Incidint en el mateix tema de la personalitat dels jugadors d'escacs i dels seus estils de plantejar-se els torneigs i el joc, torno als 8 tipus, exemplificats en campions del món i altres jugadors molt destacats i comparant-los de nou amb famosos militars:
Estil 1 Lasker, Rubinstein, Bogoljubow, Euwe, Bondarevsky, Smyslov, Spassky, Ivanchuk, M. Adams
Estil 2 Réti, Petrosian, Fischer
Estil 3 Tarrasch, Schlechter, Capablanca, Anand, Khalifman, Kariakin, Caruana
Estil 4 Anderssen, Zukertort, Tchigorin, Gunsberg, Stein, Kamsky, Nepomniachtchi
Estil 5 Morphy, F. Marshall, Korchnoi, Larsen, Karpov, Kasparov, Short, Topalov, Carlsen
Estil 6 Pillsbury, Botvinnik, Boleslavsky, Simagin, Kramnik, Lékó, Ponomariov
Estil 7 Steinitz, Janowsky, Reshevsky, Keres, Bronstein, Timman, Akopian, Kasimdzhanov
Estil 8 Staunton, Blackburne, Alekhine, Ragozin, Tal, Gelfand, Shirov
Com sempre cal dir que no és un de sol el que defineix un grup, entre d'altres coses perquè pot estar mal classificat o ser clarament atípic (és a dir que es presenta aparentment com del grup oposat), i perquè hi ha moltes diferències individuals, per trajectòria vital, educació, entrenadors, admiracions conscients o desig de semblar-se a algú, etc. sinó la impressió general del conjunt, per exemple els 1 són lluitadors, els 2 els innovadors i renovadors, els 3 genis, els 4 alternen grandesa i derrotes o fracassos, els 5 són teòrics, tècnics i realitzadors, els 6 són eficaços, segurs i sovint líders, els 7 encarnen els campions sense corona, i els 8 són els atacants (com si el seu lema fos "a l'atac!"), de forta influència i capaços de tot.
Per seguir endavant, aportant noves coses, els classificaré en atacants i defensius
Atacants: 8 (màxim, junt amb els 3 atípics), 1, 5 i 7
Defensius: 5,(màxim, junt amb els 2 atípics), 6, 8 i 4
Els jugadors més complets són els 5 i els 8, perquè són bons alhora en l'atac i en la defensa. Quan el nivell general és molt alt, o molt igual, i força uniforme predominen els 5, si no ho és tant o hi ha moltes diferències en el nivell, dominen els 8.
Els jugadors 2 i 3 típics no són pròpiament atacants ni defensius, es guien per altres paràmetres, com les matemàtiques, el pensament, una filosofia o ideologia que intenten demostrar, un objectiu personal, una reivindicació, o una representació d'un grup i poden ser paradoxals i, sobretot els 2, bastant únics, excepcionals i exclusis.