Col·laborant en un llibre d'ensenyament d'escacs

La segona vegada que vaig tenir una relació estreta amb el professor Vicenç Pascual va ser quan ell em va buscar per escriure tots dos junts un llibre sobre escacs. Va ser als anys 1990s i no sé si va ser la seva primera opció o si primer va parlar amb el meu pare per fer-ho amb ell i aquest el va dirigir cap a mi. No descarto que mirés primer si el meu pare estava disposat a fer-ho però potser es va dirigir directament a mi. 

Les dues opcions són possibles, ja que en aquella època jo era periodista d'escacs (a El 9 Nou, Ausona i La Marxa) i a més feia classes d'escacs com a monitor en col·legis i instituts d'Osona com a monitor d'escacs del Consell Esportiu Escolar d'Osona, que en aquella època dirigia Eduard Vinyet en la seva secció d'escacs. Potser va ser per això que em va triar. 

Vaig acceptar i la col·laboració per fer un llibre d'ensenyament dels escacs va durar molts mesos, més d'un any. Després ell va fer durant anys gestions per publicar-lo contactant amb moltes editorials. En un parell d'ocasions, separades per molt temps, semblava que l'assumpte estava pràcticament tancat, perquè en Vicenç ´hi va posar molt interès i ell sabia com fer-ho per poder publicar.  Sobretot la última vegada semblava que ja anéssim a signar, però finalment l'editorial va dir que per a un llibre així es precisava una figura dels escacs coneguda. Jo també vaig fer algunes gestions, entrevistant-me amb el president de la Federació Catalana d'Escacs Joan Segura, per parlar-li del nostre projecte i si ens podia assessorar o avalar, però ell en va ser escèptic.

Al final el llibre no es va publicar i li va doldre més al Vicenç Pascual que a mi, al cap i a la fi la idea va ser seva, ell va portar la iniciativa i s'hi va implicar molt personalment, mentre jo em dedicava més aviat a la redacció dels capítols. Va ser una llàstima.