Personalitats i estils de joc en escacs

Una proposta de classificació dels escaquistes.

Fa temps que vinc classificant els estils de joc en escacs, que en la majoria de les ocasions són expressions del propi caràcter del jugador tant en correspondència amb el seu habitual com en contradicció com evasió, en 8 tipus. 

Així el tipus 1 és el lluitador, com Lasker. El 2 és l'heroi o antiheroi, com Petrosian i Fischer, si bé un altre nom que se li podria donar és el de l'artista. El 3 és el geni, com Capablanca i Anand. El 4 és la grandesa (1) com Nimzowitsch. El 5 és el tècnic o el realitzador, tant teòric com pràctic, i a aquest pertanyen Morphy i Kasparov i potser Carlsen. El 6 és el químic (2) com Botvinnik. El 7 el campió (3) com Keres i Bronstein. I el 8 el jugador agressiu i atacant com Alekhine i Tal.

La justificació d'aquest sistema, llunyanament basat en la Caracterologia de Heymans - Le Senne o Escola caracterològica de Groninga, la deixo per un altre moment. De moment presento uns resultats, que no es refereixen a la qualitat del joc, perquè en cada grup hi ha jugadors de tots els nivells, sinó sols al seu temperament i les seves motivacions psicològiques.  

El següent és un intent meu de classificació dels jugadors comarcals d'Osona segons aquest sistema, tenint en compte que és fet subjectivament, i que cal no fixar-se en un de sol, perquè pot estar mal tipificat, sinó en la impressió que donen un parell d'ells junts o millor encara el conjunt: 

1 Freixer, Roca, Sánchez, Teulats, Xavier Lázaro

2 Puigsech, Puigdollers

3 Dr. Brugulat, Raurell, Simón 

4 R. Lázaro Jr, Ibáñez 

5 Vicente, Vegara, Fabré 

6 R. Lázaro Sr, Solà, Lluís Comas

7 Bautista, Canal, Carles Vilarrasa

8 Segura, Jordi Lázaro (4), Vinyet 

Alguns casos poden resultar sorprenents per on els he inclós, però cal tenir en compte que en cada grup hi ha membres atípics que s'assemblen als seus oposats (5). Els pols, que no obstant tenen moltes coincidències i en ocasions pot ser difícil distingir-los (6), són els 1 - 6, 2 - 5, 3 - 8 i 4 - 7. 

Evidentment és només un intent personal de fer una mena de tipologia dels jugadors d'escacs. Si és més o menys reeeixida s'ha de veure pels seus resultats. I a més és una cosa purament teòrica, pel coneixement en si, més que per aplicacions pràctiques. 

(1) A falta d'un nom millor per definir aquest tipus, aquí la grandesa té un doble significat: un, que donen molta importància a tot el que fan, sigui el que sigui, i s'ho prenen molt seriosament i així ho fan realment important i d'alt valor per a ells i en general, i l'altre que fins en la derrota mantenen la seva dignitat i la idea del seus alts ideals. Potser se li podria dir el protagonista, per aclarir-lo més, basta amb dir que Nimzowitsch, un prototipus del grup, va titular el seu principal llibre El meu sistema, on cal fixar-se en "el meu", i la continuació La pràctica del meu sistema. I encara potser es pot veure més bé considerant que per exemple en música Salieri seria un 4 i Mozart un 7. 
(2) Podia haver dit "el científic" però he preferit especificar químic, tot i que evidentment molts d'ells no ho són, com a definició d'un tipus de personalitat i de manera de fer molt propi dels químics en particular. El fet és que molts grans químics, de Lavoisier a Pauling i Joan Oró eren del tipus. 
(3) El campió aquí es refereix a una apreciació sobre la seva seguretat, resultats i qualitat de joc. Fins i tot als dos exemples citats, Keres i Bronstein, se'ls coneixia com "els campions sense corona".
(4) Que sovint afirmava que "si una partida no està decidida en 20, 25 o com a màxim 30 jugades, és que alguna cosa falla..."
(5) De nou, és allò que una persona molt metòdica i ordenada pot tenir un estil de joc acorde amb la seva personalitat o, en ocasions, en el tauler pot ser pel contrari imaginatiu, arriscat i aficionat a les posicions i sèries de jugades poc clares i a complicar el joc, com a forma de compensació i de via d'escapament. Però la concordància és molt més habitual que l'expressió contradictòria. 
(6) Perquè per exemple poden fer igual però per motius diferents o bé tenir la mateixa motivació però expressar-ho de forma ben diferent.