La psicologia dels jugadors d'escacs

La psicologia dels 8 tipus de caràcters humans, basats en gran part en la Caracterologia de Heymans-Le Senne, però amb diferències i innovacions meves, mostrada amb exemple d'estudiosos de la ment humana, sobretot psicòlegs, però també  psiquiatres i sociòlegs,  alguns pedagogs, neuropsicòlegs i antropòlegs i fins i tot algun que altre expert en relacions humanes o autoajuda o exemple autodidacta o d'autosuperació. No es tracta de les seves teories sinó de la seva personalitat i camps d'interès, la qual cosa dna informació sobre el grup del seu tipus, segons la dita "t'assembles a aquells que comprens".Hi ha estudis específics sobre la psicologia dels escaquistes com els de Reti, Fine, Krogius, Saidy (1)... però aquí es tracta de fer-ne una de pròpia, de l'estudi, experiència i reflexió personals.

La meva interpretació en 8 grups d'estil similar en allò més bàsic, tot i que entre ells discrepin molt en la seva visió i fins i tot siguin oposats en les seves propostes, i com que ja ho he fet en una anterior entrada amb grans campions dels escacs, aquí ho faig amb l'altre part, els psicòlegs i en un annex els pedagogs: 

1 Richard Réti (1889 - 1929)

1  Philippe Pinel, Sergei Korsakov, Eugen Bleuler, Charles Spearman, Hans Berger, Otto Gross, Wilhelm Reich, Louis Corman, Viktor Frankl, Jerome Bruner, Lawrence Kohlberg, Ronald Laing, Howard Gardner   

2 Alexis de Tocqueville, Ivan Pavlov, Alfred Binet, Gerardus Heymans, Havelock Ellis, Katherine Cook Briggs, Karen Horney  

3 Franz Joseph Gall, Auguste Comte, Karl Marx, Émile Durkheim, Georg Simmel, Alfred Adler, Hans Asperger

4 Nikolai Krogius (1930 - 2022)

4  Herbert Spencer, René Le Senne, Kurt Lewin,  Herbert Marcuse, Aleksandr Luria, Erik Erikson, BF Skinner, Abraham Maslow  

 5 Anthony Saidy (1937) 

5 Karl Jaspers, Isabel Briggs Myers  

6 Cesare Lombroso, Carl Jung, Lewis Terman  

7 Reuben Fine (1914 - 1993)

7 Carl Wernicke, Emil Kraepelin, Sigmund Freud, Edward Thorndicke, Alfred Kinsey, William Sheldon, Erich Fromm, Hans Eysenck, Thomas Szaz, Daniel Amen  

8 Francis Galton, Paul Broca, Wilhelm Wundt, Richard von Krafft-Ebing, William James, Vilfredo Pareto, Alois Alzheimer, Max Weber, JB Watson, Hermann Rorschach, Ernst Kretschmer, Lev Vygotsy, Gaston Berger, Jean Piaget, Margaret Mead, Carl Rogers, Eric Berne, Albert Bandura 

En lloc de definir-los o donar-ne detalls, prefereixo que els exemples parlin per si sols, tenint en compte que la tipologia és meva subjectiva i que alguns poden estar mal classificats, i d'alguns no sé on classificar-los per dificultats en les seves biografies, per exemple Enno Dirk Wiersma (1858 - 1940), un dels fundadors de la Escola francoholandesa de Groninga o Caracterologia  de Heymans - Le Senne, tant pot ser un 4 com un 5, dos tipus que són veïns i tenen semblances, l'important és la impressió que dona el conjunt. També són veïns i amb coses comunes els tipus 1 i 8, és com una roda, basada en els 3 factors d'emotivitat, activitat i primarietat/secundarietat, cada tipus té una combinació única dels 3 factors, però en comparteix 2 amb l'anterior i posterior i amb un altre (1-4, 2-7, 3-6 i 5-8).

És un sistema més teòric que no pas aplicable a la pràctica, a no ser a posteriori i respecte sobretot als campions del món i grans mestres molt destacats, de biografies molt conegudes i detallades en els punts principals (2). A més la classificació pot estar mal feta en diversos casos. Però tot i que de tipus amateur i artesanal, almenys és alguna cosa. 

(1) Amb els seus llibres com Die Meister des Schachbretts (1930) de Réti,  The psychology of the chess player (1967) de Fiine,  Chelovek v shakhmatakh  (1967) de Krogius i The battle of chess ideas (1975) de Saidy, amb nombroses observacions sobre la psicologia dels escaquistes, motivacions, caràcters, estils de joc...  Altres llibres que parlen d'aquesta temàtica són també Common sense in chess (1896) d'Emanuel Lasker (1868 - 1941) i Winning with chess psychology (1991) de Pál Benkö (1928 - 2019) així com altres més recents que ja he citat en una altra entrada del blog. 

