Una partida de l'apogeu dels Comarcals

Per a molts el VIII Campionat Comarcal d'escacs d'Osona de l'any 1978 és el cim dels torneigs comarcals, just abans del ràpid declivi a partir del següent any. Amb 14 equips competidors, a partir del 2 d'abril d'aquell any es jugà a dues rondes setmanals.
El 28 d'abril de 1978, a la 5ª ronda, el Taradell va líder amb 4 punts de 4 possibles.
En l'enfrontament entre el C. Tennis Vic, campió el 1975 i 1976 i 3è classificat el 1977 i el Folgueroles, subcampió el 1976 i 1977, el Tennis s'acaba imposant per 3'5 - 2'5 al Folgueroles.
En el 1è tauler del matx juguen el 1è tauler del Tennis, Vicenç Abeyà, amb el 1è tauler del Folgueroles, Jordi Làzaro.
Aquesta partida ens porta al joc en l'època de l'apogeu dels Comarcals:

Abeyà (Tennis) - Jordi Lázaro (Folgueroles)
VIII Ct. Comarcal d'escacs d'Osona
28 abril 1978
1. d4, Cf6; 2. c4, g6; 3. Cc3, Ag7; 4. e4, d6; 5. Ae2, 0-0; 6. g4, c5; 7. d5, e6; 8. g5, Ce8; 9. h4, exd5; 10. cxd5, Da5; 11. Ad2, Db4; 12. Dc2, Db6; 13. h5, Ca6; 14. a3, c4; 15. Ca4, Dc7; 16. Ac3, b4;17. Axg7, Cxg7; 18. Cc3, b4; 19. axb4, Cxb4; 20. Dd2, Cxh5; 21. Axh5, Cd3+; 22. Rf1, gxh5; 23. Txh5, Tb8; 24. Tb1, f5; 25, f4, fxe4; 26. Th4, De7; 27. Dh2, Dxg5; 28. Cxe4, Txf4+; 29. Txf4, Dxf4+; 30. Dxf4, Cxf4; 31. Cxd6, Cxd5; 32. Cxc8, Txc8; 33. Tc1, Tb8; 34. Re1, Txb2; 35. Txc4, Tb1+; 36. Rf2, Tf8+ (0-1).

Escacs populars

Els Comarcals d'Osona es jugaren per iniciativa popular i d'algunes destacades figures del món dels escacs d'Osona d'aquell temps. Foren uns "escacs populars" que amb el pas dels anys i vist amb perspectiva històrica en podriem dir "escacs d'altres temps". 

Pòdium de la classificació de les 12 edicions que es jugaren entre 1971 i 1982 

Com que l’Institut i el Folgueroles és el mateix equip, que va canviar de nom l’any 1976, podem considerar-lo un sol equip, l’Institut-Folgueroles, que segueix en 2n lloc:

2 Institut-Folgueroles        2 Or         5 Plata          0 Bronze    (7)

Però que comptant-lo així és el que té més medalles:  7 en total, per tant 3 més que el Tennis i el Vic. 

El C.E. Vic, l'equip al voltant del qual es van congregar els Campionats Comarcals,  va guanyar el I Comarcal del 1971 i l’últim Comarcal del 1982; entremig va fer un 2n lloc al 1974 i un 3è lloc al 1975... i un 14è i últim lloc al 1978! (si be en aquesta edició jugava amb juvenils i infantils).  

L'equip més representatiu dels Comarcals 

Però si un equip representa els Comarcals, aquest és l'Institut en les primeres 5 edicions, i el seu successor (mateix equip amb diferent nom) el Folgueroles en les 4 següents. Va ser l'equip estrella en els primers 9 dels 12 torneigs que van tenir lloc. 

Per tant dels Comarcals, tenint en compte el que va estar potser el seu equip més emblemàtic, conegut i en certa manera també el més exitós, podem distingir 3 fases:

1a) Del I Comarcal de 1971 al V de 1975.  Juga l’Institut: 2n el 1971, 1è el 1972, 2n el 1973, 1è el 1974, però 7è el 1975, sobretot per jugar-se en 2 grups (7 i 7) i tocar-li en la fase prèvia amb el Tennis, Vic, Orfeó... equips que presentaven un planter de figures de categoria preferent (Bautista, Segura, Heribert Gutiérrez, etc).

