Jugadors dels Comarcals (1): Joan Codina

Amb 97 anys, aquest any en fa 98, federat i en actiu en els escacs, el moianès Joan Codina i Espinasa (n. setembre 1920) és una institució en els escacs no sols al seu poble, Moià, i a Catalunya sinó a tot Espanya i d’alguna manera es podria dir que a nivell internacional. Però a part d'això i de la seva personalitat atraient, és un record viu dels escacs en el temps dels Comarcals osonencs, als anys 1970s i primera meitat dels 1980s. 

Joan Codina davant el tauler 

Segons recorda el mateix Joan Codina, que va ser-ne un gran promotor i difusor, a més de participant, els escacs a Moià tenen una llarga tradició. Als anys 1940s ja es feien classes d'escacs al poble i quan es va voler començar a competir es va fer com a secció d'escacs del Club Esportiu Moià. La especial situació de Moià, pertanyent aleshores a la comarca del Bages (no fou fins el 2015 que es reconegué oficialment la comarca del Moianès) però lleugerament més a prop per carretera de Vic que de Manresa, així com la seva relativita proximitat a altres centres com Granollers, Sabadell, Terrassa i fins i tot Berga i Igualada, així com la tradicional vinculació amb Barcelona, feren que la participació del Moià com equip i dels jugadors moianesos fos molt variada.

En el propi Moià es va jugar durant molts anys l'estiuenc Torneig Pere Godó de partides ràpides, de molta fama i amb molta participació d'arreu de Catalunya,  que a partir del 1974 va conéixer durant uns anys una competició infantil. 

L'equip de Moià que quedà campió del disputat  "Torneig de Festes Majors
Bages - Berguedà", amb el trofeu i el premi. Codina està de peu a la dreta. 

L'actuació osonenca del Moià 

  

El Moià, ja amb experiència en altres torneigs, va participar en uns quants Comarcals osonencs, com es veu  l'equip moianès va ser asidu participant en l'època central dels Comarcals d'Osona, jugant 7 torneigs consecutius. Només va faltar als 3 primers (1971-73) i als dos últims (1981 - 82): 

1974  IV Comarcal, 8è de 10 equips 

1975  V Comarcal, 11è de 14 equips (*) 

1976  VI Comarcal, 5è de 10 equips  

1977 VII Comarcal  (**), 8 equips

1978 VIII Comarcal, 8è de 14 equips (***)

1979 IX Comarcal, 9è de 14 equips (*) 

1980 X Comarcal, 12è de 13 equips (****)

(*) Es va jugar en dos grups de 7 equips amb un matx final, cosa que distorsiona la classificació final. 

(**) Hi ha poca informació disponible de moment de la classificació d'aquest campionat, exceptuant els 3 primers llocs, però sembla que el Moià va quedar classificat del mig. 

(***) Jugant tots contra tots, és a dir a 13 rondes. 

(****) Probablement va tenir problemes d'alineació i en moltes rondes jugava amb menys jugadors o amb infantils i juvenils, fins i tot és possible que no jugués alguna ronda o més. Aquest torneig, que es va jugar en la modalitat de dos grups previs de 6 i 7 equips i ronda final, va suposar el final de la participació del Moià en els Comarcals, que acabarien tan sols dos anys després. 

Encara que els resultats finals no ho reflecteixin en general, el Moià va ser sempre un equip que comptava en la lluita pels primers llocs, sobretot en les primeres rondes,  i durant tot el torneig per les millors posicions al centre de la taula de classificació. 

Cal tenir en compte l'especial característica dels Comarcals osonencs i comparar-lo per exemple amb els resultats d'un equip tan fort i potent com el Centelles, que no va guanyar mai i el seu millor resultat foren dos 3ès llocs el 1976 i 1979, o el Vic que només va guanyar la primera i la última edició, i el Vic juvenil va quedar en últim lloc el 1978 i el Vic B en darrer lloc el 1982. 

Més éxit va tenir el Moià en els campionats del Bages i Berguedà, on va quedar campió un any del torneig de Festes Majors Bages - Berguedà i en altres va quedar entre els primers. 

En aquells anys en Joan Codina ja era un jugador asidu en les competicions, com ho segueix essent ara.  

