Escacs i religió

Estem en temps de Pasqua i pot ser bon moment per recordar que a part de Sta. Teresa de Jesús, de la que ja vam fer una cita en aquest blog sobre la seva afició als escacs i que es considerada la patrona dels escaquistes, hi ha més relació entre els escacs i els eclesiàstics i religiosos. 

Així Bernat Fenollar (1438 – 1516), clergue valencià, fou el primer en documentar – alguns diuen que en establir – les regles noves dels escacs (moviments actuals de la dama i l’alfil) en el seu llibre “Escacs d’amor” (1475) publicat a València,  on descriu i comenta una partida jugada aquell any a València entre Francesc de Castellví i de Vic (+ 1506) i Narcís Vinyoles (c. 1444 – 1517), que foren també coautors de l’obra,  la primera partida moderna d’escacs conservada[1].

Com Ruy López de Segura (c. 1530 – 1580) el primer campió del món d'escacs moderns (1560 - 1575) i un dels 4 participants en el primer torneig oficial d'escacs a El Escorial 1575,  fou frare, sacerdot i més tard bisbe. L'obertura aqui dita Espanyola (1. e4, e5; 2. Cf3, Cc5; 3. Ab5) considerada la més forta i sòlida de les obertures de peó de rei, en algunes llengües, i notòriament en anglès [2], té el nom d'Obertura Ruy López, per haver-la ell estudiat, jugat i proposat en el seu "Llibre dels escacs" sobre les obertures (1561), un dels primers llibres d'escacs del món. 

En el mateix campionat del 1575 de quatre candidats al títol de millor jugador, considerat el primer torneig de mestres del món, hi va participar un altre dels més forts escaquistes d'aquell temps, Alfonso Cerón (Granada c. 1535 - Girona, data desconeguda), sacerdot i canonge. També va ser autor d'un manual d'escacs en llatí, publicat per primer cop a Roma el 1673. 

També Domenico Ponziani (1719 – 1796), gran jugador i teòric dels escacs, ordenat sacerdot el 1764 i professor de la Universitat, va escriure un llibre “El joc incomparable dels escacs” que va aparéixer com d’autor anònim el 1769 i ja amb el seu nom el 1782. Se'l considera el màxim representant de l’escola d'escacs de Mòdena - que preconitzava el Giuoco Piano i el ràpid desenvolupament de les peces a l'obertura -  i és l'autor de l’Obertura Ponziani. Ponziani va tenir una destacada carrera eclesiàstica, ja que fou nomenat canonge de la catedral de Mòdena el 1766 i vicari general el 1784, a més d'altres càrrecs.

I és ben conegut que William Lombardy (1937), ordenat sacerdot el 1967, amic de Bobby Fischer des del 1954 i del qui va ser entrenador als inicis de la carrera d’aquest fins als primers anys 1960s[3] i del qui va ser de nou l’únic entrenador i segon al matx del segle de Reykjavik del 1972 pel campionat del món contra Boris Spassky, que Fischer va guanyar proclamant-se campió del món d’escacs (1972 – 1975), el primer i únic entre l’hegemonia soviètica (1948 – 1972 i 1975 – 1991)[4]  

Fischer i Lombardy a l'Olimpiada de Leipzig (Rep. Dem. Alemanya) l'any 1960

El mateix Bobby Fischer (1943 – 2008) va deixar establert a Islàndia, on residia a partir de març del 2005, que volia ser enterrat amb una cerimònia catòlica i així es va fer a la seva mort el gener del 2008 a la mateixa Islàndia.

Finalment es pot citar que Henrique Mecking (1952), un dels més forts escaquistes del món als anys 1970s, que va tenir que deixar els escacs a finals d'aquella dècada per una malaltia greu, que posava en perill la seva vida, es va fer un membre actiu de la Renovació carismàtica catòlica, pràctica que ha mantingut des d’aleshores i així es va recuperar, podent fins i tor tornar al cap d'uns anys a la pràctica dels escacs.

Aquests són alguns dels casos més famosos, però no són els únics, n'hi ha d'altres.  

[1] Anterior en 20 anys al primer llibre imprès sobre els escacs, “Llibre dels jocs de partides d’escacs en nombre de 100”, també a València el 1495,  de Francesc Vicent (1450 – 1512), en el que recull les normes dels escacs actuals recollides i comentades, i potser definitivament establertes, per l’eclesiàstic Bernat Fenollar. Totes dues obres són en català i anteriors al famós llibre castellà de Luis Ramírez de Lucena (1465 – 1530) de 1497, a Salamanca.

[2] En francès es diu de les dues maneres, O. Espanyola o O. Ruy López, cosa que també passa en altres idiomes. En tot cas el nom d'O. Espanyola ve per ell.    

[3] Lombardy va quedar sots-campió d’Estats Units d’escacs al 1961 darrera de Fischer i més tard es va classificar per jugar el torneig Interzonal d’Estocolm del 1962 però va renunciar a participar per tal de seguir els seus estudis de seminarista. Quan Fischer el va cridar perquè l'acompanyés en el Campionat del Món del 1972 va necessitar un permís dels seus superiors per deixar temporalment la parròquia i les activitats pastorals que tenia encomanades, cosa que va sol·licitar i obtenir. 
[4] Lombardy deixaria el ministeri sacerdotal c. 1982 per casar-se i formar una família, cosa que va fer uns anys més tard. 

Setmana Santa 2017

Dijous Sant, 13 d'abril de 2017

Hem acabat la Quaresma i entrat en les celebracions del Tridu Pasqual, que ens ha de portar a la gran joia de la Pasqua. Que tinguem una bona Setmana Santa.