaig quedar 2n, empatat a punts amb el 3è però amb millor desempat, tot i que en aquest hi participaven tres monitors d'escacs, que van copar els primers llocs, a més dels alumnes del col·legi que s'hi van apuntar, que eren bastants. És impossible recuperar aquelles partides, però aquesta m'ho ha recordat molt, enrevesades maniobres posicionals, complicacions més estratègiques que tàctiques i, encerts per pura intuició sense gairebé calcular, i ja en aquelles i després sovint, molta sort, sobretot en els moments crítics i/o decisius. En tot cas, no havent llegit encara cap llibre d'escacs, devia reflectir a com havia vist jugar al meu pare o el que m'havia ensenyat algunes vegades de com jugar o comentant alguna partida. Per això la publico, a més de ser un record ja de per si de l'estiu de 1972, i just quan Fischer jugava la última part de l'anomenat Matx del Segle, a Reykjavik amb Spasski i soliem seguir les partides per la premsa general cada dia. I eren els anys joves, plens d'il·lusions, esperances i promeses, i això sempre és agradable de recuperar-ho i d'alguna manera reviure-ho. 

(1) Que no era la majoria d'edat aleshores, ja que es feia als 21 i la vaig fer el juliol de 1975. 
(2) Jo tenia fama de guanyar en ocasions a jugadors forts i perdre en altres ocasions amb fluixos, però no recordo haver guanyat a joves promeses, sinó al contrari, començaven a destacar quan em guanyaven a mi i no després de perdre com en el cas del Jordi i el Xavier. Semblaria que tots tres els ajudavem a progressar, ells dos guanyant-los i jo perdent-hi, com en el cas de Valldoriola, que en un Open de Vic quan ell era un nen i tot just debutava en competicions així, li vaig atacar el rei i vaig muntar una combinació amb un parell de sacrificis de peces calculant un mat en 5 o 6 jugades i va resultar que amb els canvis ocorreguts en aquella sèrie de jugades obligades el seu rei tenia una casella per escapar, va aguantar i va guanyar. Les úniques excepcions van ser Lluís Comas, a qui quan ja començava a ser bo l'havia guanyat sense dificultat dues o tres partides ràpides en torneigs Mercat del Ram i similars, però en la primera partida lenta que vam fer, i tot i que el tenia guanyat en plena obertura de forma espectacular, vaig fallar i vaig acabar perdent, i l'Óscar de la Riva, a qui en una tarda en que l'Heribert Gutiérrez, el seu preparador, el va deixar en el club de Vic jugant amb mi, poc abans d'anar al Campionat del Món infantil a l'Argentina l'any 1986, segons em va dir perquè l'entrenés fent partides amistoses, n'hi vaig guanyar moltes, les primeres a l'estil Tal amb sacrificis dubtosos i combinacions de doble fil, però després ja em va costar cada cop més de guanyar i al final després de fer-ne una o dos taules la última, just quan després de moltes hores va tornar l'Heribert, ja me la va guanyar ell, com si en cada partida que jugavem hagués anat descobrint els meus punts forts i les meves debilitats i hagués après com convenia jugar contra mi, li vaig comentar a l'Heribert i em va dir: "si, li he ensenyat i li he dit que aprengui del rival..."   

Del 1971, ara fa mig segle, jugant en família

 

Els 4 membres jugadors d'escacs de la nostra família: al fons Ricard Lázaro pare, al costat el Jordi, el Xavier i jo.
Simultànies del M.I. Antonio Medina al Club Tennis Vic, l' 11 de setembre del 1971, l'any d'aquestes partides.

Unes partides de quan iniciavem les competicions en escacs: 

Xavier Lázaro - Ricard Lázaro Jr. 
Campionat Social de 3ª del Club Escacs Vic 
Vic, 28 abril 1971
1. c4, Cf6; 2. Cc3, g6; 3. Cf3, Ag7; 4. g3, b6; 5. Ag2, Ab7; 6. b3, d6; 7. Ab2, Cbd7; 8. 0-0, 0-0; 9. d3, c5; 10. Dd2, Tc8; 11. Tab1, Tc7; 12. Tfd1, Da8; 13. h3, Ce5; 14. Rh2, Ch5; 15. Tg1, f5; 16. Cd1, Cxf3+; 17. Axf3, Axf3; 18. Axg7, Rxg7; 19. Dc3+, e5; 20. Ce3, f4; 21. Cf1, fxg3+; 22. Cxg3, Cxg3; 23. Txg3, Axe2; 24. Te1, Txf2+; 25. Rg1, Tcf7; 26. Dc1, Axd3; 27. Tg2, Dxg2++ (0-1)

