CLASSIFICACIONS

Les classificacions finals dels 12 Campionats Comarcals d'Escacs d'Osona (1971 - 1982) 

I Comarcal (31 juliol – 28 agost 1971)

1 Vic “E” 4’5

2 Institut 4

3 Olost 3

4 St. Hipòlit 2

5. Rupit 1

6. St. Boi 0’5

II Comarcal (6 maig – 17 juny 1972)

1 Institut 6’5

2 Vic 6’5

3 Olost 4’5

4 Roda 4

5 St. Hipòlit 2’5

6 Centelles 2

7 Rupit 2

8 Lacambra 0

III Comarcal  (agost – setembre 1973)

1 Orfeó  3’5

2 Institut 3

3 Tona 2

4 Vic 1

5 Olost 0’5

IV Comarcal  (30 març – 8 juny 1974)

1 Institut 7

2 Lacambra 6’5

3 Orfeó 6’5

4 Centelles A  6

5 Vic 5’5

6 Tona 5

7 Olost 3’5

8 Moià 2

9 Centelles B 2

10 Roda 1

V Campionat Comarcal (primavera 1975)

Grup A

Roda 6’5

Centelles A 5’5

Lacambra 5

Tona A 4’5

Balenyà 3

Olost 2

St. Hipòlit 1’5

Grup B

Tennis  6’5

Vic 6

Orfeó 5’5

Institut 3’5

Tona B 3

Moià 2

Centelles B 1’5

A continuació es va fer el matx final:

Roda 1’5 – Tennis 4’5

Centelles 2 – Vic 4

Lacambra 1 – Orfeó 5

Tona 2’5 – Institut 3’5

Balenyà 2’5 – Tona B 3’5

Olost 1’5 – Moià 4’5

St. Hipòlit (NP) – Centelles B

Amb la qual cosa va quedar el Tennis com a campió: 

1 Tennis

2 Roda

3 Vic

4 Centelles A

5 Orfeó

6 Lacambra

7 Institut

8 Tona

9 Tona B

10 Balenyà

11 Moià

12 Olost

13 Centelles B

14 St. Hipòlit

VI Campionat Comarcal (24 abril – 26 juny 1976)

1. Tennis, 
2. Folgueroles 
3. Centelles A.
4. Orfeó Vigatà
5. Moià
6. Vic
7. Lacambra
8. Centelles B
9. Olost
10. Tona 

Organitzat per la P.E. Centelles i coberta la informació a l’Ausona cada ronda durant tot el torneig per Miquel Fabré, l’última dada que surt és la penúltima ronda quan anaven 
1. Centelles 6’5; 2-4. Tennis, Folgueroles i Orfeó 6; 5. Lacambra 3’5; 6-7. Vic i Moià 3; 8-9. Centelles B i Olost 2; 10. Tona 1’5.

En les següents setmanes no va sortir res, essent ben rar que no sortís el resultat final, i la següent notícia d’escacs, que no en diu res ja que parla dels Campionats de Catalunya, és del 16 – 10 – 1976 i la signa Lluís de Planell, qui faria les cròniques d’escacs en endavant durant tot l’any 1977.

D’altres fonts sabem que hi va haver una sorpresa a la final, que el Folgueroles va guanyar i el Centelles A va perdre, probablement el Folgueroles va guanyar al Centelles, essent el resultat final el citat [1]; el Centelles, organitzador i cronista, no sols no va guanyar sinó que va quedar el 3è.

[1] En aquest campionat, el primer en que l'antic equip de l'Institut es presentava amb el nou nom de Folgueroles amb  els mateixos jugadors, en alguna crònica d'algun mitjà osonenc encara se'l va citar erròniament en alguna ocasió com a "Institut Vic".   

VII Campionat Comarcal (finals abril – mitjans juny 1977)
Sabem només que el resultat final fou 
1è Roda, 
2n Folgueroles, 
3è Tennis 
I que també hi jugaven el Centelles A, Orfeó, Moià, St. Boi i Centelles B. 

