El marc dels Campionats Comarcals fou molt interessant a tots els nivells.
El món dels escacs a Osona en general i concretament a Vic al principi de la dècada dels anys 1970s es fàcil descriure'l fent-ne com un quadre amb unes quantes frases: L’ambient
de l’època. Joves contra grans. Rics i pobres. Intel·lectuals que juguen a
escacs. Artistes i filòsofs dels escacs. S’hi parla de tot (escacs, notícies,
ciència, religió, política, esports...). Amistats. El prestigi de jugadors de cafè com
Fortino. Lloc de trobada. Al local social s'hi juga cada dia, sempre hi ha molta gent. Tot el dia s'hi fan moltes partides amistoses, a la tarda sovint hi ha torneigs socials, els dies festius pel matí les competicions oficials...
Però també hi ha els factors
externs de l’època. Els dels escacs mundials. La situació mundial (finals
dels 60s, anys 1970s i primers 80s). Hi ha una correlació, una connexió.
Això es pot descriure més sistemàticament, com es pot veure amb la cronologia d’uns quants esdeveniments clau:
1967 Jaume Portet, president del C.E. Vic, substituïnt a Joan Segura Vila, que deixa el càrrec. És una època en que el C.E. Vic, fundat el 1946, està a la divisió d’Honor del Ct. de Catalunya per equips, té un excel·lent plantell de jugadors en nombre i qualitat i els escacs estan a gran nivell, per exemple amb la participació i classes del nord-americà Olav Ulvestadt i amb les simultànies del gran mestre iugoslau Borislav Ivkov al local social del C.E. Vic, Bar La Pista, a finals dels anys 1960s, portat per Segura, que segueix molt relacionat amb el club.
1968 – 1975 Ricard Lázaro Sanromà, catedràtic de Física i Química i que ja ha sigut secretari de l’ Institut femení Infanta Isabel d’Aragó de Badalona i després director tècnic de La Salle de Manlleu el curs 1967-68, és el primer director del primer Institut de la comarca d’Osona, el “Jaume Callís” de Vic. Des de la seva arribada pren decisions com la coeducació a les aules (un parell o tres d’anys abans que es comenci a fer a altres llocs) o el permetre fer les classes en català i dona una gran llibertat, de tipus universitari o preuniversitari, als alumnes en general però sobretot als dels cursos superiors. També aconsegueix, vencent oposició i negatives, que es puguin fer classes nocturnes, en realitat de tarda, per a alumnes que treballin, adults o que no puguin assistir a classes en l’horari habitual. Entre les seves decisions, com uns laboratoris de ciències de tipus gairebé universitari, laboratoris d’idiomes, una mena de cineclub que dura una temporada, uns viatges de fi d’estudis de gran envergadura i l’assistència dels alumnes a activitats culturals com l’òpera al Liceu a Barcelona, hi ha també la difusió dels escacs en col·laboració amb el Club Escacs Vic, cosa que comença ja l’any 1969 amb la visita a les instal·lacions del club vigatà i la celebració uns mesos més tard d’uns campionats juvenils per classes pels alumnes que ho volen fer, al mateix C.E. Vic.
1969 En el segon matx Petrosian – Spassky a Moscou, venç l’aspirant. Boris Spassky, nou campió del món d’escacs.
1970 Per representar la Comarca d’Osona als Jocs Sant Jordi de Sabadell (octubre), l’Institut de Vic fa un campionat interior de classificació amb uns quants alumnes participants, resultant les places per a Jacint Raurell, Jordi Lázaro, Carles Mazo i Alexandre Mayo.
Al desembre Bobby Fischer guanya l’Interzonal de Palma de Mallorca, que classifica pels matxs de Candidats, aspirants a disputar el títol de campió mundial.
1971 Fischer guanya 6-0 els matxos de Candidats contra Taimanov i Larsen i més tard a finals d’any també guanya, tot i que forma molt menys abassegadora, a Petrosian a l’Argentina.
El president del C.E. Vic és Jaume Portet, un dels artífexs i el principal impulsor de la idea dels Campionats Comarcals.