Aquesta partida en la que el Xavier, amb 9 anys, tot just debutava, doncs era el seu primer campionat d'escacs oficial amb rellotge i planelles, i en la que jo, amb 16 anys, gairebé, però ja havia jugat 3 partides als Jocs Sant Jordi de Sabadell l'octubre de 1970, fins que em van eliminar al perdre'n dues, mereix alguns comentaris. Com deia Nimzowitsch, "ni el més hipermodern parell de grans mestres pot posar més de 4 alfils en diagonal" i tot i no tenir gairebé experiència teniem unes obertures força elaborades, fruit d'haver observat jugar al nostre pare i del que ell ens havia ensenyat directament o comentant-nos llibres. En realitat les obertures del blanc i del negre reflecteixen més que res l'estil de Ricard Lázaro Sr., que nosaltres copiavem perquè era el que coneixiem, i a més ell ens ho havia explicat tant bé que n'estavem convençuts i ens agradava jugar així. Hi ha algunes maniobres, com el Da8 del negre i el h3 i Rh2 del blanc, que també eren molt típiques seves, almenys en aquells temps. Fins i tot l'estrany fet de no tenir pressa en igualar el material, deixant una peça adversària sense prendre, també ho havia fet ell en algunes ocasions, però després igualava o tenia un gran contrajoc a canvi, essent com un sacrifici passiu, però aquí el Xavier acaba perdent una peça, i a continuació afluixa, ja fos per l'edat i inexperiència o per cansament. De totes maneres aquesta partida jugada fa més de 50 anys mostra com jugavem els membres de la nostra família a l'inici dels torneigs pel fills i quan el pare va reemprendre'ls després de quasi 20 anys d'inactivitat, des que va guanyar la Copa del Torneig Tupinamba de Barcelona el 1952, només havia fet sessions de simultànies donades per ell i partides amistoses o d'entrenament i això es notava. A més, tot i que podia ben bé haver començat pel Social de 1ª del C.E. Vic per la seva qualitat de joc, va decidir no tenir privilegis i començar com tothom des de baix. 

Una altre partida primerenca, com l'anterior conservada perquè el Xavier la va jugar amb mi, que les guardava totes. 

Xavier Lázaro - Ricard Lázaro Jr.
Campionat Social de 2ª del C.E. Vic 
Vic, 16 octubre 1971

1 Cf3, f5; 2. c4, Cf6; 3. b3, e6; 4. Ab2, b6; 5. g3, Ab7; 6. Ag2, Cc6; 7. 0-0, Ce7; 8. d3, c6; 9. Cbd2, Cg6; 10. Te1, d5; 11. Cd4, e5; 12. Cxf5, Dd7; 13. Ce3, d4; 14. Cc2, Ae7; 15. Cf3, c5; 16. Cg5, Axg2; 17. Rxg2, Cf4+; 18. gxf4, Dg4+; 19. Rf1?, exf4; 20. Cf3, Dh3+; 21. Rg1, g5; 22. e4, g4; 23. Cg5, Dh4; 24. Ce6, f3; 25. Cf4, Ad6; 26. Dd2, Tg8; 27. Cxd4, g3; 28. hxg3, Axf4; 29. Dc2, Axg3; i tot i que amb imprecisions per les dues parts i una sortida del rei blanc que el feu arribar fins a e8, el negre feu mat a la jugada 43ª (0-1). 

En aquesta partida ja havia passat mig any. El Xavier ja tenia 10 anys i jo 17 i havia acabat Preuniversitari, entremig hi havia hagut el I Comarcal, tota una experiència i tota una escola pràctica d'escacs per si sol, on jo havia jugat totes les partides amb negres, decantant-me per les obertures obertes, i el Xavier havia sigut sempre suplent per si faltava algú  però havia assistit amb nosaltres a tots els sopars previs i totes les rondes, ens havia vist jugar a tot l'equip, que aleshores formavem el Raurell, els tres grans de la família, el Fabré, en Mazo i ell com a possible substitut, i que havia quedat subcampió, i s'havia mirat també en les llargues hores de joc als altres jugadors dels diversos equips i les decisions i resultats de les partides i havia sentit a més els comentaris a l'altre sala. A diferència del nostre pare i meva, que erem molt de mirar-nos llibres d'escacs, i del Jordi, que se'n mirava pocs però si algún (1). Poc després tots quatre haviem participat convidats a les simultànies del M.I. Antonio Medina al Club Tennis Vic a primers de setembre. Aquell mes de setembre ens haviem federat tots quatre en 3ª categoria de la Federació Catalana d'Escacs pel Club Escacs Vic i aquell mateix mes o a l'octubre vam començar els Campionats de Catalunya per Equips a la categoria "Aspirants a 3ª amb el Vic. I com que tots 4 haviem quedat dels primers en el Ct. Social del Vic de 3ª a la primavera d'aquell any i fet prou punts, a la tardor ja ens corresponia per dret jugar al Ct. Social de 2ª del C.E. Vic. En aquell moment l'ordre de forces familiar era 1è R. Lázaro Sr, 2-3è Jordi Lázaro i Ricard Lázaro Jr a un nivell bastant similar (2) i 4t Xavier Lázaro, tot i que el Jordi em va superar a mi ben aviat i ben acceleradament, aquell mateix any 1971 ja era més fort que jo, i fins i tot al St. Jordi de Sabadell d'octubre de 1970 ja havia fet més bon torneig que jo. Quan a la partida en si mostra encara molta influència clara del nostre pare en obertures i estil, però aviat cadascú de nosaltres ja aniria derivant cap al seu estil propi, conservant això si innegables influències paternes en totes les fases del joc, però sobretot en obertures i mig joc, diria que perdurables al llarg de les nostres carreres escaquistes. 

