Personalitats i estils de joc en escacs

Una proposta de classificació dels escaquistes.

Fa temps que vinc classificant els estils de joc en escacs, que en la majoria de les ocasions són expressions del propi caràcter del jugador tant en correspondència amb el seu habitual com en contradicció com evasió, en 8 tipus. 

Així el tipus 1 és el lluitador, com Lasker. El 2 és l'heroi o antiheroi, com Petrosian i Fischer, si bé un altre nom que se li podria donar és el de l'artista. El 3 és el geni, com Capablanca i Anand. El 4 és la grandesa (1) com Nimzowitsch. El 5 és el tècnic o el realitzador, tant teòric com pràctic, i a aquest pertanyen Morphy i Kasparov i potser Carlsen. El 6 és el químic (2) com Botvinnik. El 7 el campió (3) com Keres i Bronstein. I el 8 el jugador agressiu i atacant com Alekhine i Tal.

La justificació d'aquest sistema, llunyanament basat en la Caracterologia de Heymans - Le Senne o Escola caracterològica de Groninga, la deixo per un altre moment. De moment presento uns resultats, que no es refereixen a la qualitat del joc, perquè en cada grup hi ha jugadors de tots els nivells, sinó sols al seu temperament i les seves motivacions psicològiques.  

El següent és un intent meu de classificació dels jugadors comarcals d'Osona segons aquest sistema, tenint en compte que és fet subjectivament, i que cal no fixar-se en un de sol, perquè pot estar mal tipificat, sinó en la impressió que donen un parell d'ells junts o millor encara el conjunt: 

1 Freixer, Roca, Sánchez, Teulats, Xavier Lázaro

2 Puigsech, Puigdollers

3 Dr. Brugulat, Raurell, Simón 

4 R. Lázaro Jr, Ibáñez 

5 Vicente, Vegara, Fabré 

6 R. Lázaro Sr, Solà, Lluís Comas

7 Bautista, Canal, Carles Vilarrasa

8 Segura, Jordi Lázaro (4), Vinyet 

Alguns casos poden resultar sorprenents per on els he inclós, però cal tenir en compte que en cada grup hi ha membres atípics que s'assemblen als seus oposats (5). Els pols, que no obstant tenen moltes coincidències i en ocasions pot ser difícil distingir-los (6), són els 1 - 6, 2 - 5, 3 - 8 i 4 - 7. 

Evidentment és només un intent personal de fer una mena de tipologia dels jugadors d'escacs. Si és més o menys reeeixida s'ha de veure pels seus resultats. I a més és una cosa purament teòrica, pel coneixement en si, més que per aplicacions pràctiques. 

(1) A falta d'un nom millor per definir aquest tipus, aquí la grandesa té un doble significat: un, que donen molta importància a tot el que fan, sigui el que sigui, i s'ho prenen molt seriosament i així ho fan realment important i d'alt valor per a ells i en general, i l'altre que fins en la derrota mantenen la seva dignitat i la idea del seus alts ideals. Potser se li podria dir el protagonista, per aclarir-lo més, basta amb dir que Nimzowitsch, un prototipus del grup, va titular el seu principal llibre El meu sistema, on cal fixar-se en "el meu", i la continuació La pràctica del meu sistema. I encara potser es pot veure més bé considerant que per exemple en música Salieri seria un 4 i Mozart un 7. 
(2) Podia haver dit "el científic" però he preferit especificar químic, tot i que evidentment molts d'ells no ho són, com a definició d'un tipus de personalitat i de manera de fer molt propi dels químics en particular. El fet és que molts grans químics, de Lavoisier a Pauling i Joan Oró eren del tipus. 
(3) El campió aquí es refereix a una apreciació sobre la seva seguretat, resultats i qualitat de joc. Fins i tot als dos exemples citats, Keres i Bronstein, se'ls coneixia com "els campions sense corona".
(4) Que sovint afirmava que "si una partida no està decidida en 20, 25 o com a màxim 30 jugades, és que alguna cosa falla..."
(5) De nou, és allò que una persona molt metòdica i ordenada pot tenir un estil de joc acorde amb la seva personalitat o, en ocasions, en el tauler pot ser pel contrari imaginatiu, arriscat i aficionat a les posicions i sèries de jugades poc clares i a complicar el joc, com a forma de compensació i de via d'escapament. Però la concordància és molt més habitual que l'expressió contradictòria. 
(6) Perquè per exemple poden fer igual però per motius diferents o bé tenir la mateixa motivació però expressar-ho de forma ben diferent. 

