Els dos grans Opens de Vic de 1987 i 1988

Els dos principals Opens de Vic van tenir lloc el 1987 i 1988 i van ser els únics en tenir una completa presentació amb un butlletí editat (1).

La direcció del Club Escacs Vic, de la que era membre, i l'organització del torneig em van demanar en les dues ocasions que escrigués un article llarg sobre escacs, per al butlletí. 

Direcció del Club Escacs Vic al 1988 (Butlletí de l'Open)

Vaig escollir fer biografies d'escaquistes i a més vaig triar quins: pel primer de 1987 vaig escollir a Mikhail Tal (1936 - 1992) i pel segon de 1988 a Bobby Fischer (1943 - 2008), dos campions del món i dos dels escaquistes més admirats de la nostra època, arribant a ser tots dos campions del món, Tal breument entre 1960 - 1961 i Fischer de forma insòlita, retirat sense jugar, entre 1972 - 1975 (2). 

L'article es titulava "Bobby Fischer, l'enigma del nostre temps". 

Inici de l'article

Final de l'article - biografia de Fischer 

L'article era realment de fons doncs ocupava 10 pàgines, tot i que només 5 eren senceres, les altres eren amb anuncis, ocupant una 3/4 de pàgina i les altres 4 mitja. 

Essent tant llarg, tenia unes entrades amb negreta a manera de petits capítols: 
- Objectiu: ser campió del món 
- El somni es fa realitat 
- La renúncia 
- Bobby Fischer: cara i creu

Val a dir que quan es va fer el torneig ja era campió mundial, des del 1985, Garry Kasparov (n. 1963), però vaig preferir no treure'l a ell ni al seu antecessor Anatoly Karpov (n. 1951), campió mundial 1975 - 1985, per massa recents i coneguts. Fischer, al igual que Tal, encara eren vius al publicar-se les biografies, que per tant eren incompletes.

També esperava probablement continuar els articles en butlletins d'edicions successives de l'Open i tenia en ment alguns escaquistes molt admirats, començant per Richard Reti (1889 - 1929), el creador i líder dels escacs hipermoderns als anys 1920s, inventor de l'Obertura Reti amb la que va guanyar al  mateix Capablanca, aleshores flamant i indiscut campió del món de 1921 a 1927,  al torneig de New York de 1924, trencant uns quants anys d'imbatibilitat d'aquest. 

Però que recordi ja al 9è Open de Vic de 1989, el butlletí del torneig va tornar a ser força més escuet, sense article "de fons" i aviat em vaig desvincular del Club Escacs Vic i de la pràctica dels escacs de competició, les dues coses l'any 1991.  Així doncs la sèrie de biografies d'escaquistes mundials va quedar reduïda finalment a tan sols dos, Tal (1987) i Fischer (1988). Tots dos excepcionals, originals i molt importants, dos veritables grans genis dels escacs, la qual cosa tampoc està gens malament.

El Butlletí del 1988 duia també, com a principal introducció, un breu article de l'historiador i professor d'Institut Vicenç Pascual, amb el que uns anys després col·laboraria fent un llibre d'ensenyament dels escacs que finalment no va arribar a ser publicat, tot i que diverses editorials s'hi van interessar i amb més d'una va semblar que es tancaria el tracte, però finalment no va ser així. L'article parlava de l'aleshores recent troballa de documentació del joc dels escacs a Catalunya el 1010, trenta anys abans que la més coneguda d'Occitània el 1040. 

El butlletí del 1988 portava la classificació final de l'Open de 1987, guanyat per Antoni Gual. En aquesta classificació hi ha alguna cosa rara, perquè tinc constància, partides i fotos, d'haver-lo jugat, però no surto en la llista. A no ser que hi hagi un error i el Ricard Lázaro en el lloc 26è amb 3'5 punts i un Elo de 2020 com a preferent, que evidentment amb aquesta dada és el meu pare ja que jo aleshores era jugador de categoria 1ª, sigui en realitat jo i el que estigui equivocat sigui l'atribució de categoria. Però crec que el meu pare també el va jugar i per tant l'enigma continua, a no ser que m'hagués retirat abans de fer la meitat de les partides i no sortís a la taula classificatòria final, cosa que d'entrada no recordo. Però que be podria ser. 