Organitzat pel CE. Vic, que per primer cop no hi va jugar (l’any anterior havia fet mal resultat). El comentarista a l’Ausona fou en Lluís de Planell. 

La última crònica “El Roda gairebé campió” va sortir el 4 de juny a falta de dues rondes, on es deia que ja estava pràcticament decidit que el Roda seria campió i el Folgueroles sots-campió, per la distància de punts que portaven als altres, pràcticament inatrapables. 

Seguint la tònica de l’any anterior, tot i que s’anaven cobrint les rondes (així sabem que a la 1ª ronda, jugada a Centelles, el Folgueroles va perdre 1 – 5 amb el Roda; així com també coneixem els resultats Tennis 3 – Folgueroles 3 (2ª ronda),  Folgueroles 5 – Orfeó 1 (3ª) i Centelles A 2’5 – Folgueroles 3’5 (6ª)...) tampoc no va sortir la classificació final. 

VIII Campionat Comarcal (2 abril -  16  juny 1978)

1 Tennis  11 p

2 Folgueroles 10’5 p

3 Centelles A  10 p

4 Platt Saco Lowell-Manlleu  9

5 Orfeó 7’5

6 Centelles B 7

7 Ripoll 6’5

8 Moià  6

9 Roda 6

10 St. Julià 5’5

11 Taradell 5

12 Torelló 4

13. St. Boi 2

14. Vic juvenil 1

Carles Vilarrasa (Platt-Manlleu) va rebre el premi al jugador amb més bona actuació, 11 p d’11 possibles (de 13 rondes).

IX Comarcal 1979 (final a Torelló)

Es van fer 2 grups de 7 equips, del 1è grup va sortir guanyador el Ripoll, del 2n grup l’Independents (que només va perdre un partit amb el Folgueroles però que va guanyar al Centelles A que portava als mestres Herbert Pérez i Correa). En aquest torneig en principi estava prevista la participació també del St. Boi de Lluçanès, o sigui que un dels dos grups hagués tingut 8 equips, però es va retirar just abans de començar la competició. 
L’equip dels Independents estava composat per Teulats, Raurell, González, Vilarrasa, Solà, Vegara, Vinyet i Gimbert (a la foto de l’equip surt també un jove Pep Sala, que devia ser un suplent o reserva).

1 Independents

2 Ripoll

3 Centelles A

4 St. Quirze

5 Centelles B

6 Tennis

7 Orfeó

8 Folgueroles-Vic [1]

9 Moià

10 Taradell A

11 Torelló

12 Vic juvenil 

13 Taradell B

14 La Salle Manlleu

[1] En realitat en aquesta edició era el Folgueroles-Vic, ja que en algunes rondes hi van jugar un parell de jugadors del C.E. Vic fitxats per a completar l'equip, però per als participants era el Folgueroles i així se'l coneixia en general;  a més el Vic també hi jugava, tot i que amb un equip de juvenils. En la denominació Folgueroles-Vic, el nom de Folgueroles anava davant perquè els folguerolencs eren majoritaris i el nucli de l'equip;  va ser un llunyà precedent "comarcal" del que va passar anys més tard amb les unions de clubs. En tot cas a partir d'aquesta edició el Folgueroles ja no va participar més en els Comarcals, fins a reapareixer de nou en solitari a les posteriors Olimpiades Comarcals quedant campió en totes tres edicions. 

X Comarcal 1980 ( inici el 19 d’abril als locals del CE Vic i CE Taradell i final conjunta a Moià el 6 de juny 1980)

2 grups,

Grup A: Vic, Caputxins, Centelles, Taradell B, Manlleu, Torelló B i Moià

Grup B: Taradell A, St. Pere de Torelló, St. Quirze, Orfeó, Torelló A, S.R. Hogar, St. Hipòlit.

A la final SR Hogar 4 – Caputxins 2.