Unes fotos més

Unes quantes fotos més per a la memòria: 

L'equip de l'Institut Jaume Callís de Vic subcampió del I Comarcal, Vic primers de setembre de 1971
 

En el VII Comarcal, l'equip de Folgueroles juga a casa, al bar Ca l'Amadeu del poble, 29.05.1976

Sopar del VIII Comarcal a Vic, el Folgueroles va quedar 2n, finals de juny de 1978

Totes aquestes fotos ja han sortit publicades en algun moment en aquest blog, però en totes elles hi surt el Xavier Lázaro en forma destacada i les torno a posar continuant l'homenatge com un record seu més.

No sols escacs

En Xavier Lázaro no sols havia practicat escacs sinó també altres esports.

El Jordi i el Xavier a finals de l'any 1981 quan  ja feia la mili,
el seu germà Jordi,  aficionat a les marques, models i dades
de cotxes, l'havia anat a veure còrrer en diverses ocasions.

Per exemple, durant uns anys va participar com a pilot, i amb diversos amics seus com a copilots, en rallys de cotxes a nivell aficionat però oficial i l'últim esglaó per corredors professionals. 

Amb tal motiu va arreglar, com a bon mecànic que era, un Seat 850 de la seva mare, que tenia un cotxe nou, el va adaptar per a competicions federatives i li van homologar. 

El Xavier de pilot en una de les curses oficials que va fer

No estic segur de quantes competicions va fer, però debien ser com a mínim quatre o cinc, potser alguna més i tot, a primers dels anys 1980s, tenint en compte que es va treure el carnet de conduir tot just fer 18 anys, l'any 1979, i que va fer el servei militar entre 1981 i 1982, essent possible que en fes alguna durant els permisos, però la majoria de les curses devien ser als anys 1980 i 81 i entre 1982 i el 83 o 84. Després ho va deixar. 

Si no em falla la memòria, en totes les curses va quedar del mig i en més d'una de la meitat alta de la classificació, alguna vegada entre els 15 primers i tot, tenint en compte que en cadascuna hi participaven 50 cotxes o més. Algunes van ser organitzades i tenir lloc a Osona, però va fer-ne algunes també fora de la comarca, em sona que al Montseny, Montserrat, Granollers i Montjuïc. 

Segons deien els seus amics no ho feia pas malament, però el seu cotxe competia amb altres de molt millors i tot i que va trobar algun sponsor, tampoc tenia massa pressupost per fer-les. I això sumat a alguna averia, a que no sempre trobava copilot i que no va poder participar en totes, per distància o per les dates, ja que en aquella època treballava en una empresa en un lloc administratiu, van acabar amb l'experiència. 

A més, en aquella època seguia jugant a escacs, almenys al principi, si bé després ho va anar deixant també. Una faceta del Xavier, aquesta de l'automobilisme, que potser pocs coneixien, especialment en el món dels escacs. 

Unes fotos del Xavier

 Unes fotos de Xavier Lázaro en els seus primers anys d'escaquista

1972, primavera. Festa del II Comarcal

Torneig juvenil de Berga, agost 1972, és el primer assegut per l'esquerra

En una festa social del Club Escacs Vic amb en Solà i amb mi, Vic 2 febrer 1974

Jugant el IV Comarcal amb l'equip de l'Institut Jaume Callís contra el Centelles, Vic primavera 1974

Dinar del VII Comarcal, amb Curtó, l'autor, Canal i Solà, estiu 1977

No hi ha massa fotos del Xavier Lázaro jugant a escacs o participant en activitats escaquistes, almenys jo no en disposo de gaires, però en record seu i com a homenatge publicaré les que vagi trobant. 

Perquè es mereix que el tinguem a la memòria. Descansi en pau! 

Semblança del Xevi

El meu germà Xavier Lázaro (1961 - 2022) havia sigut un jugador d'escacs precoç, que havia aconseguit els seus més grans èxits a la infància i la joventut, i que després va abandonar durant molts anys la pràctica activa, tornant-hi a jugar des de feia uns anys. 

Rebent un premi de campió d'un torneig social del C.E. Vic, desembre 1973

Però a més dels escacs era una persona versàtil que havia tingut molts interessos i aficions. Era bon estudiant però no va continuar els estudis perquè l'atreia més el treball i la vida pràctica. I havia fet moltes coses ja des de ben jove, des de treballar com administratiu en empreses fins a fer de mecànic de cotxes i d'informàtic i reparador d'ordinadors.

