dijous, 11 de maig del 2023

Dos anys des que el Jordi Lázaro ens va deixar

El Jordi Joan Lázaro Medina (Barcelona 1956 - Vic 2021) va passar d'aquest món a l'altre l'11 de maig de fa dos anys, sense haver pogut acabar de realitzar mai les seves excepcionals qualitats i especialment la seva extraordinària capacitat per jugar a escacs. I ho va fer d'una manera inesperada, quan semblava que encara li quedava moltes coses per fer i realment tenia molts projectes, entre ells començar ja a fer classes d'escacs i mirar per fi, com una realització tardana, de fer ja resultats plenament segons la seva capacitat i arribar a una posició acorde amb el seu talent. 


A Folgueroles, 1971, quan
tot just començava i amb un
èxit rotund de joc i resultats
El Jordi cap a l'any 1973, quan jugant amb el Vic "A"
a la Primera Divisió Catalana guanyava bé a tots els 
millors escaquistes catalans amb els que s'enfrontava

Com homenatge a la seva figura publico un parell de fotos de la seva millor època escaquista, essent encara molt jove, quan apuntava a ser un dels dos o tres millors jugadors d'escacs de la comarca d'Osona si no el millor, i un dels més destacats de Catalunya, entre els anys 1971 i 1975. Era una gran promesa en el món dels escacs, al que ell era molt aficionat a més de tenir-hi molta facilitat i força innata, gairebé sense estudiar, sinó tan sols jugant i aprenent de les partides i dels comentaris. 

I com deia més d'un molts mesos després del seu traspàs, "encara no em faig a l'idea de que s'hagi mort el Jordi", de tant inesperada que va ser la seva sobtada desaparició, quan feia uns quants anys que havia tornat a participar en competicions d'escacs cada cop més assiduament, i apuntava que tard o d'hora podia recuperar aquella forma de joc que havia tingut en la seva joventut. Tot i que ja no podrà ser, perviu en la nostra memòria, especialment en la de tots que no sols el van conèixer sinó que van tenir la sort de poder jugar amb ell i comprovar de primera mà el seu estil i la seva força tan peculiars i diferents a l'habitual. Preguem per ell, que descansi en pau i que al Cel sigui!