Una tipologia militar que podria servir

Una classificació de les aptituts humanes per al triomf basada en l'experìència militar alemanya moderna, una tipologia esquemàtica i força tosca i a ras de terra però adequada si el que es vol és guanyar i imposar-se i del que es tracta és la utilitat, l'eficàcia, l'èxit i la victòria: 

Helmuth von Moltke (1800 - 1891)

Helmuth von Moltke (1800 - 1891), va categoritzar els seus oficials en 4 tipus: 

Intel·ligents i mandrosos: els faig els meus commandants perquè fan que passi el correcte i troben la manera més fàcil de dur-ho a terme.

Intel·ligents i enèrgics: els faig els oficials de l'Estat Major perquè fan plans intel·ligents que fan que passin les coses correctes

Estúpids i mandrosos: oficials per a tasques insignificants, segueixen ordres sense causar gaire mal 

Estupids i enèrgics: són perillosos i se'ls ha de descartar, fan que passin coses però les coses equivocades i així causen problemes. 

Kurt von Hammerstein-Equord (1878 - 1943) 

"Divideixo els meus oficials en 4 grups: hi ha oficials intel·ligents, treballadors, estúpids i mandrosos. Normalment dues característiques van combinades:

Intel·ligents i treballadiors, el seu lloc és a l'Estat Major

Estúpids i mandrosos, constitueixen  el 90 % de tots els exèrcits, són adequats per a tasques rutinàries 

Intel·ligents i mandrosos, estan qualificats per als lideratges més alts, perquè posseeixen la claredat intel·lectual i la compostura necessàries per a prendre decisions difícils 

Estúpids i treballadors, cal anar en compte amb ells, no se'ls hi ha de confiar cap responsabilitat, perquè sempre nomès causen mals" (1933)

Citat al llibre Hammerstein oder Der Eigensinn: Eine deutsche Geschichte (2008) de Hans Magnus Enzensberger (1929 - 2022)  

 

Erich von Manstein (1887 - 1973) 

Només hi ha 4 tipus d'oficials. 

Primer els mandrosos i estúpids, se'ls pot deixar en pau, perquè no fan cap mal

Segon, els treballadors i intel·ligents, són excel·lents oficials d'Estat Major, assegurant-se que cada detall es consideri degudament 

Tercer, els treballadors i estúpids, són una amenaça i cal despatxar-los immediatament, creen feina irrellevant per a tothom
Finalment hi ha els intel·ligents i mandrosos, són aptes per els càrrecs més alts 

 

També Erwin Rommel (1891 - 1944) es diu que va adoptar i fer seva aquesta classificació fins al punt que a vegades se li ha atribuït erròniament a ell

En resum: 

Intel·ligents i mandrosos: els millors líders i destinats als càrrecs més alts. Claredat intel·lectual per a prendre decisions difícils i calma per a delegar tasques de manera eficient, evitant perdre's en detalls innecessaris. En l'exèrcit els generals i els grans líders.
Intel·ligents i treballadors: ideals per a personal de l'Estat Major. Es preocupen perquè cada detall estigui ben considerats i són administradors excel·lents capaços de seguir ordres i obtenir resultats precisos. En l'exèrcit els comandants fins a coronel i els oficials més alts.
Estúpids i mandrosos: prop del 90 % de qualsevol exèrcit, no són perillosos perquè la seva falta d'ambició els fa inofensius, bons per a tasques rutinàries o de combat on només han d'executar ordres senzilles. Els oficials més baixos, els suboficials i la tropa, que senzillament compleixen i es ressignen a esperar la jubilació o esperen desitjosos obtenir la llicència del servei. 
Estúpids i treballadors: el grup més perillós per a qualsevol organització, com que treballen molt però sense criteri, creen feina inútil per a tothom, causen desastres i malmeten la moral del grup. Han de ser acomiadats o eliminats immediatament. En l'exèrcit són els elements pertorbadors, que no entenen perquè no ascendeixen ni fan carrera tot i que s'esforcen i fan molt, sovint considerats indesitjables i donts de baixa i en ocasions expulsats sense honor.

Observacions: 

Es directius mandrosos i incompetents es poc probable que s'interposin i obstaculitzin el treball dels seu personal que intenta fer una bona feina, i tendeixen a seguir l'impuls general de la intenció estratègica, perquè fer el contrari requeriria esforç. Tanmateix això no és suficient a la llarga tot i que potser en seran necessaris uns pocs per a rols necessaris però de baix impacte, que no entusiasmin a ningú més.

