ESCAQUISTES ADMIRATS

Una relació dels escaquistes admirats, els primers que vaig conèixer, dels llibres dels quals vaig aprendre o que per alguna raó em van cridar l'atenció o els considero interessants, tenint en compte sols els moderns:


Johannes Zukertort (1842 - 1888). 1. Cf3.

Josep Paluzie i Lucerna (1860 - 1938), divulgador català dels escacs, llibres.

Siegbert Tarrasch (1862 - 1934), el classicisme en escacs.

Carl Schlechter (1874 - 1918), malograt.

Rudolf Spielmann (1883 - 1942). L'art del sacrifici en escacs.

Aron Nimzovich (o Nimzowitsch, 1886 - 1935). El meu sistema. 

Savielly Tartakower (1887 - 1956). Creador de l'Obertura Catalana a Barcelona 1929 i teòric hipermodern original.

Richard Réti (1889 - 1929). Els GM del tauler. Obertura Réti. El gran teòric dels escacs hipermoderns.

Aleksandr Alekhin (o Alekhine, 1892 - 1946), campió del món i mestre de l'atac.

Gyula Breyer (1893 - 1921), malograt.

Edgard Colle (1897 - 1932), l'obertura del seu nom.

Roberto Grau (1900 - 1944). Tractat sobre els escacs.

Irving Chernev (1900 - 1981). Escacs lògic,  jugada a jugada.

Max Euwe (1901 - 1981)

Georges Koltanowsky (1903 - 2000), multisimultànies a cegues, es va prodigar molt per Catalunya i també a Osona als anys 1930s.

Vassili Panov (1906 - 1973). Obertures.

Vyacheslav Ragozin (1908 - 1962). Joc original.

Aleksei Sokolsky (1908 - 1969). Obertures.

Daniël Noteboom (1910 - 1932), malograt.

Fred Reinfeld (1910 - 1964), divulgador.

Aleksandr Tolush (1910 - 1969), escacs d'atac, entrenador de Spassky.

Nicolai Rossolimo (1910 - 1975), algunes partides extraordinàries.

Alberic O'Kelly (1911 - 1980), jugador i escriptor d'escacs.

Mikhail Botvinnik (1911 - 1995), el gran líder dels escacs soviètics, campió del món durant 13 anys entre 1948 i 1963.

Andor Lilienthal (1911 - 2010), va vèncer a un bon nombre de campions mundials, cronista d'escacs, d'una longevitat excepcional i actiu en el món dels escacs fins l'últim moment.

Igor Bondarevsky (1913 - 1979), Atacs directes al rei.

Aleksandr Kotov (1913 - 1981). Jugui com un gran mestre.

Reuben Fine (1914 - 1993), psicòleg

Paul Keres (1916 - 1975), campió sense corona.

Aleksandrs Koblencs (1916 - 1993), mestre i entrenador de Tal.

Vladimir Simagin (1919 - 1968), joc original.

Isaac Boleslavsky (1919 - 1977)

Antonio Medina (1919 - 2003) conegut personalment en moltes ocasions, hi vaig jugar diverses vegades en simultànies.

Semion Furman (1920 - 1978), mestre i entrenador de Karpov.

Yuri Averbakh (1922)

Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008), el meu pare i qui em va ensenyar a jugar, l'únic no mestre de la llista, posat en ella com a homenatge.

Ludek Pachman (1924 - 2003). Tractats d'obertures i de teoria.

David Bronstein (1924 - 2006), campió sense corona. Escacs de torneig i altres llibres.

Ratmir Kholmov (1925 - 2006)

Mark Taimanov (1926 - 2016)

Tigran Petrosian (1929 - 1984), l'antiheroi, campió de la prevenció.

Nikolai Krogius (1930), psicòleg

Viktor Korchnoi (1931 - 2016), conegut personalment l'any 1979

Leonid Stein (1934 - 1973), malograt.

Lev Polugaievsky (1934 - 1995)

Aleksandr Zaitsev (1935 - 1971), malograt

Bent Larsen (1935 - 2010), tot un estil propi de jugar als escacs, vist a Centelles en el Campionat d'Espanya per equips de 1978.

Mikhail Tal (1936 - 1992), el molt admirat gran geni dels atacs arriscats, les combinacions enrevesades  i els sacrificis inversemblants. Escacs magistrals.

