Partides de Ricard Lázaro Sr.

Dues partides que s'han conservat de les últimes jugades en competicions oficials per Ricard Lázaro Sanromà. En elles, i tot i que ja quasi no jugava de campionat, venç amb les negres a dos forts rivals. La primera té la curiositat de ser una mini-partida i que tot i així el seu rival, ja perdut per joc i posició, va acabar perdent per caiguda de la bandereta del rellotge. 

Ramos (2010)  - Ricard Lázaro Sanromà (1980)                                                                 

Campionat de Catalunya per Equips, 1ª ronda, Taradell – Barberà                              

Taradell, 20 gener 2002 

1. d4, Cf6; 2. c3, g6; 3. Cc3, Ag7; 4. e4, d6; 5. f4, e6; 6. e5, C6d7; 7. Cf3, b6; 8. Ad3, Ab7; 9. exd6, cxd6; 10. Ae3, 0-0; 11. De2, Cf6; 12. 0-0-0, d5: 13. f5, Cc6; 14. Thf1, Cb4; 15. g4, Cxd3+; 16.. Dxd3, Tc8; 17. b3, Aa6; 18. Tf2, dxc4 (0 – 1).

En el moment de jugar-se aquesta partida, potser una de les últimes que va jugar oficialment, Ricard Lázaro Sr. tenia 78 anys. El seu rival en tenia 29. Curiosament tots dos van emprar molt temps en la partida, a la jugada 16 portaven 70 minuts de rellotge i al final Ramos va perdre per temps. El Taradell, l’equip de R. Lázaro pare, va guanyar el matx per 6 – 4.

Ricard Lázaro Sanromà jugant en unes simultànies del M.I. Antonio Medina al Club Tennis Vic, primers setembre de 1971.

Una altre partida, d’un parell d’anys abans: 

Felipe Dove (2070) – Ricard Lázaro Sanromà (2020)                                                                                       

Ct. Catalunya per Equips, Centelles – Taradell                                                       

Cerdanyola, 5 març 2000

1 d4, f5; 2. C4, Cf6; 3, g3, e6; 4. Ag2, Ae7; 5. Cc3, 0-0; 6. Ch3, c6; 7. 0-0, Ca6; 8. Af4, Cc7; 9. a4, d6; 10. b4, d5; 11. c5, b6; 12 Cg5, Ch5; 13 Cf3, Cxf4; 14 gxf4, Af6; 15. Ce5, Axe5; 16 fxe5, Aa6; 17 f4, Ac4; 18 Tf3, Dh4; 19 De1, Dxe1; 20 Txe1, bxc5; 21 bxc5, Tab8; 22 Ta1, Tb2; 23 Af1, Tfb8; 24 e6, Axf1; 25 T3xf8, T8b6; 26 Tfc1, Ca6; 27 Cd1, Td2; 28 h3, Cb4; 29 Tab1, Txb1; 30 Txb1, a5; 31. Rf1, Rf7; 32 Re1, Tg2; 33 Tb3, Ta2; 34. Cb2, Txb2 (0-1)

R. Lázaro Sr. era potser més jugador de blanques[1] que de negres, però el plantejament que feia de la partida era molt semblant en els dos casos, fianchettos, esquemes indis[2], etc. si bé amb negres potser variava més, com en la D. Holandesa de la partida anterior. Sempre va jugar amb estil estratègic i posicional, si bé amb l’edat – aquí tenia 76 anys – va començar a experimentar més. Com que jugava sempre amb els seus esquemes i amb el seu mètode, no li afectava la categoria del rival. Això sí, a vegades arriscava, com en una partida amb Bautista en que van arribar a un final de mig joc de taules clares i va ser ell qui va sacrificar un peó per intentar forçar la posició, cosa inhabitual, i al final de moltes jugades més va acabar perdent a la final pel peó de menys “Era com si l’hagués tirat al pou – comentava – pensava que el recuperaria, però no hi va haver manera”. Això passava en partides importants com aquesta, en que al Taradell li anava molt (pujar o conservar la categoria), era la última ronda del campionat i va ser la última partida del matx en acabar, ja que també solia carregar-se de rellotge i de tant en tant passava per dificultats de temps, que normalment solucionava bé. Com a jugador de club era seriós i disciplinat, molt sòlid i segur, es podia comptar amb ell. En aquest cas amb la seva victòria el matx va acabar empatat 5 – 5 i el Taradell va aconseguir el seu objectiu, que probablement era el de mantenir la categoria.

[1] Amb les que quasi invariablement sortia de 1. Cf3 i solia plantejar l’esquema Reti del doble fianchetto.

[2] De rei sobretot però era molt habitual el plantejament doble India i en alguns casos la Índia de dama.