Integrant l'equip de l'Institut Jaume Callís en el primer, i un dels pocs, 6-0 que hi va haver ens els Campionats
Comarcals d'Osona, a l'Orfeó Vigatà l'abril de 1974, en el IV Comarcal, en el que l'equip de l'Institut va quedar
campió. Al seu costat hi ha el seus germans Jordi i Ricard i el seu pare i també s'hi veu a Freixer, essent l'altre
Raurell. Va ser també l'any en que l'equip va guanyar 2 torneig estiuencs i ell el Pere Godó juvenil de ràpides. 

I els seus hobbies des de nen havien sigut la mecànica, desmontant i tornant a muntar motors i fent reparacions de tota mena, un tema que se li donava molt bé i en el que coincidia amb el seu pare, però també uns quants molt diversos. 

Com l'aeromodelisme, en que ell mateix es contruia els seus propis models a escala d'avions comprant les peces o partint de zero i els feia volar teledirigits amb aparells primer comprats i després fets per ell mateix, quan encara era un noi. 

També havia fet excursionisme i tota la vida li va agradar viatjar

O construint-se ell mateix una ràdio després d'entrar en el món dels radioaficionats (1) al que a finals dels 70s va pertànyer durant uns anys, fins que ho va anar deixant. Va ser una afició breu però intensa mentre hi va ser posat. 

Va fer durant dos o tres anys de pilot de curses de cotxes, havent participat a primers dels 80s en unes quantes competicions del Renault Racing, amb el Seat 850 de la seva mare que ell mateix va adaptar i li van homologar, i va fer uns resultats relativament bons en les classificacions, en la meitat alta de la taula, en aquell camp de proves on es triaven pilots de competicions, i diversos amics seus li van fer de copilots. 

Amb 10 i 11 anys havia pintat un parell de quadres, un dels quals li va sortir força bé. Una certa afició per la pintura la va mantenir durant temps, tot i que ja no va tornar a fer-ho personalment. 

I havia fet algunes experiències en fotografia artística, quan encara era un nen, per exemple fent fotos en la foscor i fent dibuixos a l'aire amb un llumí o provant altres maneres especials d'obtenir resultats diferents al fotografiar, coses especials i originals. 

Fent el joc d'estivar la corda amb amics, de jove, és el del mig de davant

Un altre afició en la que va invertir força temps gairebé durant tota la seva vida era el bricolatge, havent ajudat ja des de nen al seu pare en feines de acabar de construir cases i habitacions o remodelar-les, i també a pintar-les i adequar-les per anar-hi a viure.

També li havia agradat molt conduir motos, tenint primer una Gilera 49 i després altres, entre elles una Benelli 250, que quan va fer el servei militar l'any 1982 - 83, a Màlaga, me la va deixar a mi perquè la usés i en tingués cura. A la mili, que va fer de soldat ras com jo, el van posar aviat de telefonista i els últims mesos era pràcticament l'encarregat principal de les comunicacions telefòniques del seu quartel amb l'exterior.

Durant bastant anys va ser aficionat a l'Astronomia, més pràctica que teòrica, observant el firmament amb diversos telescopis que es va comprar, començant per un de joguina que li van comprar els pares quan era nen. 

Era en resum una personalitat polifacètica i curiosa d'explorar camps molt diversos i d'experimentar en ells. Els escacs, per tradició familiar, n'era una de molt important, però sempre la va compartir amb altres coses. Tot i que va guanyar alguns altres torneigs, el seu major èxit va ser guanyar el I Torneig Pere Godó juvenil de ràpides l'estiu de 1974, quan tenia 13 anys, en un campionat en que a part d'uns pocs nens la majoria de participants eren de 14 a 18 anys i vinguts del mateix poble i de Manresa, Vic, Granollers, alguns de Barcelona... per això va ser una veritable sensació. Però la majoria dels seus èxits van ser com a jugador d'equip, integrant els conjunts de l'Institut Jaume Callís i del Folgueroles en els Comarcals i en torneigs d'estiu. 

Durant uns anys als 70s i primers 80s havia guanyat partides a escaquistes relativament importants. Per exemple va ser, en unes simultànies, l'únic que va guanyar al simultanejador Joan Segura l'any 1972. També havia guanyat algun cop a molts dels escaquistes catalans que debutaven quan ell també ho feia i en ocasions s'estranyava que noms llavors encara no famosos que havia vençut en campionats de Catalunya individuals o per equips, i en alguns casos molt clarament, al cap de poc eren dels coneguts i destacats de Catalunya (2).