Els directius treballadors i intel·ligents aconsegueixen les coses, mitjançant els seus propis esforços i lideratge directe. Presten atenció als detalls de disseny i execució. Cal que estiguin d'acord pel que fa a la intenció estratègica, i poden qüestionar quina hauria de ser aquesta intenció, però són prou intel·ligents per entendre la necessitat d'unitat de propòsit i treballaran dur per aconseguir l'èxit. És desitjable que molts dels  directius estiguin en aquesta categoria. Cal atendre'ls i pagar-los bé i desenvolupar-los amb cursets i oportunitats

Els directius treballadors i estúpids són francament perillosos: creen treball innecessari, reinventen la roda, desafien constantment la intenció estratègica sense tenir res millor a oferir, i els seus equips sovint són els més insatisfets. Cal desfer-se'n.

Els directius mandrosos i intel·ligents són els que saben què fer, però no es deixen absorbir per les operacions diàries i són prou intel·ligents per aconseguir que els altres ho facin. També desafiaran la intenció estratègica, però són prou intel·ligents per entendre la necessitat d'unitat de propòsit, i per tant és poc probable que la canviïn fins que ells mateixos estiguin al càrrec. Estan dissenyats per als alts càrrecs.

Es diu que això s'aplica a empreses, sobretot les grans, i es possible aplicar-ho també als escacs, als escaquistes, clubs d'escacs i federacions, els seus membres i sobretot aquells amb responsabilitats. 

Nota: unes precissions de vocabulari

Intel·ligent: no sols la persona d'alt C.I., sinó també la ben informada, aquella amb sentit comú i que decideix basant-se en la raó i la lògica, la que té bon criteri i sap discernir, la de ment clara i ben estructurada, la humil, senzilla i amb una bona formació, la que busca la veritat i és realista i moderada, l'equilibrada, sense pretensions impossibles...

Estúpid: no sols la persona de baix C.I., també la ignorant, la poc o mal informada, la forassenyada, la d'idees rares i inaplicables, la incoherent o inconsecuent, la que no veu la realitat o s'autoenganya i confon els dits amb els fets, la d'expectatives il·luses, la que creu que tot és possible fins i tot contra l'experiència i l'evidència, la mal formada o desequilibrada...

Mandrós: la persona que no té ambicions desmesurades, la més aviat passiva que sap quin és el seu paper i procura mantenir-s'hi, la que evita conflictes, lluites i confrontacions innecessàries o contraproduents, la que s'esforça només dins uns límits raonables i sostenibles, la que busca la facilitat i el mínim gast d'energia necessari per una labor determinada, la que sap delegar i delega amb gust i accepta el resultat tot i que no surti exactament com ell volia o com ell ho haguès fet, la que busca la comoditat per a ella i per a tothom

Treballador: la persona diligent, esforçada, molt activa o hiperactiva, la que està convençuda que voler sempre és poder, la que vol treballar ella i veure que els altres també treballen, la que té cura dels detalls i busca que tot sigui exacte, la que no tolera la vagància, aquella a qui li costa descansar i no entén la necessitat vital de festes i vacances, la que s'avorreix si no fa res, l'addicte al treball o workahòlica, en el límit la que perilla d'enmalaltir i fins de morir per excès de treball i responsabilitats assumides i exercides (el karoshi japonès), també l'ambiciosa i que es guia per la frase "el millor del millor tan sols comença a ser bo" i pretèn l'excel·lència en tot fins i tot quan no cal o pot ser molt difícil -  la dificultat l'estimula - i fins i tot poc realista o raonable segons les circumstàncies

Quan es combinen intel·ligent i poc actiu (o passiu, millor que mandrós per no confondre-ho amb gandul) tenim la persona amb solucions eficients, amb inventiva per aconsegueir l'objectiu proposat d'una forma fàcil, amb el mínim esforç i amb comoditat, buscant la manera més senzilla de tenir èxit amb mínimes pèrdues i desgast, si cal innovant i buscant nous camins menys complicats i menys onerosos, són les persones que porten al progrès, simplificant els problemes i ideant vies més útils i pràctiques per fer el mateix amb menys treball... 

