Una classificació d'escaquistes

En un altre article, ja fa temps, vaig fer un estudi dels caràcters dels escaquistes, centrat en els campions mundials, els quasi campions del món i els jugadors d'escacs més representatius i coneguts.

Els dividia en 8 categories, basades en la Caracterologia de Heymans - Le Senne (dita també Escola Franco-Holandesa o de Groninga) amb algunes aportacions pròpies, sobretot en el moment de tipificar els jugadors.

La georgiana Nona Gaprindashvili (n. 1941), campiona del món 1962-78, va jugar a Olot el març de 1973

Ara faig el mateix amb algunes de les escaquistes femenines més destacades o conegudes:     

1 Sonja Graf, Nona Gaprindashvili, Maia Chiburdanidze, Susan Polgar

2  - (*)

3 Vera Menchik, Pepita Ferrer   

4 Sofia Polgar, Carmen Kass  

5 Elisabeta Polihroniade, Pia Cramling (**)

6 Jacqueline Piatigorsky

7 Irina Krush, Aleksandra Kosteniuk

8 Judit Polgar, Mariya Muzichuk

Com es veu classifico només a aquelles de les que en tinc prou referències, sobretot les que ja coneixia de molts anys enrere o les que modernament em van cridar prou l'atenció i les he seguit més. 

(*) No les conec gaire, però les antigues campiones mundials Olga Rubtsova i Elisaveta Bykova poden ser del tipus 2, i Ludmila Rudenko, de la que tampoc en tinc massa referències, seria del tipus 8.

(**) L'escaquista eslovena Vesna Rozic (1987 - 2013) també seria d'aquest grup 5 i aquesta cita vol fer-li un recordatori.  

Col·laborant en un llibre d'ensenyament d'escacs

La segona vegada que vaig tenir una relació estreta amb el professor Vicenç Pascual va ser quan ell em va buscar per escriure tots dos junts un llibre sobre escacs. Va ser als anys 1990s i no sé si va ser la seva primera opció o si primer va parlar amb el meu pare per fer-ho amb ell i aquest el va dirigir cap a mi. No descarto que mirés primer si el meu pare estava disposat a fer-ho però potser es va dirigir directament a mi. 

Les dues opcions són possibles, ja que en aquella època jo era periodista d'escacs (a El 9 Nou, Ausona i La Marxa) i a més feia classes d'escacs com a monitor en col·legis i instituts d'Osona com a monitor d'escacs del Consell Esportiu Escolar d'Osona, que en aquella època dirigia Eduard Vinyet en la seva secció d'escacs. Potser va ser per això que em va triar. 

Vaig acceptar i la col·laboració per fer un llibre d'ensenyament dels escacs va durar molts mesos, més d'un any. Després ell va fer durant anys gestions per publicar-lo contactant amb moltes editorials. En un parell d'ocasions, separades per molt temps, semblava que l'assumpte estava pràcticament tancat, perquè en Vicenç ´hi va posar molt interès i ell sabia com fer-ho per poder publicar.  Sobretot la última vegada semblava que ja anéssim a signar, però finalment l'editorial va dir que per a un llibre així es precisava una figura dels escacs coneguda. Jo també vaig fer algunes gestions, entrevistant-me amb el president de la Federació Catalana d'Escacs Joan Segura, per parlar-li del nostre projecte i si ens podia assessorar o avalar, però ell en va ser escèptic.

Al final el llibre no es va publicar i li va doldre més al Vicenç Pascual que a mi, al cap i a la fi la idea va ser seva, ell va portar la iniciativa i s'hi va implicar molt personalment, mentre jo em dedicava més aviat a la redacció dels capítols. Va ser una llàstima.   

Recordatori

Fa pocs dies ens arribava la luctuosa notícia de la mort de Vicenç Pascual (20.09.1947 - 29.04.2019), molts anys professor d'Història a l'Institut "Jaume Callís" de Vic. Des d'aquest blog ens sumem a l'homenatge a la seva memòria amb un petit recordatori de la seva relació amb els escacs, que va ser doble, en èpoques diferents.  

Tant en Vicenç Pascual com la seva esposa, la professora de Llengua i Literatura, Carme Rubio, van ser contractats com a professors de l'Institut pel meu pare, Ricard Lázaro Sanromà, aleshores director del centre. En Vicenç va arribar a finals de 1973 o més aviat a principis de 1974, ja començat el curs escolar d'aquell any, per una gestió especial del director Ricard Lázaro davant del Departament d'Ensenyament. 

I com anècdota, una de les primeres activitats que va fer, convidat especialment pel meu pare, va ser jugar a escacs amb l'equip de l'Institut "Jaume Callís" en una partida al mateix centre contra l'equip del Centelles "B" el 20 d'abril de 1974. Hi ha una foto en blanc i negre, de la que en aquest moment no disposo per no tenir-la a mà, en la que se'l veu jugant contra una escaquista femenina en aquell encontre. No consta que hagués jugat més partides, però és un fet que a ell li va agradar molt aquesta immediata integració, ja que com queda dit feia ben poc que acabava d'arribar a Vic per fer de professor i potser no es podia pensar llavors que hi faria tota la seva carrera laboral i hi estaria junt a la seva dona fins a la seva jubilació, molts anys més tard. 

