dilluns, 2 de desembre del 2019

Recordant els vells i bons temps


Aquest blog es va començar i es fa amb 3 objectius:

- Recordar i conservar el temps dels Campionats Comarcals d'Escacs per Equips d'Osona, la gran època  dels escacs osonencs, entre 1971 i 1982, amb una continuació fins a 1985 i amb reaparicions puntuals posteriors als anys 1990s i encara l'any 2003, cap de les quals arribaren a quatllar, però que demostraren l'interès que hi havia per retornar a aquest ambient i al bon record que van deixar.

- Com homenatge al meu pare Ricard Lázaro Sanromà, gran impulsor dels escacs comarcals a Osona, que fou president del Club Escacs Vic (1979/82 - 1983), un dels fundadors i primer president del Calldetenes (1990) i , equips que encara existeixen, i impulsor, capità i d'alguna manera primer tauler dels exitosos equips de l'Institut Jaume Callís de Vic (1971 - 1975) i del Folgueroles (1976 - 1979). Va ser jugador actiu i de gran categoria, amb un Elo de mes de 2000, durant tots aquests temps, a més de ser-ne impulsor i animador. En la seva època de president del Vic va començar a jugar Lluís Comas, aleshores un nen, al que ell va donar tot el suport. 

- Per donar a conèixer com era el joc dels escaquistes aficionats, en el sentit de no professionals ni d'élite, però en la seva gran majoria federats en clubs i a la Federació Catalana d'Escacs, i molts d'ells d'altes categories (preferents i 1ªs), en un ambient de molt interès pels escacs, tnt a nivell local com mundial, amb el sorgiment de Fischer el 1971 amb els seus matxs de Candidats de 6-0 amb Taimanov i Larsen i també guanyat, però no tant, amb Petrosian, així com l'anomenat "matx del segle" Spasski - Fischer a Reykjavik, Islàndia, el juliol i agost de 1972,que el portà a ser campió del món, així com l'ascens del fenòmen Karpov (1972 - 1975, fins a ser campió del món per la negativa de Fischer a jugar el matx si no era amb les seves condicions) i fins i tot encara del seu successor Kasparov (primera meitat dels 1980s fins a ser campió el 1985). Això i altres coses com la deserció i exili de Korchnoi (1976) i els extremadament polèmics matxs pel títol mundial Karpov - Korchnoi de 1978 i 1981 a Filipines i a Merano. 


   Però també l'ambient d'escacs tan especial i motivador que es va crear a la comarca d'Osona, sobretot gràcies als Comarcals (en els que Lluís Comas va debutar tan d'hora com el 1980, quan tenia 8 anys, i en va jugar 3, els últims) i que va portar a fites com les simultànies de Karpov a Centelles el juny de 1976, el Campionat d'Espanya per Equips a Centelles l'agost de 1978, en que l'equip del Centelles hi va jugar i va aconseguir classificar-se pel següent del 1979, les simultànies de Korchnoi a Centelles el 1979, la visita del president de la FIDE Fridrik Olafsson al nou local del CE Vic, considerat modèlic, el març de 1979, el Campionat d'Espanya Femení a Vic l'agost de 1979 o el fet que el jugador del C.E. Vic Joan Segura fos bastant anys president de la Federació Catalana d'Escacs i després vicepresident de la Federación Española de Ajedrez... 

  Tot el qual, recolzat per una sòlida cantera de nous jugadors infantils i juvenils però també adults, un seguiment destacat de la premsa i mitjans de comunicació i una pràctica dels escacs molt activa i creativa, va portar al sorgiment de Lluís Comas, campió infantil de Catalunya el 1983 i 1984 i finalment inesperadament i per sorpresa campió del món infantil a l'Argentina el 1984, amb el seu preparador Heribert Gutiérrez... Un jugador aleshores infantil, nascut el 1971, avui Gran Mestre, que es va forjar, com ell mateix reconeix, en l'ambient dels Campionats Comarcals, en els que com queda dit va participar en les 3 darreres edicions de 1980, 1981 i 1982. 

    Fou l'època en que a Vic es jugava el Campionat de Vic, no sols el social del C.E. Vic, i  l'any 1978 l'Open Ciutat de Vic d'aquell any, un cas aïllat, però a partir de 1981 i durant força anys, l'Open de Vic, al que a mitjans dels 1980s acudien a jugar alguns dels més destacats escaquistes de Catalunya, sense perdre la seva condició eminentment osonenca i per tant "comarcal"...

divendres, 9 d’agost del 2019

Simultànies infantils i femenines

Unes fotos de simultànies a Vic pel Mercat del Ram, a finals dels 1980s:


Simultànies al Mercat del Ram de Vic a finals dels 1980s. Un simultanejador infantil que aquí juga contra nens. 