Si es combinen poc intel·ligent i molt actiu tenim aquell que pensa que tot allò valuós s'aconsegueix a base d'un màxim d'esforç, sense importar-li i menyspreant les solucions més senzilles i pràctiques i sense considerar pèrdues, cansanci o desgast (1), que multiplica innecesàriament les labors per tal que tots estiguin ocupats sense importar la inutiilitat, incoherència o fins i tot que estigui contraindicat i sigui contraproduent, es fica en coses que no li competen i en assumptes que no són seus, envaeix camps que no li compteten...

(1) En el seu llibre sobre la vida i l'obra escaquista de Viacheslav Ragozin (1908 - 1962), amic seu, el campió mundial Mikhail Botvinnik (1911 - 1995) explica que en una excursió que van fer junts al moment de tornar Ragozin va insistir en agafar el camí més directe per tornar, tot i que era difícil i perillós, en lloc de donar una volta fent més tros però de manera més còmoda, fàcil i segura. De resulta van tardar molt més temps del que haguessin necessitat buscant l'altre via que feia més volta, van arriscar-se més de normal i tot i que van tenir sort en la seva elecció de tornar pel dret, per difícil i complicat que fos, i ningú va prendre mal, van arribar a casa molt cansats físicament i esgotats mentalment. En aquest cas almenys Ragozin es va comportar com un poc pràctic hiperactiu, buscant la dificultat i el perill, i Botvinnik, tot i que clarament no era el seu, fins i tot el lloa per la seva recerca de l'esforç a qualsevol preu, una experiència potser única en la vida del campió mundial, comparant-la a la recerca dels muntanyistes i alpinistes, cosa que es pot fer com esport, però que no és adequada en la guerra, en professions de risc ni fins i tot en la vida normal. 
El mateix es podria dir de la recerca de les complicacions i el perill d'un Mikhail Tal (1936 - 1992) sobre el tauler buscant l'espectacularitat, la meravella i fins la màgia dels seus arriscats sacrificis i de les seves complicacions inversemblants, com en la famosa partida Portisch - Tal de l'Interzonal d'Amsterdam 1964 amb les seves endimoniades variants que deixaven astorats a tots, però que finalment va acabar en taules... molt artístic i creatiu, molt impressionat i esglaiador, èpic i inceïble però decididament molt poc pràctic, tant esforç per un resultat tant minso, quan molt probablement amb variants més normals Tal podria haver aconseguit el punt sencer davant del rocós Portisch, o en tot cas empatar igualment, sense tant esfrç i desgast mental de tots dos. Quan el que importa és l'èxit i el resultat aquest estil és realment desaconsellable, pel tremend desgast d'energia, els nervis i el risc que comporta, però una altre cosa tot diiferent és quan es busca la diferència, l'espectacularitat i la sorpresa admirada dels espectadors, camp en el que Tal era un veritable geni. Tot té el seu lloc, el seu moment i el seu motiu, l'important és no confondre els objecttius i les prioritats.
També David Bronstein (1924 - 2006) explica en el seu llibre 100 partides obertes que sovint se sentia molt satisfet i orgullós de la bellesa i originalitat del seu joc, però mirant la taula de classificació se sentia decebut per la seva mediocre posició, amb zeros i migs punts que podrien haver sigut punts sencers i primers llocs, si haguès jugat sense tanta recerca de la brillantesa i de voler crear art, i que en una ocasió un col·lega seu li ho va reprotxar, fent-li notar que ell sense tantes dots i ínfules anava per davant seu en puntuació i lloc,  i Bronstein li va dir que "és que jo sóc escaquista de la tendència artística i creativa i vostè és de la tendència pràctica i de resultats" a la qual cosa el seu interlocutor li va respondre "deixis de contes i d'històries... nomès hi ha un sol tipus d'escaquista en els seus diversos graus d'eficàcia". Aquest altre jugador, del que de memòria no recordo el nom, era clarament un adepte al sistema de la tipologia guerrera germànica, ho sabés o no, però la fama, l'admiració i el mèrit són de Bronstein i no d'ell. Per això cal tenir molt present que és el que es vol realment i adequar el que es fa al que es preten.
En el cas bèl·lic la famosa càrrega de la cavalleria polonesa contra els Panzer alemanys l'1 de setembre de 1941 n'és un clar exemple: un disbarat estratègic i tàctic, un autèntic suicidi, però una proessa romàntica recordada com a sacrifici heroic i mostra de la voluntat d'existir i la dignitat polonesa contra la força bruta aclaparadora, i realment a vegades hi ha miracles com en la extraordinària victòria polonesa sobre els soviètics, molt superiors en nombre, direcció i armament, amb un atac com desesperat i gairebé a la baioneta contra nius de metralladores i d'artilleria, que va salvar Europa Occidental de ser envaïda i conquerida per la revolució comunista en la batalla de Varsòvia de l'agost de 1920, desprès de la qual el desmoralitzat i quasi aterrat exèrcit bolxevic va començar a retrocedir constantment i quan es va signar  la pau, els contra tot pronòstic victoriosos polonesos havien envaït i fets seus fins i tot extensos territoris de Belarús i Ucraïna davant del en tots els sentits molt superior Exèrcit Roig de Lenin, Trotski, Stalin, Tukhachevsky i Budyonny. Però els miracles no són el més corrent.. Qüestió doncs de no equivocar-se en què és vol i com es vol, i en què es confia, perquè sí, tot pot passar. 