Però l'any 1985 va patir una malaltia, que va superar, però que li va tornar un any i mig després, el 1986, i a partir de llavors se li va anar cronificant. Fent ja anys que festejava, es va casar l'any 1989 i va anar a viure a Roda de Ter, i el 1991 va tenir el seu únic fill. 

Havent retornat als escacs per influència del seu germà Jordi, que el va convèncer de fer-ho, va tornar a la pràctica amb resultats diversos, si bé hi va haver algun torneig que va tenir oportunitats de guanyar fins a les últimes rondes, tot i que finalment no ho va fer, i d'altres en que va fer bastant bon resultat final. El seu Elo més alt en els últims anys havia estat en el rang dels 1800s gairebé mitjans, si bé últimament havia baixat molt. 

Com homenatge cito unes partides seves que surten al Chess Player, amb uns breus comentaris meus: 

Tomàs Castaño (1710) - Xavier Lázaro (1831), IV Open de Moià, 16 octubre 2015   
Una partida del seu estil especial i original, en que hi ha una inesperada i curiosa caçada de la dama blanca a canvi de torre, precisament quan les peces blanques estan atacant al rei negre. 

Xavier Lázaro (1811) - Benjamí Rius (1943), VIII Open de Llinars del Vallès, 1ª ronda, 14 abril 2015
1 - 0 en 39 jugades
Quan el negre té un atac molt fort contra l'ala de rei blanca, el blanc ho defensa tot maniobrant, i després el seu imprevist contraatac en l'ala de dama és victoriós, amb una jugada molt efectiva en la que una torre blanca dona suport a un peó passat, tot i una torre negra interposada i defensada. 

Alexandre Cutura (1874) - Xavier Lázaro (1811), VIII Open de Llinars del Vallès, 6ª ronda, 16 maig 2015, 0-1 en 36 jugades
Una partida en que les peces dels dos bàndols queden trabades abans i després que el negre vagi apretant posicionalment fins a guanyar un cavall blanc, quan finalment hi ha un canvi de dames, el rei blanc cau en una xarxa de mat. 

Xavier Lázaro (1831) - Sergi Pérez Rosés (1899), IV Open de Moià, 7ª ronda, 30 octubre 2015, 1/2 - 1/2 en 85 jugades.
Una partida maratònica i molt disputada tant a l'obertura com al mig joc i a la final. 

Catriona Dartmann (1744) - Xavier Lázaro (1831), IX Open de Sta. Eulàlia de Ronçana, grup B, 6ª ronda, 14 novembre 2015, 0-1 en 35 jugades.
Com es veu, llavors desplegava una gran activitat escaquista, enllaçant gairebé un Open amb un altre i fins jugant-ne més d'un simultàniament.  

I en publico senceres dues, una minipartida en 21 jugades:
Xavier Lázaro (1811) - Oriol Melero (1843), VIII Open de Llinars del Vallès, 5ª ronda, 9 maig 2015
1. e4, g6; 2. Cf3, d6; 3. d4, Cf6; 4. e5, dxe5; 5. Cxe5, Ag7; 6. Ac4, 0-0; 7. 0-0, Cbd7; 8. c3, Cb6; 9. Ab3, Af5; 10. Af4, Cfd7; 11. Df3, Cxe5; 12. dxe5, c6; 13. Td1, Dc8; 14. h3, a5; 15. a3, a4; 16. Aa2, Ac2; 17. Tc1, Df5; 18. Cd2, Tfd8; 19. g4, Dd3; 20. Ae3, Cd5; 21. Ac5 (1 - 0).
Una altra partida ben curiosa en la que quan el negre ha irromput en el camp blanc i té la iniciativa i l'atac, una poc vista i pintoresca caçada de la dama atacant decideix immediatament. 

I unes taules en no massa jugades amb un jugador molt fort i experimentat en torneigs: 
Xavier Lázaro (1831) - Miquel Solà (2027), IV Open de Moià, 1ª ronda, 18 setembre 2015
1. e4, e5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, exd4; 4. Cxd4, d6; 5. Ac4, Cf6; 6. Cc3, Ae7; 7. Ae3, Ce5; 8. Ab3, 0-0; 9. f3, a6; 10. a3, c5; 11.Cde2, c4; 12. Aa2, b5; 13. Cf4, Ab7; 14. De2, Cfd7; 15. Td1, Cf6; 16. Ad4, Dc7; 17. g4, Cg6 (1/2 - 1/2). 
Ignoro qui va proposar les taules ni el motiu, però el blanc, tot i que manté el rei en el centre, pot muntar un atac de peons contra l'enroc negre, però de moment la posició ha quedat igualada. 