I és curiós que del fort i en la forma senzill però en el fons complicat estil com a jugador d'escacs de Ricard Lázaro pare, estrtègic, posicional, de posicions tancades i llargues maniobres, cadascun dels seus fills en vam desenvolupar alguna faceta. Així la iniciativa, l'atac, la confiança i els éxits del Jordi, l'estil molt personal, lluitador i esforçat del Xavier, algunes facetes del meu propi joc com el gust per les posicions clares, mantenir el centre estable i atacar per l'ala de dama, i en tots tres la intuïció del tauler, un cert càlcul com a comprovació, uns objectius similars... Això es veu també molt en les obertures, pel pare l'Obertura Reti i les defenses Pirc i Índies de rei i dama, pel Jordi l'Obertura Catalana i les defenses Siciliana del Dragó (2) i Índia de Rei o Indo-Benoni, al Xavier un repertori inicialment i durant molts anys molt similar, com l'Obertura Anglesa, la Reti.... Tot això es com si ens haguessim repartit l'ensenyament escaquistic del pare i tots n'haguessim triat i fet propi la part que ens agradava més o amb la que més ens identificavem, a part de tenir moltes coses comuns és clar. Es podria dir que el Jordi va assumir la part matemàtica i científica, el Xavier la part tècnica, pràctica, inventora i esforçada i jo la part literario-artística, que el pare també la tenia (3). 

Finalment, per reblar tot el dit, una partida del Jordi amb mi, també molt primerenca: 

Jordi Joan Lázaro - Ricard Lázaro Jr. 
Campionat Social de 3ª del Club Escacs Vic

Vic, 12 maig 1971

1. c4, Cf6; 2. d4, g6; 3. g3, Ag7; 4. Ag2, 0-0; 5. Cf3, d6; 6. 0-0, Cbd7; 7. Af4, c5; 8. d5, b5; 9. Cbd2, Ch5; 10. Ag5, h6; 11. Ae3, Da5; 12. Dc2, Dg4; 13. Tab1, Cb6; 14. a3, Da4; 15. Ce1, Aa6;  16. Dxa4, bxa4; 17. b4, axb3 a.p.; 18. Cxb3, Cxc4; 19. Cd2, Tab8; 20. Cd3, Cxa3; 21. Ta1, Axa1; 22. Txa1, Axd3; 23. Axh6, Cg7; 24. exd3, Cb5; 25. h4, Ta8; 26. Ag5, e6; 27. dxe6, Tab8; 28. exf7, Txe7; 29. Ad5, Te8; 30. Axf7, Rxf7; 31. Ce4, Ta8; 32. Af4, Re7; 33. Ta6, Td8; 34. Ag5+ (0.5 - 0.5). 

Taules a proposta del blanc, que ara té la partida millor amb qualitat de més, i encara pot guanyar un peó o dos. Cansanci, pressió del temps, o cortesia del Jordi? En tot cas les blanques han remuntat una situació apretada i les negres estaven cometent errors. Potser l'empat ja valia, o va ser simple generositat, un gest amistós. En tot cas, el que mostra també aquesta partida, posterior a la primera però molt anterior a la segona, és com jugavem en aquella època, quan tot just debutavem. No estavem ni federats, el nivell que podíem tenir es devia als ensenyaments a casa i en el meu cas a l'estudi d'algun llibre, com Mi sistema de Nimzowitsch, que em vaig mirar molt a l'estiu de 1970. El Jordi era més genial, tenia un talent natural per jugar escacs, fins i tot per recuperar-se de posicions dolentes. La partida és original, el primer canvi, a la jugada 16, és de dames, abans encara que s'hagi canviat ni un peó. Es veu la llibertat i la desinvoltura amb la que jugavem i els errors que cometien, alternavem força escaquista i fragilitat, sobretot jo. I encara que en aquesta entrada no hi surt cap partida de Ricard Lázaro Sr, es pot veure el seu estil i el seu nivell per com jugavem els seus fills, els seus deixebles en escacs i en moltes altres coses. En una ocasió, cap a l'any 1969 o 1970, ens va dir que ens havia ensenyat a jugar escacs i a aprendre'n perquè els escacs eren educatius i ensenyaven a pensar, perquè li agradava que compartissim aficions i perquè així ens podriem distreure i passar-ho bé, si més no jugant partides i torneigs a casa. I és que ell ens estimava molt, com a tota la família, i nosaltres l'adoravem, com em va dir en una ocasió molts anys més tard un senyor que no em coneixia més que a mi però que tenia una bona capacitat d'observació i una notable intuïció, només amb unes quantes coses que li vaig dir de la família i de mi. 