El caràcter de les dones escaquistes

Per aquesta divisió en 8 caràcters femenins d'escaquistes, uso un sistema llunyament basat en la Caracterologia de Heymans - Le Senne - Berger, però amb innovacions i aportacions pròpies., com ja l'he usat en altres ocasions.

Són aquests, i si no s'indica altre cosa la foto correspon a la primera citada: 

1 Sonja Graf (1908 - 1965), Nona Gaprindashvili (1941), Maia Chiburdanidze (1961), Zsuzsa Polgár (1969) 

2  - 

3 Vera Menchik (1906 - 1944), Pepita Ferrer (1938 - 1993)  

4 Zsófia Polgár (1974), Anya Taylor-Joy (1996)* 

5 Elizabeta Polihroniade (1935 - 2016), Vesna Rozic (1987 - 2013) 

6 Ellen Gilbert (1837 - 1900), Lisa Lane (1933 - 2024)  

7 Irina Krush (1983), Alexandra Kosteniuk (1984) 

Judit Polgár

8 Flora Hastings (1806 - 1839), Mary Rudge (1842 - 1919), Judit Polgár (1976) 

Com que és com una roda, els tipus 8 i 1 també són veïns. En aquest cas al evaluar les personalitats es tracta més de la seva biografia que del seu estil en el tauler, tot i que les dues coses solen anar lligades excepte en els rars casos en que són independents i fins i tot diametralment oposades. I de moment no he trobat exemples, entre els que he examinat, que siguin clarament del tipus 2, si els trobo els afegiré. 

* Com que el personatge de Beth Harmon en la minisèrie The Queen's Gambit (2020) no està basat en cap dona escaquista real, sinó que és una barreja de fets de Vera Menchik, Bobby Fischer, Judit Polgár i altres escaquistes, poso aquí la meva tipologia de la intèrpret com una referència tot i que poc fiable sobre de quin tipus podria ser la ficticia campiona, tot i que el personatge Beth Harmon, segons la idea dels productors, en conjunt sembla més una 3.. 

Estils de lluita escaquista

Incidint en el mateix tema de la personalitat dels jugadors d'escacs i dels seus estils de plantejar-se els torneigs i el joc, torno als 8 tipus, exemplificats en campions del món i altres jugadors molt destacats i comparant-los de nou amb famosos militars: 

Estil 1  Lasker, Rubinstein, Bogoljubow, Euwe, Bondarevsky, Smyslov, Spassky, Ivanchuk, M. Adams  

Estil 2  Réti, Petrosian, Fischer 

Estil 3  Tarrasch, Schlechter, Capablanca, Anand, Khalifman, Kariakin, Caruana    

Estil 4  Anderssen, Zukertort, Tchigorin, Gunsberg, Stein, Kamsky, Nepomniachtchi   

Estil 5  Morphy, F. Marshall, Korchnoi, Larsen, Karpov, Kasparov, Short, Topalov, Carlsen  

Estil 6  Pillsbury, Botvinnik, Boleslavsky, Simagin, Kramnik, Lékó, Ponomariov   

Estil 7 Steinitz, Janowsky, Reshevsky, Keres, Bronstein, Timman, Akopian, Kasimdzhanov     

Estil 8 Staunton, Blackburne, Alekhine, Ragozin, Tal, Gelfand, Shirov

Com sempre cal dir que no és un de sol el que defineix un grup, entre d'altres coses perquè pot estar mal classificat o ser clarament atípic (és a dir que es presenta aparentment com del grup oposat), i perquè hi ha moltes diferències individuals, per trajectòria vital, educació, entrenadors, admiracions conscients o desig de semblar-se a algú, etc. sinó la impressió general del conjunt, per exemple els 1 són lluitadors, els 2 els innovadors i renovadors, els 3 genis, els 4 alternen grandesa i derrotes o fracassos, els 5 són teòrics, tècnics i realitzadors, els 6 són eficaços, segurs i sovint líders, els 7 encarnen els campions sense corona, i els 8 són els atacants (com si el seu lema fos "a l'atac!"), de forta influència i capaços de tot. 

