Aniversari de Ricard Lázaro Sanromà

Avui, 14 d'octubre, Ricard Lázaro Sr., en honor del qual està dedicat aquest Blog, hauria fet 97 anys... 

A l'estany de Banyoles en família, tardor de 1971.

Amb tal motiu, dedicaré una pàgina o unes entrades del Blog a diversos aspectes de la seva personalitat.

Joan Codina, un jugador dels Comarcals centenari

Joan Codina (n. 1920) acaba de complir 100 anys aquest 21 de setembre. 

Joan Codina en la festa del seus 100 anys

És de Moià hi ha jugat a escacs tota la seva vida. Ho ha fet per correspondència amb jugadors dels llavors Països de l'Est comunistes i de molts més països, però des de la seva infància ve jugant a escacs, amb temporades de més o menys activitat, però sense deixar-ho mai. 

Codina és el jugador d'escacs de més edat federat i en actiu de Catalunya i probablement també d'Espanya i és possible que ho sigui d'Europa i un dels de més edat del món. Això ja indica que es manté en una bona forma mental i física envejable per a la seva edat i fins per a edats força menors. Com a il·lustració d'això a players.chessbase.com hi apareixen 21 partides seves, de les que en guanya 5 (i la majoria d'elles amb negres!) i fa 7 taules, perdent les altres, però jugant fins i tot en aquestes la major part dels casos amb energia juvenil, combinacions i atacs al rei, i encara amb algun sacrifici com en la més recent de les que hi surten, la Joan Codina (1831) - Daniel Poyato (2048) de l'Open de Moià de 2014. L'Elo més alt que hi té en aquestes partides és de 1841 l'any 2013, abans probablement el tenia més elevat,  i actualment encara té un Elo FIDE de 1511.  Amb aquesta trajectòria d'anys, de simpatia personal i de dedicació constant als escacs no és estrany que hagi rebut molts homenatges de tota mena, però per citar-ne només un, i recent, Moià va estrenar un tauler d'escacs gegant, a la plaça Sant Sebastià de la vila, el 17 de novembre de 2019 en honor seu.  

La foto d'aquest article, la de la festa del seu centenari, ha arribat a través de Vladimir Zaiats i del grup de WhatsApp "Escacs a Osona i voltants" junt amb altres referències a informacions. I és que l'esdeveniment s'ho mereix! 

Joan Codina i Espinasa, que aquest és el seu nom complet, va ser jugador dels Campionats Comarcals d'Osona d'escacs per equips en diverses ocasions amb el seu equip, el Moià, que va jugar aquests torneigs durant 7 edicions consecutives, de la 4ª de 1974 a la 10ª de 1980, faltant només a les 3 primeres (de 1971 a 1973) i a les 2 últimes (les de 1981 i 1982). En totes les ocasions Codina va jugar amb el seu equip els mítics Comarcals, essent un dels participants més assidus, només superat en això per uns quants que en van jugar més, fins i tot totes, però superant a la immensa majoria dels que un cop o altre jugaren en els Comarcals, essent així un jugador notori dels Comarcals d'Osona. I també en va jugar moltes partides en cada ocasió en que hi va participar, fins i tot totes les rondes en tots o quasi tots, i això tampoc massa jugadors ho poden dir.  

A primers de l'any 2018 vaig poder parlar en més d'una ocasió amb ell i em va donar alguns materials de l'època i moltes explicacions de com ho vivien en el seu ambient en general i ell en concret, al llarg de tots aquells anys. 

En aquest Blog ja se li va dedicar un llarg article amb moltes fotos el 16 de març de 2018, amb el títol de "Jugadors dels Comarcals (1): Joan Codina". Un article molt detallat i dedicat a ell, sortit de les diverses converses que vaig tenir amb ell a Moià les setmanes abans. Noves informacions o fotos seves van aparèixer en dues entrades més, la primera la del 23 de març del 2018 "Escenes del club en aquells temps", la primera foto el mostra en acció davant del tauler als anys 1970s, molt probablement el 1977 o 1978, i la segona en l'entrada del 9 d'abril de 2018, "Equips dels Comarcals: el Moià (2)" on apareix en la foto amb el seu equip al principi dels anys 1980s.  