1 S.R. Hogar

2 Caputxins

3 Torelló A

4 Torelló B

5 Taradell A

6 Taradell B

7 St. Quirze

8 Vic juvenil

9. Orfeó

10. St. Pere de Torelló

11. St. Hipòlit

12. Moià

El Centelles no surt a la classificació final, probablement es va retirar de la competició.


Falta informació dels dos últims Comarcals, dels que només se sap el campió i poc més.  

Resultats dels Comarcals

I Comarcal 1971           1 Vic, 2 Institut, 3 Olost – últim St. Boi (6è)

II Comarcal 1972          1 Institut 2 Vic 3 Olost  - últim Lacambra (8è)

III Comarcal 1973         1 Orfeó, 2 Institut 3 Tona – últim Olost (5è)

IV Comarcal 1974         1 Institut, 2 Lacambra 3 Orfeó – últim Roda (10è)

V Comarcal 1975*        1 Tennis 2 Roda 3 Vic – últim St. Hipòlit (14è)

VI Comarcal 1976         1 Tennis 2 Folgueroles 3 Centelles – últim Tona (10è)?

VII Comarcal 1977        1 Roda 2 Folgueroles 3 Tennis – últim Centelles B (8è)?

VIII Comarcal 1978       1 Tennis 2 Folgueroles 3 Centelles – últim Vic (14è)

IX Comarcal 1979*        1 Independents 2 Ripoll 3 Centelles – últim La Salle Manlleu (14è)

X Comarcal 1980*         1 S.R. Hogar  2 Caputxins 3 Torelló -  últim Moià (12è)

XI Comarcal 1981          1 S.R. Hogar  2. 3. ... ? – últim ?

XII Comarcal 1982         1 Vic A, 2. S.R. Hogar, 3, Torelló – últim Vic B (8è)

*Jugat en 2 grups diferents, que s’ajuntaven al final en un matx entre els d’igual classificació en cada grup: apart del campió, sots-campió i potser també el 3è, la classificació dels altres és una mica aleatòria.

? Dels Comarcals de 1976 i 1977 la informació directa per la premsa de Vic s’acaba amb la classificació de la penúltima (76) i antepenúltima (77) rondes. Els primers llocs es coneixen per participants i per altres fonts, com citacions posteriors o al·lusions en altres mitjans, però els últims llocs queden bastant incerts, per això s’ha escollit l’equip que anava en aquesta posició a la última classificació coneguda.

? El Comarcal del 1981 és inexistent a la premsa comarcal (El 9 Nou i Ausona) d’una forma gairebé incomprensible, ja que a El 9 Nou s'escrivien temes d'escacs llunyans o anecdòtics i problemes d'escacs amb una freqüència més o menys quinzenal i a l'Ausona hi sortien informacions ocasionals referides quasi sempre a clubs de la comarca. Per una referència a l’inici del Comarcal del 1982, molt ben cobert per l’Ausona i tractat ocasionalment per El 9 Nou, sabem que el Comarcal del 1981 el va tornar a guanyar com el de 1980 la S.R. Hogar, però ignorem qui va ser 2n i 3è, quants i quins equips participaven, etc... cosa realment inexplicable.

En conjunt el del 1978 és el Comarcal més disputat, 14 equips tots contra tots. A continuació els del 1974 i 1976 amb 10 equips.  Segueixen els del 1972, 1977 i 1982 amb 8.  Després ja tenim els del 1975 i 1979 de 7+7 i ronda conjunta final, el del 1980 de 6+7 i ronda conjunta final, el del 1971 amb 6 i el del 1973 amb 5, el menys participat.

Medalles d’or = Tennis (3), Vic (2), Institut (2), S.R. Hogar (2), Orfeó (1), Roda (1), Independents (1),

Medalles de plata = Folgueroles (3), Institut (2). Vic (1), Lacambra (1), Roda (1), Ripoll (1), Caputxins (1), SR. Hogar (1)

Medalles de bronze = Centelles (3), Olost (2), Torelló (2), Tona (1), Orfeó (1), Vic (1), Tennis (1)

(Classificació incompleta a falta de saber la de plata i la de bronze del 1981)

Evidentment aquestes medalles són simbòliques, ja que es donaven uns trofeus pels equips vencedors (els primers Comarcals tingueren trofeu per tots els participants ja que els donaven els propis equips) si bé en els primers Comarcals, del 1971 al 1974, els de més estil "Comarcal", tots els jugadors participants tenien una medalla recordatòria de la seva participació. Tot això es va deixar de fer el 1975, que va significar un punt d'inflexió. 