Per seguir endavant, aportant noves coses, els classificaré en atacants i defensius 

Atacants: 8 (màxim, junt amb els 3 atípics), 1, 5 i 7 

Defensius: 5,(màxim, junt amb els 2 atípics), 6, 8 i 4  

Els jugadors més complets són els 5 i els 8, perquè són bons alhora en l'atac i en la defensa. Quan el nivell general és molt alt, o molt igual, i força uniforme predominen els 5, si no ho és tant o hi ha moltes diferències en el nivell, dominen els 8. 

Els jugadors 2 i 3 típics no són pròpiament atacants ni defensius, es guien per altres paràmetres, com les matemàtiques, el pensament, una filosofia o ideologia que intenten demostrar, un objectiu personal, una reivindicació, o una representació d'un grup i poden ser paradoxals i, sobretot els 2, bastant únics, excepcionals i exclusis. 

L'estratègia i tàctica en els escacs, joc d'origen guerrer

Els escacs són un jóc d'origen guerrer i que es basen en estratègia i tàctica. 

Per això el món militar pot ensenyar molt sobre els estils de joc dels escaquistes, aquí ho faig basant-me en la teoria dels 8 caràcters diferents, elegint els tipus més representatius.

L'almirall japonès Togo, vencedor a la batalla naval de Tsushima (1905) visita al almirall rus Rozhestvensky,
derrotat, ferit, fet presoner i hopitalitzat al Japó. El seu donar-se la mà entre cavallers que es reconeixn i es
respecten tot i ser enemics, fa pensar en el gest de l'encaixada de mans dels escaquistes abans i desprès de la
partida, tot i que en aquest cas i en el militar en general, no és obligat i té lloc en tot cas desprès, no abans 

Com es pot veure pels citats, per exemple els 3 són de guerra de guerrilles i llargues marxes; pels 4 la derrota, temporal o definitiva, sovint forma part de la seva carrera, però en ella mantenen la grandesa; els 5 són defensius, tenint en compte que a vegades l'atac és la millor defensa; els 8 són els militars, atacants i conqueridors que són com com uns 5 però ofensius i en gran escala i per tots els grups es poden fer consideracions similars tenint en compte la impressió de conjunt:

1 Marc Antoni, Marc Aureli, duc d'Alba, Denikin, Atatürk, Tojo, Montgomery, Rokossovsky, Zhukov   

2 August, Vespasià, Trajà, Cromwell, Kutuzov, Napoleó, R. Lee, Brusilov, Yamashita, Kesselring, Mochitsura Hashimoto 

3 Paul von Lettow-Vorbeck, Lawrence d'Aràbia, Ho Chi Minh, Mao Zedong, Konev, Balck, Simo Hähyä

4 Pompeu, Aurelià, Stonewall Jackson, Zeppelin, G. Custer, Yudenich, Kornilov, Kolchak, Wrangel, MacArthur, AE Percival, Semionov, De Gaulle, Paulus

5 Ricard Cor de Lleó, Blücher (mariscal Vorwärts), JB Bernadotte, Patton, G. Heinrici, Model, Dayan  

6 Mannerheim, Trotsky, Nimitz, Homma, Manstein, Chiang Kai-shek, Rommel, Kuribayashi, Franco, Vo Nguyen Giap, Kalashnikov, H. Severloh 

7 Tit, Constantí, Togo, Rundstedt, Yamamoto, Spruance, Eisenhower, Baró Roig, Tito, Kim Il-sung, Castro, Che Guevara  

8 Alexandre Magne, Juli César (veni, vidi, vici), Otó I, H. Cortés, Pizarro, Pere I el Gran, Rei Sergent, Clausewitz, Moltke, Guderian (blitzkrieg), Skorzeny 

Escaquistes femenines i altres dones intel·ligents

Grans jugadores d'escacs i dones molt intel·ligents, classificades per tipus: 

1 Margaret Burbidge (1919 - 2020), Jocelyn Bell-Burnell (1943), Zsusza Polgár (1969), Jade Raymond (1975), Maryam Mirzakhani (1977 - 2017), Alexandra Botez (1995)  

