Aniversari de l'autor

 Aquest 17 de juliol faig 67 anys. 

L'autor del Blog a les simultànies de Sophie Milliet i homenatge del club al meu germà Jordi, Manlleu, 29 maig 2021

Una foto recent, amb la campiona francesa Sophie Milliet. 

De mitjans dels anys 1980s

Del 1984 o primers de 1985, una fotografia que es va adjuntar a alguns mitjans de comunicació:

I del 1986, una partida no oficial conservada: 

Ricard Lázaro - Alejandro Fernández (1)
Vic, 10 maig 1986

1., e4, c5; 2. d4, cxd4; 3. c3, dxc3; 4. Cxc3, Cc6; 5. Cf3, d6; 6. Ac4, e6; 7. 0-0, Cf6; 8. De2, Dc7; 9. Af4, Ae7; 10. Cb5, Dd8; 11. Tfd1, e5; 12. Axe5, Cxe5; 13. Cxe5, 0-0; 14. Cxf7, Txf7; 15. e5, Ce8; 16. Dh5, g6; 17. Axf7+, Rxf7; 18. Dxh7+, Cg7; 19. Cxd6+, Axd6; 20. Txd6 (1 - 0). 

(1) Nascut l'any 1969, a la segona meitat dels anys 80s i primera meitat dels 90s Alejandro Fernández, amb un joc molt segur i sòlid, va ser un dels més destacats i prometedors juvenils del Club Escacs Vic, aquí amb 16 anys juga una partida d'entrenament, en la que no pot demostrar la potència del seu joc davant la força de l'obertura del gambit Morra. 

Dues partides de l'Olimpiada Vigatana de 1983

Recentment he trobat per casualitat, entre papers antics, dues partides de l'Olimpiada Vigatana de 1983. Considerada el torneig sustitut dels Comarcals, que van desapareixer per sorpresa aquell any, a partir de l'any següent i en les dues edicions més que conegueren (1984 i 1985) ja es digué Olimpiada Comarcal, perquè participaren equips de tota la comarca, i per cert que en la última edició de les tres va quedar campió l'equip de Folgueroles. 

Una de les partides conservades té un gran valor documental perquè és de les poques conservades de Ricard Lázaro pare, i precisament ho és de l'any en que era president del C.E. Vic i en el que va fer uns grans torneigs tan al III Open de Vic com al Campìonat de Catalunya Individual, si no vaig errat en tots dos va fer puntuació suficient per pujar a la categoria Preferent, que va obtenir llavors. Aquí juga contra el fort jugador Miquel Solà i la partida té 3 grans fases, una primera de maniobres estratègiques, un gran canvis de moltes peces i un final sorprenent: 

R. Lázaro S. - Solà
I Olimpiada Vigatana 
Vic, 4 maig 1983 

1. Cf3, Cf6; 2. g3, d5; 3. Ag2, c5; 4. c4, g6; 5. cxd5, Cxd5; 6. Cc3, Ag7; 7. 0-0, 0-0; 8. e3, Cc6; 9. a3, Cxc3; 10. bxc3, Af5; 11. d4, Ae4; 12. De2, Dd5; 13. c4, Dh5; 14. Ta2, cxd4; 15. exd4, f5; 16. Ae3, e6; 17. Te1, Tfd8; 18. Td2, Tac8; 19. h4, Ca5; 20. c5, Cc6; 21. Dd1, h6; 22. Af4, e5; 23. Axe5,, Axe5; 24. Cxe5, Cxe5; 25. dxe5, Dxd1; 26. T1xd1, Txd2; 27. Txd2, Axg2; 28. Rxg2, Tc7; 29. e6, Rf8; 30. Td7, Txd7; 31. exd7, Re7; 32. Rf3, Rxd7; 33. Rf4, Re6; 34. f3, Rd5; 35. h5*, g5+; 36. Rxf5, Rxc5; 37. f4, gxf4; 38. gxf4  (1-0). 

La jugada 35ª del blanc és il·legible, però no altera el resultat de les següents jugades, per tant el més possible i lògic és que hagi sigut el moviment Re5 o l'avenç de peó h5 i més probablement aquest últim ja que obliga al negre a decidir-se. La partida és curiosa perquè a l'obertura pot semblar que Solà obtingui avantatge, però després es veu que no és així; de la jugada 23 a la 28 del blanc tot són intercanvis de peces (1) i es passa d'un mig joc complicat directament a una final on de nou pot aparentar que les perspectives del negre són bones, però en poques jugades, i ja des de la 31 amb reis i peons sols, el blanc demostra que el pot guanyar de forma fàcil i ràpida, i si en alguna variant tots dos entren peó, en el final de dames resultant el peó de més i avançat del blanc s'imposa. Una partida curiosa.  