(2) Com a suplement, com a mètodes d'ensenyament segons els tipus, una breu relació també d'educadors i pedagogs o models autodidactes o de superació de les dificultats i limitacions. Així com els anteriors eren més investigadors i teòrics, aquests són més pràctics i enfocats a l'aplicació a ells mateixos i/o a altres, i el seu coneixement pot completar als anteriors i a més ajudar als monitors d'escacs:

1 Sant Ignasi de Loyola, Santa Joana de Lestonnac, Sant Vicenç de Paul, Sant Marcel·lí Champagnat, Louis Braille, Émile Coué, John Dewey, Rudolf Steiner, Napoleon Hill, Gabriela Mistral, Romano Guardini, Henry Giroux   

2 Sant Josep de Calassanç, Émile Jaques-Dalcroze, Friedrich Wilhelm Foerster, Paulo Freire 

3 John Locke, Johann Heinrich Pestalozzi, Jean Itard, Friedrich Fröbel, Emily Post, Helen Keller, Dale Carnegie, Samuel Kirk, Wilma Rudolph, Alain de Botton  

4 Friedrich Ludwig Jahn, Maria Montessori, Edgar Willems, Maurice Martenot, Sinichi Suzuki, Hannah Arendt, Wayne Dyer, Brian Tracy 

5 Sant Joan Baptista de La Salle, Francesc Ferrer i Guàrdia, Konstantin Stanislavski, Giovanni Gentile, Zoltán Kodály, Antonio Gramsci, Lorenzo Milani   

6 Santa Lluïsa de Marillac, Mikhail Lomonosov, Wilhelm von Humboldt,  Sant Joan Bosco, Carl Orff,  Dalai Lama XIV   

7 Jan Amos Comenius, Johann Friedrich Herbart, Andrés Manjón, Anton Makarenko, Josef Pieper, André Le Gall, Loris Malaguzzi, Alfred Tomatis 

8 Jean-Jacques Rousseau, Charles-Michel de l'Épée, Pehr Henrik Ling, Anne Sullivan, Célestin Freinet, Richard Feynman, Stephen Hawking, Daniel Goleman

En aquesta vessant pràctica també en cada grup hi ha gent d'idees radicalment oposades, del que es tracta és de l'estil personal i de la base comuna de tots ells, d'on les treuen. Siguin del moviment o de la ideologia que siguin ells també tenen la seva pròpia psicoloogia i això es nota. I evidentment per classificar-los em baso algun detall clau, molt revelador, de la seva biografia. 

Tipus psicològics d'escaquistes

Tipus d'escaquistes: 

El gran mestre danès Lars Bo Hansen (1968) va idear i va publicar al seu llibre Foundations of Chess Strategy (2005) una classificació dels escaquistes en 4 tipus, que ha estat desenvolupada i popularitzada pels grans mestres alemanys Karsten Müller (1970) i Luis Engel (2002), que ho descriuen així en el  llibre The Human Factor in Chess (2020) del que són coautors: 

L'activista = Tal, Kasparov, Judith Polgar, Aronian, 

El reflector = Capablanca, Karpov, Carlsen, Keymer  

El pragmàtic = Euwe, Korchnoi, Fischer, Caruana 

El teòric = Steiniz, Botvinnik, Kramnik, Giri 

Com subtitulen el llibre, es tracta de 4 tipus diferents de jugadors d'escacs amb les seves fortaleses i debilitats. I això té una doble utilitat, per mirar de conèixer-se a si mateix i mirar de millorar allà on realment fa falta (1) i també per conèixer els rivals i preparar l'encontre. El tema està especialment relacionat amb les obertures per dos motius, per elles es pot inferir bastant el tipus, però més encara, descobert el tipus es pot preveure quines obertures utilitzarà. 

A més el model preveu l'evolució dinàmica amb el temps i evita afirmacions massa deterministes i místiques com fa notar en la seva revisió el psicòleg i escaquista Barry Hymer (1960), autor entre d'altres de Chess improvement. It's all in the mindset (2020), aquest junt al gran mestre Peter Wells (1965).  Hymer com a professional del tema i bastant escèptic en les teories sobre estils d'aprenentatge, desconfia dels sistemes tancats, massa explicatius i fixistes, i desprès de comprovar que hi ha alguna discrepància en l'atribució d'un determinat jugador a un grup en un llibre i l'altre, senyal que es busca realment l'encert, i que tots tres autors reconeixen que només és un model més entre altres possibles, ell mateix afirma que no és una ciència exacta i encara caldria veure si és una "ciència", el considera una eina pràctica per aprofitar els propis punts forts i explotar les debilitats de l'oponent, en el benentés que cap estil és superior (2) i del que és tracta és, com ja proposen els autors del sistema, d'anar evolucionant cap a un estil de joc universal, és a dir equilibrat, tenint una mica de tot allò bo (3).