Els enyorats Campionats Comarcals d'Osona (1971 - 1982)

La reunió preparatòria dels Campionats Comarcals va tenir lloc al Bar La Pista, aleshores local social del Club Ajedrez Vich, el 17 de juliol de 1971. Foren diversos els impulsors, entre els quals els més destacats el president del club vigatà, Jaume Portet, i el director del Institut “Jaime Callís”de Vic, Ricard Lázaro Sanromà. S’hi apuntaren 6 equips de la comarca i es va quedar en que per cada equip jugarien 6 jugadors.

I Comarcal, estiu 1971

Campió Vic, sots-campió Institut

La 1ª ronda del I Comarcal es jugà al Bar Cal Met de St. Boi de Lluçanès el 31 de juliol de 1971, tots 6 equips junts. L’hora de joc era de 10 a 2 de la nit, i abans alguns equips, sobretot el de l’Institut, feien un sopar al mateix lloc de joc, o si no hi havia restaurant, a algun de proper. Les següents rondes es jugaren a Rupit el 7 d’agost, a Olost el 14 d’agost, a Sant Hipòlit de Voltregà el 21 d’agost i la final a Vic el 28 d’agost.Tot i que l'equip del Club d'Escacs de Vic es va fer dir oficialment E, per  distingir-se dels que jugaven els Campionats de Catalunya, en realitat era un D i en ocasions el C. 

La classificació final fou  1. Vic “E”  4’5 p; 2n Institut 4 p; 3è Olost 3 p; 4t. Sant  Hipòlit 2p;  5è Rupit 1 p; 6è Sant Boi  0’5 p. Cada equip triava un dels trofeus presentats per cada equip participant, que eren exposats a cada poble on es jugava, i el Vic va triar una torre de fusta, essent el que la majoria considerava el millor premi de tots, un cap de cavall de bronze, per als de l’Institut.  La recollida de premis es va fer en un sopar conjunt de tots els equips a un restaurant de Vic el dia 4 de setembre. I sobretot es va quedar en repetir l’experiència, que havia estat molt satisfactòria per l’ambient i la il·lusió que generava cada ronda, l’any següent.

Festa del I Comarcal 1971,  L'Institut subcampió comarcal. Recull el trofeu Ricard Lázaro Sanromà.

II Comarcal, primavera 1972. 

Campió Institut, sots-campió Vic. 

La II edició del 1972 comptava amb la baixa del Sant Boi de Lluçanès, que es retirà, i amb les altes del Centelles, Roda de Ter i La Farga Lacambra. Per tant eren 8 equips a 7 rondes, la 1ª a Centelles el 6 de maig, la 2ª a Olost el dia 10 de maig – tot i que es jugava els dissabtes al vespre, en aquesta edició i excepcionalment per “necessitats de programació”[1] una ronda es va jugar dimecres –  la 3ª a St. Hipòlit de Voltregà el dia 13, la 4ª a Roda el 27 de maig, la 5ª a Rupit el 3 de juny, la 6ª a La Farga Lacambra el 10 de juny i la 7ª i última a Vic el 17 de juny.