2  Nazí Paikidze (1993), Vaishali Rameshbabu (2001)  

3 Vera Rubin (1928 - 2016), Liv Boeree (1984), Anna Sharevich (1985), Katerina Lagno (1989), Anna Muzychuk (1990), Hou Yifan (1994)   

4 Hedy Lamarr (1914 - 2000), Jill Tarter (1944), Zsofia Polgár (1974), Carmen Kass (1978), Eva Moser (1982 - 2019)  

5 Carolyn Shoemaker (1929 - 2021), Pia Cramling (1963),  Andrea Ghez (1965), Bárbara Pichardo (1969 - 2019), Vesna Rožič (1987 - 2013), Ju Wenjun (1991) 

6 Nancy Roman (1925 - 2018),  Leo Margets (1983) 

7 Katherine Johnson (1918 - 2020), Marilyn Vos Savant (1946), Lisa Randall (1962), Irina Krush (1983), Aleksandra Kosteniuk (1984), K Visalini (2000)  

8 Amy Mainzer (1974), Judit Polgár (1976), Mariya Muzychuk (1992), Andrea Botez (2002), Anna Cramling (2002)  

Prenent en consideració només aquelles vives l'any 2000 o posteriors. 

La psicologia dels jugadors d'escacs

La psicologia dels 8 tipus de caràcters humans, basats en gran part en la Caracterologia de Heymans-Le Senne, però amb diferències i innovacions meves, mostrada amb exemple d'estudiosos de la ment humana, sobretot psicòlegs, però també  psiquiatres i sociòlegs,  alguns pedagogs, neuropsicòlegs i antropòlegs i fins i tot algun que altre expert en relacions humanes o autoajuda o exemple autodidacta o d'autosuperació. No es tracta de les seves teories sinó de la seva personalitat i camps d'interès, la qual cosa dna informació sobre el grup del seu tipus, segons la dita "t'assembles a aquells que comprens".Hi ha estudis específics sobre la psicologia dels escaquistes com els de Reti, Fine, Krogius, Saidy (1)... però aquí es tracta de fer-ne una de pròpia, de l'estudi, experiència i reflexió personals.

La meva interpretació en 8 grups d'estil similar en allò més bàsic, tot i que entre ells discrepin molt en la seva visió i fins i tot siguin oposats en les seves propostes, i com que ja ho he fet en una anterior entrada amb grans campions dels escacs, aquí ho faig amb l'altre part, els psicòlegs i en un annex els pedagogs: 

1 Richard Réti (1889 - 1929)

1  Philippe Pinel, Sergei Korsakov, Eugen Bleuler, Charles Spearman, Hans Berger, Otto Gross, Wilhelm Reich, Louis Corman, Viktor Frankl, Jerome Bruner, Lawrence Kohlberg, Ronald Laing, Howard Gardner   

2 Alexis de Tocqueville, Ivan Pavlov, Alfred Binet, Gerardus Heymans, Havelock Ellis, Katherine Cook Briggs, Karen Horney  

3 Franz Joseph Gall, Auguste Comte, Karl Marx, Émile Durkheim, Georg Simmel, Alfred Adler, Hans Asperger

4 Nikolai Krogius (1930 - 2022)

4  Herbert Spencer, René Le Senne, Kurt Lewin,  Herbert Marcuse, Aleksandr Luria, Erik Erikson, BF Skinner, Abraham Maslow  

 5 Anthony Saidy (1937) 

5 Karl Jaspers, Isabel Briggs Myers  

6 Cesare Lombroso, Carl Jung, Lewis Terman  

7 Reuben Fine (1914 - 1993)

7 Carl Wernicke, Emil Kraepelin, Sigmund Freud, Edward Thorndicke, Alfred Kinsey, William Sheldon, Erich Fromm, Hans Eysenck, Thomas Szaz, Daniel Amen  

8 Francis Galton, Paul Broca, Wilhelm Wundt, Richard von Krafft-Ebing, William James, Vilfredo Pareto, Alois Alzheimer, Max Weber, JB Watson, Hermann Rorschach, Ernst Kretschmer, Lev Vygotsy, Gaston Berger, Jean Piaget, Margaret Mead, Carl Rogers, Eric Berne, Albert Bandura 