Així per exemple els reflectors dominen la profilaxi, els activistes tenen coneixements molt nítids de línies d'obertura, als pragmàtics els hi agrada el càlcul i als teòrics les posicions tranquiles i tècniques. I també que això és un punt de partida, no un estil on romandre, i que tothom hauria de mirar d'incrementar el domini dels principis generals com Botvinnik, l'harmonia i coordinació de Smyslov, l'eclecticisme de la utilitat de Fischer i  el sentiment d'iniciativa d'Alekhin.  

Estudiar la psicologia en escacs té una llarga tradició, tant pel coneixement pur com per les seves possibles aplicacions pràctiques. Entre molts precedents, amb diferents maneres d'enfocar-ho i visions, podem citar: 

Die Meister des Schachbretts (1930) de Richard Réti (1889 - 1929) 

The human side of chess (1952) de Fred Reinfeld (1910 - 1964) 

The psychology of the chess player (1956) de Reuben Fine (1914 - 1993) 

Chelovek v shakhmatakh (1967) de Nikolai Krogius (1930 - 2022) 

The battle of chess ideas (1972) d'Anthony Saidy (1937) 

Basant-me en sistemes de caràcter no escaquistes, dels que n'hi ha molts més, sinó de tipus general, jo mateix he desenvolupat una aplicació d'un sistema als escaquistes, que ja he citat en alguna ocasió abans i que tornaré a explicar. En el meu cas és més pel coneixement que per altre cosa, primer perquè estic pràcticament retirat de la pràctica activa dels escacs i segon perquè tot i que ho veig força clar en teoria no ho aplico a la pràctica. 

Nota: els títols de llibres en anglès solen dur quasi totes les paraules en majúscula però, a diferència de l'alemany, que tampoc n'usa tantes, no passa així quan és una frase normal, per tant prefereixo citar el títol com si fos en una frase anglesa normal.

(1) Això és especialment útil en la defensa o jugant contra oponents més forts: una muralla té la validesa del seu punt més baix, que és el que previsiblement el rival assaltarà si el veu, i no pas del seu punt més alt, que més que res serveix per a funcions d'imatge.
(2) Com en el joc de pedra, paper i tissora, símil que el mateix Hymer usa
(3) Es ben notori com van canviar els estils de Steinitz, Smyslov i Tal des dels seus jocs primerencs al se estil definitiu

Llibres d'escacs

Una relació de llibres d'escacs per a diferents nivells, per autors; quan no cito llibre és pel paper com a entrenador d'escacs de l'autor o per que no els conec o en té molts:

Aagard, Jacob 

Alburt, Lev - Russian chess course (2 vols) 

Alekhin, Alexandre - Gran ajedrez, Mis mejores partidas (2 vol) 

Averbakh, Yuri - Finales básicos de ajedrez, Finales de alfil y caballo, Lecturas de ajedrez 

Bondarevsky, Igor - Ataques directos al rey

Borrell, Màxim - Aperturas (abiertas, semicerradas i cerradas)  

Botvinnik, Mikhail - Estrategia (3 vol), Selección de partidas de Ragozin  

Bronstein, David - Ajedrez de torneo, 200 partidas abiertas 

Capablanca, José Raul - Fundamentos del ajedrez 

Chernev, Irving - Ajedrez lógico jugada a jugada 

Christiansen, Larry 

Dvoretsky, Mark - School of chess excellence (sèrie de llibres)

Euwe, Max 

Fine, Reuben - Psicologia del jugador de ajedrez

Fiischer, Bobby - Fischer enseña ajedrez, Mis 60 partidas memorables

Furman, Semyon 

Ganzo, Julio - Novedades en las aperturas desde 1965 (1)

Grau, Roberto - Tratado general de ajedrez

Gude, Antonio  -  Escuela de ajedrez 

Gulko, Boris - Lecciones con un gran maestro 

Kan, Ilya - El arte de la defensa

Karpov, Anatoly - Mis mejores partidas 

Kasparov, Garry - Mis geniales predecesores 

Keres, Paul - El ajedrez como yo lo juego 

Koblents,  Aleksandr - Ajedrez de entrenamiento 

Kotov, Aleksandr - Piensa como un gran maestro, Juega como un gran maestro, Entrena como un gran  maestro