El mateix simultanejador, Pascual fill. Ibáñez descansa i entre el públic s'hi veu potser a Fábregas, amb ulleres. 


Entre els qui donen simultànies s'hi veu a Marta Padró i s'entreveu a Elba Barcons. Hi ha molta participació i expectació.

dijous, 8 d’agost del 2019

Records d'aquell temps


Per donar l'ambient d'aquells anys:


El ciclomotor Ducati, amb aspecte de moto gran, amb que em vaig moure entre l'agost de 1971 i el maig de 1973
quan me'l van robar a Vic i no va aparèixer mai més. Aquí al patí de casa a Folgueroles l'any 1971 o 1972. 



Un brindis a la Festa del I Comarcal, primers de setembre de 1971 a Cal U de Vic. A la presidència de la taula, d'esquerra a dreta Arboix d'Olost, Jaume Portet president del CE Vic, el delegat d'Esports  de Vic Barnolas i Ricard Lázaro Sanromà. 


En una Festa dels escacs, entre 1971 i 1973, possiblement l'any 1972. Jacint Raurell, Jordi Lázaro i Carles Mazo, tres dels
joves que despuntaven en els escacs comarcals d'aquells anys, jugadors tots de l'equip de l'Institut Jaume Callís de Vic. 


En una Festa dels Escacs, Jordi Lázaro rep un trofeu de mans del secretari de la Federació Catalana d'Escacs, Joan Torquet.
Ho presenta al fons Lluís Vila Ximénez i hi ha el president Portet i el delegat d'Esports Barnolas. Vic, juny de 1972. 


En un sopar d'escacs, possiblement l'any 1973 o 1974. Al centre Ricard Lázaro Sanromà, a l'esquerra hi ha
Ramon Munt, el popular "xofer de les Hermanitas", darrera seu s'entreveu Ferrón i a l'altre cantó hi ha Francesc Freixer


Acaba una ronda, probablement d'un campionat de partides ràpides, potser el del Mercat del Ram. Vic, any 1976. 

dimarts, 6 d’agost del 2019

El popular Sr. Grau

En una foto del juny de 1972: 

A la dreta, amb blanques, el Sr. Grau, com el coneixia tothom, jugant amb l'equip del Vic el II Comarcal de 1972 

Joan Grau Arola (1898 - 1981), el popular "senyor Grau", als anys 1970s jugava amb el Club Escacs Vic i sobretot jugava "de cafè" a l'Orfeó Vigatà. A més d'algun Comarcal, on va tenir una actuació força acceptable, ja amb 73 i 74 anys va jugar federat amb el C.E. Vic algunes partides del Campionat de Catalunya per Equips, guanyant-ne fins i tot una de decisiva per al resultat final i per la classificació del seu equip, partida que va suscitar força expectació.  Va morir als 82 o 83 anys, a l'any 1981, jugant diàriament a escacs durant hores partides amistoses fins poc abans; als anys 1977 i 1978 encara ho feia assíduament. 


La relació del Sr. Grau amb el C.E. Vic, fundat el juliol de 1946, era particularment estreta doncs Miquel Cunill (1925 - 2014), un dels primers socis del club i un fort escaquista que va jugar federat fins a finals dels anys 1960s en que ho va deixar, era el seu gendre. Xavier Cunill (n. 1965), tercera generació d'aficionats als escacs, és el seu net. 

dilluns, 5 d’agost del 2019

La ronda del Comarcal de 1976 a Folgueroles


El 1976 el Folgueroles, el nou nom del abans equip de l'Institut Jaume Callis de Vic, s'estrenava en un Campionat Comarcal per Equips. 

Encara que hi havia equips molt forts, com el Tennis Vic, el C.E. Vic i la Penya Escacs Centelles entre forces d'altres, el Folgueroles va seguir la tradició de l'equip de l'Institut, gairebé invencible en els Comarcals, i va fer molt bon paper. 

L'equip del Institut sempre era líder en els Comarcals. Aquí jugant al Comarcal de 1972 contra La Farga Lacambra.
En primer pla, Raurell, d'esquenes, juga amb Narcís Roda pare; al costat Ricard Lázaro fill anotant una jugada, més enllà
s'hi veuen Mazo, Fabré i Ricard Lázaro pare. Entre els que s'ho miren hi ha el president del C.E. Vic Jaume Portet, i més enllà Buxó i Freixer, els dos amb ulleres. A l'altre punta del Lacambra hi ha jugant Narcís Rodas fill.  


El 29 de maig d'aquell any es va jugar la ronda a Folgueroles, jugant l'equip local contra el Centelles "B" i va ser un èxit de públic, d'ambient i de joc, el Folgueroles es va imposar per un resultat contundent, probablement un 6 - 0. 