El seu més gran èxit osonenc va ser el inesperat 1è lloc en el campionat estiuenc "Castell d'Olost" de 1975, en que per a sorpresa de tots el Moià va guanyar clarament,  superant a l'Institut - imbatible aquells anys en aquests torneigs - al Vic, al Centelles i a equips de categoria de comarques veïnes. Es va jugar pel sistema de torneig d'un sol dia, amb cada jugador de l'equip enfrontant-se a un jugador de cada equip participant. Amb el seu numero u, Sebastià Renom, el dos Joan Orriols, Ricard Vila, el propi Joan Codina i un reforç a l'equip, Ricard Morros, de Mollet però amb una certa vinculació amb el poble, l'equip del Moià va fer una actuació extraordinaria i va donar la campanada, rebent el trofeu especial donat pel Dr. Antoni Puigvert, propietari i resident al castell d'Olost i promotor del torneig.


Joan Codina, d'actualitat ara  

Exhibició d'escaquistes longeus contra infantils exitosos a Pamplona, juliol 2017,
just abans del II Torneig Internacional Solidari d'Escacs contra l'Alzheimer

Joan Codina ha seguit en actiu, federat i jugant.  Recentment ha estat d'actualitat per diversos motius. L'1 de juliol de 2017, amb 96 anys, va ser convidat i va anar al II Torneig Internacional Solidari d'Escacs "Ajuda la teva memòria, dona escac mat a l'Alzheimer", a Pamplona junt amb Manuel Álvarez Escudero, de 95 anys i de Madrid i  Juan Codina Escudero, de 94 anys i de Tauste (Saragossa). Malgrat compartir cognoms, aquests tres escaquistes molt longeus encara en plena activitat en els escacs, ni són família ni es coneixien, tot i que tenien ganes de fer-ho.  Abans que comencés el torneig van participar en una exhibició jugant contra tres nens escaquistes amb els que es porten més de 80, gairebé 90 anys d'edat: Leyre Abrisqueta (12 anys), de Pamplona i subcampiona europea infantil, Javier Habans, de 9 anys, campió d'Espanya sub-8 i sub-10 i Gerard Piñol, de Mollerussa (Lleida) i de 5 anys. 

Convidat al II Torneig de la Universitat de Navarra, 1 juliol 2017

Joan Codina ofereix taules a la seva rival en el matx inaugural "dels 90 anys
de diferència", Leyre Abrisqueta (n. 2005), subcampiona infantil europea.

Entrevistat per una periodista d'allà en la mateixa sala de joc del torneig,
el Poliesportiu de la Universitat de Navarra, a Pamplona l'1 de juliol de 2017. 

Després també perquè molt recentment ha sortit a la contraportada de El Periòdico, el 6 de febrer de 2018, entrevistat per la periodista Gemma Tramullas sota el títol "Disfruto més quan perdo que quan guanyo", on aquesta el qualificava de "camí dels 98 anys, el jugador més veterà i jovial de la Lliga catalana d'escacs". 

No sols això, sinó que en el mateix mitjà de comunicació, Josep Maria Espinàs (n. 1927), un altre gran exemple de longevitat activa en el seu camp i que reconeix haver jugat a escacs de jove, se'n feia ressò en la seva columna del 27 de febrer d'enguany amb el títol "La pacífica lluita dels escacs" i el comentari "és un joc presidit pel respecte, que acaba amb la felicitació del vençut al vencedor". 

Qui això escriu ha pogut parlar amb en Joan Codina, al qui no veia des de fa potser 30 o 35 anys o més, en dues ocasions a Moià durant molta estona, els dies 16 i 23 de febrer d'aquest any i en una altra ocasió breument el 2 de març. En la segona, Joan Codina, qui m'havia reconegut quan em vaig presentar, em va donar un material que havia conservat, sabent-li greu que fa 3 o 4 anys amb el canvi de residència va llençar moltes coses que conservava del temps dels Comarcals, i en la tercera em va presentar a Sebastià Renom, molts anys numero 1 del Moià, del que feia pràcticament el mateix temps que no ens veiem, però també ens vam reconèixer, i amb qui també hem tingut un parell de converses. Si a això s'afegeix que al mes d'octubre ens vam trobar casualment a Moià amb el president del club Ricard Vila, es pot dir que ens hem retrobat després de moltes dècades i, això sí, ens recordavem tots del temps dels Campionats Comarcals d'Osona. En una altra entrada del blog parlaré d'algunes coses que em van dir i de l'entrevista que li vaig fer a Joan Codina, sobre diversos temes, tant d'escacs com d'altres matèries. De moment la gran majoria de les fotos i materials aquí publicats són gentilesa del mateix Joan Codina.