PARTICIPANTS

Presidents del C.E.Vic, campions de Vic i nous preferents

Escaquistes comarcals

Al llarg de les 12 edicions (1971 - 1982) en sentit estricte dels Comarcals d'Escacs osonencs, i de les 16 edicions de l'activitat escaquista comarcal en sentit ampli, amb la Lliga Comarcal del 1973 i les tres Olimpíades Comarcals de 1983 - 1985, la quantitat de jugadors de la comarca i de fora que hi participaren és molt elevada.

Des dels que hi participaren en totes les edicions i en un gran nombre de partides, en algun cas gairebé en totes les possibles o poc menys, fins els que ho feren en una sola edició o en unes poques partides, i en el cas límit una de sola, la sola participació en aquests mítics torneigs és sovint recordada com una ocasió molt especial i segons com única.

Mirarem de fer-ne una relació dels escaquistes que hi tingueren relació, per intensa o petita que hagi sigut. Alguns hi debutaren o s'hi formaren. Altres hi acabaren llargues carreres escaquistes. O fou un episodi més entre molts de tota mena. N'hi hagué pels qui fou potser l'únic contacte amb el món dels escacs de competició, amb organització, rellotge, planilles, puntuació...

Tots, tant els que captaren i visqueren més l'estil i l'ambient d'aquells torneigs, que són la immensa majoria, com aquells que els veieren com una competició més, poden ser considerats escaquistes "dels comarcals". Mirare'm de fer-ne una relació, almenys dels més coneguts o dels que han quedat documentats. Però la llista voldria ser de tots els participants en les edicions, tot i que això és pràcticament una utopia, pel temps que ha passat, més de 30 anys en sentit ampli i pràcticament 35 en sentit estricte, com també pel gran nombre d'equips i de jugadors.

Només en la 1ª edició del 1971, amb 6 equips de 6 jugadors cadascun, ja foren com a mínim 36 i en realitat uns quants més entre suplents, reserves i jugadors ocasionals però també presidents i directiva dels clubs, acompanyants o familiars. I això sense comptar els espectadors, normalment molt nombrosos i molt dedicats, alguns dels quals estaven a les sales des de l'inici de les partides o abans fins al final de les del seu equip, o de les de l'equip local o de tots els encontres.
Si comptem només els que hi jugaren ens anem com a mínim a uns quants centenars, amb els assistents ja serien diversos milers. Per posar només un exemple, en les Festes de finals de torneig i de lliurament de trofeus en ocasions hi hagueren 80, 100 o 120 persones, potser en algun cas, com en els de 14 equips participants, força més encara. És una feina que per tant no pot ser exhaustiva sinó tan sols indicativa.
Però es mirarà de fer-la, a base dels documents, les fotografies, planilles de partides i notícies periodístiques  de l'època i de la memòria dels que hi sigueren i ho visqueren. Perquè en quedi constància i perquè els records i les impressions i experiències de tots ho configuraren i totes són importants.

Llista (incompleta) de participants als Comarcals [1]

Abeyà, Algaba, Altés, Anton, Arboix, Artigas, Aubach, Aumatell 

Bach, Badia (Olost), Badó, Ballús,  Bañón, Barandiarán pare, Barandiarán fill, Bautista, Beltrán, Boix, Borralleras, Bosch, Branchadell, Brugulat, Bueno, Buxó 

Cabero Sr, Cabero Jr, Calero, Campos, Isidre Camprubí, Camps, Canal, Capdevila, Carbonell, Carnicero, Carrillo, Carro, Casacuberta, Casanellas, J. Casas, M. Casas,  Castany (Olost), Cebrià, Clarà, Climent, Joan Codina, Coll, Collell, Lluis Comas, Comas (un altre), Corominas, Correa, Cosp, Costas, Creus, Curto 

Debarnot, Deordal, Dorca, Dot

Escarrà, Espasa 

Fabré, Fabré Vila, Fàbregas, Faja, Fajula, Falguera, Farré, Farré (St. Hipòlit), Farré (Centelles), Cesareo Fernández, Ferrer (Lacambra), P. Ferrer, Ferrón, Font (Torelló), J. Font, Font (Olost), Franch, Freixas, Freixer

García (Olost), García (Farga Bebié), Garrós, Ges, Gimbert, Godayol, González, Gost, Grau, Heribert Gutiérrez, Josep Gutiérrez. 

Hernández F, Homs (Tona)

Icart (Olost), Illamola  

J. Lázaro, R. Lázaro M, R. Lázaro S, X. Lázaro, Llavina, Llopis

Madrenas, Magem pare, Magem fill, Márquez, Massó, Mazo, Miralpeix, Molina, Monteis, Montserrat, Munt, Muntal

Negre, Noguera

Oliveras, Ordeix, Orriols

Parareda (Moià), Vicenç Pascual, Pastallé, Herbert Pérez, Pla (Olost), Poca, Portet (Vic), Portet (Centelles), Ramon Pou, Prat (Taradell), Presseguer, Puig, Puigdollers, Puigdollers Jr, Puigsech, Pujol, Pujol (Tona), Pujol (F. Bebié), Pujols, Puntí

Ralló, Raurell, Raurell (Tona), Renom, Ricart, Roca, Roca (Moià),  Rodas Sr., Rodas Jr., Rodríguez,  Roura, Ll. Roura,  Rovira, Rubio 

Sala (Olost), Sala Vila, Pep Sala,Sala Quintana,  Salvans (Olost), Salvans, Sánchez, Sardiné, Sarrió, Sarsanedas, Sayós, Segura, Señé, Serra , Rafael Serra (Ripoll), Serra (Manlleu) Serra (Roda), E. Serra, Serrallonga, Serrat (Olost), Simón, M. Solà, Solà (Olost), Soldevila, Sort, Steegmann, Surinyach