Una segona relació del Vicenç Pascual amb els escacs va tenir lloc molts anys més tard i va tenir a veure amb mi personalment (1), però aquesta l'explicaré més detalladament en una altre entrada del blog. Descansi en pau el company i amic, tan apreciat pels que el van conèixer. A.C.S.  

  

(1) Fora del tema dels escacs, es pot citar també que el vaig tenir com a professor a mitjans dels anys 1990s, a l'Escola de Formació Cristiana de Vic, on el recordo que va explicar uns temes molt interessants, dels que també en puc parlar en una altre ocasió. Com també va tenir relació, com a professor o en altres activitats, amb altres membres de la meva família.

Retorn al tema dels escacs

Després de l'època d'interrupció provocada per el trasbals de la mort de la meva mare i per les èpoques fortes litúrgiques del Nadal, la Quaresma, la Setmana Santa i la Pasqua, a partir d'ara aquest blog retorna a la temàtica escaquista. 

I ho fa amb un tema de psicologia aplicada al món dels escacs, que tindrà un desenvolupament més gran en una nova pàgina, "Consideracions", però de la que ja s'avança alguna cosa en aquesta entrada. 

En una anterior ocasió es va classificar el caràcter dels escaquistes en 8 tipus diferents, a partir d'ara es desenvoluparà aquest tema amb noves aportacions.

Temps de Pasqua

Pasqua és la llum divina que il·lumina el món i fa noves totes les coses. És Déu mateix el que en Jesucrist ve en auxili de la saviesa humana i la fa transcendent, apta per conèixer el misteri revelat i capaç, amb la gràcia, d'evitar el mal i fer el bé. Més encara, pel sagrament del baptisme no sols ens deslliura del pecat sinó que ens fa fills adoptius de Déu en el seu Fill propi, Jesucrist, el Messies promès i esperat, el Redemptor i Salvador de la Humanitat. Ara en aquest temps celebrem el seu triomf definitiu, universal i etern. 

L'Escola d'Atenes (c. 1510) - Rafaelle Sanzio (1483 - 1520), quadre al Vaticà 

La saviesa humana, gràcies a la consciència, la intel·ligència i la raó que junt amb la personalitat, la llibertat i la voluntat ens ha donat Déu fent-nos a la seva imatge i semblança, pot assolir el coneixement de les coses naturals i fins i tot arribar a deduir l'existència d'un sol Déu Creador. Però sense l'ajuda de la gràcia i la revelació divines no hauria pogut saber del misteri de Déu, U i Tri, ni la seva providència i voluntat salvadora. Aquest misteri de Déu Pare ens l'han revelat Jesucrist i l'Esperit Sant. Això i tot el que necessitem ens arriba per la Paraula de Déu, transmesa per la tradició i el magisteri de l'Església, que completen la llei natural que ja portem com a do en el nostre cor.

Plató i Aristòtil, al centre de la saviesa humana

La intel·ligència humana pot arribar molt lluny. Però allò més alt de tot, més encara que conèixer l'Univers i la condició humana, és conéixer Déu, manifestat en Jesucrist.  Podem imaginar que en el quadre les figures centrals Plató (427 - 347 aC) i Aristòtil (384 - 322 aC), mestre i deixeble, estan parlant de Jesucrist.  Ells no el van conèixer, perquè van viure diversos segles abans, en un món encara pagà de llums merament humanes. Però el pintor, Rafael (1483 - 1520), que era cristià catòlic i que va viure mil·leni i mig més tard, sí que el coneixia i podem imaginar  que els va situar en el centre del coneixement humà parlant de Jesucrist i el seu misteri. Plató està dient "És Déu!" i Aristòtil li respon "És home!" i tots dos tenen raó, millor dit tenen part de la veritat. Perquè per la fe sabem que Jesucrist és Déu i home i que ho és plenament. Aquest misteri està predit en l'Antic Testament i el veiem realitzat en el Nou Testament. Entre molts altres potser St. Agustí (354 - 430) i St. Tomàs d'Aquino (c. 1225 - 1274) són dels que millor ho han explicat intel·lectualment en el transcurs dels segles. 

Bona Pasqua a tothom! 

Nit de Pasqua

Crist ha ressuscitat!

La tomba de Jesús buida 

Sí, Ell realment ha ressuscitat!

Estem en Setmana Santa

 Aquests dies estem en el punt central de la Setmana Santa.

El quadre "El Sant Sopar" (c. 1562) de Joan de Joanes (c. 1507 - 1579)

És el fet més important i significatiu de la Història de la Humanitat.