2a) Del VI Comarcal de 1976 al IX de 1979. El Folgueroles és la nova marca de l’equip que fins aleshores era l’Institut. Queda 2n el 1976, 2n el 1977 i 2n el 1978, tot i haver-hi equips molt forts com el Centelles, que el 1978 jugava amb un resultat molt digne, que li permeté repetir participació l’any següent, en els Campionats d’Espanya per Equips celebrats a Centelles i que portava al seu equip mestres internacionals (l’argentí Debarnot) i mestres nacionals (l’argentí Herbert Pérez) i molts dels jugadors més forts de la comarca (Cabero de Tona, Teulats del Vic, Fabré i Simón de Centelles...). El Centelles no tingué mai sort als Comarcals, tot i el seu fortíssim equip en moltes edicions: els seus millors resultats foren els 3è llocs al 1976, 1978 i 1979... Però el Folgueroles queda 8è l’any 1979, quan diversos dels seus jugadors ja juguen en altres equips i un dels seus puntals està fent el servei militar i l’any següent l’equip ja no participa; es dona el cas que en aquest any també fou un torneig doble 7+7 amb ronda final entre iguals classificats.

3a) Els últims Comarcals del X de 1980 al XII de 1982. En aquests Comarcals finals no hi participa cap equip successor de l’Institut-Folgueroles, els seus jugadors, fins i tot el seu nucli bàsic, la família Lázaro, formada per Ricard Lázaro Sanromà (1923 – 2008) i els seus tres fills Ricard (1954), Jordi (1956) i Xavier (1961), juguen en altres equips; de Ricard pare sabem que el 1982 juga amb el Vic (1è), sembla ser que de 1è tauler, i  Ricard fill serà el primer tauler del Torelló com a mínim el 1980 (3è lloc),i potser també el 1981 (?) i fins i tot el 1982 (3è), tot i que aquest últim any més  probablement juga junt amb el seu pare en el Vic.

La desaparició dels Comarcals de forma sobtada quan no es van jugar el 1983 va ser una sorpresa per a tothom. Els motius no quedaren clars, doncs diversos equips i sobretot molts jugadors hi volien seguir jugant i en general no s'ho esperaven. Primer es va pensar que potser seria una interrupció temporal, però el fet que aquell mateix any ja es comencessin les anomenades Olimpiades comarcals d'escacs d'Osona va mostrar que del que es tractava era d'un canvi de fòrmula. 

Altres torneigs sortits dels Comarcals i relacionats amb ells: 

la Lliga Comarcal del 1973 i les Olimpiades Comarcals de 1983 - 1985. 

El Comarcal del 1973 va coexistir amb la primera i única Lliga Comarcal, jugada a l’hivern – primavera. Així aquest any tingué una doble competició comarcal. Però la Lliga Comarcal, feta per aprofitar-se de l’èxit dels Comarcals, no va reeixir i no es va repetir més.

Finalitzats els Comarcals es van jugar encara durant 3 anys les Olimpíades Comarcals, barreja d’enfrontaments particulars entre els equips i final conjunta de tots, el 1983, 1984 i 1985.

A partir de 1986, sense massa explicacions o justificacions del perquè, ja no es va jugar cap variant de torneig comarcal, extingint-se així els últims ressons dels campionats iniciats el 1971. Comptant la Lliga i les Olimpíades foren un total de 16 torneigs comarcals al llarg de 15 anys. El que probablement passava era que ja eren altres temps i estava desapareixent aquell encís peculiar del món  dels Comarcals, un estil per a molts únic i inoblidable. 

El record dels Comarcals en el món dels escacs osonenc 

Durant molts anys es va parlar, quasi cada any al principi, de la continuació o reaparició dels Comarcals.  En plens anys 1990s encara es deia i en varies ocasions es va donar per imminent la reanudació, però finalment no es va materialitzar... fins que ja als anys 2000s es va jugar com a mínim una edició de prova per veure si es podia reintroduir i uns anys més tard es va jugar un autèntic Comarcal (amb uns quants equips, com el Folgueroles, el Calldetenes i el Taradell) si bé o no va tenir continuïtat o només es va jugar una edició més (a no ser que les dues fossin el de prova i el que havia de suposar la reintroducció). Segons sembla la fórmula, tot i mantenir la seva màgia sobre els qui havien jugat o simplement conegut les seves antigues edicions, ja no engrescava especialment als nous jugadors i sobretot la mentalitat, tant escaquista com ambiental,  ja era una altre. Per això es pot dir que els Campionats Comarcals d’escacs d’Osona foren “escacs d’altres temps”. Un  Comarcal extra es va jugar el 2002 sense que sapiguem si fou el de prova o el de la represa fallida (amb molt bona acollida, però sense continuïtat). L'important del fet és que aquells campionats es recorden per quasi tothom que els va jugar, ni que fos en una sola edició, com quelcom especial i mític, d'un atractiu molt peculiar i que és difícil d'explicar als qui no ho varen viure. Els Comarcals d'escacs eren una cosa pròpia i se'ls hi tenia un afecte quasi familiar. Els participants els veien com "els seus" i s'hi trobaven "com a casa". 