Que aquesta entrada li serveixi també d'homenatge al nostre estimat, admirat i amable pare, tot i que només se'l vegi indirectament, per la seva influència en nosaltres.

(1) Al Jordi li va agradar molt Ataques directos al rei de Bondarevski, i més endavant també el llibre de Kotov Piense como un gran maestro, i se'n va mirar alguns altres, si no m'equivoco un d'ells Sugestiones para la estrategia ajedrecista de Tartakower, però a part d'això pocs o cap més, si no comptem els que a l'inici, quan el nostre pare ens ensenyava a jugar a escacs i a millorar el nivell, seguia per a nosaltres i ens els explicava, com trossos de Grandes maestros del tablero de Reti, de Mi sistema de Nimzowitsch i d'alguns llibres senzills de Fred Reinfeld, aquests últims a mi no m'agradaven perquè els trobava massa simplificadors,  però als altres tres si. Però exceptuant això i algunes revistes, el Jordi tampoc era d'estudiar massa escacs, perquè el seu era un talent natural, tenia una mentalitat matemàtica i amb un punt agressiu molt notori, que li sortia pràcticament de forma espontània i que liu donava molts èxits. El Xavier encara se'n mirava menys, pràcticament cap, ell aprenia per experiència i per observació d'altres jugadors, començant pel joc del nostre pare, i també per ensenyament oral i per anàlisis i comentaris de partides, seves i d'altres. Per això tenia un pensament molt propi i a vegades ben original que si algun cop li induïa a errors, en moltes altres ocasions li permetien fer combinacions inesperades i maniobres de peces que semblaven rares però que donaven molt bon resultat i que eren diferents a l'habitual. 

(2)  Amb això em refereixo a que el pare ens guanyava, el Jordi i jo solíem fer taules tot i que ell em guanyava més sovint que no pas jo a ell, que també ho havia fet, i tots dos guanyavem al Xavier, tot i que algun cop feiem taules, sobretot amb mi, o em guanyava i tot, però no al Jordi amb qui com a molt feia taules algun cop. Això sempre referint-me d'entrada als primers temps, tot i que aquesta gradació es va anar conservant. Això si va arribar un moment en que el Jordi em solia guanyar, tot i que sovint feiem taules perquè ens coneixiem molt el joc, per no cansar-nos i per cortesia seva, i que feia taules com a més sovint, però també guanyava en ocasions al nostre pare, tot i que també en podia perdre alguna o més amb ell. Jo amb el meu pare o hi perdia o hi feia taules, no recordo haver-lo guanyat en partida oficial, tenia un joc molt difícil i enigmàtic per a poder superar-lo. En quant amb el Xavier no recordo, el guanyava o hi feia taules, però algun cop el Xavier també li podia haver guanyat alguna. Amb el pas dels anys el Jordi aviat va ser el més fort de la família, per llicència federativa i resultats. 

(3) Per exemple havia dissenyat mobles amb un estil elegant i de bon gust, va publicar dos llibres de text de Física i Química del Batxillerat, tenia una gran capacitat didàctica, explicat per ell fins allò més difícil i complicat semblava clar i senzill, era persuasiu i amb capacitat de convicció, i tot i ser reservat, seriós, elegant i digne, savia parlar molt bé i tenia sovint un sentit de l'humor molt intel·ligent, en els dos sentits, savia apreciar el bon humor, l'optimisme i la simpatia i ell, tot i una innegable tendència pessimista ja que en la seva vida hi havia hagut moltes tragèdies, també savia ser alegre, cordial, proper, obert i generós amb el seu temps i els seus recursos, sempre disposat a escoltar, comprendre, ajudar i solucionar problemes i situacions difícils i complicades de la vida dels altres.  A la seva intel·ligència i capacitat de treball nosaltres no hi vam arribar, però ho vam intentar per no desmereixer.  

Partides de Xavier Lázaro

Les partides que transcric a continuació tenen la característica d'haver sigut jugades contra rivals forts i difícils.

Xavier Lázaro (1888) - Francesc Cecilia (1894)
Open Llinars 2016, 1ª ronda, taula 2
Llinars del Vallès, 2 abril 2016
1. e4, e6; 2. d4, d5; 3. e5, c5; 4. c3, cxd4, 5. cxd4, Cc6; 6. Cf3, Cge7; 7. Ag5, Db6; 8. Axe7, Axe7; 9. Dd2, Ab4; 10. Cc3, Axc3; 11. bxc3, Ad7; 12. Dg5, Db2; 13. Tc1, h6; 14. Dd2, Dxd2+; 15. Cxd2, Tc8; 16. Cb3, b6; 17. Aa6, Tc7; 18. 0-0, Cb8;  19. Ae2, Re7; 20. c4, dxc4; 21. Txc4, Txc4; 22. Axc4, Tc8 (1 - 0).