Des d'aquí ens unim a les felicitacions per a l'escaquista centenari Joan Codina, i amb el desig que en compleixi forces més i si pot ser amb igual bona forma i seguint jugant als escacs!  

Reflexions sobre els escacs

L’ interès de les partides s’haurà de buscar en el “factor humà”?

Ossip Bernstein (1882 - 1962), que va viure a Barcelona, aquí l'any 1961

Des que el programa d’ordinador Deep Blue va guanyar un matx al (co)campió mundial Kasparov l’any 1997 i sobretot des que Alpha Zero i Stockfish tenen Elos de 3200 o així, quan el campió mundial Carlsen el té de menys de 2900, els escacs han canviat.

Abans hi havia la idea de que l’important eren les partides dels campions del món i sobretot dels campionats mundials i com a molt dels aspirants al títol o dels escaquistes que passessin de 2600 d’Elo i formessin part d’una reduïdíssima élite que té fama i prestigi, poder escaquístic, diners i premis i per això són professionals del joc, que ho han de pagar amb un estudi, entrenament i dedicació constant, vivint molts d’ells quasi exclusivament dels escacs i pel món dels escacs. Això deixava fora el 99’99 % o més dels escaquistes, com si aquests no fossin la base de la piràmide en que es sustenten els citats.

Ja Bronstein deia “Perquè als desconeixedors del joc dels escacs només els interessen els campions mundials i els matxs pel títol mundial o com a molt els escaquistes més forts i famosos, quan tots juguem al mateix joc?”.

I Tartakower: “Els escacs són interessants pels seus errors, més encara es pot dir que subsisteixen gràcies als seus errors”. Un joc automàtic, de precisió matemàtica, sense cap fallo, acaba essent avorrit. Almenys per a la immensa majoria dels aficionats. Perquè quanta gent es mira, segueix i estudia les extraordinàries partides entre Alpha Zero i Stockfish, uns escacs d’una precisió i exactitud pels núvols, quasi extraterrestres o sobrehumans en les seves maniobres, càlculs i efectivitat, en algun rar cas amb aparentment inexplicables sacrificis a 15 o 20 jugades vista!  

I quina llàstima que Saidy estigués equivocat quan en el seu llibre “La batalla de les idees en els escacs” feia l’afirmació que pensar que un ordinador pogués guanyar a GM forts d’escacs  era “una fantasia hipermasculina” del domini de les màquines i que afirmés que ho veia del tot irrealitzable en un futur a curt termini i que ho dubtava a mitjà termini i que en tot cas seria en un futur llunyà que això passaria si es que arribava a passar. I a més es llegia entre línies que no ho considerava positiu ni convenient ni pel joc dels escacs ni pel seu món. Doncs bé, “The Battle of Chess Ideas” va ser publicat el 1972 i un quart de segle després Kasparov era derrotat en un matx per un programa informàtic i molt menys de mig segle després el joc dels ordinadors ja és inassolible i potser incomprensible per als éssers humans. Saidy amb poc més de 80 anys ara, encara es viu i ho ha pogut viure i comprovar personalment.

I això no farà més que augmentar.  Ja fa anys que es pot afirmar que ningú ha jugat mai tan bé als escacs com els programes d’ordinador punters. I probablement cap ésser humà hi jugarà mai tan bé... Això fa canviar el món dels escacs.

Hi ha escaquistes com el meu germà Jordi, un bon jugador d’un nivell “normal” és a dir mitjà, que diuen que el fet que hi hagi bicicletes, motos, cotxes, vaixells i ja no diguem avions, no ha tret el mèrit a les curses d’atletisme i natació humanes, tot i que els altres ens guanyin claríssimament o facin coses que per a nosaltres són impossibles. Són coses diferents. I hi ha aficionats als diversos camps, amb l’avantatge que si ets aficionat a les curses humanes, hi pots participar activament, tot i que aquí l’analogia no és clara perquè en les altres també, però penso que la idea s’entén.