En lloc de definir-los o donar-ne detalls, prefereixo que els exemples parlin per si sols, tenint en compte que la tipologia és meva subjectiva i que alguns poden estar mal classificats, i d'alguns no sé on classificar-los per dificultats en les seves biografies, per exemple Enno Dirk Wiersma (1858 - 1940), un dels fundadors de la Escola francoholandesa de Groninga o Caracterologia  de Heymans - Le Senne, tant pot ser un 4 com un 5, dos tipus que són veïns i tenen semblances, l'important és la impressió que dona el conjunt. També són veïns i amb coses comunes els tipus 1 i 8, és com una roda, basada en els 3 factors d'emotivitat, activitat i primarietat/secundarietat, cada tipus té una combinació única dels 3 factors, però en comparteix 2 amb l'anterior i posterior i amb un altre (1-4, 2-7, 3-6 i 5-8).

És un sistema més teòric que no pas aplicable a la pràctica, a no ser a posteriori i respecte sobretot als campions del món i grans mestres molt destacats, de biografies molt conegudes i detallades en els punts principals (2). A més la classificació pot estar mal feta en diversos casos. Però tot i que de tipus amateur i artesanal, almenys és alguna cosa. 

(1) Amb els seus llibres com Die Meister des Schachbretts (1930) de Réti,  The psychology of the chess player (1967) de Fiine,  Chelovek v shakhmatakh  (1967) de Krogius i The battle of chess ideas (1975) de Saidy, amb nombroses observacions sobre la psicologia dels escaquistes, motivacions, caràcters, estils de joc...  Altres llibres que parlen d'aquesta temàtica són també Common sense in chess (1896) d'Emanuel Lasker (1868 - 1941) i Winning with chess psychology (1991) de Pál Benkö (1928 - 2019) així com altres més recents que ja he citat en una altra entrada del blog. 

(2) Com a suplement, com a mètodes d'ensenyament segons els tipus, una breu relació també d'educadors i pedagogs o models autodidactes o de superació de les dificultats i limitacions. Així com els anteriors eren més investigadors i teòrics, aquests són més pràctics i enfocats a l'aplicació a ells mateixos i/o a altres, i el seu coneixement pot completar als anteriors i a més ajudar als monitors d'escacs:

1 Sant Ignasi de Loyola, Santa Joana de Lestonnac, Sant Vicenç de Paul, Sant Marcel·lí Champagnat, Louis Braille, Émile Coué, John Dewey, Rudolf Steiner, Napoleon Hill, Gabriela Mistral, Romano Guardini, Henry Giroux   

2 Sant Josep de Calassanç, Émile Jaques-Dalcroze, Friedrich Wilhelm Foerster, Paulo Freire 

3 John Locke, Johann Heinrich Pestalozzi, Jean Itard, Friedrich Fröbel, Emily Post, Helen Keller, Dale Carnegie, Samuel Kirk, Wilma Rudolph, Alain de Botton  

4 Friedrich Ludwig Jahn, Maria Montessori, Edgar Willems, Maurice Martenot, Sinichi Suzuki, Hannah Arendt, Wayne Dyer, Brian Tracy 

5 Sant Joan Baptista de La Salle, Francesc Ferrer i Guàrdia, Konstantin Stanislavski, Giovanni Gentile, Zoltán Kodály, Antonio Gramsci, Lorenzo Milani   

6 Santa Lluïsa de Marillac, Mikhail Lomonosov, Wilhelm von Humboldt,  Sant Joan Bosco, Carl Orff,  Dalai Lama XIV   

7 Jan Amos Comenius, Johann Friedrich Herbart, Andrés Manjón, Anton Makarenko, Josef Pieper, André Le Gall, Loris Malaguzzi, Alfred Tomatis 

8 Jean-Jacques Rousseau, Charles-Michel de l'Épée, Pehr Henrik Ling, Anne Sullivan, Célestin Freinet, Richard Feynman, Stephen Hawking, Daniel Goleman

En aquesta vessant pràctica també en cada grup hi ha gent d'idees radicalment oposades, del que es tracta és de l'estil personal i de la base comuna de tots ells, d'on les treuen. Siguin del moviment o de la ideologia que siguin ells també tenen la seva pròpia psicoloogia i això es nota. I evidentment per classificar-los em baso algun detall clau, molt revelador, de la seva biografia. 