En la posició en que el negre perd encara hi ha molta partida, però l'àrbitre del torneig va donar per perdedor al negre, perquè just en aquell moment, mentre el Xavier pensava, el seu rival "va usar el telèfon mòbil", probablement li va sonar el telèfon mòbil i va agafar-lo i contestar, o va mirar algun missatge. Devia ser dels primers temps de la normativa que estableix que fins i tot si només et sona el telèfon mòbil durant el joc, es perd la partida. La cito només com anecdòtica i com una mostra més del seu estil de joc. 

Pascual Villa (1867) - Xavier Lázaro (1888) 
X Obert de Llinars 2016, 8ª ronda, taula 11
Llinars del Vallès, 28 maig 2016
1. d4, c5; 2. d5, g6; 3. e4, Ag7; 4. Cf3, b5; 5. c3, Cf6; 6. Ad3, 0-0; 7. 0-0, e6; 8. d6, Cc6; 9. Te1, c4; 10. Ac2, Cg4; 11. h3, Ce5; 12. Cxe5, Cxe5; 13. f4, Cc6; 14. e5, f6; 15. Ae4, fxe5; 16. fxe5, Ab7; 17. Cd2, Cxe5; 18. Axb7, Db6+; 19. Rh1, Dxb7; 20. Ce4, Cd3; 21. Te2, Tf7; 22. Cg5, Cf2+; 23. Txf2, Txf2; 24. Cf3, De4; 25. Ad2, Taf8; 26. Dg1, T8xf3; 27. Te1, Txh3+ (0 - 1)
Una de les millors partides d'aquesta època del Xavier, per les jugades i maniobres imprevistes del negre, per com li dona la volta a una posició aparentment dominant pel blanc i per la contundència del remat. A més era el temps del seu Elo alt i en aquests i altres torneigs abans i després va fer molt bon paper, estant en diverses ocasions als primers llocs i en alguns fins optant pel títol de campió. 

Xavier Lázaro (1888) - Damià Núñez (1931)
X Obert de Llinars, 2016, 9ª ronda, taula 6
Llinars del Vallès, 9 juny 2016
1. e4, e6; 2. b3, d5; 3. exd5, exd5; 4. Ab2, Cf6; 5. De2+, De7; 6. Cc3, c6; 7. 0-0-0, Dxe2; 8. Cgxe2, Ac5; 9. f3, b5; 10. Cf4, 0-0; 11. g4, Ad6; 12. g5, Axf4; 13. gxf6, Af5; 14. Ce2, Ad6; 15. fxg7, Te8; 16. Cd4, Ad7; 17. Ad3, Ca6; 18. Af5, Axf5; 19. Cxf5, Ae5; 20. Tg1, Axb2+; 21. Rxb2, Te6; 22. Cd4, Tg6; 23. Tce1, Tc8; 24. Cf5, Td8; 25. Ce7+, Rxg7; 26. Cxg6, hxg6; 27. Te7, Cc5; 28. Txa7, Te8; 29. d4, Ce6; 30. Te1, Th8; 31. Txe6 (1 - 0)
Una altre de les millors partides seves i jugada contra un rival d'alt Elo, en el torneig de Llinars en que va tenir una bona actuació i amb possibilitats de quedar campió en algun moment. Després d'aquests resultats el seu Elo català encara devia pujar i per tant estar en el rang dels 1900s. Però sobretot és destacable veure com juga, sense por, amb un estil de joc que ja en la seva primera època, de nen i jove, algú va qualificar de "valent, viu i alegre". 

En l'Obert de Llinars 2016, grup B, on tenia el rànquing inicial de 54è entre 107 participants i classificats, va quedar en un destacat 6è lloc amb 6'5 punts, i si en la 6ª ronda, jugant en la taula 2 amb Benjamín Delgado, que va quedar campió del torneig amb 7'5 punts, i amb el que va tenir la partida guanyada des de l'obertura fins quasi les últimes jugades, amb posició dominant i qualitat de més, hagués acabat vencent, podria perfectament haver quedat campió ell, però el seu rival va saber aguantar el seu atac i iniciativa constant, i un contraatac en la última fase de la partida, va donar-li finalment la victòria. Tot i així va ser un torneig del que estava molt satisfet, com d'altres d'aquell temps. 

Minipartides del Xavier

El Xavier al Torneig de la Marató de Manlleu del 2019, quan aquest ja era
el seu club. Foto de Roger Saborit, cortesia d'ell i de Gerard Casanovas. 