L'Open "Ciutat de Vic", aquest era el seu nom oficial (3), encara que tothom el coneixia per Open de Vic, va començar amb caràcter comarcal l'any 1981. 
En les 3 primeres edicions el va guanyar Joan Bautista (n. 1940), en la de 1984 el vencedor va ser Jacint Raurell (n. 1954) i en la de 1985, Lluís Comas (n. 1971).  
Des de 1983 ja comptava per a ascensos de categoria de la Federació Catalana d'Escacs i aviat va comptar ja per a l'Elo català, inicialment en el cas dels jugadors de categoria preferent. Des de 1985 es va jugar al mateix temps un Open Infantil. 
A partir de 1986 se li va voler donar un caràcter més magistral i va rebre el títol de "Internacional" tot i que no hi participaren, almenys en les primeres edicions, jugadors estrangers. El 1986 el va guanyar el M.I. Angel Martin (n. 1953) i el 1987 el llavors mestre català Antoni Gual (n. 1963). 

Com es veu en la taula, al VII Open de 1987 el jugador de més categoria (mestre FIDE, MF) amb un Elo de 2350, era Raül Omar González (n. 1960) que no obstant va quedar 19è amb 4 punts. 
Jordi Estrella (n. 1965), MC 2335, va quedar 5è. 
I Enric Fernández (n. 1967), MC 2295 va finalitzar en 9è lloc.  
El jugador de Elo més elevat era Lluís Comas, aleshores juvenil de 15 anys, ex-campió mundial infantil i jugador de la Penya Escacs Centelles des de feia uns mesos, amb 2375, que va quedar 8è.

Quant a procedència, el campió i subcampió, Gual i Àngel Monclús (n. 1962), eren del club Barcelona, i el 3è classificat, Josep Padreny (n. 1961, Elo 2275) era del club La Lira. 
Del Catalonia de Manresa la millor classificació fou per a Joan Mellado (n. 1968, Elo 2260). Altres clubs participants eren el C. Vallès (Estrella), Vulcà (Joan L. Fernández), Vic (Teulats), Centelles (Comas), Torelló (Joaquim Vilarrasa), Jake (J. Moreno) i Foment (Marc Narciso). 

No és que juguessin només 35 jugadors, perquè el campió de 2ª categoria fou Eduard Ibáñez i el de 3ª Carles Robles, dels que no n'apareix cap a la llista, ja que junt a l'Open principal es jugaven diversos de secundaris: un per a jugadors de 2ª categoria, un per a jugadors de 3ª (i probablement també no-federats) i un d'infantil, que tenia lloc al matí. 

En el mateix butlletí, els col·laboradors

El que sí que està clar és que a l'Open de 1988 tot i que tenia moltes ganes de jugar-lo i pujar per fi a categoria preferent - cosa que finalment faria l'any següent a l'Open de Sant Pere de Torelló - no vaig jugar, perquè tant la direcció del torneig com la del C.E. Vic em van demanar com un favor especial que m'encarregués de fer jugar el programa d'ordinador - computadora que per primera vegada jugava un Open de Vic. Tot i que n'era reticent, finalment vaig accedir fent un servei al club, del que era membre i vocal de la directiva, i a l'organització del torneig, de la que era col·laborador. 

(1) No està comprovat que el de 1986 també el tingués, en tot cas va ser molt més escuet, sense article de fons.

(2) Tal va perdre el matx de revenja amb el mateix Mikhail Botvinnik (1911 - 1995), campió entre 1948 - 1963 excepte els anys 1957-58 i 1960-61, contra el qui el va guanyar; Fischer el va perdre per no voler jugar contra l'aspirant, guanyador dels matxs de Candidats, Anatoly Karpov, que havia vençut al matx final l'any 1974 a Viktor Korchnoi (1931 - 2016).  

(3) Cosa que fa encara més estrany que no es comptabilitzés l'Open Ciutat de Vic del 1978, que va ser realment el primer d'aquest nom. Probablement es va fer perquè durant dos anys, 1979 i 1980, no es va jugar.