Dues partides de l'Olimpiada Vigatana de 1983

Recentment he trobat per casualitat, entre papers antics, dues partides de l'Olimpiada Vigatana de 1983. Considerada el torneig sustitut dels Comarcals, que van desapareixer per sorpresa aquell any, a partir de l'any següent i en les dues edicions més que conegueren (1984 i 1985) ja es digué Olimpiada Comarcal, perquè participaren equips de tota la comarca, i per cert que en la última edició de les tres va quedar campió l'equip de Folgueroles. 

Una de les partides conservades té un gran valor documental perquè és de les poques conservades de Ricard Lázaro pare, i precisament ho és de l'any en que era president del C.E. Vic i en el que va fer uns grans torneigs tan al III Open de Vic com al Campìonat de Catalunya Individual, si no vaig errat en tots dos va fer puntuació suficient per pujar a la categoria Preferent, que va obtenir llavors. Aquí juga contra el fort jugador Miquel Solà i la partida té 3 grans fases, una primera de maniobres estratègiques, un gran canvis de moltes peces i un final sorprenent: 

R. Lázaro S. - Solà
I Olimpiada Vigatana 
Vic, 4 maig 1983 

1. Cf3, Cf6; 2. g3, d5; 3. Ag2, c5; 4. c4, g6; 5. cxd5, Cxd5; 6. Cc3, Ag7; 7. 0-0, 0-0; 8. e3, Cc6; 9. a3, Cxc3; 10. bxc3, Af5; 11. d4, Ae4; 12. De2, Dd5; 13. c4, Dh5; 14. Ta2, cxd4; 15. exd4, f5; 16. Ae3, e6; 17. Te1, Tfd8; 18. Td2, Tac8; 19. h4, Ca5; 20. c5, Cc6; 21. Dd1, h6; 22. Af4, e5; 23. Axe5,, Axe5; 24. Cxe5, Cxe5; 25. dxe5, Dxd1; 26. T1xd1, Txd2; 27. Txd2, Axg2; 28. Rxg2, Tc7; 29. e6, Rf8; 30. Td7, Txd7; 31. exd7, Re7; 32. Rf3, Rxd7; 33. Rf4, Re6; 34. f3, Rd5; 35. h5*, g5+; 36. Rxf5, Rxc5; 37. f4, gxf4; 38. gxf4  (1-0). 

La jugada 35ª del blanc és il·legible, però no altera el resultat de les següents jugades, per tant el més possible i lògic és que hagi sigut el moviment Re5 o l'avenç de peó h5 i més probablement aquest últim ja que obliga al negre a decidir-se. La partida és curiosa perquè a l'obertura pot semblar que Solà obtingui avantatge, però després es veu que no és així; de la jugada 23 a la 28 del blanc tot són intercanvis de peces (1) i es passa d'un mig joc complicat directament a una final on de nou pot aparentar que les perspectives del negre són bones, però en poques jugades, i ja des de la 31 amb reis i peons sols, el blanc demostra que el pot guanyar de forma fàcil i ràpida, i si en alguna variant tots dos entren peó, en el final de dames resultant el peó de més i avançat del blanc s'imposa. Una partida curiosa.  

La segona és una minipartida jugada unes setmanes després en el mateix campionat, entre Josep Vicente i Pere Vegara. També té un desenvolupament sorprenent, en que el blanc sembla quedar endarrerit en treure totes les peces en joc, però ho arregla després amb un parell de jugades, fins arribar a la inesperada sorpresa final. 

Vicente - Vegara
I Olimpiada Vigatana
Vic, 4 juny de 1983

1. e4, e5; 2. Cf3, d5; 3. Cxe5, Ad6; 4. d4, dxe4; 5. De2, Cf6; 6. Ag5, Af5; 7. Db5+, Cbd7; 8. Cxf7, Rxf7; 9. Dxf5, g6; 10. Ac4+, Rg7; 11. Dh3, Te8; 12. 0-0, De7;  13. Cc3, c6; 14. Tae1, Ab5; 15. Txe4, Dd6; 16. Af4 (1 - 0). 

(1) No és l'únic cop en una partida de R. Lázaro Sr. en que això va passar, en més d'una ocasió no s'havia canviat ni tan sols un peó ja bastant avançada la partida i de sobte en una sèrie seguida de jugades s'intercanviaven quasi totes les peces i alguns peons i s'arribava a una final i en aquests casos quasi sempre guanyava ell, com si s'hagués estat esperant el moment de decidir-ho de cop, i només en alguna rara ocasió acabava finalment en empat, però no recordo que n'hagués perdut cap en la que s'hagués donat aquest fet.