La segona és una minipartida jugada unes setmanes després en el mateix campionat, entre Josep Vicente i Pere Vegara. També té un desenvolupament sorprenent, en que el blanc sembla quedar endarrerit en treure totes les peces en joc, però ho arregla després amb un parell de jugades, fins arribar a la inesperada sorpresa final. 

Vicente - Vegara
I Olimpiada Vigatana
Vic, 4 juny de 1983

1. e4, e5; 2. Cf3, d5; 3. Cxe5, Ad6; 4. d4, dxe4; 5. De2, Cf6; 6. Ag5, Af5; 7. Db5+, Cbd7; 8. Cxf7, Rxf7; 9. Dxf5, g6; 10. Ac4+, Rg7; 11. Dh3, Te8; 12. 0-0, De7;  13. Cc3, c6; 14. Tae1, Ab5; 15. Txe4, Dd6; 16. Af4 (1 - 0). 

(1) No és l'únic cop en una partida de R. Lázaro Sr. en que això va passar, en més d'una ocasió no s'havia canviat ni tan sols un peó ja bastant avançada la partida i de sobte en una sèrie seguida de jugades s'intercanviaven quasi totes les peces i alguns peons i s'arribava a una final i en aquests casos quasi sempre guanyava ell, com si s'hagués estat esperant el moment de decidir-ho de cop, i només en alguna rara ocasió acabava finalment en empat, però no recordo que n'hagués perdut cap en la que s'hagués donat aquest fet. 

L'equip del Folgueroles

L'equip del Folgueroles va ser la nova marca del que entre 1971 i 1975 havia sigut l'equip de l'Institut Jaume Callís. Els integrants eren els mateixos i el seu debut va ser l'any 1976, quedant subcampió del VI Campionat Comarcal darrere només del Club Tennis Vic, que va repetir la victòria aconseguida l'any anterior.  El Folgueroles va seguir amb els èxits i va quedar de nou segon en la classificació final en els Comarcals de 1977, després del Roda de Ter, i en el gran Comarcal de 1978, el més participat i disputat de tots, darrere el Tennis. 

El Folgueroles jugant per primer cop a casa, al Bar Amadeu de la localitat osonenca, el 29 de maig de 1976, front al
Centelles B, al que van guanyar clarament. S'hi veu al president del club i director de l'equip, Ricard Lázaro Sanromà,
als seus fills Ricard i Xavier Lázaro, a Francesc Freixer, Miquel Solà (de peu) i Jordi Lázaro. Els Campionats Comarcals
despertaven sempre i a tot arreu en aquells anys una gran expectació general fins i tot en gent no aficionada als escacs. 

Ricard Lázaro pare, Ricard Lázaro fill, Xavier Lázaro, Francesc Freixer, Miquel Solà (a la punta dreta) i Jordi Lázaro, que  no surt aqui a la foto, jugaren aquell dia. Altres membres destacats i habituals de l'equip de Folgueroles foren Jacint Raurell,el Dr. Josep Brugulat i uns quants més, molts dels quals ja havien jugat abans amb l'Institut Jaume Callís de Vic, quan era director Ricard Lázaro Sanromà (juny 1968 - agost 1975), que ho va tornar a ser el 1979-80 però sense recuperar ja l'equip.

L'Institut-Folgueroles va ser per a gran sorpresa de tots, l'equip més exitós de tots els Campionats Comarcals. L'Institut va ser subcampió el 1971, campió el 1972, subcampió el 1973 i campió en el gran Comarcal de 1974, mentre que el seu successor i continuador el Folgueroles va ser subcampió el 1976, 1977 i en el magne Comarcal de 1978, tot i que en aquella època hi participaven ja equips com el Centelles A, que va arribar a alinear en alguns encontres dels Comarcals a dos o tres M.I. i que el 1978 i 1979 va jugar el Campionat d'Espanya per Equips, el Vic A en ocasions amb els seus millors jugadors, el Tennis Vic ple de preferents... però aquests torneigs van tenir no sols un encant únic sinó també una màgia especial.