Que serà l’interessant ara? Els escaquistes quedarem fascinats per les partides d’ordinadors? O ens mirarem les dels jugadors humans i molt especialment les dels nostres iguals o semblants?

Tindran raó finalment Tartakower, Bronstein, Saidy, el meu germà i tants més?

Establint el lloc i la data d'unes simultànies

En el cas de les simultànies del gran mestre Illescas a Osona de l'article anterior, s pot mirar de decidir per els detalls, el lloc, l'època, fins es podria buscar per la premsa comarcal si es dedueixen unes dates probables. 

Tenen lloc en una estructura metàl·lica amb anuncis en un parc amb terra sorrós a prop d'uns edificis esportius o municipals, amb uns arbres molt característics. Els anuncis del toldo són més que comarcals: hi surten empreses comercials i caixes de Viladecans i Manresa, respectivament. 

L'època és primaveral o estiuenca més que no pas de tardor i queda descartat l'hivern. 

L'ambient és festiu, cosa que apunta a un Mercat del Ram o una Festa Major. 

Molt bona organització: l'estand a mode com d'envelat, molts taulers i de qualitat, valles separadores, suscita molt interès, sembla que s'ha informat de la realització amb suficient antelació i amb prou mitjans: programes o cartells, avisos a la premsa. 

S'ho mira una gentada de tota mena, famílies, nois i nens, curiosos, gent que sembla estar de pas...S'hi veu gent de Vic i de Taradell tant entre el públic com entre els jugadors, un dels quals és sens dubte en Ramon Güell  de de la Penya Escacs Taradell i un altre, tot i que no està clar, podria ser un escaquista de Ripoll, en Rafael Serra. Entre els jugadors hi ha l'alcalde de Taradell d'aquells anys. En una foto es veu entre el públic a Gabriel Guix, de l'Agrupació Astronòmica d'Osona, a la que m'hi vaig apuntar el 1992 i em sembla recordar que el vaig saludar i vam parlar breument, cosa que podria apuntar a una data cap el 1994 o més tard i tot. 

Que les faci el G.M. Illescas de Barcelona, significa una bona informació sobre el món dels escacs i les despeses de contractar-lo. Tot apunta a una organització per part d'un Ajuntament, amb la col·laboració d'un o més clubs d'escacs. A Illescas (n. 1965) se'l veu bastant jove, d'uns 25 a 30 anys, cosa que de nou portaria als anys 1990s.  

En una entrada anterior vaig parlar dels meus records al respecte, ja que les fotos són fetes meves, que en la meva memòria apunten a algun moment entre els anys 1988 o 1989 com a més d'hora i 1991 o 1992 com a més tard. Per això ho vaig situar cap al 1990. Però podria ser de mitjans dels 1990s. Fins i tot alguns indicis fan pensar en l'època d'optimisme dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992... 

D'altra banda aquestes fotos sense data i sense que el meu record sigui prou precís, ja que m'ho devia mirar i fotografiar ocasionalment i no hi vaig pensar més, va ser un fet que no em va deixar massa record, les he trobat junt amb fotos no relacionades i d'altra temàtica de Calldetenes i Vic del mateix format i estil, amb algunes de l'any 1990, alguna de 1988 i altres que podrien ser dels primers 1990s o fins de mitjans d'aquesta dècada. Totes eren de tema festiu, ambientacions de carrers, activitats lúdiques, visitants de fora... El fet de que alguna foto sembla que estigui tirada amb teleobjectiu de la càmera fotogràfica, que vaig estrenar a principis de l'any 1990, més que no pas apropant-m'hi descartaria una data anterior, però no es pot descartar que la proximitat fos per apropament.  

I per cert, potser és d'aquesta manera com els escaquistes, almenys alguns, pensem, com a mínim en ocasions, sobre la situació en el tauler intentant esbrinar la seva essència i el seu contingut significatiu? I aquí encara no s'ha arribat a una decisió, tot i que s'ha variat i ampliat molt les possibilitats. 

Fotos de l'autor. 

