Hi ha uns quants fets curiosos en relació amb la vida del Jordi Lázaro, que tant inesperadament ens va deixar el passat 11 de maig, cosa de mes i mig abans del seu aniversari, el 23 de juny.
Un d'ells és que va viure quasi exactament tant temps com el campió mundial d'escacs Bobby Fischer, al que per cert ell admirava molt: a tots dos els hi faltava cosa d'un parell de mesos per fer els 65 anys quan van morir, bastant per sorpresa en ambdos casos. I tots dos tenien per tant 64 anys, el nombre de caselles d'un tauler d'escacs.
Un altre és que havent nascut el dia de la revetlla de St. Joan, que per això li van posar Jordi Joan de nom, el dia en que feia anys sempre es veia animat per les grans celebracions, amb fogueres, focs artificials, coets i petards així com amb la típica coca i la reunió familiar, tot allò típic i tradicional de la festa de St. Joan Baptista, a l'inici de les vacances estiuenques, coincidint amb el solstici d'estiu i per tant amb el dia més llarg i la nit més curta de l'any.
El moment central de la vida del Jordi, sense que ni ell ni ningú ho sabessin ni en fossin conscients, va ser al desembre de 1988, quan tenia 32 anys i escaig d'edat (1)
(1) Curiosament el punt mig de la vida de Fischer va ser a l'estiu de 1975, per l'època en que va perdre el seu títol de campió del món d'escacs per no voler jugar amb les condicions de la FIDE contra el vencedor dels matxs de Candidats de 1974, és a dir poc després que l'abril de 1975 Max Euwe coronés a Anatoly Karpov com a nou campió del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.