Un matrimoni de mig segle (1958 - 2008)

Alguns records més: 

Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008)

Nativitat Valls Costa (1929 - 2018) 

Esquela a El 9 Nou, 21 desembre 2018

Els pares de la Nati, com li deia tothom, foren Jaume Valls Mas (1897 - 1987) i Concepció Costa Bursós (1903 - 1981). 

El seu marit Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008), fill de Joan Lázaro Vergés (+ 1949)  i d'Àngela Sanromà Forés (1899 - 1977) i tingué un germà, Joan Lázaro Sanromà (1920 - 1940).  

La nostra mare era la filla gran i té tres germanes: Paquita (n. 1932), Mercè (n. 1934) i Berta (n. 1936), que la sobreviuen. 

Des dels anys 1950s fou infermera i dama de la Creu Roja. Deixà la feina per atendre a la família -  doncs el seu marit era vidu i tenia dos fills de 4 i 2 anys d'edat - quan es casà amb ell a Montserrat el 25 de setembre de 1958. Es reincorporà al treball l'any 1968 i exercí d'administrativa fins a la seva jubilació l'any 1995. 

Nascuda a Barcelona igual que el seu espòs Ricard, visqueren a aquesta ciutat fins que l'estiu de 1967 marxaren a viure a Manlleu. Del 1968 al 1970 visqueren a Vic. I des de finals de maig de 1970 s'instal·laren a Folgueroles, on visqueren tots dos fins a la seva mort. 

Estigueren molt units i a un pas de celebrar les Noces d'Or de 50 anys de casats i tingueren 5 fills més: Immaculada (1960), Xavier (1961), Meritxell (1964), Mercè (1965) i Marta (1970). 

Com a anècdotes es pot citar que el viatge de noces el feren a St. Pere Pescador, portant amb ells els dos nens petits. A finals dels anys 1950s passaren dos estius a Sant Quintí de Mediona, aleshores un poble petit. A principis dels anys 1960s solien anar a la platja a Castelldefels alguns dies estiuencs. Els estius de 1963 i de 1965 els passà la família a Torreblanca (Vacarisses). Durant els estius dels anys 1960s on anaven més a banyar-se els caps de setmana era a Arenys de Mar sobretot i ocasionalment a Masnou. 

El seu espòs Ricard era llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona de l'any 1947. Entre 1953 i 1956 estigué casat amb Digne Medina Rigol (1925 - 1956), que era de Sitges,  de la que tingué dos fills: Ricard (1954) i Jordi (1956). Als anys 1950s exercí com a químic i muntà algunes empreses, però ja a finals dels 50s la seva principal ocupació fou la de professor de Física i Química en els cursos de 6è de Batxillerat i de Preuniversitari al Col·legi del Immaculat Cor de Maria de Barcelona, casa central dels missioners claretians, ocupació que continuà fins a primers anys 1960s. De cap al 1962  fins al 1965 fundà, dirigí i fou professor de Ciències de l'Acadèmia Estudios Alas a Barcelona. 

El seu marit Ricard guanyà l'agregaduria de Matemàtiques a les oposicions a Madrid la primavera de 1963, on passaren unes quantes setmanes tota la familia, amb el nº 1 de la promoció. Poc després rebé una carta personal del president de Costa Rica, el català Pep Figueres Ferrer, en que el convidava a  anar viure amb la seva família a aquest país, amb feina de professor a la Universitat, una casa mentre hi visqués i un sou molt alt per a l'equivalent en aquella època aquí, amb un mínim d'anys garantits i la possibilitat de quedar-s'hi indefinidament. En aquestes condicions no hauria sigut problema anar-hi a viure i fer l'experiència americana com el seu company d'estudis Joan Oró - qui en una altra ocasió també l'animà  a fer com ell l'experiència en una universitat nord-americana i fins li va proposar una Universitat, possiblement la que ell estava - però tots dos, ell i ella, van preferir quedar-se a viure a Catalunya, tot i que els fills estaven il·lusionats amb la possibilitat de anar a viure a Amèrica, i Costa Rica semblava un país particularment civilitzat, pacífic i acollidor, a més de ric i pròsper.  

El 1966 el fet es repetí quan guanyà les oposicions a catedràtic de Física i Química i li tocà com a plaça en propietat un institut a les Illes Canàries. De nou no van voler marxar de Catalunya. I estava treballant entre 1965 i 1967 com a professor de Ciències i secretari del Institut femení "Infanta Isabel d'Aragó" de Badalona, quan rebé el nomenament de director tècnic del col·legi La Salle de Manlleu, on exercí durant un any i on la família començà el canvi de vida des de Barcelona a la comarca d'Osona, que seria el seu lloc de residència definitiu. 

Al juny del 1968 fou nomenat director d'un nou Institut en construcció a Vic, el primer de la comarca d'Osona. Aquest Institut, bessó del de Granollers, començà a fer-se un any després que el de Granollers, però gràcies a la seva dinàmica direcció, començà a funcionar un any abans que aquell, inaugurant-se l'octubre del mateix any 1968. Fou el primer i potser més anys director del Institut "Jaume Callís"  de Vic - nom que li donà ell mateix a proposta d'un altre professor i amic seu, Guillem Serra Bardolet - entre juny del 1968 i setembre del 1975 (1). Després tornaria a ser director del mateix durant el curs 1979 - 80 i en fou catedràtic de Física i Química fins al estiu de 1989 en que es jubilà. 

Una altre activitat en que es va involucrar Ricard Lázaro pare va ser en la del món de l'autoescola. Havent-se tret el títol de professor d'autoescola primer i de director d'autoescola després (2) va fundar Autoescola Capella (1978 - 1980) a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, de la que en va ser director, un dels dos socis i professor, i més tard l'Autoescola Calldetenes (1980 - 2007) de la que en va ser fundador, director, propietari i professor, en aquesta població propera a Vic i a mig camí de Folgueroles.

Al Cel siguin, que allà s'hagin retrobat i que un dia ens hi retrobem també amb ells tots els que els estimaven!   

(1) Als anys 1974 i 1975 se li oferí la possibilitat de ser director d'un Institut de Barcelona primer i d'un recent inaugurat Institut d'ensenyament secundari a l'estranger a París, però refusà aquesta i alguna oferta més endavant - director d'un Institut al cinturó de Barcelona - perquè es volia quedar a l' Institut de Vic i viure a Folgueroles. 

(2) En els estudis universitaris treia matrícules d'honor i treballava alhora per ajudar a pagar-se'ls. En totes les oposicions tragué sempre les millors notes i els primers llocs en les mateixes.