15 anys del decès de l'estimat Ricard Lázaro pare

Aquests dies de juliol de 2023 fa 15 anys del traspàs de Ricard Lázaro Sanromà.

Nascut a Barcelona el 14 d'octubre de 1923, va morir a Vic el 26 de juliol de 2008. Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat Central de Barcelona l'any 1947, el seu currículum acadèmic inclou obtenir el títol d'agregat de Matemàtiques per oposicions estatals a Madrid el 1963 i el de catedràtic de Física i Química d'ensenyament secundari el 1966. Després d'haver desempenyat el càrrec de secretari a l'Institut Infanta Isabel d'Aragó durant un parell d'anys, el juny de 1967 se li encarregà director tècnic de La Salle Manlleu, motiu pel qual es desplaçà des de Barcelona a la comarca d'Osona amb la seva família ja nombrosa, i el juny de 1968 fou nomenat primer director del primer Institut de la comarca d'Osona, el Jaume Callís de Vic, càrrec que tingué fins l'estiu de 1975 i que tornà a exercir provisionalment durant uns mesos entre el juny de 1979 i febrer de 1980, continuant després com a catedràtic de Ciències del mateix Institut fins el setembre de 1989 en que es jubilà com a docent d'ensenyament secundari. Entre els seus alumnes sortiren molts físics, químics i matemàtics en concret i científics en general, com també d'altres carreres acadèmiques i universitaris, perquè essent una persona d'una intel·ligència extraordinària i d'una capacitat de treball excepcional, també tenia una gran capacitat didàctica i pedagògica, essent un veritable despertador d'intel·ligències i de vocacions als estudis superiors, fet del que qui això escriu, fill seu, com tants d'altres, en pot donar fe per experiència pròpia. I aficionat als escacs, que considerava un joc que ensenyava a pensar, a raonar estratègicament i a adquirir responsabilitat per les pròpies decisions i accions, va saber també transmetre aquest gust per l'anomenat rei dels jocs als seus fills i a nombrosos estudiants ja predisposats per les seves qualitats, però als que els faltava descobrir-lo, aprendre'l i saber apreciar-lo, coses que ell feia molt bé i de molt bon grat. I tot això citat era només una faceta seva, perquè era polifacètic i destacava en molts camps, practicament en tots els que tocava, que eren molt diversos, i amb motiu del centenari del seu naixement miraré d'anar citant breument en aquesr Blog. Descansi en pau l'estimat espòs, pare, tiet, avi, amic i mestre, i que al Cel sigui!