Amb el gambit Morra amb blanques contra la Defensa Siciliana - des que ens el va ensenyar Josep Vilageliu (1935) a un grup d'alumnes en les classes d'escacs que feia en horari extraescolar un dia a la setmana a l'Institut Jaume Callís de Vic el curs 1974-75, convidat a fer-les pel meu pare Ricard Lázaro Sr., llavors director del centre, el primer i un dels que més anys ho va ser - he guanyat a jugadors d'escacs molt bons, com el llavors juvenil Joan Monlloch de la UGA, ja famós i en ple ascens, o l'estrella del C.E. Vic, el també juvenil Carles Vilarrasa, que feia poc havia fet un 100 % d'11 partides al VIII Campionat Comarcal del 1978, i d'altres de gran categoria, com també vaig fer taules amb un destacat fitxatge de la Penya d'Escacs Centelles, en una partida guanyada en la que a l'últim moment el rival va salvar l'empat per escac continu amb repetició de jugades, per una imprecissió meva en el remat de la partida. Però ja dic, amb el gambit Morra vaig guanyar a jugadors molt bons, alguns d'ells en el seu millor moment.
Una mostra és la partida
Ricard Lázaro Jr - Alejandro Fernández
Vic, 10 maig 1986
1. e4, c5; 2. d4, cxd4; 3. c3, dxc3: 4. Cxc3, Cc6; 5. Cf3, d6; 6. Ac4, e6; 7. 0-0, Cf6; 8. De2, Dc7; 9. Af4, Ae7; 10. Cb5, Dd8; 11. Tfd1, e5; 12. Axe5, Cxe5; 13. Cxe5, 0-0; 14. Cxf7, Txf7; 15. e5, Ce8; 16. Dh5, g6; 17. Axf7+, Rxf7; 18. Dxh7+, Cg7; 19. Cxd6+, Axd6; 20. Txd6 (1-0).
Alejandro Fernández, que en jugar aquesta partida tenia 16 o 17 anys, era un jove i talentós jugador del C.E. Vic que vivia a Tona. A la 2ª meitat dels anys 1980s jugava sempre amb el primer equip del C.E. Vic, i va contribuir a que aquest equip pugés a la màxima categoria dels escacs catalans l'any 1989, quan era Preferent i tenia un Elo de 2065, essent un dels millors i més prometedors escaquistes de la cantera del club. Però com es veu en la partida, davant de la força de les situacions en el plantejament del gambit Morra ell també hi va sucumbir, i en una mini-partida.
