Aquest
blog es va començar i es fa amb 3 objectius:
-
Recordar i conservar el temps dels Campionats Comarcals d'Escacs per Equips
d'Osona, la gran època dels escacs osonencs, entre 1971 i 1982, amb una
continuació fins a 1985 i amb reaparicions puntuals posteriors als anys 1990s i
encara l'any 2003, cap de les quals arribaren a quatllar, però que demostraren
l'interès que hi havia per retornar a aquest ambient i al bon record que van
deixar.
-
Com homenatge al meu pare Ricard Lázaro Sanromà, gran impulsor dels escacs
comarcals a Osona, que fou president del Club Escacs Vic (1979/82 - 1983), un
dels fundadors i primer president del Calldetenes (1990) i , equips que encara
existeixen, i impulsor, capità i d'alguna manera primer tauler dels exitosos
equips de l'Institut Jaume Callís de Vic (1971 - 1975) i del Folgueroles (1976
- 1979). Va ser jugador actiu i de gran categoria, amb un Elo de mes de 2000, durant tots aquests temps, a més de ser-ne impulsor i animador. En la seva època de president del Vic va començar a jugar Lluís Comas, aleshores un nen, al que ell va donar tot el suport.
- Per
donar a conèixer com era el joc dels escaquistes aficionats, en el sentit de
no professionals ni d'élite, però en la seva gran majoria federats en clubs i a
la Federació Catalana d'Escacs, i molts d'ells d'altes categories (preferents i
1ªs), en un ambient de molt interès pels escacs, tnt a nivell local com
mundial, amb el sorgiment de Fischer el 1971 amb els seus matxs de Candidats de
6-0 amb Taimanov i Larsen i també guanyat, però no tant, amb Petrosian, així
com l'anomenat "matx del segle" Spasski - Fischer a Reykjavik,
Islàndia, el juliol i agost de 1972,que el portà a ser campió del món, així com
l'ascens del fenòmen Karpov (1972 - 1975, fins a ser campió del món per la
negativa de Fischer a jugar el matx si no era amb les seves condicions) i fins i
tot encara del seu successor Kasparov (primera meitat dels 1980s fins a ser
campió el 1985). Això i altres coses com la deserció i exili de Korchnoi (1976)
i els extremadament polèmics matxs pel títol mundial Karpov - Korchnoi de 1978
i 1981 a Filipines i a Merano.
Però també l'ambient d'escacs tan especial i motivador que es va crear a
la comarca d'Osona, sobretot gràcies als Comarcals (en els que Lluís Comas va
debutar tan d'hora com el 1980, quan tenia 8 anys, i en va jugar 3, els últims)
i que va portar a fites com les simultànies de Karpov a Centelles el juny de
1976, el Campionat d'Espanya per Equips a Centelles l'agost de 1978, en que
l'equip del Centelles hi va jugar i va aconseguir classificar-se pel següent
del 1979, les simultànies de Korchnoi a Centelles el 1979, la visita del
president de la FIDE Fridrik Olafsson al nou local del CE Vic, considerat
modèlic, el març de 1979, el Campionat d'Espanya Femení a Vic l'agost de 1979 o
el fet que el jugador del C.E. Vic Joan Segura fos bastant anys president de la
Federació Catalana d'Escacs i després vicepresident de la Federación Española
de Ajedrez...
Tot el qual, recolzat per una sòlida cantera de nous jugadors infantils i juvenils però també adults, un seguiment destacat de la premsa i mitjans de comunicació i una pràctica dels escacs molt activa i creativa, va portar al sorgiment de Lluís Comas, campió infantil de Catalunya el 1983 i 1984 i finalment inesperadament i per sorpresa campió del món infantil a l'Argentina el 1984, amb el seu preparador Heribert Gutiérrez... Un jugador aleshores infantil, nascut el 1971, avui Gran Mestre, que es va forjar, com ell mateix reconeix, en l'ambient dels Campionats Comarcals, en els que com queda dit va participar en les 3 darreres edicions de 1980, 1981 i 1982.
Fou l'època en que a Vic es jugava el Campionat de Vic, no sols el social del C.E. Vic, i l'any 1978 l'Open Ciutat de Vic d'aquell any, un cas aïllat, però a partir de 1981 i durant força anys, l'Open de Vic, al que a mitjans dels 1980s acudien a jugar alguns dels més destacats escaquistes de Catalunya, sense perdre la seva condició eminentment osonenca i per tant "comarcal"...
Tot el qual, recolzat per una sòlida cantera de nous jugadors infantils i juvenils però també adults, un seguiment destacat de la premsa i mitjans de comunicació i una pràctica dels escacs molt activa i creativa, va portar al sorgiment de Lluís Comas, campió infantil de Catalunya el 1983 i 1984 i finalment inesperadament i per sorpresa campió del món infantil a l'Argentina el 1984, amb el seu preparador Heribert Gutiérrez... Un jugador aleshores infantil, nascut el 1971, avui Gran Mestre, que es va forjar, com ell mateix reconeix, en l'ambient dels Campionats Comarcals, en els que com queda dit va participar en les 3 darreres edicions de 1980, 1981 i 1982.
Fou l'època en que a Vic es jugava el Campionat de Vic, no sols el social del C.E. Vic, i l'any 1978 l'Open Ciutat de Vic d'aquell any, un cas aïllat, però a partir de 1981 i durant força anys, l'Open de Vic, al que a mitjans dels 1980s acudien a jugar alguns dels més destacats escaquistes de Catalunya, sense perdre la seva condició eminentment osonenca i per tant "comarcal"...