Terricabras (Olost), Quim Terricabras, Teulats, Tornamira, Trabal, Trujols  

F. Uhlmann

Valldoriola, R. Vaqué,  Vegara, Vicente, Vila (Tennis), C. Vila, R. Vila, Vila Ximénez, M. Vilar  Vilageliu, Vilalta, Vilamala,  Carles Vilarrasa, Francesc Vilarrasa, Joaquim Vilarrasa,  Ferran Vilarrasa (Torelló), Vilella, Vinyet, Vinyoles 

Yagüe 

És possible que en algun cas no els hagi jugat, però estaven actius en els escacs osonencs en aquell temps; també complica el fet que hi hagi un bon nombre d’homònims, en els casos més clars per motius familiars, però en altres hi ha cognoms doblats o triplicats sense cap parentesc.

Altres:  Fortino, Ibáñez, Llompart, Mas, Morera, Moreta, Planas, Romero, Vila Parareda...

Per edat, per la seva aparició més tard en els escacs o per estar retirats dels escacs de competició en aquella època, no se sap si arribaren a jugar-hi, si bé en alguns casos ho podrien haver fet, sobretot als últims campionats. 

Cal dir que segons em va confirmar el mateix Lluís Comas en una conversa l'any 2017, va jugar els Comarcals no sols de 1981 i 1982 sinó també alguna partida del de 1980 quan tenia 8 anys (!) i que els Comarcals van ser els seus primers torneigs i la seva escola de pràctica dels escacs i que els recordava amb especial afecte, com pràcticament tots els que els van jugar. A l'inici, quan li vaig dir si havia jugat algun Comarcal, em va contestar "Ep! Que jo vaig jugar els Comarcals, eh..." com considerant-ho un mèrit i una cosa molt seva, abans d'explicar-me que no van ser sols els 2 últims sinó que havia debutat en l'anterior i tot...

La llista està oberta a aportacions i correccions.  

Una relació d'aquells anys: 

Dos presidents del Club Escacs Vic: Ricard Lázaro Sanromà (1979/1982 - 1983) i Jaune Portet (1967 - 1974). 

Presidents del C.E. Vic: 

1969 - 1974 Jaume Portet

1974 - 1979 Joan Serra 

1979 – 1982 Junta Gestora, presidida per R. Lázaro S. 

1982 – 1983 Ricard Lázaro S. 

1983 – 1987 Pere Vegara

1987 Melcior Pujols 

Campions de Vic d’escacs:

1981 Antoni Rodríguez  

1982 Miquel Solà 

1983 Lluís Comas (12 anys) 

1984 Jordi Lázaro 

1985 Llorenç Canal i R. Lázaro M. co-campions. En un desempat posterior, ja a l'any següent, Llorenç Canal. 

1986  ?[1]

1987 Miquel Fabré

1988 Jaume Costa 

L’any 1989 es va deixar de fer el Campionat de Vic, competició que es remuntava als anys 1960s si no abans[2].

Preferents d’Osona [3]

1980 Raurell. Ct. Catalunya individual[4]. 

1981 Jordi Lázaro (i R. Lázaro S. a 1ª) Ct. Catalunya individuals

1982 - 

1983 R. Lázaro S. (59 anys)  Ct. Catalunya individual i Open de Vic. 

1984[5]  Lluís Comas (2n cop Campió Infantil de Catalunya) 

1985 Leandre Teulats (Open de Vic) 

1986 Llorenç Canal i Carles Vilarrasa (Open de Vic) 

1987 Algaba (Open de Vic), Pere Vegara,  Eduard Ibáñez, Alejandro Fernández,  Joaquim Vilarrasa i Valldoriola (Open de St. Pere de Torelló). A Serra de Ripoll la FCE li reconeix el títol de Preferent per una actuació  anterior a l’Open de Berga.  

1988 Josep Salvans (Open de Badalona), Joaquim Oliveras (Open de Berga) i Vicenç Falguera (Open de Vic). 

1989 Miquel Solà i Lluís Mas (Open del Bages), R. Lázaro M. (Open de St. Pere de Torelló) 

---

[1] No he trobat el nom del campió, però sembla que es va fer, almenys no consta que no es fes. 

[2] Probablement des dels anys 1950s o fins i tot des de la fundació del Club Escacs Vic (1946), el campionat social de la categoria màxima del C.E. Vic tenia la consideració de “campionat de Vic”.  

[3] La llista no és completa, per falta de dades. Es centra en els del Vic i en alguns que obtingueren l’ascens junt amb els del Vic. Parla dels ascensos documentats a aquesta categoria. 

[4] En el mateix Campionat en que vaig tenir l’ascens a l’abast de la mà: després d’un gran torneig necessitava un punt de les 3 partides finals i després mig punt en les 2 últimes i la última la vaig tenir guanyada durant moltes jugades, però el rival va aguantar de forma incomprensible i bastant antiesportiva, fins un inexplicable greu error meu que ho va capgirar tot de forma inesperada.   

[5] Igual que al 1982 o no n’hi va haver en competicions clàssiques d'ascens o no ha arribat qui o quins van ser, més probablement allò primer. Del 1982 és més segur que no n'hi va haver ascensos a categoria preferent, ja que d'aquest any consta que Comas va pujar a 2ª categoria a l'Open de Vic.  

---

[1] Hi ha uns quants casos en que sé que falten, equips amb molta plantilla dels que només he trobat un o dos noms o casos individuals que conec i que eren importants, però dels que no recordo el nom. En total em consta que falten molts noms.