L'inici dels Campionats Comarcals d'Escacs d'Osona

Els enyorats Campionats Comarcals d'Osona (1971 - 1982)

La reunió preparatòria dels Campionats Comarcals va tenir lloc al Bar La Pista, aleshores local social del Club Ajedrez Vich, el 17 de juliol de 1971. Foren diversos els impulsors, entre els quals els més destacats el president del club vigatà, Jaume Portet, i el director del Institut “Jaime Callís”de Vic, Ricard Lázaro Sanromà. S’hi apuntaren 6 equips de la comarca i es va quedar en que per cada equip jugarien 6 jugadors.

I Comarcal, estiu 1971

Campió Vic, sots-campió Institut

La 1ª ronda del I Comarcal es jugà al Bar Cal Met de St. Boi de Lluçanès el 31 de juliol de 1971, tots 6 equips junts. L’hora de joc era de 10 a 2 de la nit, i abans alguns equips, sobretot el de l’Institut, feien un sopar al mateix lloc de joc, o si no hi havia restaurant, a algun de proper. Les següents rondes es jugaren a Rupit el 7 d’agost, a Olost el 14 d’agost, a Sant Hipòlit de Voltregà el 21 d’agost i la final a Vic el 28 d’agost.Tot i que l'equip del Club d'Escacs de Vic es va fer dir oficialment E, per  distingir-se dels que jugaven els Campionats de Catalunya, en realitat era un D i en ocasions el C. 

La classificació final fou  1. Vic “E”  4’5 p; 2n Institut 4 p; 3è Olost 3 p; 4t. Sant  Hipòlit 2p;  5è Rupit 1 p; 6è Sant Boi  0’5 p. Cada equip triava un dels trofeus presentats per cada equip participant, que eren exposats a cada poble on es jugava, i el Vic va triar una torre de fusta, essent el que la majoria considerava el millor premi de tots, un cap de cavall de bronze, per als de l’Institut.  La recollida de premis es va fer en un sopar conjunt de tots els equips a un restaurant de Vic el dia 4 de setembre. I sobretot es va quedar en repetir l’experiència, que havia estat molt satisfactòria per l’ambient i la il·lusió que generava cada ronda, l’any següent.

Festa del I Comarcal 1971,  L'Institut subcampió comarcal. Recull el trofeu Ricard Lázaro Sanromà.

II Comarcal, primavera 1972. 

Campió Institut, sots-campió Vic. 

La II edició del 1972 comptava amb la baixa del Sant Boi de Lluçanès, que es retirà, i amb les altes del Centelles, Roda de Ter i La Farga Lacambra. Per tant eren 8 equips a 7 rondes, la 1ª a Centelles el 6 de maig, la 2ª a Olost el dia 10 de maig – tot i que es jugava els dissabtes al vespre, en aquesta edició i excepcionalment per “necessitats de programació”[1] una ronda es va jugar dimecres –  la 3ª a St. Hipòlit de Voltregà el dia 13, la 4ª a Roda el 27 de maig, la 5ª a Rupit el 3 de juny, la 6ª a La Farga Lacambra el 10 de juny i la 7ª i última a Vic el 17 de juny.

En aquesta ocasió van quedar 1è Institut i Vic  6’5 p (amb Sonneborn-Berger igual, perquè havien guanyat a tots els altres i empatat a 3 el matx entre ells): 3è Olost 4’5 p; 4t Roda 4’5 p; 5è St. Hipòlit 2’5; 6è Centelles 2 p (SB 2’5); 7è Rupit 2 p (SB 2); 8è Lacambra 0 p.  Es va proposar fer un matx de desempat entre l’Institut i el Vic, però finalment, degut al nombre de punts totals aconseguits, es va considerar guanyador al Institut, que va triar primer el trofeu, i segon al Vic.  Ara bé, en aquesta edició i a la meitat del torneig l’equip de l’Institut va fer per primera vegada en els Comarcals  i un únic cop en el mateix el que ja aleshores se’n va dir “resultat Fischer” guanyant 6 – 0 al Roda de Ter, havent-hi el dubte de si va ser a la 3ª ronda el 13 de maig a St. Hipòlit, cosa més probable, o si fou a la 4ª ronda a Roda de Ter, amb la qual cosa seria un veritable 0 – 6, ja que el Roda jugava a casa. El cert és que aquest resultat espectacular, contra el que a vegades ha quedat a la memòria dels participants, va ser molt poc comú als Comarcals, pràcticament només aconseguit per l’Institut i encara poques vegades en total (la majoria a la IV edició del 1974).

