El quadre quasi complert dels equips que van quedar campions:
I Comarcal (1971) – Club Escacs Vic
I Comarcal (1971) – Club Escacs Vic
II Comarcal (1972) – Institut “Jaume
Callís” de Vic
Lliga Comarcal (1973) – La Farga de
Bebié
III Comarcal (1973) – Orfeó Vigatà
IV Comarcal (1974) – Institut “Jaume
Callís” de Vic
V Comarcal (1975) – Club Tennis Vic
VI Comarcal (1976) – Club Tennis Vic
VII Comarcal (1977) – Roda de Ter (o
Club Tennis Vic?[1])
VIII Comarcal (1978) – Club Tennis Vic
IX Comarcal (1979) – Independents de
Vic
X Comarcal (1980) – Societat Recreativa
Hogar de Vic
XI Comarcal (1981) – Societat Recreativa
Hogar de Vic
XII Comarcal (1982) – Club Escacs Vic
I Olimpíada Comarcal (1983)[2] - ?
II Olimpíada Comarcal (1984) –
Folgueroles
III Olimpíada Comarcal (1985)[3] –
Folgueroles[4]
Nota curiosa és que malgrat tot el ressò que van tenir a la comarca d'Osona i de retruc en algunes de veïnes - doncs consta que per diversos motius eren coneguts i seguits al Ripollès (hi jugaren l'equip de Ripoll i els equips aleshores ripollesos de La Farga Bebié i St. Quirze de Besora), el Bages (ídem amb el Moià i algún equip més) però també a la Garrotxa i el Vallès Oriental, on es van celebrar competicions similars abans, durant i/o desprès dels torneigs osonencs, i fins i tot al Berguedà i La Selva, d'on eren alguns jugadors o a on arribaven les notícies - tots els Comarcals els van guanyar equips de Vic, mentre que la Lliga i les Olimpíades fins on sabem les guanyaren equips de fora de Vic. Curiosament el C.E. Vic va guanyar la primera i la última edició dels Comarcals i només aquestes.
Nota curiosa és que malgrat tot el ressò que van tenir a la comarca d'Osona i de retruc en algunes de veïnes - doncs consta que per diversos motius eren coneguts i seguits al Ripollès (hi jugaren l'equip de Ripoll i els equips aleshores ripollesos de La Farga Bebié i St. Quirze de Besora), el Bages (ídem amb el Moià i algún equip més) però també a la Garrotxa i el Vallès Oriental, on es van celebrar competicions similars abans, durant i/o desprès dels torneigs osonencs, i fins i tot al Berguedà i La Selva, d'on eren alguns jugadors o a on arribaven les notícies - tots els Comarcals els van guanyar equips de Vic, mentre que la Lliga i les Olimpíades fins on sabem les guanyaren equips de fora de Vic. Curiosament el C.E. Vic va guanyar la primera i la última edició dels Comarcals i només aquestes.
[1] Alguns
creuen recordar que va ser el Tennis el qui va guanyar el VII Comarcal del
1977. Hi ha poca informació al respecte, però el més probable és que Tennis i
Roda quedessin empatats a punts al primer lloc i s’hagués de decidir per un
sistema de desempat, d’aquí la confusió. Però com que per altres informacions el Folgueroles va quedar 2n, en realitat podria ser que hi hagués hagut un triple empat a punts i el desempat fos dificultós. L'únic que queda clar és que el Folgueroles no va ser el guanyador, el dubte és si fou el Tennis o el Roda el campió.
[2] La I Olimpíada
Comarcal va ser bastant espontània i improvisada, fins i tot va alternar aquest
nom amb Olimpíada Vigatana. Una possibilitat és que també la guanyés el
Folgueroles.
[3] Molta
gent no s’explica perquè es van acabar els Comarcals amb ple èxit el 1983 i les
Olimpíades Comarcals, que podien haver continuat uns anys més, el 1986. L’Open
de Vic es venia fent des de 1978 (en realitat)/1981 (oficialment) i els
Campionats de Vic també van desaparèixer el 1989 “per potenciar l’Open” segons
es va dir aleshores.
[4] D’aquesta
Olimpíada ha quedat documentat que l’equip del Folgueroles estava format per J. Lázaro, R.
Lázaro M., M. Pujols i Aubach. Els equips participants es poden veure pels
resultats de R. Lázaro M. al 2n tauler: a la 1ª ronda el 4 de maig va guanyar amb negres a Valldoriola (1ª,
Vampirs de Centelles); a la 2ª l’11 de maig venç amb blanques a A. Altés (2ª); a la 3ª el 18 de maig guanya amb negres a R. Pou
(2ª, Manlleu); a la 4ª ronda el 25 de
maig venç amb blanques a P. Puigsech (2ª, Vermell); a la 5ª, l’1 de juny, taules amb negres amb
Ramon Mas (Juvenils del Vic); a la 6ª el
8 de juny guanya amb blanques a P. Vegara i a la 7ª fa taules amb negres amb M.
Climent el 15 de juny i el Folgueroles es proclama campió per segona o tercera
vegada consecutiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.