Eren altres temps

Finals de 1987. Ricard Lázaro jugant de 1è tauler del CE Vic al local social.

Els escacs dels anys 1960s - 1980s eren molt diferents als d'ara. Per exemple estava permès fumar, abans de la prohibició de la F.C.E. a partir de 1988, seguint normatives internacionals. Tampoc hi havia mòbils ni ordinadors, que a Vic no començaren a participar en competicions escaquistes també fins el 1988.

Història dels Comarcals d'escacs d'Osona

I Comarcal (31 juliol – 28 agost 1971)

1 Vic “E” 4’5

2 Institut 4

3 Olost 3

4 St. Hipòlit 2

5. Rupit 1

6. St. Boi 0’5

II Comarcal (6 maig – 17 juny 1972)

1 Institut 6’5

2 Vic 6’5

3 Olost 4’5

4 Roda 4

5 St. Hipòlit 2’5

6 Centelles 2

7 Rupit 2

8 Lacambra 0

III Comarcal  (agost – setembre 1973)

1 Orfeó  3’5

2 Institut 3

3 Tona 2

4 Vic 1

5 Olost 0’5

IV Comarcal  (30 març – 8 juny 1974)

1 Institut 7

2 Lacambra 6’5

3 Orfeó 6’5

4 Centelles A  6

5 Vic 5’5

6 Tona 5

7 Olost 3’5

8 Moià 2

9 Centelles B 2

10 Roda 1

V Campionat Comarcal (1975)

Grup A

Roda 6’5

Centelles A 5’5

Lacambra 5

Tona A 4’5

Balenyà 3

Olost 2

St. Hipòlit 1’5

Grup B

Tennis  6’5

Vic 6

Orfeó 5’5

Institut 3’5

Tona B 3

Moià 2

Centelles B 1’5

A continuació es va fer el matx final:

Roda 1’5 – Tennis 4’5

Centelles 2 – Vic 4

Lacambra 1 – Orfeó 5

Tona 2’5 – Institut 3’5

Balenyà 2’5 – Tona B 3’5

Olost 1’5 – Moià 4’5

St. Hipòlit (NP) – Centelles B

Amb la qual cosa va quedar el Tennis com a campió.

1 Tennis

2 Roda

3 Vic

4 Centelles A

5 Orfeó

6 Lacambra

7 Institut

8 Tona

9 Tona B

10 Balenyà

11 Moià

12 Olost

13 Centelles B

14 St. Hipòlit

VI Campionat Comarcal (24 abril – finals juny 1976)

Resultat final 1. Tennis, 2. Folgueroles, 3. Orfeó, 4. Centelles A.

Organitzat per la P.E. Centelles i coberta la informació a l’Ausona cada ronda durant tot el torneig per aquest club, l’última dada que surt és la penúltima ronda quan anaven 1. Centelles 6’5; 2-4. Tennis, Folgueroles i Orfeó 6; 5. Lacambra 3’5; 6-7. Vic i Moià 3; 8-9. Centelles B i Olost 2; 10. Tona 1’5.

En les següents setmanes no va sortir res, essent ben rar que no sortís el resultat final, i la següent notícia d’escacs, que no en diu res ja que parla dels Campionats de Catalunya, és del 16  d'octubre de 1976 i la signa un periodista esportiu, Lluís de Planell, qui faria les cròniques d’escacs en endavant durant tot l’any 1977.

