Bon Any Nou 2017!

En aquestes dates es pot recordar com eren aquest temps i  com es celebraben en el món dels escacs osonenc ara fa uns 30 o 35 anys, com mostren aquestes fotos fetes precisament en el canvi d'any:

Equip del Vic A en l'exitosa temporada 1983-84: Puigdollers, Canal, Teulats, Serra, Comas, R. Lázaro Sanromà, Raurell, el president Vegara, Jordi Lázaro, Solà i Vinyet.

Equip del Vic B, també exitós en aquella mateixa temporada. Climent, Muntal, Vicente, el president del club Vegara - que jugava normalment en aquest equip - Dr. Brugulat, R. Lázaro Medina i Pujol.

En aquell temps poques categories, només una o dues, separaven el Vic A del Vic B. Alguns jugadors podien jugar en un o altre equip i així ho feien, normalment alguns del A en el B com a reforç, però també alguns del B jugaven en l'A ocasionalment com a suplents, la única limitació era els 10 primers de la llista, que només podien jugar en el primer equip. Els resultats van ser bons en aquell any. A part dels que surten, l'equip principal de cada equip, n'hi jugaven d'altres que no surten a la foto com Freixer o Puigsech en el B i encara ocasionalment alguns més. Les fotos van ser fetes durant les festes nadalenques, els últims dies de l'any 1983, per a la història del club i en part com a felicitació. La decoració del club aquells anys anava a càrrec de Pere Puigsech, que va aconseguir un ambient molt especial, barroc amb bon gust i acollidor. Són records de com era el Club Escacs Vic en l'època que va propiciar i va veure a  Lluís Comas dos cops campió de Catalunya infantil (1983 i 1984) i campió del món infantil a Argentina el setembre de 1984. Hi havia un bon caliu i un nivell força alt en general, tant a Vic com a tota Osona.

Recordant aquells temps del passat, però mirant també cap al futur, Bon Any Nou 2017!

Simultànies (II)

Un exemple de simultànies són les que qui això escriu, aleshores jugadors del CE Vic, va fer el 29 de juny de 1980 a St. Pere de Torelló contra l'equip de la localitat.

Una fotografia de la sessió contra tot l'equip local. Entre els qui s'ho miren hi ha Teulats, que m'acompanyava.

Final d'una partida ja cap al final de la sessió. Tot i la força i duresa dels rivals i tot i alguna derrota i algunes taules el resultat va ser molt positiu per al simultanejador, Ricard Lázaro Medina, que després va ser l'encarregat de lliurar els premis del club als jugadors del St. Pere.

Com queda dit les simultànies complien diverses missions, d'exhibició, entrenament, divulgació, etc. Durant aquells anys se'n van fer moltes, tant de mestres com de jugadors dels mateixos clubs de la comarca.

Simultànies (I)

Continuant amb el tema de les simultànies a Osona als anys 1970s i 1980s sobretot, a part de les que van fer els mestres n'hi va haver altres a càrrec de jugadors dels propis clubs osonencs.

Simultànies compartides a Calldetenes, el 25 d'abril de 1990. Josep Gutiérrez i Ricard Lázaro Medina. 

Així Joan Segura en va fer en diversos llocs i en diverses ocasions, així com Heribert Gutiérrez, qui va ser dels pocs que va jugar partides a cegues i fins petites simultànies a cegues, i el seu germà Josep Gutiérrez. I Puigdollers i Teulats. També Joan Bautista en va fer, com unes a l'any 1973 a Olost, en que va guanyar +13 =0 -0 a l'equip local. I no foren els únics, perquè Ricard Lázaro Sanromà, que ja feia sessions de simultànies a molts taulers a Barcelona a principis dels anys 1960s, també en va fer, al igual que el seu fill Ricard Lázaro Medina. Les simultànies a molts taulers com a exhibició i com a mitjà divulgatiu dels escacs es van usar molt en aquells anys, tant contra jugadors federats o aficionats actius com amb juvenils i infantils.

Bon Nadal!

Nit de Nadal.  "Glòria a Déu a dalt del Cel i a la Terra pau als homes que estima el Senyor!". 

