La força del gambit Morra

En el VIII Comarcal de 1978, Carles Vilarrasa jugant amb l'equip de Manlleu, també dit Platt Saco Lowell, pels seus patrocinadors, va fer la puntuació perfecta de 11 punts de 11 partides jugades, és a dir un 100 % de la puntuació, tant més meritori quan no eren poques partides sinó moltes - el torneig tenia 13 rondes ja que eren 14 equips, i només en va deixar de jugar dues -  essent a més jugades contra alguns dels millors escaquistes de la Plana de Vic i tenint ell sols 18 anys, tot i que ja venia d'integrar l'equip guanyador de l'anterior VII Comarcal de 1977, el Roda de Ter. Eren uns resultats, pels que va rebre el premi al millor jugador del campionat, absolutament sorprenents i astordidors, més encara quan només feia un parell o tres d'anys que havia començat a jugar a escacs, almenys de competició. 

En el Ct. Social de la màxima categoria del Club Escacs Vic, el Campionat de Vic, m'hi va tocar enfrontar-m'hi, just a continuació del seu excepcionalment brillant Comarcal, només uns mesos després i essent la primera competició important després d'aquell. Com era d'esperar, Vilarrasa també portava un torneig força bó, tot i que sense repetir la contundència de l'anterior campionat, i era dels líders. 

La partida que ens va enfrontar va anar així: 

R. Lázaro M. - Carles Vilarrasa* 
Ct. Social  de 1ª del C.E. Vic - Campionat de Vic
Vic, 7 octubre 1978

1. e4, c5; 2 d4, cxd4; 3 c3, dxc3; 4 Cxc3, Cc6; 5 Cf3, d6; 6 Ac4, e6; 7 0-0, Cf6; 8 De2, Dc7; 9 Af4, a6; 10 Tfd1, e5; 11 Ag5, Ca5; 12 Ad3, Ae6; 13 Tac1, Cc6; 14 Axf6, gxf6; 15 Cd5, Dd8; 16 Ac4, Tg8; 17 Ch4, Ah6; 18 Tc3, Cd4; 19 Dh5, Ag4; 20 Dxh6, Axd1; 21 Cxf6+,  Re7; 22 Dxh7, Tf8; 23 Dg7, Ah5; 24 Cxh5, Rd7; 25 Cg6, Db6; 26 Cf6+, Rc6 i el negre va abandonar sense esperar resposta (1-0). 

El seu error potser va ser entrar en el gambit Morra acceptat, que ens l'havia ensenyat Vilageliu a un grup de jugadors de l'equip d'escacs de l'Institut Jaume Callís de Vic, en unes classes que va fer al centre el curs 1974 - 75, i al que van assistir el Dr. Brugulat i el meu germà Jordi entre d'altres, però de tots els assistents l'únic que es va quedar amb la idea d'aquest gambit contra la Defensa Siciliana vaig ser jo, que el vaig practicar regularment durant bastant anys a partir d'aquell moment. No sabia línies exactes, sols idees matriu i posicions típiques, però les jugava molt a gust i m'havia donat resultats molt bons. A més tenia molta experiència de maniobres típiques i especialment em sentia molt segur jugant aquesta obertura durant aquells anys i em permetia practicar un joc d'atac, sacrificis i combinacions que en aquella època m'encantava perquè considerava que era allò més creatiu i brillant que es podia fer jugant a escacs, com si fos el que fes que una partida valgués realment la pena, més enllà de la victòria i del punt, que quedaven més relativitzats, més encara en les categories en que jugavem. 

 * La planella diu només Vilarrasa, però la firma del jugador porta la C. inicial.