Continuant amb l'homenatge a Xavier Lázaro, unes quantes minipartides més: 

Xavier Lázaro (Taradell) - Vicente Mendoza (St. Quirze del Vallès)
Open de Barberà 2016, 4ª ronda
Barberà del Vallès, 7 juliol 2016
1. e4, e5; 2. d4, d6; 3. Cf3, Cd7; 4. Ac4, Ae7; 5. dxe5, dxe5; 6. Dd5, Cb6; 7. Dxf7+, Rd7; 8. Cxe5+, Rd6; 9. 0-0, Rxe5; 10. Af4+ (1-0)

Xavier Lázaro (Taradell) - Salvador Morral (St. Boi de Lluçanès)
XXVI Open de la Pobla de Lillet, 1ª ronda
La Pobla de Lillet, 2 agost 2016
1. e4, b6; 2. Ac4, Ab7; 3. Cc3, e6; 4. Cf3, d6; 5. 0-0, Cf6; 6. d3, Ae7; 7. e5, dxe5; 8. Cxe5, Cbd7; 9. Af4, Cxe5; 10. Axe5, Ad6; 11. d4, Ce4; 12. Cxe4, Axe4; 13. f3, Axe5; 14. dxe5, Dxd1; 15. Tfxd1, Axc2; 16. Ab5+, Re7; 17. Td7+, Rf8; 18. Tc1, Af5; 19. Tcxc7, g6; 20. Txf7+, Rg8; 21. Tg7+ (1-0)

Xavier Lázaro (Taradell) - Alfons Barcons (Moià)
X Open de Sta. Eulàlia de Ronçana, ronda 8
Sta. Eulàlia de Ronçana, 19 novembre 2016
1. e4, e5; 2. Ac4, Cc6; 3. Cc3, Cf6; 4. Cf3, d6; 5. h3, Ae7; 6. 0-0, 0-0; 7. d3, Ca5; 8. De2, a6; 9. b4, Cxc4; 10. dxc4, Ad7; 11. Td1, Te8; 12. a3, Dc8; 13. Rh2, c5; 14. Ag5, cxb4; 15. Axf6, bxc3; 16. Axe7, Txe7; 17. Txd6, Te6; 18. Td3, Dxc4; 19. Cg5, Ab5; 20. a4, Td6; 21. axb5, Tad8; 22. Txd6 (1 - 0)

Una gran minipartida de Xavier Lázaro

Xavier Lázaro a l'Open de Sta. Eulàlia de Ronçana, 2018. Foto de Roger Saborit, president
 del Club Escacs Manlleu, el club dels seus últims anys, i cortesia seva i de Gerard Casanovas. 

Una partida extraordinària: 

Josep Soler Bel (Cardona) - Xavier Lázaro (Taradell)
XXVI Open de La Pobla de Lillet, 2ª ronda
La Pobla de Lillet, 3 agost 2016

1. d4, Cf6; 2. c4, g6; 3. Cc3, Ag7; 4. e4, d6; 5. f4, Ag4; 6. Cf3, 0-0; 7. Ae2, e6; 8. h3, Axf3; 9. Axf3, Cc6; 10. e5, dxe5; 11. fxe5, Ch5; 12. Ae3, Cg3; 13. Tg1, Cf5; 14. Axc6, Cxd3; 15. Dd3, Axe5; 16. Ce2, Cf5; 17. 0-0-0, bxc6; 18. dxe5, Dg5+; 19. Rb1, Ce3; 20. Tde1, Tfd8; 21. Dc3, Df5+; 22. Rc1, Td3; 23. Da5, Td1+ (0 - 1).

A la jugada 14 del negre comença una combinació que dura fins el final de la partida, és mat a la següent, durant 10 jugades. Les va calcular el Xavier o va ser intuició de la posició? Potser meitat i meitat. En tot cas és una partida, per a mi de les millors seves, que mostra perfectament l'essència del seu estil i la seva creativitat. Des d'un cert moment i sense que el blanc aparentment s'hagi equivocat, pren la iniciativa i domina tot el tauler, tot i jugant amb negres, i el blanc va a remolc tota l'estona. Una partida admirable, que mostra les avantatges d'haver començat a jugar a escacs essent encara un nen, per la facilitat amb que el negre ho porta tot.  

 Així jugava el Xavier quan estava en la seva millor forma! 

Torneigs i partides del Xavier Lázaro

Com a homenatge a ell i a la seva trajectòria esportiva i perquè es conegui el seu estil de joc tan especial i original, publico unes quantes partides del meu germà Xavier que m'han arribat per cortesia de la seva família.  

Començo per unes minipartides: 

Luis López (Badia) - Xavier Lázaro (Taradell)
XIX Open de Sants, 6ª ronda
Barcelona, 23 agost 2017

1. e4, c5; 2. Cc3, Cc6; 3. Ab5, a6; 4. Axc6, bxc6; 5. d3, g6; 6. f4, d6; 7. Cf3, g7; 8. 0-0, Cf6; 9. Ae3, 0-0; 10. Ch4, Cg4; 11. De1, Cx3; 12. Dxe3, Ad4 (0-1)

Josep Rius (Moià) - Xavier Lázaro (Taradell)
Open de Moià 2017, 2ª ronda
Moià, 29 setembre 2017

1 e4, c5; 2. Ac4, Cc6; 3. Cf3, d6; 4. h3, g6; 5. c3, Cf6; 6. d3, Ag7; 7. Cg5, Ce5; 8. Ab5+, Ad7; 9. Axd7+, Cexd7; 10. Db3, 0-0; 11. Cd2, Ce5; 12. d4, Cd3+; 13. Re2, Cf4+; 14. Rf1, cxd4; 15. cxd4, h6; 16. Cgf3, Ce6; 17. Re2, Da5; 18. Cc4, Da6; 19. Cfd2, Cxd4+ (0-1).