Fill de la Verge Maria i amb la companyia del seu pare adoptiu sant Josep, a l'estable de Betlem neix l'infant Jesús, el Messies, el Salvador, el Fill de Déu fet home, i el món és transformat per la presència del propi Déu en mig. de la seva Creació i fet una de les seves criatures. Que la seva llum, amor i pau arribin a tots i a tot arreu. Bon Nadal!

La patrona dels escaquistes

Des de l'any 1943 i a petició prèvia dels mateixos jugadors, els escaquistes hispànics tenen una patrona, santa Teresa de Jesús (1515 - 1582) que havia escrit elogiosament sobre el joc dels escacs i els seus beneficis: en el seu Camino de perfección, al principi del capítol 16 la santa es reconeix coneixedora dels escacs i jugadora durant la seva infancia i joventut, deixant entreveure que era aficionada a aquest joc i que li agradava guanyar als seus germans en les partides que feien. En aquella època feia poc que l'antiga i dèbil peça, l'alferza, s'havia feminitzat i transformat en la dama, la peça més poderosa del tauler.

Retrat autèntic de santa Teresa d'Àvila, pintat al 1576 quan tenia 61 anys

El text més conegut i citat de santa Teresa sobre els escacs:

"Y no os parezca mucho todo esto, que voy entablando el juego, como dicen. Pedísteisme os dijese el principio de oración(…). Pues creed que quien no sabe concertar las piezas en el juego de ajedrez, que sabrá mal jugar, y si no sabe dar jaque, no sabrá dar mate. Así me habéis de reprender porque hablo en cosa de juego, no le habiendo en esta casa ni habiéndole de haber. Aquí veréis la madre que os dio Dios, que hasta esta vanidad sabía; mas dicen que es lícito algunas veces. Y cuán lícito será para nosotras esta manera de jugar, y cuán presto, si mucho lo usamos, daremos mate a este Rey divino, que no se nos podrá ir de las manos ni querrá. La dama es la que más guerra le puede hacer en este juego, y todas las otras piezas ayudan. No hay dama que así le haga rendir como la humildad (…)"

I en un altre lloc diu la mateixa santa d'Àvila,  i encara hi ha algunes altres al·lusions als escacs en la seva obra : 

"Mas contemplación es otra cosa (…) En los principios no supo entablar el juego: pensó bastaba conocer las piezas para dar mate, y es imposible, que no se da este Rey sino a quien se le da del todo”



La proclamació va ser amb motiu d'una petició elevada a la Federación Española de Ajedrez (FEDA) per l'escaquista Juncosa de Saragossa i altres aficionats, amb entrada el 2 de febrer de 1941, demanant que la fessin patrona, precisament per haver jugat als escacs i haver-ne parlat tant positivament. La Junta directiva de la FEDA va admetre la petició, la va estudiar, debatre i aprovar i va tramitar la solicitud de reconeixement eclesiàstic que el 14 d'octubre de 1944, l'Arquebisbat va respondre acceptant el nomenament, per la qual cosa va quedar establit de forma oficial.

Als anys 1970s i 1980s, objecte d'estudi d'aquest blog, la directiva i una representació dels jugadors del Club Escacs Vic, que a vegades podia ser nombrosa i altres simbòlica, assistia a la missa del dia de santa Teresa, el 15 d'octubre, esdeveniment que es tenia present i que els escaquistes veterans s'encarregaven d'informar i explicar als nous. De forma similar passava al món dels escacs de tota Osona, i en general de Catalunya, ja fos a títol col·lectiu, de la Federació i de clubs... com a títol individual. Fins i tot es celebrava, almenys alguns anys, un torneig d'escacs els dies de les festes de la santa i en honor seu.

Un Campionat de Vic molt disputat i igualat

El Campionat de Vic de 1985 va ser especial en molts aspectes. Lluís Comas acabava de quedar campió del món infantil l'any anterior i els escacs vivien una efervescència i no sols a Osona i a Catalunya.
Comas, que ja havia sigut un cop campió de Vic el 1983, amb 12 anys, no hi va poder participar, doncs era a Israel jugant un altre campionat del món, i tampoc ho feren alguns destacats jugadors que aleshores o jugaven per altres equips o no estaven en actiu,  però la participació en aquesta edició fou tan alta en nombre i qualitat que obligà a fer dos grups classificatoris, per a una final de quatre que es disputarien el títol d'aquell any. Al que a més se li va donar molta importància i va suscitar un interès i un seguiment poc habituals per part dels mitjans de comunicació i del públic en general.