Algunes imatges de la fita: 

El matx del local Folgueroles amb el Centelles "B". En primer terme Jordi Lázaro, amb negres, juga amb Llavina; en el segon tauler Solà amb Creus; darrera Freixer juga amb el seu rival, tots dos amb cigarreta, ja que fumar va estar permès fins a finals dels 1980s en torneigs de la FCE i fins força més tard en altres competicions; darrera hi ha Xavier Lázaro, Ricard Lázaro fill i Ricard Lázaro pare. Tot i que les partides van ser disputades, el Folgueroles s'imposà molt clarament. 

Del mateix local i el mateix dia. Semblaria que fos el Tennis, però la placa diu Vic: Branchadell fa la jugada i canvia el rellotge contra Pujol de Tona, que anota. Darrera, pel Vic s'hi veuen Josep Gutiérrez, Montserrat i Ferrón; pel Tona, molt avançat davant el tauler, el molt fort jugador Cabero fill. De peu s'ho miren Curtó, president del Centelles, el veterà Capdevila i Fábregas. A la dreta l'equip de l'Olost, d'esquena, juga amb el Tennis, s'hi veuen Vicente i Climent. 

El mateix encontre a Folgueroles de l'Olost amb un equip que possiblement és el Tennis Vic. Sala juga amb Abeyà en primer terme; al segon tauler del Tennis s'hi veu a Sarrió; darrera en el tercer lloc, Salvans de l'Olost amb Climent; darrera Salvans s'hi veu a Arboix, el capità de l'Olost i un dels impulsors dels Campionats Comarcals. De peu Capdevila, Curtó, Fàbregas d'esquena i, possiblement, Puigdomenech. 





dimecres, 12 de juny del 2019

Ascensió i Pentecosta

Aquests diumenges hem celebrat l’Ascensió i la Pentecosta.







Amb aquestes dues grans festes s’acaba el temps pasqual i comença de nou el temps ordinari de l’any litúrgic.

dimecres, 5 de juny del 2019

El curs oficial de monitors d'escacs a Vic del 1982

A primers dels anys 1980s la Federació Catalana d’Escacs (FCE) va fer una gran promoció de l’ensenyament dels escacs a tota Catalunya[1].
El nom tècnic del projecte era l’Escola d’Escacs del Institut d’Escacs de Catalunya (I.E.C.). La iniciativa estava molt ben feta, en recursos humans, en planificació i en materials i es desenvolupava en dues fases.
Primer, formant monitors d’escacs en diverses comarques que tenien algun club important d’escacs, o més d’un.
Després fent classes als nens per totes les comarques catalanes, amb l’ajut d’uns quants dels mateixos monitors que havien format.
A Vic, amb la col·laboració del Club Escacs Vic, se'n va fer un l'any 1982.


Portada del text fet pels mateixos professors del curs


El cap del grup que feia els cursets era l’Enric Oliver, una persona molt dinàmica i amb un entusiasme contagiós per els escacs i pel seu ensenyament. Ell mateix s’encarregava de la presentació i la direcció dels cursets per a futurs monitors i de coordinar els cursos a nois i noies de les comarques. També presentava la primera i més important part del curs de monitors, la Didàctica, amb 12 temes. Un curs molt treballat i fet per ell mateix, amb molta claredat, que s’unia a la seva gran capacitat de convicció i de transmetre quan explicava els continguts, amb uns apunts també molt ben fets.  

Després la part dels Finals anava a càrrec d’Àngel Martín, el Mig Joc el portava Jaume Palau i l’Ensenyament de les Obertures es feien amb un text de Màxim Borrell, tots ells especialistes en el seu camp. Si no ho tinc mal entès hi havia llocs on ells mateixos donaven les classes, segons cada Bloc de temes, però el més comú és que algun d’ells, i sobretot l’Enric Oliver, fes tot el curs per monitors, i així va passar al curs de monitors d’escacs que es va fer a Vic l’any 1981 – 82.

Jo hi vaig ser un dels assistents a les sessions, que van durar uns quants caps de setmana, crec que es feia els dissabtes, i van acabar cap al juny de 1982, amb un examen dels coneixements adquirits i/o amb les assistències a totes les classes. A Vic vam ser uns quants els alumnes i la majoria ho vam superar[1]

Per acabar i obtenir el títol de monitor d’escacs oficial de la F.C.E. a través de l’I.E.C. faltava fer un treball de fi de curset. Era de tema lliure, sempre que fos relacionat amb l’ensenyament dels escacs, i el vaig fer sobre la personalitat dels alumnes d’escacs i com això influïa en la manera d’ensenyar-los, basant-me en l’exemple d’escaquistes molt famosos, però tenint en compte què els agradava del joc dels escacs, on tenien els punts forts i dèbils de l’aprenentatge i del propi joc, com motivar-los, etc.  Em vaig basar en el sistema de Heymans – Le Senne, aleshores encara força conegut, popular i de moda i vaig presentar 6 tipus (en lloc dels 8 caràcters): l’escaquista “emotiu” (E) i el “no emotiu” (nE), el jugador “actiu” (A) i el “no actiu” (nA) i finalment el “primari” (P) i el “secundari” (S), 3 factors duals[2] independents entre sí, que al combinar-se donaven lloc als 8 caràcters, no volent entrar en combinacions de 2 d’aquests factors[3] ni menys en les de tots 3. Em vaig quedar amb la base, d’on les combinacions es podien fer o imaginar.

