Una semblança del Jordi

En Jordi Lázaro podia haver arribat molt lluny en escacs, igual com hi podia haver arribat intel·lectualment i en una carrera científica, i en general a la vida. Era molt intel·ligent i tenia una gran capacitat intel·lectual, era bona persona, feia i tenia molts amics arreu, el seu caràcter era agradable, viu i alegre i semblava destinat a tenir un gran futur.

En Jordi Lázaro observant una partida de Larsen al Campionat d'Espanya
per Equips, Centelles agost 1978. En aquells anys el Jordi encara apuntava molt alt.

Malauradament la seva salut va demostrar ser fràgil, a partir d'una primera incidència el 1973 i una més forta el 1975, però que encara van ser normals, va patir a partir dels anys següents uns trastorns de salut agreujats que l'afectaven periòdicament i que li feren deixar la seva carrera universitària l'any 1977 i pels que es va lliurar de fer el servei militar a principis de 1979. No obstant va seguir tenint temporades bones alternades amb recaigudes al llarg de la seva vida, en la que va estar gairebé permanentment medicat. I la seriositat dels seus problemes, que molts no coneixien o no consideraven importants ja que ell es solia mostrar fort i valent i aparentment molt normal es veu en el fet que l'abril del 2014 va ser ingressat d'urgència a l'hospital de Vic i hi va romandre fins als primers mesos de 2015, cosa que va sorprendre fins a familiars i amics. Però es va recuperar i quan va sortir i va tornar a fer vida normal estava millor que abans, en realitat millor que mai a partir dels problemes citats, fins que cap el 2018 li van detectar una malaltia autoinmune seriosa que va ser la que va fer que no pogués resistir quan després de vacunar-se el 30 de març de 2021 com a persona de risc, va contraure covid a mitjans d'abril, després d'haver superat tot l'any 2020 i els primers mesos d'aquell any sense problemes, vigilant i cuidant-se com feia, i ingressat a l'hospital de Vic el 18 d'abril, primer a planta i després a semi-crítics, va anar agreujant-se i finalment va anar a la UCI, i intubat des del 30 d'abril, acabant per morir l'11 de maig de 2021. La seva mort va sorprendre tothom, ja que se'l veia normal, portava una vida molt sana, vigilava molt i feia tot el que li deien els metges. La seva mort un mes i mig abans de complir els 65 anys, que no aparentava doncs semblava força més jove, va ser el final d'unes expectatives tristament malogrades en la seva vida. Però deixava molt bon record en tots els que el van conèixer i la veritat és que la seva personalitat tenia quelcom d'excepcional que no es va poder materialitzar en fets concrets per la mala salut i problemes associats a la mateixa. 

Una llàstima que sobretot per aquest motiu, es frustrés un futur que semblava prometre molt i arribar molt alt en tots els camps, pels seus grans dots i qualitats. Esperem i preguem per tal que almenys la seva experiència de la vida hagi sigut bona i ara tingui una eternitat feliç, que aquest és l'únic éxit veritablement important i decisiu en tota vida humana!