En aquesta ocasió van quedar 1è Institut i Vic  6’5 p (amb Sonneborn-Berger igual, perquè havien guanyat a tots els altres i empatat a 3 el matx entre ells): 3è Olost 4’5 p; 4t Roda 4’5 p; 5è St. Hipòlit 2’5; 6è Centelles 2 p (SB 2’5); 7è Rupit 2 p (SB 2); 8è Lacambra 0 p.  Es va proposar fer un matx de desempat entre l’Institut i el Vic, però finalment, degut al nombre de punts totals aconseguits, es va considerar guanyador al Institut, que va triar primer el trofeu, i segon al Vic.  Ara bé, en aquesta edició i a la meitat del torneig l’equip de l’Institut va fer per primera vegada en els Comarcals  i un únic cop en el mateix el que ja aleshores se’n va dir “resultat Fischer” guanyant 6 – 0 al Roda de Ter, havent-hi el dubte de si va ser a la 3ª ronda el 13 de maig a St. Hipòlit, cosa més probable, o si fou a la 4ª ronda a Roda de Ter, amb la qual cosa seria un veritable 0 – 6, ja que el Roda jugava a casa. El cert és que aquest resultat espectacular, contra el que a vegades ha quedat a la memòria dels participants, va ser molt poc comú als Comarcals, pràcticament només aconseguit per l’Institut i encara poques vegades en total (la majoria a la IV edició del 1974).

II Comarcal 1972. L'Institut, campió. Entrega els trofeus el president de la FCE, Joan Torquet. Al seu costat, Segura.

III Comarcal, estiu 1973

Campió Vic, sots-campió Institut. 

L’any 1973 els Comarcals van tenir un baixó perquè al llarg de la primera meitat de l’any es va anar jugant l’anomenada “Lliga Comarcal”, amb forces equips però amb tot un altre sistema de joc – no es jugava junts sinó que es visitava o es rebia individualment al rival com en els Campionats de Catalunya per equips i que a més es jugava a doble volta – i que tot i que va iniciar-se amb moltes ganes es va acabar fent llarga i pesada, sense els al·licients ni l'espectacularitat dels Comarcals, i la prova és que no va tenir continuïtat.

El III Comarcal del 1973 va ser potser el més fluix en participació d’aquests torneigs, però la continuïtat es va salvar. Jugaren sols 5 equips, cosa que feu que cada ronda en descansés un. Dels participants de l’anterior edició faltaren el Roda, St. Hipòlit de Voltregà, Centelles, Rupit i Lacambra però hi hagueren dues noves incorporacions, l’Orfeó Vigatà i el Tona. Resultant que només jugaren 3 equips dels anteriors Comarcals, el Vic[2], l’Institut,  i l’Olost. Fins i tot un èquip que havia jugat i molt bé a la llarga I Lliga Comarcal per equips, la Farga Bebié, tampoc hi va participar. Alguns equips semblaven preferir l’estil Lliga, com probablement el Centelles.  Fou una edició de circumstàncies, precària, però també la precedent de la gran participació de la següent edició. La classificació fou:  1è. Orfeó Vigatà  3’5 p; 2n. Institut 3 p; 3è. Tona 2 p; 4t. Vic 1 p; 5è. Olost, 0’5 p. És a destacar l’enfonsament de l’Olost, que havia quedat 3è a les dues primeres edicions i en aquesta va quedar últim sense guanyar cap matx, però eren molt pocs equips i un resultat aleatori era possible.

Juny 1973. R. Lázaro S. rep un premi de mans del seu fill Ricard, abans del III Comarcal.

Trobada del 9-12-1973. Freixer, R. Lázaro S., Fortino i el president del CE Vic Jaume Portet.

IV Comarcal, primavera 1974 

Campió Institut, sots-campió La Farga Lacambra. 

Els IV Comarcals del 1974 van ser l’edició més important de la primera part d’aquests campionats.  Hi participaren 10 equips, una xifra record, i va ser potser el més disputat i el més intens de tots, amb molta lluita i canvis a la classificació. L’Institut, dos cops sots-campió, el 1971 i 1973, i campió (si bé empatat a punts) el 1972, es va estrenar a la 1ª ronda celebrada a La Farga Lacambra el 30 de març perdent espectacularment  contra el Tona per 1’5 a 4’5 i tot i que es va recuperar a les següents rondes va anar la major part del torneig amb un grup al mig de la taula, mentre al capdavant anaven canviant els líders, tots ells molt propers en punts. Però la remuntada de l’ Institut a la resta del torneig, i sobretot a les rondes finals, també va ser espectacular. Al acabar la penúltima ronda ja era campió matemàtic, curiosament va tornar a perdre a la última.   

