Gal·leria de fotos de Jordi Lázaro

 Unes quantes fotos del Jordi al llarg de la seva trajectòria esportiva escaquista: 

Equip de l'Institut Jaume Callís, subcampió del I Comarcal, primers setembre1971.
Falta un membre, Miquel Fabré, que no va assistir al sopar de lliurament de trofeus. 

Jordi Lázaro rep un petit trofeu d'un torneig menor,
de mans de Lluís Vila Ximénez, Vic, finals de juny de 1973. 

Jacint Raurell i Jordi Lázaro, els dos millors juvenils del C.E. Vic i entre 
els primers taulers de Vic i de tot d'Osona d'aquells anys, c. 1974

Amb l'equip del Folgueroles, que acabaria subcampió, jugant amb un equip
de Centelles al Bar de Folgueroles, al VI Comarcal, 29 maig 1976. 

Una foto feta per Jordi Lázaro*: el seu germà Ricard fent d'àrbitre secundari en el
Campionat d'Espanya Femení, en que l'àrbitre principal era el Jordi, Vic, agost  1979 

Jordi Lázaro, àrbitre principal del  Ct. Espanya Femení a Vic 1979

Jordi Lázaro, àrbitre principal del Campionat d'Espanya Femení,
amb els àrbitres secundaris Solà i el seu germà Ricard, Vic agost 1979 

Equip "A" del Club Escacs Vic, del que n'era membre destacat, el Jordi està en
segona fila a la dreta de la foto, local del CE Vic, finals de desembre de 1983. 

Jugant a l'Open de Vic, al costat del seu pare Ricard,
que va ser qui li van ensenyar a jugar, any 1987

Jugant el Campionat de Catalunya per Equips
amb el Vic,  A a Vic l'any 1987 o principis 1988

La seva partida suscita interès ja en ple matx, el Jordi tenia un estil de joc atractiu

La última en acabar, a punt de fer-ho i amb resultat decisiu, la partida del Jordi
 suscita una expectació total dels dos equips, Ct. Cat. Equips, Vic A, 1987.

És una recopilació de fotos seves no exhaustiva i que pot ser ampliada. Totes aquestes fotos ja havien sortit al Blog en diferentes entrades anteriorment, ja fa temps, i en conjunt donen una imatge de la seva evolució en els seus millors anys en la seva faceta escaquista. 

* No en feia gaires, per no dir quasi cap a no ser que li ho demanessin, però les rares vegades que en feia, les fotos solien ser molt maques i tenir quelcom d'especial, com en aquesta, vida, moviment...i un reflex fidel i amb bellesa de l'ambient