D’altres fonts sabem que hi va haver una sorpresa a la final, que el Folgueroles va guanyar i el Centelles A va perdre, probablement el Folgueroles va guanyar al Centelles, essent el resultat final 1è Tennis amb 7 punts, seguit 2n del Folgueroles també amb 7, i del Centelles A i Orfeó amb 6’5; el Centelles, organitzador, principal favorit i cronista dels events, no sols no va guanyar sinó que va quedar al 3è o 4t lloc, cosa que podria ser el motiu de l'estrany silenci sobre el resultat final. Amb les dades conservades no es possible fer una classificació exacta, fora dels primers llocs citats: 

1 Tennis 

2 Folgueroles (empatat a punts amb el campió, per sistema de desempat)

3-4 Centelles A i Orfeó

...

VII Campionat Comarcal (finals abril – mitjans juny 1977)

Organitzat pel CE. Vic, que per primer cop no hi va jugar (l’any anterior havia fet mal resultat). El comentarista a l’Ausona fou en Lluís de Planell.

Seguint la tònica de l’any anterior, tot i que s’anaven cobrint les rondes (així sabem que a la 1ª ronda, jugada a Centelles, el Folgueroles va perdre 1 – 5 amb el Roda; així com també coneixem els resultats Tennis 3 – Folgueroles 3 (2ª ronda),  Folgueroles 5 – Orfeó 1 (3ª) i Centelles A 2’5 – Folgueroles 3’5 (6ª)...) tampoc no va sortir la classificació final (!). Potser s’havia adoptat com a costum o hi va haver algun altre motiu.

La última crònica “El Roda gairebé campió” va sortir el 4 de juny a falta de dues rondes, on es deia que ja estava pràcticament decidit que el Roda seria campió i el Folgueroles sots-campió, per la distància de punts que portaven als altres, pràcticament inatrapables.

Sabem només que el resultat final fou 1è Roda, 2n Folgueroles, 3è Tennis i que també hi jugaven el Centelles A, Orfeó, Moià, St. Boi i Centelles B.

1 Roda de Ter

2 Folgueroles

3 Tennis 

...

VIII Campionat Comarcal (2 abril -  16  juny 1978)

1 Tennis  11 p

2 Folgueroles 10’5 p

3 Centelles A  10 p

4 Platt Saco Lowell-Manlleu  9

5 Orfeó 7’5

6 Centelles B 7

7 Ripoll 6’5

8 Moià  6

9 Roda 6

10 St. Julià 5’5

11 Taradell 5

12 Torelló 4

13. St. Boi 2

14. Vic juvenil 1

Carles Vilarrasa (Platt-Manlleu) va rebre el premi al jugador amb més bona actuació, 11 p d’11 possibles (de 13 rondes).

IX Comarcal 1979 (final a Torelló)

Es van fer 2 grups de 7 equips, del 1è grup va sortir guanyador el Ripoll, del 2n grup l’Independents (que només va perdre un partit amb el Folgueroles però que va guanyar al Centelles A que portava als mestres Herbert Pérez i Correa)

L’equip dels Independents estava composat per Teulats, Raurell, González, Vilarrasa, Solà, Vegara, Vinyet i Gimbert (a la foto de l’equip surt també un jove Pep Sala, que devia ser un suplent o reserva).

1 Independents

2 Ripoll

3 Centelles A

4 St. Quirze

5 Centelles B

6 Tennis

7 Orfeó

8 Folgueroles

9 Moià

10 Taradell A

11 Torelló

12 Vic

13 Taradell B

14 La Salle (Manlleu)

Tres jugadors del Folgueroles, un fent la mili i de permís,  àrbitres al Campionat d'Espanya femení a Vic, agost del 1979.
Jordi Lázaro, al centre, l'àrbitre principal, Miquel Solà i Ricard Lázaro, àrbitres auxiliars.   

X Comarcal 1980 ( inici el 19 d’abril als locals del CE Vic i CE Taradell i final conjunta a Moià el 6 de juny 1980)

2 grups,

Grup A: Vic, Caputxins, Centelles, Taradell B, Manlleu, Torelló B i Moià

Grup B: Taradell A, St. Pere de Torelló, St. Quirze, Orfeó, Torelló A, S.R. Hogar, St. Hipòlit.

A la final SR Hogar 4 – Caputxins 2.

1 S.R. Hogar

2 Caputxins

3 Torelló A

4 Torelló B

5 Taradell A

6 Taradell B

7 St. Quirze

8 Vic juvenil

9. Orfeó

10. St. Pere de Torelló

11. St. Hipòlit

12. Moià

El Centelles no surt a la classificació final, probablement es va retirar de la competició. 

Referències: revistes Ausona (1971 - 1977) i El 9 Nou (1978 - 1980)