La primera de les partides seves que es pot consultar publicada en aquest Chessbase és del 11 d'octubre de 2014 i la més recent del 30 de novembre de 2019, en tots dos casos a l'Open B de Sta. Eulàlia de Ronçana, si bé en els últims temps els seus resultats ja eren fluixos i el seu Elo baix, sobretot per motius de salut. Però en alguna altre base de dades es pot trobar que encara va jugar 7 partides al gener del 2020 i unes altres 4 a l'abril del mateix any. Cal tenir en compte també que la mort de la seva mare el desembre de 2018 i la del seu germà Jordi el maig de 2021 l'havien afectat molt, ja que tenia una relació familiar molt estreta amb tots dos, i això es notava en el seu estat d'ànim. 

Pel que es veu en aquestes partides es pot comprovar que així com 1974 va ser el seu gran any en la seva joventut,  2015 ho va ser en els anys més recents. Recordo que jugant aquests tres torneigs, Llinars del Vallès, Moià i Sta. Eulàlia de Ronçana, en els que va arribar a tenir reals possibilitats, se'l veia content en general i satisfet pels seus resultats i expectatives. I durant aquests anys en va jugar d'altres, com el de la Pobla de Lillet i alguns més, amb igual il·lusió. En els últims anys era jugador del Club Escacs Manlleu, on s'hi trobava molt a gust, i participava asiduament en els torneigs, les simultànies i altres activitats d'aquest club. 

El mínim que es pot dir és que el Xavier tenia un estil de joc força original, potser degut a que mai havia estudiat escacs en llibres sinó que sempre n'havia après observant jugar i jugant. Per això el seu joc era perillós per a qualsevol rival, perque els seus plans eren d'un pensament propi i les variants calculades amb diverses jugades d'anticipació, de manera que sovint els rivals queien en celades preparades amb força antelació que els agafaven per sorpresa en el moment que es materialitzaven. Això sí, de noi i de jove havia comentat més d'un cop que quan hi havia canvis de peces, es trobava ben aviat que li faltaven peces per realitzar atacs o per dur a terme els seus plans.  

De moment no he trobat partides de la seva època infantil i juvenil, però en buscaré, com també d'altres de recents i del temps en que havia tornat a jugar, no coberts per aquesta base de dades de partides. 

Perquè com a persona i com a jugador d'escacs, s'ho mereix. A.C.S. 

(1) Tenia amics que li havien introduït en les radioemissions de tipus aficionat i recordo aquella afició per fer contactes "D'on ets?", "Em sents bé?" i aquell llenguatge especialitzat com "QSR", "QSO", "Em còpies?"...Com a radioaficionat el seu nick era Travolta, un àlies que va usar també en algun camp més. 
(2) No n'estic segur però em sona que havia guanyat un cop o dos a Lluís Comas en partides de campionat, però això sí quan aquest tot just començava, abans de ser campió del món infantil. Però sí que recordo que havia derrotat a diversos infantils i juvenils, que al cap de ben poc estaven entre els primers de Catalunya de les seves categories. "Sembla que perden amb mi i llavors es fan bons i destaquen..." em va dir un dia, com constatant que en canvi ell seguia al mateix nivell.  

Ens ha deixat el Xavier Lázaro

El meu germà, Francesc Xavier Lázaro Valls (Barcelona 29.03.1961 - Barcelona 25.01.2022) va morir de forma inesperada, després d'estar ingressat a diversos hospitals durant quasi un mes, dels quals les últimes dos o tres setmanes al Clínic de Barcelona.

Xavier Lázaro als 15 anys jugant un Comarcal amb el Folgueroles a la localitat, 29 de maig de 1976

Preguem per ell, que Déu l'aculli i el tingui amb Ell en el seu Regne!

Els estils dels jugadors d'escacs

Ja als anys 1980s, amb precedents abans als 70s, vaig intentar fer diverses classificacions sobre els estils de joc i encara sobre la personalitat dels jugadors d'escacs, per un interès més teòric que pràctic, per no dir totalment teòric, que era realment la intenció que tenia al fer-ho, el coneixement per si sol.   

