Avui Jordi Lázaro (Barcelona, 1956) fa 62 anys i
segueix actiu en el món dels escacs, participant en torneigs d’escacs estàndard,
actiu i ràpid.
En els anys 1970s i 1980s era un dels escaquistes
joves més talentosos de la comarca d’Osona, on ha viscut des de l’any 1967.
Membre d'una família d'aficionats als escacs, en la que el seu pare i dos germans seus erent també bons jugadors, es va federar a 3ª amb el Club Escacs Vic l’any 1971, va pujar a 2ª el 1972, a
1ª el 1974 i a preferent el 1981.
L’estiu del 1973 va guanyar el torneig juvenil internacional de Berga, essent la primera vegada en aquells temps que un jugador vigatà guanyava un torneig d’aquesta categoria. Durant uns anys totes les seves actuacions estaven a un nivell extraordinari i en ocasions excepcional [1]
Però ja a l’any 1973 va realitzar una proesa pocs
cops vista al fer 13’5 punts de 14 possibles en el Campionat de Catalunya per
Equips jugant amb el Vic “A” a 2ª Regional.
Això li va merèixer ser candidat a millor
esportista de Vic de l’any 1973, estant entre els finalistes i rebent un accèsit.
Després, a partir de 1975, va passar uns anys en
que les seves actuacions, tot i que seguint essent bones, no estigueren, a un nivell tan alt i que a més
no es prodigà gaire, però a partir dels primers anys 80s va tenir una nova
embranzida de participació i resultats, no sols amb l’ascens a categoria
preferent, sinó amb els subcampionats de Vic el 1981 i 1982 i essent campió de
Vic l’any 1984 i de nou el 1985 estigué a la lliga de quatre finalistes del
campionat de Vic d’aquell any, quedant en 3ª posició.
O sigui que en el temps dels Campionats Comarcals,
Jordi Lázaro va tenir dos grans pics de forma i de força, un entre 1971 i 1975
i un altre just 10 anys més tard, entre 1981 – 1985. El primer fou el més espectacular i el més
prometedor, però el segon va ser més estable i es va perllongar més en el temps després.
En tot cas, junt amb Raurell i Fabré, i més tard
Rodríguez, Comas i Ibáñez, va ser un dels juvenils més forts i prometedors, al nivell d’estar
o poder estar entre els millors de Catalunya. I amb ells junt amb els més
veterans Segura, H. Gutiérrez, Bautista, Teulats i Cabero, un dels jugadors més
forts i exitosos de la comarca d’Osona [2].
[1] Només
cal recordar l'anècdota de que en un Comarcal, jugant contra el Roda de Ter, es
va descuidar la dama en plena obertura i va decidir continuar, va jugar tota la
partida amb dama neta de menys contra un rival de nivell de joc mitjà o més, i
va acabar guanyant al cap de forces jugades.
[2] En els dos grups se n'hi podrien afegir uns quants més, ja que era un lloc i una època de jugadors de gran classe i de molta afició i activitat i la llista seria llarga (Puigdollers, Branchadell, Roca, Barrababe... i entre els joves Solà, Canal, Simón, Vilarrassa, Salvans...), però aquests eren els de primeríssima línia aleshores.