I alguna partida mitjana, o "midi": 

Jordi Calvet (Ateneu B) - Xavier Lázaro (Taradell)
XIX Open de Sants, 4ª ronda
Barcelona, 21 agost 2017

1. d4, c5; 2. Cf3, g6; 3. e3, Ag7; 4. c3, cxd4; 5. exd4, b6; 6. Cbd2, Cf6; 7. Ad3, Aa6; 8. c4, 0-0; 9. Ce4, d5; 10. Cxf6+, exf6; 11. cxd5, Te8+; 12. Ae3, Dxd5; 13. 0-0, Ab7; 14. b3, b5; 15. Tc1, Ca6; 16. Te1, g5; 17.Af1, h5; 18. h3, g4; 19. hxg4, hxg4; 20. Ch2, f5; 21. Cxg4, fxg4; 22. Dxg4, Te4; 23. Dg3, Te6; 24. Ad3, Dh5; 25. Tc2, Cb4; 26. Tc5, Dxc5; 27. dxc5, Cxd3; 28. Td1, Tg6; 29. Dc7, Axg2; 30. Rh2, Ce5; 31. Td6, Cf3++ (0-1)
Una partida que ho té tot: una lluita aferrissada amb un rival fort, un canvi de dama negra per torre i alfil blanc, i en posició complicada i amb aparent contrajoc, un remat amb precisió! 

Deixo les maxipartides per un altre dia. En el recull de partides seves que m'ha arribat, totes d'anys recents, perquè malauradament no n'he trobat cap de seva dels anys 70s i 80s, quan estava en plena joventut i en l'apogeu de la seva força creativa, d'un estil tan propi, degut al seu aprenentatge autodidàctica. Pel que he trobat guardava moltes partides, entre elles moltes derrotes, taules i victòries, des de partides decidides, quasi sempre al seu favor, en menys de 20 o 25 jugades, amb algunes taules amb jugadors de molt Elo i molt poques derrotes en aquesta franja, d'altres d'extensió mitjana i algunes veritablement llargues, de fins 70 i 80 jugades i més, alternant sempre victòries, empats i derrotes. Curiosament, pel que sembla, en aquests anys es diria que era més jugador de negres que de blanques, perquè realment guanyava moltes partides amb negres i n'empatava d'altres amb jugadors forts, tot i que naturalment amb algunes derrotes. Però sobretot pel que he vist les seves partides eren boniques i interessants i fins i tot algunes un punt divertides pel contrast entre el que aparentment estava passant i el que després es comprovava que succeïa en realitat, fruit del seu pensament personal i de la seva experiència davant del tauler des de nen petit, i del seu autoaprenentatge, ja que havia sigut sempre bàsicament autodidacta i no només en el camp dels escacs sinó en molts altres, com la mecànica de cotxes o la reparació d'ordinadors, i en tots aquests camps i altres era molt bo i competent (1) amb un estil i uns coneixements molt especials en tots ells.

També he pogut comprovar que havia jugat veritablement molts Opens i torneigs, així com rondes del Campionat de Catalunya per equips, on amb el Taradell jugava a la 2ª Divisió nacional, molts més campionats dels que em pensava vist el que surt d'ell a Internet, i que a més de 2015 també el 2017 va ser un any veritablement bo per ell. Les seves partides sorprenent sovint pel seu plantejament i per les coses que hi passen, demostrant que era un escaquista de jugar més que no pas de tenir en compte les classificacions i l'Elo, tot i que he trobat alguna planilla en la que surt ell amb un Elo català de 1888 i altres en les que puntúa, normalment fent taules, amb rivals en el rang dels 2050 a 2100 punts. I he pogut comprovar que, a diferència del Jordi i meva, que apuntavem amb notació algrebraica espanyola i catalana simplificada, ell ho feia sempre en notació algebraica completa, amb casella de sortida i casella d'arribada, i amb les inicials de les peces, fins i tot els peons, en notació anglesa o internacional, amb P per peó, N per cavall, B per alfil, R per torre, Q per dama i K per rei. Potser li ho demanaven en els Opens en que participava, molts dels quals eren internacionals amb molta participació estrangera, i així he trobat partides seves contra rivals de nom xinès, anglosaxó, germànic...tot i que la majoria són contra gent d'aquí amb potser alguns llatinoamericans, ja que per el seu Elo jugava normalment en els grups B i en algun torneig especialment important i concorregut, en el que l'A era tancat i limitat o bé hi jugaven molts grans mestres i mestres internacionals, fins i tot en el grup C, m'ha semblat veure, tot i que hi havia torneigs també en que havia jugat en el grup A, sobretot quan el seu Elo era més alt i vorejava els 1900 d'Elo català. 