1972 “Matx del segle” Spasski – Fischer a Reykjavik (Islàndia), ple d’anècdotes i amb un extraordinari ressò mediàtic a tot el món, amb molta polarització a favor d’un o altre. Puja molt l’ interès, l’afició i fins la pràctica dels escacs arreu del món. Bobby Fischer, campió del món, el primer no soviètic des de 1948 i el primer no rus des de 1937. Però per a sorpresa de tothom no juga cap torneig mentre és campió.
Korchnoi, Polugaievsky i Averbach fan sessions de simultànies a Manresa. El vigatà Joan Bautista guanya a Korchnoi, en una de les molt poques partides que perden o empaten.
També per aquests anys es juga cada any a Olot un torneig internacional d’escacs. En el d’aquest any hi participen la campiona mundial femenina Nona Gaprindashvili i el també soviètic Alvar Gipslis.
1973 Des de gener, arriba mensualment la revista “Jaque”, de gran qualitat, que dona una gran importància al món dels escacs.
El gran viatge de fi d’estudis de la promoció d’alumnes del 1956 que acaben el COU a l’Institut aquell any (abril). Preparat i organitzat pel propi director Ricard Lázaro Sanromà, i a un preu molt assequible, el viatge en autocar a Grècia inclou passar per França i Itàlia (i veure des del vaixell Albània) a l’anada, i per Bulgària, Iugoslàvia, Hongria (on no els deixen entrar), Àustria, República Federal d’Alemanya i altres zones de França, albirant també Mònaco i San Marino. I això en una època en la que passar fronteres inclou espera, revisió de passaports i eventualment visats, revisió de maletes, canvis de moneda, idiomes diferents... A Bulgària els del primer autocar són els primers de l’Estat espanyol en entrar-hi per terra (un avió hi havia aterrat el dia anterior) ja que les fronteres s’havien obert mútuament només dos dies abans. L’estada a Grècia inclou l’arribada per Patràs i uns dies a Olímpia, Atenes amb l’Acròpolis, El Pireu i Tessalònica i sortida per Kulata (Bulgària). Allà es troben els dos autocars, ja que un viatjava sempre un dia darrera l’altre, en previsió d’algun problema. És un viatge mític per a tots els que hi participaren, unes pinzellades del qual es poden veure al blog “Aprenent pel món”, amb link en aquest. Sobretot suposa una gran obertura al món i una mena de immersió en la realitat europea de l’època, tan occidental com oriental. Per això ha deixat un record inesborrable, entre admirat i agraït, en els qui tingueren la sort de poder fer-lo.
1974 Per malaltia, Jaume Portet és substituït primer temporalment pel vicepresident Joan Serra, si bé al principi continua essent el president i passen uns mesos fins que Joan Serra (1934 – 1988) és elegit el nou president del C.E. Vic i emprèn el gran projecte d’un nou local social modèlic, d'un alt nivell.
Amb una expectació gairebé comparable a l’aixecada per Fischer, el jove Kàrpov arriba a ser l’aspirant a disputar el títol de campió mundial.
1975 El president de la FIDE Max Euwe proclama a Anatoly Karpov campió del món davant la negativa de Fischer a jugar.
Ricard Lázaro Sanromà deixa de ser director del Institut de Vic (juliol), al que continuarà vinculat com a professor, catedràtic de Ciències, fins la seva jubilació al juny de 1989, i l’equip d’escacs de l’Institut desapareix a l’any següent; els mateixos jugadors integren l’equip del Folgueroles, lloc on viu des de 1970.
1976 Simultànies del campió del món Kàrpov a Barcelona i a Centelles. El vigatà Leandre Teulats hi puntua en la seva partida.
El soviètic Korchnoi deserta a Holanda i després acaba establint-se i nacionalitzant-se a Suïssa.
1977 Fracassa un primer intent de fer un Open Internacional de Vic, ja amb les dates del 2 al 9 de juliol, i al que entre d’altres s’hi apunta per carta el fort jugador Ramón Rey Ardid (1903 – 1988), però que s’ha de suspendre per falta de finançament.