En un dels dos grups classificatoris passaren a la final, per aquest ordre, R. Lázaro Jr. i Eduard Ibáñez. Dona idea del nivell i de la lluita que hi hagué en la fase classificatòria el fet que dos destacats jugadors, entre els millors d'Osona, com Teulats i Fabré,que jugaven en aquest grup, no aconseguissin passar a la fase final, ja que només ho feien els dos primers. Ibáñez, aleshores un juvenil de 15 anys i relativament novell, ja apuntava una classe extraordinària i R. Lázaro fill, que ja havia estat campió del social de 1ª categoria del C.E. Vic el 1978, estava en un dels seus millors moments en la seva carrera escaquista.
En l'altre grup, també igualment nombrós i amb moltes figures dels escacs osonencs, els classificats finalment foren Jordi Lázaro i Llorenç Canal. En aquest grup no obtingueren el pas a la final alguns jugadors que ja havien sigut campions de Vic abans.
Així passaren a la final dos germans, Jordi i Ricard Lázaro, que representaven en certa manera l'estil de joc dels equips de l'Institut i el Folgueroles en els campionats comarcals, junt amb dos jugadors també de primera fila. La composició del grup finalista, amb un preferent (J. Lázaro), dos primeres (Canal i R. Lázaro) i un 3ª (Ibáñez)  ja fou una sorpresa, donat que hi havia un bon nombre de preferents a la fase prèvia,  tot i que Jordi Lázaro, probablement el més fort de tots ells, ja havia sigut campió de Vic el 1984 i era un dels principals favorits.

Els quatre classificats per la fase final: R. Lázaro M, Ibáñez, Canal i J. Lázaro

La Final va resultar també sorprenent: van acabar empatant el primer lloc Ricard Lázaro i Canal, en tercer lloc va quedar Jordi Lázaro i en la quarta posició Ibáñez. D'entrada als dos primers se'ls va proclamar co-campions, un cop va acabar en taules la partida entre ells el 21 de desembre de 1985, després de quasi tres mesos de competició, amb partides cada setmana.

Els dos co-campions, asseguts. 22 de desembre de 1985.

Fou gairebé un mes més tard quan, per voluntat pròpia i amb el permís del club, els dos jugaren una sola partida de desempat, en que per sorteig a Canal li correspongueren les blanques. En aquesta partida Canal va guanyar i per tant, tot i que ja a l'any següent, el 18 de gener de 1986, es convertia en campió de Vic de 1985, d'una de les edicions més emblemàtiques, disputades, seguides amb major interès i sorprenents.

Unes partides d'aquell campionat, com a mostra del nivell de joc.

Eduard Ibáñez (3ª) - R. Lázaro M. (1ª) 
Ct. de Vic 1985, 1ª ronda de la fase prèvia (classificatòria per la final) 
Vic 5-10-1985
1. Cf3, Cf6; 2. c4, g6; 3. b3, Ag7; 4. Ab2, 0-0; 5. Cc6, b6; 6. g3, Ab7; 7. Ag2, Te8; 8. d4, d6; 9. 0-0, Cbd7; 10. Dc2, c5; 11. d5, a6; 12. e4, e5; 13. Cd2, Cg4; 14. h3, Ch6; 15. Ce2, Tf8; 16. f4, f5; 17. Cf6, f5xe4; 18. Cg5, Cf5;  19. Ce6, De7; 20. Cxf8, Txf8; 21. Dxe4, Cf6; 22. Df3, e4; 23. Df2, h5; 24. Tae1, Te8; 25. Rh1, Cg4; 26. hxg4, hxg4; 27. Axg7, e3; 28. Cd4, cxd4; 29. Axd4, Cxd4; 30. Db2, Cf5; 31. Dc2, Dh7+; 32. Rg1, Cxg3; 33.f5, Cxf1; 34. fxg6, Dh2+; 35. Rxf1, Tf8+; 36. Re2, Tf2+ (0-1).