Una de les més reeixides, que se'm va ocórrer i que com a tal no he vist tampoc després enlloc, tot i que segur que deu ser coneguda i existir, té a veure amb la fase o fases de la partida en que un determinat jugador és més bo i/o li agrada més (1). 

Tenint en compte la divisió de la partida en 3 parts, obertura, mig joc i final (2), vaig pensar que es podria establir una classificació en 8 tipus (3), distingint entre fort o fluix  a l'obertura, mig joc i final. Però potser és millor dir "especialista en", i així tenim el ben preparat i que juga a gust l'obertura (O) o que no, bon jugador del mig joc (M) o no, i expert en finals (F) o no. És a dir en quina fase de la partida un jugador es creix i se sent més segur, per matisar que aquest "punt fort" pot ser també "interessat en" o "que li agraden", amb algunes diferències, però no molt significatives (4)

Com a terminologia i tenint en compte les tres fases i el seu ordre, quan un no n'és un especialista, en lloc de la lletra es pot posar un guió. Així hi ha des del qui es poc segur en totes les fases del joc (- - -) fins el que és molt segur en totes (OMF) i aquests casos solen estar clars. I dic "poc segur" per no dir fluix, ja que després posaré alguns exemples de totes fins i tot de grans mestres. 

Però evidentment el més interesant són les combinacions d'un i altre, i així es distingeixen els destacats en una fase (O--, -M- i --F) i els que ho són en dos (OM-, O-F, -MF). O prescindir dels guionets i que en tots cas, l'únic que en tingui, i un de sol (-) sigui el que no és especialista en cap fase. 

És clar que també hi podria haver molts graus i no sols de qualitat (fort/fluix, segur/insegur, agrada/no agrada, interessat/no interessat, dedicat/no dedicat, estudiós/no estudiós...) sinó també de quantitat, perquè en un mateix tret uns ho poden ser comparativament molt més que els altres. 

Per tant aquesta classificació només es pot establir sobre una mitjana referent per una part al propi jugador (en qui fase de la partida el seu joc és més perillós o ell la juga més intensament) i per altra part al seu ambient habitual de joc, aquells jugadors amb que s'enfronta habitualment.

Així hi ha: 

El jugador "fluix" (-)  que no té cap punt especial (5). 

El jugador especialista en obertures (O)

El jugador especialista en el mig joc (M) 

El jugador especialista en finals (F)

El jugador poc preparat d'obertures (MF)

El jugador que afluixa al mig joc (OF)

El jugador que flaqueja en els finals (OM)

El jugador complet o fort (OMF). 

Com deuen ser els diferents tipus i quins escaquistes i fins i tot grans mestres, al seu nivell, són d'un o altre estil és fàcil de deduïr. 

(1) Potser m'ho va suggerir un comentari que va fer Pere Vegara sobre mi a la premsa: "un jugador amb un concepte del mig joc fabulós", però crec que la idea va ser anterior.
(2) Que més o menys equivalen al literari de plantejament, nus i desenllaç. 
(3) Que per tant es podria mirar de trobar alguna possible relació amb altres classificacions del caràcter humà en 8 tipus, com molt destacadament la Caracterologia de Heymans - Le Senne, les quals també consideren les possibles combinacions de 3 variables. 
(4) Tot i que s'ha de tenir en compte la possibilitat de que hi hagi persones als que els hi agradi una cosa per la que  no tinguin facilitat o que els hi desagradi o no els interessi alguna per la que tenen facilitat, que n'hi deuen haver, tot i que això en una rara ocasió a primers dels anys 80s que vaig comentar aquesta possibilitat referida als escacs, ja que acostumava guardar-me aquests pensaments per mi o pels membres de la meva família, Francesc Freixer m'ho va rebatre: "Agraden les coses per les que es té facilitat i es té facilitat per les coses que t'agraden" em va dir categòric, i tot i que contradia el que jo pensava i fins el que veia, aficionats entusiastes i molt actius però fluixos i bons jugadors amb molt poques ganes de jugar o que no semblaven valorar prou el joc, per altra banda em donava així més motiu per pensar que la tipologia podia ser més senzilla i estar bé igual.
(5) Que paradoxalment és el que més s'assembla, tot i que a un altre nivell, al jugador "fort", que té tots tres elements bons i per tant tampoc en té cap d'especial, un és equilibrat per baix i l'altre és equilibrat per dalt.