Simultànies de Miquel Illescas a Osona entre 1988 i 1991

Unes simultànies a Osona del  G.M. Miquel Illescas,  probablement dels anys 1988 - 1991. Una data alternativa seria el 1988 i en aquest cas seria pel temps de la seva obtenció del títol del Gran Mestre. El lloc i el motiu no està clar, d'entrada es pensaria que és a Vic i possiblement en un Mercat del Ram dels anys entre 1988 i 1991, però altres fotos que tot i no estar relacionades estaven guardades junt a aquestes fan pensar en que les simultànies haguessin tingut lloc a Calldetenes i que l'any fos el 1990. 

Però si van tenir lloc a Calldetenes i no a Vic i en aquest any concret, en aquest cas va ser durant el temps en que Ricard Lázaro Sr. va ser el primer president del club de la localitat, tot i que ell no en va ser l'organitzador, sinó que en tot cas serien degudes potser a Josep Aguilar, alcalde del poble aquells anys, molt aficionat als esports, o a la Comissió de Festes, ja que sembla estar clar que es van fer en motiu d'una Festa Major de la localitat, tant si fos la de Vic (5 de juliol) com si és la de Calldetenes (24 de setembre). En les dues dates el president del Club Escacs Calldetenes era R. Lázaro pare. 

En aquesta hipòtesi s'haurien fet en una zona propera a Calldetenes, ja que els dos municipis són veïns i la seva frontera no coincideix amb la primera impressió. Hi ha zones que semblen clarament del poble de Calldetenes i són de Vic i viceversa. En aquest cas semblaria que l'envelat per les simultànies es va muntar en una zona  de Calldetenes. 

No he pogut identificar els participants en les simultànies. Podien ser senzillament gent assistent a la Festa, però alguns fets fan pensar que eran seleccionats, jugadors d'escacs potser convidats o que s'hi van apuntar amb antelació. I efectivament en les fotos sembla veure-s'hi  un juvenil del C.E. Vic i un jugador de la P.E. Taradell. 

Les fotos són fetes meves.

Planella original

 Una planella anotada de Ricard Lázaro Sanromà:

Com es veu, va ser jugada en un Campionat de Catalunya per Equips, en una de les categories relativament altes. En aquella època es permetia l'anotació descriptiva, la tradicional, que és la que ell va usar gairebé sempre. En la partida, jugada a Cerdanyola,  venç amb negres a Felipe Dove,  jugador de l'equip local amb un Elo de 2070, i ho fa en 34 jugades. En aquest moment tenia 76 anys i aquesta partida  per al Taradell - que l'havia fitxat com un dels seus primers taulers, per la seva categoria Preferent i pel seu Elo, gairebé sempre al voltant dels 2000 punts i escaig i en el moment de jugar aquesta partida, de 2020 -  va ser decisiva tant per guanyar o empatar aquell matx concret com per al resultat de la taula de classificació, ja fos ascendir o més probablement mantenir la categoria.

Una transcripció en notació algebraica d'aquesta partida i d'una altre molt similar, tant per les característiques com per les circumstàncies de ser decisiva pel matx i per el resultat final de l'equip, va ser publicada en l'entrada d'aquest Blog del 30 de març d'aquest any i també es pot veure a la pàgina Partides. 

Recull fotogràfic

Mentre preparo els textos sobre el caràcter polifacètic i versàtil de Ricard Lázaro Sanromà i decideixo si seran entrades o aniran en una pàgina, publico un recull de fotos del tema dels escacs comarcals i de l'època tractada:

L'autor a casa seva, mirant partides d'escacs en una habitació poc il·luminada, finals anys 1980s, 1989 probablement 

R. Lázaro Sanromà, president del Club Escacs Calldetenes, en el partit Sant Julià  - Calldetenes, a St. Julià de Vilatorta 1990. Al fons pel Calldetenes  hi ha Josep Gutiérrez i pel St. Julià Falguera i Corominas, de peu s'ho mira Jordi Lázaro.

Classes d'escacs, Ricard Lázaro Medina jugant amb alumnes en una escola de Vic, anys 1990s.