R. Lázaro M. (1ª) - Fabré (2020)
Ct. de Vic 1985, fase prèvia
Vic 1-11- 1985
1 d4, d5; 2 e3, Cf6; 3. f4, e6; 4. Cf3, Cbd7; 5. Ae2, Ae7; 6. 0-0. 0-0; 7. Ce5, c5; 8. c3, Dc7; 9. Cd2, a6; 10. C2f3, b5; 11. Cxd7, Axd7; 12. Ce5, Tfc8; 13. Ah5, g6; 14. Ae2, b4; 15. Ad2, Ce4; 16. g4, Ab5;  17, f5, b4xc6; 18. fxg6, f6; 19. gxh7+, Rxh7; 20. Axb5, axb5; 21. g5, Cxg5; 22. Dh5+, Rg7; 23. Dg6+, Rh8; 24. Tf4, Ad6; 25. Th4+, Ch7; 26. Cf7+, Dxf7; 27. Dxf7, Tg8+; 28. Rh1, Tg7; 29. Txh7+, Rxh7; 30. Dh5+, Rg8; 31. Axc3 (des de la jugada 18 el negre hauria pogut capturar aquest alfil i posar un peó a sèptima, però mai podia), b4; 32. dxc5, bxc3; 33. cxd6, cxb2; 34. Tb1, Tb8; 35. d7, Txd7; 36.Dg6+, Tg7;  37. Dxf6, Te8; 38. Txb2, Tf8; 39. Dxe6+, Rh7; 40. h4, Tf1+; 41. Rh2, Tg6; 42. Dxe5, Rh6; 43. Tg2, T8f6; 44. Txg6, Txg6; 45. a4 (1-0). 


R. Lázaro M. (1ª) - Eduard Ibáñez (3ª) 
Ct. Vic, Lliga de Finalistes
Vic, 14-12-1985
1. d4, e5; 2. dxe5, Cc6; 3. Cf3, De7; 4. Dd5, Cb4; 5. Dc4, d5; 6. exd6 (ap), Dxd6; 7. Af4, Df6; 8. Ae5, Ae6; 9. Db5+, c6; 10. Dxb7, Cxc2+; 11. Rd1, Td8+; 12. Cbd2, Ac8; 13. Axf6, Axb7; 14. Axd8, Cxa1; 15. Aa5, Cf6; 16. h3, c5; 17. Rc1, Ce4; 18. Rb1, Cxf2; 19. Tg1, Cb3; 20. axb3, c4; 21. e3, cxb3; 22. Ab5+, Re7; 23. Ab4+, Rf6; 24. Ac3+, Rf5; 25. Ad6+, Rg6; 26. Ce5+, Rf6; 27. Tf1, Re7; 28. Txf2, f6; 29. Ac6 (1-0).

Els escacs del Mercat del Ram

Pel Mercat del Ram a Vic es feien, i encara es fan, algunes activitats escaquistes.
Segons l'any, al llarg del temps pel Mercat del Ram a Vic s'han fet  torneigs de ràpides, rondes de campionat comarcal, rondes d'Open, rondes de social del C.E. Vic, encontres entre equips, simultànies al carrer, partides jugades per escaquistes del C.E. Vic contra els visitants que hi vulguessin jugar, fins i tot un cop o dos espectacle d'escacs vivent...
En ocasions més d'una activitat, diverses i algun any tot, o quasi tot, junt.

Una vista del Torneig Mercat del Ram de 1986.

Partides d'escacs al carrer ofertes per jugadors del C.E. Vic, tant partides individuals a càrrec d'alguns jugadors, sobretot juvenils i infantils, com mini-simultànies a dos, tres o quatre taulers alhora, a càrrec dels jugadors federats. En una ocasió almenys es va fer l'experiment, molt complicat, de simultànies a càrrec de diversos jugadors que anaven passant per totes les partides i jugant segons la situació que trobaven al tauler. Eren formes de donar a conèixer el món dels escacs i exhibicions aprofitant  l'interès i l'expectació despertades per la victòria de Lluís Comas al campionat del món infantil a Buenos Aires (Argentina), que va tenir molt ressò a Catalunya. Any 1986.