Vaig disposar de diverses fonts per fer el treball. Havia conegut ja aquests estudis l’any 1968 amb llibres de J. Brun Ros[4], després van sortir amb periodicitat mensual uns resums molt ben fets per uns psicòlegs, i a tota pàgina, de cada caràcter aplicat als nois i noies al diari “El Correo Catalán” entre finals de 1969 i juny de 1970, però m’hi vaig afeccionar més encara quan vaig trobar-ne més llibres als anys 1970s i sobretot l’any 1978 quan vaig comprar dos llibres molt bons d’aquest tema, “Caracterologia de la infancia y de la adolescencia” d’André Le Gall i “Práctica de caracterologia” de Luigi M. Rossetti O.M.I.




Un dels llibres de l'època sobre la temàtica del treball,
aquest de Giacomo Lorenzi S.D.B. (1909 - 2001)


Per l’aplicació als escacs em vaig basar en la meva pròpia experiència escaquista, però també vaig anar a Barcelona a la Llibreria Francesa l’any 1982 a encarregar uns quants llibres en francès i entre ells “Traité de Caractérologie” de René Le Senne, mentre que a una llibreria de Vic vaig encarregar i em van trobar un altre de Le Gall i Suzanne Simon en castellà. Però en aquella època estava de moda i al saber que m’interessava aquest camp, una noia també em va passar uns apunts que si no recordo malament el seu professor els hi havia fet a classe a Batxillerat Superior en una assignatura, potser a Filosofia. Per aquella època aquest tema m'interessava molt i m'hi dedicava força com a hobby. Vaig lliurar el treball mesos més tard.  


El treball va ser aprovat i al cap d’un temps, ja a l'any 1983, vaig rebre per correu el carnet de monitor d’escacs.





Però no va ser l’únic que vaig rebre, perquè també em van fer una proposta, potser aquell mateix any 1983, de fer de monitor d’escacs durant un any amb l’Escola d’Escacs de l’Institut d’Escacs de Catalunya. Calia anar per totes les comarques catalanes amb un equip al llarg de tot un any, el 1983 – 84, però el sou era molt bo per a l’època: en total un milió de pessetes pel curs complet. Això sí, comportava desplaçaments i estances en totes les comarques catalanes, però això de viatjar i conèixer llocs no era problema, més aviat m’agradava i atreia molt. Em semblava un treball ideal...

Però hi havia un però que ho impedia: en aquell temps jo era professor d’autoscola en el negoci familiar que teníem a Calldetenes, i se’m necessitava. Per tant sentint-ho molt vaig tenir que rebutjar aquella oferta tan bona i tan engrescadora. En canvi la va acceptar un altre company que estava més lliure i que havia fet també el curs de monitor a Vic, l’Eduard Vinyet, qui més tard arribaria a ser durant molts anys cap de l’Escola d’Escacs d’Osona.


Després, cridat a partir de l’any 1986 per l’Heribert Gutiérrez, sí que vaig fer classes d’escacs a col·legis i instituts d’Osona, des d’aquell any fins a finals dels 1990s o primers anys 2000s. Però això ja és una altra història.    



[1] Segons ens van dir, ja s’havia fet abans, potser a finals dels 1970s o l’any 1980, a Barcelona ciutat i el cinturó metropolità.
[2] Els que no, va ser sobretot per desistir o per faltes d’assistència, no sé si hi va haver algun suspens, però crec recordar que se’ns va informar que n’hi podien haver i que en altres llocs n’hi havia hagut. Era un curs seriós.
[3] Evidentment referits a una mitjana, així E vol dir més emotiu que la mitjana i nE menys emotiu que la mitjana, etc. Això admet, és clar, graus molt diversos, des del que ho és molt al que sols està lleugerament per sobre, i així en tots els casos.
[4] O sigui EnA, EA, ES, EP, nEA, nEnA, nEP i nES, en total 8 grups, nombre igual que les combinacions de tots 3 factors.
[5] Com “Como conocer el propio carácter” i “Como aprovechar el propio carácter”, de la col·lecció Como..., uns llibres d’autoajuda d’una editorial llatinoamericana.