EQUIPS

Un equip mític dels Comarcals, el de l'Institut Jaume Callís de Vic (1971 - 1975). 

Dos primers llocs (1972 i 1974) i dos segons (1971 i 1973) en 5 edicions. 

L’equip de l’Institut suscitava una barreja d’admiració i enveja, perquè els seus jugadors, el director del centre Ricard Lázaro, els seus fills Ricard, Jordi i Xavier i alguns altres que al llarg de les edicions completaven la llista com Carles Mazo, un absolutament novell Miquel Fabré[3], Francesc Freixer, més tard el Dr. Josep Brugulat... no eren a priori més forts que els altres participants, amb l’excepció de Jacint Raurell (que tot i així tenia la 2ª categoria de la FCA, tot i que solia guanyar a rivals de categoria preferent als Campionats de Catalunya per equips) i de Jordi Lázaro, que va tenir uns anys fabulosos durant tot el 1973 i gairebé igual el 1974, guanyant pràcticament totes les partides que jugava fos quina fos la categoria del rival, cosa que el va portar a ser escollit com a candidat a millor esportista de Vic-1973 l’abril de 1974 i a punt va estar de aconseguir aquest premi.

Alguns dels participants de l'equip de l'Institut:

Francesc Freixer (1917 – 2008), propietari de dues botigues a Vic, “Música y Hogar” i  “Electricitat Freixer”. De jove va destacar com atleta.

Dr. Josep Brugulat (1918 – 2001), metge cardiòleg i pintor, va jugar a partir del 1975. Més propiament jugador del Folgueroles, a partir del 1976 i fins 1979 la nova marca dels qui formaven l'equip de l'Institut. 

Ricard Lázaro Sanromà (1923 – 2008), llicenciat en Químiques (1947), agregat de Matemàtiques (1963), catedràtic de Física i Química (1966) i, entre altres càrrecs directius, primer director de l’Institut Jaume Callís de Vic (1968 – 1975 i 1979 - 1980).  Va ser co-fundador i director de l’Autoescola Capella a Barcelona (1978 – 1980) i fundador, director i propietari de l’Autoescola Calldetenes (1980 - 2007). President de la Junta Gestora del C.E. Vic (1979 - 1982) i president del C.E. Vic (1982 - 1983), primer president del Calldetenes (1990) va impulsar diverses iniciatives i clubs d'escacs, entre d'altres i essent molt jove va ser un dels jugadors que van donar lloc a la UGA (1940). 

Josep Maria Vilageliu (n. 1935), vinculat amb l’Institut, on feia classes d’escacs el curs 1974 – 75, només va jugar una partida amb l’equip, com a primer tauler en un matx l’any 1975.

Jacint Raurell (n. 1954), aleshores estudiant, arquitecte i polític. Va jugar amb l'Institut i en algunes de les primeres participacions del Folgueroles. 

Ricard Lázaro Medina (n. 1954), periodista des de març de 1972, autor de cròniques d’escacs durant molts anys a l'Ausona, El 9 Nou i La Marxa, professor d’autoescola 1978 – 2009, professor de religió catòlica d'ensenyament secundari des del 2006 i ordenat diaca el 2009 i sacerdot l’any 2010. En escacs, el seu Elo més alt ha estat 2150 de la F.C.E. el juliol de 1990. 

Miquel Fabré (n. 1954). Un gran escaquista català, ara Mestre Català, va debutar jugant amb l'Institut l'any 1971 i també  hi va jugar el 1972.  

Miquel Solà (n. 1955). Va jugar moltes edicions amb l'Institut i el Folgueroles. 

Carles Mazo (n. 1955). La primera edició del 1971, és possible que jugués alguna/es partida/es el 1972. 

Jordi Lázaro Medina (n. 1956)

Xavier Lázaro Valls (n. 1961)

Un cas únic en els Campionats Comarcals d'Escacs d'Osona.

L'equip que va guanyar la única edició que va jugar.

Els Independents van ser un equip de nou encuny, era el primer any que jugaven. Van quedar campions del IX Comarcal d’Escacs d’Osona el 1979. L'únic en que van participar com a tals, si bé individualment eren ja veterans en altres equips, i separats en equips diferents van jugar moltes edicions abans i unes quantes després.

A dalt: Carles Vilarrasa, Solà, Gimbert, Vinyet i Pep Sala. Asseguts: González, Teulats, Vegara i Raurell. La foto va sortir publicada a El 9 Nou.  Aquest equip va quedar campió del seu grup de 8 i va guanyar la final al Ripoll, campió de l’altre grup de 8. Van guanyar en el seu matx al Centelles A, l’equip més fort (amb Herbert Pérez, Correa, Fabré...).  Pep Sala probablement va actuar de suplent o de reserva, doncs no surt citat entre els jugadors a l’article que els hi va dedicar El 9 Nou. Tan Vinyet com Raurell van acabar el torneig sense perdre cap partida, Raurell va fer 7’5 punts de 8 possibles (tant sols unes taules amb Herbert Pérez).  L’equip dels Independents, només va perdre un partit, el que va jugar amb el Folgueroles[1], guanyant tots els altres.