En memòria seva i perquè en quedi el record, aniré traient diversos materials seus, no sols partides, sinó participacions en torneigs, planilles, anotacions seves, projectes... per tal que serveixi com un homenatge a la seva personalitat, expressada de tantes maneres, i especialment en aquesta trajectòria del Xavier en el món dels escacs. A.C.S.!

(1) Cosa que en alguna ocasió li feia tenir poca paciència amb la ignorància, els errors i males decisions, però normalment això només era quan veia persistència en allò que no funcionava, tot i que ell ho hagués avisat, perquè ho coneixia bé i ho veia clar, i per tant la seva intenció era bona, d'ajudar.  

Personalitats i estils de joc en escacs

Una proposta de classificació dels escaquistes.

Fa temps que vinc classificant els estils de joc en escacs, que en la majoria de les ocasions són expressions del propi caràcter del jugador tant en correspondència amb el seu habitual com en contradicció com evasió, en 8 tipus. 

Així el tipus 1 és el lluitador, com Lasker. El 2 és l'heroi o antiheroi, com Petrosian i Fischer, si bé un altre nom que se li podria donar és el de l'artista. El 3 és el geni, com Capablanca i Anand. El 4 és la grandesa (1) com Nimzowitsch. El 5 és el tècnic o el realitzador, tant teòric com pràctic, i a aquest pertanyen Morphy i Kasparov i potser Carlsen. El 6 és el químic (2) com Botvinnik. El 7 el campió (3) com Keres i Bronstein. I el 8 el jugador agressiu i atacant com Alekhine i Tal.

La justificació d'aquest sistema, llunyanament basat en la Caracterologia de Heymans - Le Senne o Escola caracterològica de Groninga, la deixo per un altre moment. De moment presento uns resultats, que no es refereixen a la qualitat del joc, perquè en cada grup hi ha jugadors de tots els nivells, sinó sols al seu temperament i les seves motivacions psicològiques.  

El següent és un intent meu de classificació dels jugadors comarcals d'Osona segons aquest sistema, tenint en compte que és fet subjectivament, i que cal no fixar-se en un de sol, perquè pot estar mal tipificat, sinó en la impressió que donen un parell d'ells junts o millor encara el conjunt: 

1 Freixer, Roca, Sánchez, Teulats, Xavier Lázaro

2 Puigsech, Puigdollers

3 Dr. Brugulat, Raurell, Simón 

4 R. Lázaro Jr, Ibáñez 

5 Vicente, Vegara, Fabré 

6 R. Lázaro Sr, Solà, Lluís Comas

7 Bautista, Canal, Carles Vilarrasa

8 Segura, Jordi Lázaro (4), Vinyet 

Alguns casos poden resultar sorprenents per on els he inclós, però cal tenir en compte que en cada grup hi ha membres atípics que s'assemblen als seus oposats (5). Els pols, que no obstant tenen moltes coincidències i en ocasions pot ser difícil distingir-los (6), són els 1 - 6, 2 - 5, 3 - 8 i 4 - 7. 

Evidentment és només un intent personal de fer una mena de tipologia dels jugadors d'escacs. Si és més o menys reeeixida s'ha de veure pels seus resultats. I a més és una cosa purament teòrica, pel coneixement en si, més que per aplicacions pràctiques. 

(1) A falta d'un nom millor per definir aquest tipus, aquí la grandesa té un doble significat: un, que donen molta importància a tot el que fan, sigui el que sigui, i s'ho prenen molt seriosament i així ho fan realment important i d'alt valor per a ells i en general, i l'altre que fins en la derrota mantenen la seva dignitat i la idea del seus alts ideals. Potser se li podria dir el protagonista, per aclarir-lo més, basta amb dir que Nimzowitsch, un prototipus del grup, va titular el seu principal llibre El meu sistema, on cal fixar-se en "el meu", i la continuació La pràctica del meu sistema. I encara potser es pot veure més bé considerant que per exemple en música Salieri seria un 4 i Mozart un 7. 
(2) Podia haver dit "el científic" però he preferit especificar químic, tot i que evidentment molts d'ells no ho són, com a definició d'un tipus de personalitat i de manera de fer molt propi dels químics en particular. El fet és que molts grans químics, de Lavoisier a Pauling i Joan Oró eren del tipus. 
(3) El campió aquí es refereix a una apreciació sobre la seva seguretat, resultats i qualitat de joc. Fins i tot als dos exemples citats, Keres i Bronstein, se'ls coneixia com "els campions sense corona".
(4) Que sovint afirmava que "si una partida no està decidida en 20, 25 o com a màxim 30 jugades, és que alguna cosa falla..."
(5) De nou, és allò que una persona molt metòdica i ordenada pot tenir un estil de joc acorde amb la seva personalitat o, en ocasions, en el tauler pot ser pel contrari imaginatiu, arriscat i aficionat a les posicions i sèries de jugades poc clares i a complicar el joc, com a forma de compensació i de via d'escapament. Però la concordància és molt més habitual que l'expressió contradictòria. 
(6) Perquè per exemple poden fer igual però per motius diferents o bé tenir la mateixa motivació però expressar-ho de forma ben diferent.