II Comarcal 1972. L'Institut, campió. Entrega els trofeus
el secretari general de la FCE, Joan Torquet. Al seu costat, Segura.

Una altre trobada del 1972. Freixer, R. Lázaro S., Fortino i el president del CE Vic Jaume Portet.

III Comarcal, estiu 1973

Campió Vic, sots-campió Institut. 

L’any 1973 els Comarcals van tenir un baixó perquè al llarg de la primera meitat de l’any es va anar jugant l’anomenada “Lliga Comarcal”, amb forces equips però amb tot un altre sistema de joc – no es jugava junts sinó que es visitava o es rebia individualment al rival com en els Campionats de Catalunya per equips i que a més es jugava a doble volta – i que tot i que va iniciar-se amb moltes ganes es va acabar fent llarga i pesada, sense els al·licients ni l'espectacularitat dels Comarcals, i la prova és que no va tenir continuïtat.

El III Comarcal del 1973 va ser potser el més fluix en participació d’aquests torneigs, però la continuïtat es va salvar. Jugaren sols 5 equips, cosa que feu que cada ronda en descansés un. Dels participants de l’anterior edició faltaren el Roda, St. Hipòlit de Voltregà, Centelles, Rupit i Lacambra però hi hagueren dues noves incorporacions, l’Orfeó Vigatà i el Tona. Resultant que només jugaren 3 equips dels anteriors Comarcals, el Vic[2], l’Institut,  i l’Olost. Fins i tot un èquip que havia jugat i molt bé a la llarga I Lliga Comarcal per equips, la Farga Bebié, tampoc hi va participar. Alguns equips semblaven preferir l’estil Lliga, com probablement el Centelles.  Fou una edició de circumstàncies, precària, però també la precedent de la gran participació de la següent edició. La classificació fou:  1è. Orfeó Vigatà  3’5 p; 2n. Institut 3 p; 3è. Tona 2 p; 4t. Vic 1 p; 5è. Olost, 0’5 p. És a destacar l’enfonsament de l’Olost, que havia quedat 3è a les dues primeres edicions i en aquesta va quedar últim sense guanyar cap matx, però eren molt pocs equips i un resultat aleatori era possible.

Juny 1973. R. Lázaro S. rep un premi de mans del seu fill Ricard, abans del III Comarcal.

IV Comarcal, primavera 1974 

Campió Institut, sots-campió La Farga Lacambra. 

Els IV Comarcals del 1974 van ser l’edició més important de la primera part d’aquests campionats.  Hi participaren 10 equips, una xifra record, i va ser potser el més disputat i el més intens de tots, amb molta lluita i canvis a la classificació. L’Institut, dos cops sots-campió, el 1971 i 1973, i campió (si bé empatat a punts) el 1972, es va estrenar a la 1ª ronda celebrada a La Farga Lacambra el 30 de març perdent espectacularment  contra el Tona per 1’5 a 4’5 i tot i que es va recuperar a les següents rondes va anar la major part del torneig amb un grup al mig de la taula, mentre al capdavant anaven canviant els líders, tots ells molt propers en punts. Però la remuntada de l’ Institut a la resta del torneig, i sobretot a les rondes finals, també va ser espectacular. Al acabar la penúltima ronda ja era campió matemàtic, curiosament va tornar a perdre a la última.   

La classificació final d’aquest magne torneig, qualificatiu que aquí es pot dir amb tota propietat, va ser:  1è Institut  7p; 2n Lacambra 6’5 p; 3è Orfeó 6’5 p; 4t. Escacs Centelles “A” 6 p; 5è Club Ajedrez Vich  5’5 p; 6è Tona 5p; 7è Olost 3’5 p; 8è Moià 2 p; 9è P.E. Centelles “B” 2 p; 10è Roda de Ter  1 p. Com es veu, entre el 1è i el 6è classificat, tots ells amb possibilitats de guanyar el torneig en algun moment, hi va haver sols 2 p de diferència (de 9 possibles) i l’ Institut  va perdre a la ronda final, cosa que dona idea de la mobilitat de les primeres posicions durant quasi tot el desenvolupament. Sembla ser que fou en aquest torneig quan l’Institut guanyà en un parell o tres d’ocasions pel “resultat Fischer” (per exemple, a l’Olost) i sembla ser que cap altre equip ho va aconseguir en les 4 primeres edicions.

20 abril 1974. L'equip de l'Institut en acció: Raurell, Freixer, Ricard Lázaro pare i fill, Jordi Lázaro i Xavier Lázaro

Festa del IV Campionat Comarcal celebrada a Tona. 15 de juny de 1974.

Un equip mític dels Comarcals, el de l'Institut Jaume Callís de Vic (1971 - 1975). 

