El recordat Heribert Gutiérrez

Heribert Gutiérrez (1931 - 1988) va ser un dels més grans jugadors dels escacs osonencs. D'una categoria indiscutible com a escaquista i també persona de gran simpatia i cordialitat. Els seus mèrits són molts i val la pena recordar-lo. Era ja de categoria preferent i jugador dels primers taulers del Vic A quan aquest jugava a la màxima categoria catalana als anys 1960s, feia un tandem amb Segura, Barrababe, Bautista, Puigdollers, Abeyà i altres. Va ser també l'entrenador personal del Lluís Comas quan aquest va guanyar els campionats de Catalunya infantils de 1983 i 1984 i tot seguit el campionat del món a l'Argentina el 1984, viatge en que l'Heribert el va acompanyar com a mestre, ajudant i analista i per tant va ser co-partícip molt principal d'aquest èxit. L'Heribert també tenia proeses en les simultànies, en l'escacs a cegues i en les simultànies a cegues, fet que havia compartit amb el seu germà Josep, també bon escaquista. També impressionava veure com resolvia difícils problemes d'escacs "de cap" i després d'una curta reflexió. Però sobretot la seva presència dinàmica i optimista animava a l'equip, donava seguretat, llimava punts conflictius i infonia bon humor, coses sovint molt necessàries en un club i en un equip.

El vaig conéixer durant anys i la única vegada que vaig jugar amb l'Heribert en partida oficial de campionat, amb rellotge i planilles, hi vaig fer taules. Recordo diverses anècdotes seves, com quan al V Comarcal del 1975 i com a primer tauler del Club Tennis Vic va guanyar a Josep Vilageliu, primer tauler especial per aquell dia de l'equip de l'Institut i ho va fer d'una manera ràpida, essent el primer en acabar. O com a l'acabar la partida amb el seu alumne Lluís Comas, en una Olimpiada Comarcal el maig del 1984, que s'havia estat mirant a l'obertura, em va dir que la tenia guanyada a la jugada 16ª, cosa que Comas també havia vist però que jo no vaig veure clar, vaig seguir una altre línia de joc i vaig acabar perdent. L'Heri, com li deien, ho havia vist d'una sola ullada al tauler.

Heribert Gutiérrez, a la dreta, jugant amb Josep Puigdollers al nou local del Club Escacs Vic, probablement l'any 1977. 

Una altre quan un dia, a mitjans - finals dels anys 1980s, es va presentar al local social del Club Escacs Vic acompanyat d'un noi, quasi un nen, al que ell entrenava per a participar en un important campionat, era ja després de l'èxit del Lluís Comas; en aquell moment al club a part del president Melcior Pujols i d'algun directiu només hi estava jo, per això va venir i em va demanar que jugués "unes quantes partides" amb el noi que l'acompanyava, per entrenar-lo. Vaig guanyar la primera per la via ràpida, en una minipartida amb sacrificis, i l'Heribert, que s'ho mirava dret darrera del seu pupil, però que havia de marxar una estona, va demanar que continuessim, alternant blanques i negres. Les següents partides em van costar cada cop més de guanyar-lo, quan ja portavem quatre o cinc partides ja em va fer taules i després d'una o dues taules més ja em va començar a guanyar a la sisena o setena partida i me'n va guanyar un parell. Aleshores, havia passat ja el temps, va retornar l'Heribert Gutiérrez i quan em va demanar en privat com m'havia anat li vaig dir "aquest noi té classe, a mesura que juguem sembla que vagi desenvolupant anticossos contra el meu estil de joc" i l'Heribert va assentir i somrient va deixar entreveure que era un efecte del seu estil d'entrenament, aprendre a defensar-se i reaccionar contra el joc del contrari. El noi va arribar a ser al cap de poc un dels millors escaquistes de Catalunya, si bé ara no recordo el seu nom.

Degut al seu èxit amb el Lluís Comas i el campionat del món infantil, l'Heribert es va convertir en molt buscat per fer activitats i classes a partir del 1984, per exemple recordo quan em va contractar per ser un dels jugadors en les semi-simultànies que li van encarregar que dirigís pel Mercat del Ram del 1986 així com diversos events més.
Una altre anècdota en aquest cas doble és que quan el Club Escacs Vic buscava un entrenador pel Lluís Comas van pensar primer en mi, el seu pare mateix m'ho va comentar alguna vegada com a possibilitat, però jo no podia per motius de feina i els vaig dir que en busquessin algun altre i si no em falla la memòria quan em van dir "sí, però quin" jo els hi vaig suggerir "algun dels preferents del club, amb experiència i amb temps disponible" i no estic segur si vaig arribar a proposar  el nom de l'Heribert o una terna on ell hi era. El fet és que l'Heribert va ser l'entrenador i amb un èxit inigualable, la seva qualitat, categoria i humanitat van fer el miracle. Al cap d'uns anys l'Heribert em va venir a veure a Calldetenes, on treballava, era l'any 1986 i em va proposar, "com un favor" si podia fer de professor per a l'Escola d'escacs d'Osona, que aleshores o portava ell o li havien encarregat fer moltes classes i no podia fer-les, perquè ja tenia altres obligacions. El que era una substitució per un curs es va convertir en molts anys de monitor d'escacs a escoles osonenques, i és que l'Heribert tenia un toc especial per obrir nous camins i per fer que les coses funcionessin.

Amb l'Heribert Gutiérrez hi vaig tenir molts contactes i algunes converses al llarg dels anys, fins i tot vaig escriure al setmanari Ausona un llarg article, que em van publicar íntegre a plana sencera, titulat "Ha desaparegut un gran mestre dels escacs". En una ocasió, al local nou del CE Vic, parlavem de sacrificis de peces i sobretot el de dama com a mostra de la bellesa en els escacs i ell em va dir que havia fet tres sacrificis de dama en partides de competició oficial, per algunes de les quals havia rebut premis de bellesa, les planilles de les quals portava sempre a sobre, a la cartera, mostra de l'estimació que els hi tenia. Li agradava ensenyar-les i quan li vaig dir de si les podia veure no sols me les va passar sobre el tauler sinó que me les va deixar copiar de bon grat davant la meva petició de conservar-les, cosa que he fet fins ara. En honor seu en reprodueixo una, la primera:

Barrababe - H. Gutiérrez
Ct. Vic de 1ª categoria
Vic, 1 de maig de 1958
1. e4, c5; 2. Cf3, e6; 3. a3, Cf6; 4. Cc3, d5; 5. e5, Cfd7; 6. d4, cxd4; 7. Dxd4, Cc6; 8. Df4, a6; 9. Dg3, g6; 10. Af4, Ag7; 11. 0-0-0, b5; 12. Ca2, Tb8; 13. b3, Af8; 14. Rb2, Cc5; 15. Ad3, Da5; 16. b4, Ca4+; 17. Rb3, Dc7; 18. h4, Cd4; 19. Cxd4, Dc4+ (0-1).