Tipus psicològics d'escaquistes

Tipus d'escaquistes: 

El gran mestre danès Lars Bo Hansen (1968) va idear i va publicar al seu llibre Foundations of Chess Strategy (2005) una classificació dels escaquistes en 4 tipus, que ha estat desenvolupada i popularitzada pels grans mestres alemanys Karsten Müller (1970) i Luis Engel (2002), que ho descriuen així en el  llibre The Human Factor in Chess (2020) del que són coautors: 

L'activista = Tal, Kasparov, Judith Polgar, Aronian, 

El reflector = Capablanca, Karpov, Carlsen, Keymer  

El pragmàtic = Euwe, Korchnoi, Fischer, Caruana 

El teòric = Steiniz, Botvinnik, Kramnik, Giri 

Com subtitulen el llibre, es tracta de 4 tipus diferents de jugadors d'escacs amb les seves fortaleses i debilitats. I això té una doble utilitat, per mirar de conèixer-se a si mateix i mirar de millorar allà on realment fa falta (1) i també per conèixer els rivals i preparar l'encontre. El tema està especialment relacionat amb les obertures per dos motius, per elles es pot inferir bastant el tipus, però més encara, descobert el tipus es pot preveure quines obertures utilitzarà. 

A més el model preveu l'evolució dinàmica amb el temps i evita afirmacions massa deterministes i místiques com fa notar en la seva revisió el psicòleg i escaquista Barry Hymer (1960), autor entre d'altres de Chess improvement. It's all in the mindset (2020), aquest junt al gran mestre Peter Wells (1965).  Hymer com a professional del tema i bastant escèptic en les teories sobre estils d'aprenentatge, desconfia dels sistemes tancats, massa explicatius i fixistes, i desprès de comprovar que hi ha alguna discrepància en l'atribució d'un determinat jugador a un grup en un llibre i l'altre, senyal que es busca realment l'encert, i que tots tres autors reconeixen que només és un model més entre altres possibles, ell mateix afirma que no és una ciència exacta i encara caldria veure si és una "ciència", el considera una eina pràctica per aprofitar els propis punts forts i explotar les debilitats de l'oponent, en el benentés que cap estil és superior (2) i del que és tracta és, com ja proposen els autors del sistema, d'anar evolucionant cap a un estil de joc universal, és a dir equilibrat, tenint una mica de tot allò bo (3).

Així per exemple els reflectors dominen la profilaxi, els activistes tenen coneixements molt nítids de línies d'obertura, als pragmàtics els hi agrada el càlcul i als teòrics les posicions tranquiles i tècniques. I també que això és un punt de partida, no un estil on romandre, i que tothom hauria de mirar d'incrementar el domini dels principis generals com Botvinnik, l'harmonia i coordinació de Smyslov, l'eclecticisme de la utilitat de Fischer i  el sentiment d'iniciativa d'Alekhin.  

Estudiar la psicologia en escacs té una llarga tradició, tant pel coneixement pur com per les seves possibles aplicacions pràctiques. Entre molts precedents, amb diferents maneres d'enfocar-ho i visions, podem citar: 

Die Meister des Schachbretts (1930) de Richard Réti (1889 - 1929) 

The human side of chess (1952) de Fred Reinfeld (1910 - 1964) 

The psychology of the chess player (1956) de Reuben Fine (1914 - 1993) 

Chelovek v shakhmatakh (1967) de Nikolai Krogius (1930 - 2022) 

The battle of chess ideas (1972) d'Anthony Saidy (1937) 

Basant-me en sistemes de caràcter no escaquistes, dels que n'hi ha molts més, sinó de tipus general, jo mateix he desenvolupat una aplicació d'un sistema als escaquistes, que ja he citat en alguna ocasió abans i que tornaré a explicar. En el meu cas és més pel coneixement que per altre cosa, primer perquè estic pràcticament retirat de la pràctica activa dels escacs i segon perquè tot i que ho veig força clar en teoria no ho aplico a la pràctica. 

Nota: els títols de llibres en anglès solen dur quasi totes les paraules en majúscula però, a diferència de l'alemany, que tampoc n'usa tantes, no passa així quan és una frase normal, per tant prefereixo citar el títol com si fos en una frase anglesa normal.

(1) Això és especialment útil en la defensa o jugant contra oponents més forts: una muralla té la validesa del seu punt més baix, que és el que previsiblement el rival assaltarà si el veu, i no pas del seu punt més alt, que més que res serveix per a funcions d'imatge.
(2) Com en el joc de pedra, paper i tissora, símil que el mateix Hymer usa
(3) Es ben notori com van canviar els estils de Steinitz, Smyslov i Tal des dels seus jocs primerencs al se estil definitiu