Inauguració del nou local social, considerat modèlic, del Club Escacs Vic.
 |
| Inauguració del nou local del Club Escacs Vic (setembre 1977). Hi assisteixen Barandiaran fill, Ferrón, Márquez, Climent, Falguera, Ricard Lázaro Sanromà, Fàbregas i Ricard Lázaro Medina (el de la jaqueta a quadres, no visible, és Jordi Lázaro) |
1978 – 1987 Joan Segura, que ja havia sigut molts anys vice-president, és el president de la Federació Catalana d’Escacs.
1978 Es fa el I Obert internacional de Vic.
Matx pel campionat del món Kàrpov – Korchnoi, envoltat de moltes rareses i polèmica, tantes o més encara que les de Fischer. Kàrpov reté el títol.
El president de la FIDE, l’islandès Fridrik Olafsson, visita oficialment Vic i el local social del C.E. Vic.
Campionat d’Espanya per Equips jugat a Centelles. El Centelles, presidit per Curtó, té dret a jugar-hi com a equip amfitrió i amb els seus jugadors (Fabré, Teulats, etc.) fa tan bon paper que té dret per classificació a tornar a jugar el Campionat d’Espanya per Equips l’any següent. Per aquests anys el Centelles també fa un matx doble d’anada i tornada amb un equip francès.
1979 Campionat d’Espanya Femení jugat a Vic, organitzat pel C.E. Vic.
Simultànies de Viktor Korchnoi a Centelles.
1979 – 1980 Ricard Lázaro Sanromà torna a ser breument director de l’Institut de Vic (juny – gener).
1980 – 1982 Una Junta Gestora, presidida per Ricard Lázaro Sanromà, es fa càrrec del Club Escacs Vic, després de la dimissió del president Joan Serra a finals de 1979.
1981 Es fa el que s'anomen I Open de Vic, amb reconeixement federatiu i possibilitat d'ascensos de categoria. El campió és Joan Bautista.
Segon matx pel campionat del món Kàrpov – Korchnoi, en condicions similars al primer. Kàrpov torna a retenir el títol.
1982 – 1983 Ricard Lázaro Sanromà, president del C.E. Vic. Acaba de sanejar econòmicament el club, catalanitza el nom del club i les planilles i en la seva presidència apareix la figura de Lluís Comas, al qui dona totes les facilitats i tot el suport per jugar els Cts. de Catalunya infantils, dels que queda campió el 1983 i 1984.
1983 Gran ascendent del jove Kaspàrov com a aspirant al títol mundial.
1983 – 1987 Pere Vegara, president del Club Escacs Vic.
1984 Primer matx Kàrpov – Kaspàrov, amb un gran nombre de partides i sense decisió. El president de la FIDE Florencio Campomanes suspèn el matx, considerant que els dos contrincants estan esgotats.
Lluís Comas, guanya per segon cop el campionat infantil de Catalunya i, classificat així, es proclama campió del món infantil a Buenos Aires (Argentina), amb el seu preparador tècnic Heribert Gutiérrez (1932 – 1988) del C.E. Vic. Apoteòsica rebuda a l’aeroport de Barcelona i a Sta. Eugènia de Berga i al CE. Vic.
Aquest any Comas ho guanya quasi tot: puja a Preferent i queda també campió de l'Open de Vic. Però no el Campionat de Vic, que guanya Jordi Lázaro.
1985 Segon matx Kàrpov – Kasparov, continuació de l’interromput l’any anterior. Garry Kaspàrov venç i es proclama nou campió del món d’escacs.
1986 A Osona, com en general a tota Catalunya, es potencien molt les classes d’escacs a escoles, col·legis i instituts. L’efervescència de l’ensenyament d’escacs dura uns quants anys.
Com es veu per aquests fets, el món dels Comarcals d’escacs d’Osona va ser força interessant en el pla internacional i d’alt nivell i molta qualitat en l’àmbit local. A Osona hi van passar forces coses importants. Van coincidir tota una sèrie de factors, encara més extraordinaris en aquella època. Aquest va ser l’ambient dels mítics campionats d’escacs osonencs.