La classificació final d’aquest magne torneig, qualificatiu que aquí es pot dir amb tota propietat, va ser:  1è Institut  7p; 2n Lacambra 6’5 p; 3è Orfeó 6’5 p; 4t. Escacs Centelles “A” 6 p; 5è Club Ajedrez Vich  5’5 p; 6è Tona 5p; 7è Olost 3’5 p; 8è Moià 2 p; 9è P.E. Centelles “B” 2 p; 10è Roda de Ter  1 p. Com es veu, entre el 1è i el 6è classificat, tots ells amb possibilitats de guanyar el torneig en algun moment, hi va haver sols 2 p de diferència (de 9 possibles) i l’ Institut  va perdre a la ronda final, cosa que dona idea de la mobilitat de les primeres posicions durant quasi tot el desenvolupament. Sembla ser que fou en aquest torneig quan l’Institut guanyà en un parell o tres d’ocasions pel “resultat Fischer” (per exemple, a l’Olost) i sembla ser que cap altre equip ho va aconseguir en les 4 primeres edicions.

 L'equip de l'Institut en acció: Raurell, Freixer, Ricard Lázaro pare i fill, Jordi Lázaro i Xavier Lázaro.
Jugant contra l'Olost al local de l'Orfeó Vigatà, fou el 1è 6-0 en la història dels Campionats. 20 d'abril de1974.

Festa del IV Campionat Comarcal celebrada a Tona. 15 de juny de 1974.

Els Comarcals d'Osona es jugaren per iniciativa popular i d'algunes destacades figures del món dels escacs d'Osona d'aquell temps. Foren uns "escacs populars" que amb el pas dels anys i vist amb perspectiva històrica en podriem dir "escacs d'altres temps". 

Pòdium de la classificació de les 12 edicions que es jugaren entre 1971 i 1982 

Com que l’Institut i el Folgueroles és el mateix equip, que va canviar de nom l’any 1976, podem considerar-lo un sol equip, l’Institut-Folgueroles, que segueix en 2n lloc:

2 Institut-Folgueroles        2 Or         5 Plata          0 Bronze    (7)

Però que comptant-lo així és el que té més medalles:  7 en total, per tant 3 més que el Tennis i el Vic. 

El C.E. Vic, l'equip al voltant del qual es van congregar els Campionats Comarcals,  va guanyar el I Comarcal del 1971 i l’últim Comarcal del 1982; entremig va fer un 2n lloc al 1974 i un 3è lloc al 1975... i un 14è i últim lloc al 1978! (si be en aquesta edició jugava amb juvenils i infantils).  

Amb la Lliga i les Olimpíades...

El quadre quasi complert dels equips que van quedar campions: 

I Comarcal (1971) – Club Escacs Vic 

II Comarcal (1972) – Institut “Jaume Callís” de Vic 

Lliga Comarcal (1973) – La Farga de Bebié 

III Comarcal (1973) – Orfeó Vigatà 

IV Comarcal (1974) – Institut “Jaume Callís” de Vic 

V Comarcal (1975) – Club Tennis Vic 

VI Comarcal (1976) – Club Tennis Vic 

VII Comarcal (1977) – Roda de Ter (o Club Tennis Vic?[1])

VIII Comarcal (1978) – Club Tennis Vic 

IX Comarcal (1979) – Independents de Vic 

X Comarcal (1980) – Societat Recreativa Hogar de Vic 

XI Comarcal (1981) – Societat Recreativa Hogar de Vic 

XII Comarcal (1982) – Club Escacs Vic 

I Olimpíada Comarcal (1983)[2] - ?

II Olimpíada Comarcal (1984) – Folgueroles

III Olimpíada Comarcal (1985)[3] – Folgueroles[4]