Krogius, Nikolai  - La psicologia en ajedrez

Larsen, Bent  - Les millors partides de Bent Larsen 

Lasker, Emanuel - El sentido común en ajedrez, Manual de ajedrez

Lombardy, William   

Makogonov, Vladimir 

Neishtadt, Yakov - La apertura catalana

Nimzowitsch, Aron - Mi Sistema, Pràctica de mi sistema  

Nunn, John  - Understanding chess move by move 

O'Kelly, Alberic - El ajedrez superior de Tigran Petrosian 

Pachman, Ludek - Práctica de las aperturas en ajedrez, Estrategia moderna en ajedrez, Táctica                     moderna en ajedrez (2 vol) 

Paluzie y Lucena, Josep - Primer libro del ajedrecista (2)

Panov, - Tratado de aperturas (abiertas, semiabiertas y cerradas) 

Petrosian, Tigran - Ajedrez en la cumbre 

Philidor, François-André Danican - Análisis del juego del ajedrez 

Polgar, László

Polugaievsky, Lev - La preparació d'un gran mestre  

Reinfeld, Fred - 8 Libros de ajedrez, The Human side of chess 

Réti, Richard - Nuevas ideas en las aperturas, Curso superior de ajedrez, Los grandes maestros del tablero 

Richter, Kurt - Jaque mate 

Saidy - La batalla de las ideas en el ajedrez 

Seirawan, Yasser - No regrets: Fischer - Spassky 1992 (amb George Stefanovic),  Chess duels: My games with the World champions 

Shereshvesky, Mikhail - Estrategia del final 

Silman, Jeremy - How to reassess your chess 

Simagin, Vladimir - El estilo posicional en ajedrez

Smyslov, Vasily - Mis mejores partidas de ajedrez 1935 - 1957 

Smyslov i Loevenfish,  - Finales de torres 

Sokolov, Ivan 

Sokolsky - Nuevas ideas en las aperturas

Soltis, Andy - Soviet chess 1917 - 1991, Mikhail Botvinnik: life and games

Sosonko, Gennady    

Spielmann, Rudolf - El arte del sacrificio en ajedrez 

Suba, Mikhail - The dinamic chess strategy 

Suetin, Aleksei - Como debe jugarse la apertura 

Tal, Mikhail - Práctica de ajedrez magistral 

Tarrasch, Siegbert - Trescientas partidas de ajedrez, La partida moderna de ajedrez  

Tartakower, Savielly - Sugestiones para la estrategia ajedrecística 

Tolush, Aleksandr 

Watson, John L. - Secrets of modern chess strategy,  Chess strategy in action

Yermolinsky, Alex - Road to chess improvement 

Yusupov, Artur 

Zaitsev, Igor 

Zak, Vladimir 

Znosko-Borovsky, Evgeni - Como no debe jugarse al ajedrez 

A casa meva el meu pare tenia una gran intuïció per triar els millors llibres: a part del Paluzie - Philidor usat molt a l'inici, i alguna incursió primerenca en grup en algún de Reinfeld, els tres millors llibres i més usats van ser: 

Mi sistema (1925) - Nimzowitsch 

Los grandes maestros del tablero (1930) - Réti 

Práctica de ajedrez magistral Botvinnik - Tal 1960 - Tal 

A part d'això ens va comprar als fills llibres de finals d'Averbakh i Smyslov, d'estratègia i tàctica de Pachman, d'obertures d'Euwe, Pachman, Panov, Sokolsky i molts altres dels millors, que ell triava amb un gran encert. Em sap greu no haver-los llegit i estudiat més, alguns quasi no els vaig obrir o els vaig fullejar molt per sobre, i no haver fet gaire cas dels seus consells "estudia finals", "si t'agrada el peó de rei juga l'Espanyola amb blanques i negres" i altres per l'estil que ara veig que eren molt encertats, uns consells molt bons, i per no fer-ne cas no vaig arribar més lluny del que ho vaig fer. 

(1) El llibre és de 1969, més que les novetats o obertures, és la manera com ho enfoca, relacionant-ho amb el mig joc i amb el resultat de la partida 
(2) Aquest llibre, que encara s'imprimia el 1945 i potser més tard i tot, portava una traducció de l'obra de Philidor, encara útil 200 anys després de ser publicada per primer cop, i ho feia notar amb un retrat de l'antic campió del món