Decidint ràpid i superant el seu propi rècord

Una  de les diverses minipartides del Xavier Lázaro, trobades en les planelles que s'han recuperat recentment després de molts anys perdudes i oblidades. 

Aquesta mini que publico primera és realment espectacular, un joc d'atac extraordinari contra un dels jugadors més forts del Tona d'aquell moment, un dels principals puntals de l'equip: 

X. Lázaro - Yagüe
V Campionat Comarcal
Matx Institut - Tona A
Centelles, 14 juny 1975
1. e4, e5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, exd4; 4. c3, dxc3; 5. Ac4, cxb2; 6. Axb2, d5; 7. Axd5, Cf6; 8. 0-0, Ad6; 9. Axc6+, bxc6; 10. e5, Aa6; 11. exf6, Axf1; 12. fxg7, Tg8; 13. Dxf1, f6; 14. Dc4, Rd7; 15. Cd4, c5; 16. De6++ (1 - 0)

Una obertura amb sacrifici de dos peons i un joc extremadament dinàmic i agressiu poques vegades vist, contra un rival, Yagüe, que anteriorment havia guanyat en alguna ocasió, una o dues, al Xavier en partides llargues, però al que aquest ja li havia guanyat una minipartida tres mesos abans amb una Siciliana variant del Dragó en que Yagüe havia atacat molt ràpid i  molt fort l'enroc del negre, però en la que el contraatac de les negres va ser victoriós en tot just 17 o 18  jugades, tot i que a partir d'un moment falta alguna jugada i/o la partida està mal transcrita i no es pot seguir (1), però sí que consta que el blanc va abandonar. I em sembla recordar que Yagüe li havia dit llavors al Xavier que no li tornaria a guanyar una partida tan ràpidament com aquella. O sigui que ells dos no sols jugaven sovint, sinó que se les tenien... 

(1) Fins on es pot seguir, perquè després és irreproduïble, la partida és Yagüe - X. Lázaro, Ct. de Vic 1974, Vic 18 de març de 1975, 1. e4, c5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, cxd4; 4. Cxd4, Cf6; 5. Cc3, d6; 6. Ae2, g6; 7. Ae3, Ag7; 8. g4, 0-0; 9. h4, Ad7; 10. h5, Cxd4; 11. Axd4, g5; 12. h6, Ah8 (suposada); 13. Dd2, Da5 i a partir d'aquí les jugades apuntades ja no lliguen, però pel que es veu en les últimes jugades en les complicacions que van seguir el negre va acabar caçant-li la dama al blanc en ple atac d'aquest, el que també va estar una especialitat "de sempre" del Xavier, ja que després d'uns canvis de peces la planella acaba en un DxD del negre, a continuació del qual Yagüe abandona i signa.