Eduard Gufeld (1936 - 2002), entrenador soviètic.

Aivar Gipslis (1937 - 2000)

Anthony Saidy (1937), psicologia dels escaquistes. La batalla de les idees en els escacs. 

Màxim Borrell (1937), llibres d'obertures, company i apreciat mestre al I Open de St. Sebastià 1978

Nona Gaprindashvili (1941), campiona del món femenina 1962 - 1978.

Bobby Fischer (1943 - 2008), el geni campió del món 1972 - 1975.

Anatoly Karpov (1951), conegut personalment l'any 1976 en dues ocasions a Barcelona i Centelles, llibre dedicat.

Jaan Eslon (1952 - 2000) amb qui vaig compartir taula, converses i anàlisis al I Open de St. Sebastià 1978

Maia Chiburdanidze (1961), campiona del món femenina 1978 - 1991.

Garry Kasparov (1963)

Ariel Sorín (1967), al qui vaig tractar molt els anys 1989 - 1991 en converses, classes i entrevistes.

Zsuszanna Polgár (1969)

Zsófia Polgár (1974)

Judit Polgár (1976)

Aleksandra Kosteniuk (1984), campiona del món femenina 2008 - 2010.

Ian Nepomniachtchi (1990)

Magnus Carlsen (1990)

D'entre ells, els que més,  Réti, Nimzowitsch i Tal. En segon lloc Petrosian, Botvinnik, Fischer i Spassky.

En un altre ordre de coses, els promotors dels escacs com Jordi Puig (1929 - 1988) amb moltes iniciatives com els articles i entrevistes a la revista Destino i a la premsa en general,  l'Òscar dels escacs des del 1967,la fundació i direcció del Butlletí d'Escacs el 1976, etc. creant un clima de gran qualitat i internacional, donant a conèixer els millors jugadors del món.

En aquest grup podriem incloure entre altres a José Maria González (1925 - 1985) fundador i director de la revista "Jaque", Luis Rentero (1932 - 2015) creador i organitzador del torneig de Linares des de 1978 i molts més, sense els quals la labors dels escaquistes no seria possible.

A nivell mundial Nikolai Krylenko (1885 - 1938), gran impulsor dels escacs soviètics [però admirat només per aquesta faceta i no per cap altre] afusellat [entre d'altres càrrecs més greus] per massa afeccionat durant les grans purgues de l'època, o Ilyin-Genevsky (1894 - 1941), un altre gran promotor de l'escola soviètica. O els esposos Gregor (1903 - 1976) i Jacqueline Piatigorsky (1911 - 2012), organitzadors d'alguns events internacionals.

ANNEX

Vaig fer dues biografies, la primera de Mikhail Tal (1936 - 1992) el 1987 i la segona de Bobby Fischer (1943 - 2008) el 1988 pels butlletins del VII i VIII Open de Vic. Si la sèrie hagués continuat, la meva primera opció hauria sigut segurament Richard Réti (1889 - 1929) que quasi segur hauria anat al següent butlletí d'un Open pel que se'm demanès un article llarg, però no n'hi va haver cap més. 

Després d'ell, cas d'haver tingut una llarga continuïtat,  potser hagués continuat la sèrie amb algun d'entre Aron Nimzowitsch (1886 - 1935), Savielly Tartakower (1887 - 1956), Paul Morphy (1837 - 1884), Adolf Anderssen (1818 - 1879),  José Raúl Capablanca (1888 - 1942), Alexandre Alekhine (1892 - 1946), Siegbert Tarrasch (1862 - 1934),  Mikhail Botvinnik (1911 - 1995), etc.  Això sí, l'ordre d'aparició hagués depengut del moment, la inspiració i les circumstàncies. 

I potser intercalant uns molt especials com els "campions sense corona" Paul Keres (1916 - 1975) i David Bronstein (1924 - 2006), Viktor Korchnoi (1931 - 2016), el malograt Leonid Stein (1934 - 1973), Bent Larsen (1935 - 2010) i algun altre. I no hagués deixat de considerar com a opció intentar col·locar biografies de jugadors poc coneguts però molt interessants, com per exemple Vladimir Simagin (1919 - 1968) i Viacheslav Ragozin (1908 - 1962) o Edgar Colle (1897 - 1932), Nicolas Rossolimo (1910 - 1975) i George Koltanowski (1903 - 2000). Somniar és gratuït...