Dos primers llocs (1972 i 1974) i dos segons (1971 i 1973) en 5 edicions. 

L’equip de l’Institut suscitava una barreja d’admiració i enveja, perquè els seus jugadors, el director del centre Ricard Lázaro, els seus fills Ricard, Jordi i Xavier i alguns altres que al llarg de les edicions completaven la llista com Carles Mazo, un absolutament novell Miquel Fabré[3], Francesc Freixer, més tard el Dr. Josep Brugulat... no eren a priori més forts que els altres participants, amb l’excepció de Jacint Raurell (que tot i així tenia la 2ª categoria de la FCA, tot i que solia guanyar a rivals de categoria preferent als Campionats de Catalunya per equips) i de Jordi Lázaro, que va tenir uns anys fabulosos durant tot el 1973 i gairebé igual el 1974, guanyant pràcticament totes les partides que jugava fos quina fos la categoria del rival, cosa que el va portar a ser escollit com a candidat a millor esportista de Vic-1973 l’abril de 1974 i a punt va estar de aconseguir aquest premi.

Alguns dels participants de l'equip de l'Institut:

Francesc Freixer (1917 – 2008), propietari de dues botigues a Vic, “Música y Hogar” i  “Electricitat Freixer”. De jove va destacar com atleta. Jugador de l'Institut a partir del 1972 i del Folgueroles. 

Dr. Josep Brugulat (1918 – 2001), metge cardiòleg i pintor, va jugar a partir del 1975. Més propiament jugador del Folgueroles, a partir del 1976 i fins 1979 la nova marca dels qui formaven l'equip de l'Institut. 

Ricard Lázaro Sanromà (1923 – 2008), llicenciat en Químiques (1947), agregat de Matemàtiques (1963), catedràtic de Física i Química (1966) i, entre altres càrrecs directius, primer director de l’Institut Jaume Callís de Vic (1968 – 1975 i 1979 - 1980).  Va ser co-fundador i director de l’Autoescola Capella a Barcelona (1978 – 1980) i fundador, director i propietari de l’Autoescola Calldetenes (1980 - 2007). President de la Junta Gestora del C.E. Vic (1979 - 1982) i president del C.E. Vic (1982 - 1983), va impulsar diverses iniciatives i clubs d'escacs, entre d'altres i essent molt jove va ser un dels jugadors que van donar lloc a la UGA (1940). Director i capità dels equips de l'Institut i del Folgueroles. 

Josep Maria Vilageliu (n. 1935), vinculat amb l’Institut, on feia classes d’escacs el curs 1974 – 75, només va jugar una partida amb l’equip, com a primer tauler en un matx l’any 1975.

Sebastià Sardiné (n. 1948). va jugar ocasionalment amb l'Institut al 1972. 

Jacint Raurell (n. 1954), aleshores estudiant, arquitecte i polític. Va jugar amb l'Institut i en algunes de les primeres participacions del Folgueroles. 

Ricard Lázaro Medina (n. 1954), periodista des de març de 1972, autor de cròniques d’escacs durant molts anys a l'Ausona, El 9 Nou i La Marxa, professor d’autoescola 1978 – 2009, professor de religió catòlica d'ensenyament secundari des del 2006 i ordenat diaca el 2009 i sacerdot l’any 2010. En escacs, el seu Elo més alt ha estat 2135 de la F.C.E. el juliol de 1990. Jugador de l'Institut i el Folgueroles. 

Miquel Fabré (n. 1954). Un gran escaquista català, va debutar jugant amb l'Institut l'any 1971 i hi va jugar també el 1972, després va passar al Centelles. 

Miquel Solà (n. 1955). Va jugar moltes edicions amb l'Institut i el Folgueroles. 

Carles Mazo (n. 1955). La primera edició del 1971 i la segona del 1972. 

Jordi Lázaro Medina (n. 1956). Jugador de l'Institut i del Folgueroles. 

Xavier Lázaro Valls (n. 1961). Jugador de l'Institut i del Folgueroles. 

---

[1] Per algun motiu semblaria que a Olost no podien fer la seva ronda el dia 20 de maig, com hagués tocat, i es va desplaçar a aquest dia, 10 dies abans, però podria ser que el que tingués problemes per jugar al dia 20-05 no fos necessàriament l’Olost, sinó qualsevol dels participants, resultant en que la data es va saltar.

[2] Si bé va presentar un equip tan precari i de circumstàncies com el propi torneig.

[3] Que només va jugar amb l’Institut les primeres edicions, després va passar al Centelles, ja que és d’aquesta localitat.